CAMINS DE VALLROMANES XXXVII. DE L'OBAGA A LA SOLANA, DEL VALLÈS AL MARESME, DE VALLROMANES A MATARÓ.

 

                                     Torre de Can Nadal

Avui malgrat que estem en plena canícula us presento una excursió ideal per fer a l’hivern, doncs si fem aquesta sortida al desembre, al gener o al febrer des de l’inici de l’itinerari fins a l’arribada podríem arribar a tenir una oscilació térmica per sobre dels 10 graus.

Avui us presento un recorregut d’uns 20,5 Quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 150 metres i per tant, d’una durada d’entre 5 i 6 hores. Tanmateix, si sortim a Vallromanes de bon matí a 1 o 2 graus sota zero, no serà difícil arribar a Mataró cap al migdia amb una temperatura al voltant dels 10 graus positius.

Sortirem de l’obaga ben abrigats, amb guants i possiblement amb les orelles tapades i arribarem a Mataró amb alguna peça de roba dins la motxilla i segurament amb el cap i les mans ben destapats.

En canvi, si ho fem a l’estiu cal carregar força aigua, evitar les hores centrals del dia i sobretot portar tovallola (el banyador és opcional).

Al llarg de la ruta caminarem per trams de bosc, trams arran de mar i trams urbans dels municipis de Vallromanes, Teià, Premià de Mar, Vilassar de Mar i Mataró

Avui passarem per vuit fonts i algun edifici d’origen indià a Vilassar de Mar. L’tinerari d’avui podria ser la continuació de Camins de Vallromanes XXV. De Granollers a Vallromanes publicat en aquest blog el novembre de 2016.

Per últim, esmentar que el diumenge no és el millor dia per fer la ruta, doncs per tornar a Vallromanes l’últim autobús surt de Granollers a les 14:50h i per tant, hauríem de matinar molt o corre una mica.

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem l’excursió a la cantonada de la Rambla de Vallromanes amb l’avinguda de Can Galvany on hi ha la parada de bus.

0, 200Qm. 0,200Qm. Deixem a l’esquerra el Casal de Vallromanes i continuem riera amunt.

0,575Qm. 0,575Qm.  Continuem per la pista que marxa a la dreta.

0,040Qm. 0,615Qm. Ens enfilem per un camí que trobem a l’esquerra.

0,090Qm. 0,705Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent. Obviant els camins que ens menen a banda i banda anem sempre per la pista principal.

1,400Qm. 2,105Qm. Ens queda a la dreta una cruïlla de camins a l’entrada de la hípica de Vallromanes. Nosaltres seguim recte per la pista principal cap a Coll de Clau.

0,400Qm. 2,505Qm. Coll de Clau. Continuem recte pel camí que planeja.

0,730Qm. 3,235Qm. Cruïlla de camins. Seguim a l’esquerra pel carrer de Vilassar.

0,180Qm. 3,415Qm. Arribem al carrer Cabrils i continuem a la dreta en sentit descendent.

0,140Qm. 3,555Qm. Seguim per un camí que trobem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,075Qm. 3,630Qm. Tombem a la dreta per un camí que també puja.

0,070Qm. 3,700Qm. Obvio el camí que puja a l’esquerra i continuem planejant.

0,060Qm. 3,760Qm. Continuem avall fent cas omís al camí que trobem a l’esquerra.

0,050Qm. 3,810Qm. Placeta. Continuem recte.

0,050Qm. 3,860Qm. Cruïlla. Continuem recte.

0,250Qm. 4,110Qm. Gairebé amb el Crist de Teià davant nostre, seguim recte i avall per la pista que ens creua.

0,175Qm. 4,285Qm. Continuem per un camí que marxa recte i avall, direcció sud, tot deixant la pista a la dreta.

0,130Qm. 4,415Qm. Obviem un camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem recte.

0,050Qm. 4,465Qm. Font del Grill. Font construïda en ple segle XXI i feta amb maons i pedra lligada on l'aigua mena a una pica rectangular de pedra picada. La curiositat és que no raja per gravetat, cal activar una bomba de pistó dissenyada, fabricada i instal·lada pels mateixos voluntaris de l'ADF. Quan s'activa el pistó es mou el grill metàl·lic que hi ha al damunt de la font.
A un parell de metres de la font queda la mina d'en Joan, d'on s'abasteix la font.
El conjunt es troba en una gran esplanada, ben ombrejada, amb una gran taula de fusta.

Ara seguim pel camí que trobem davant la font resseguit amb una barana de fusta.

0,130Qm. 4,595Qm. Sortim a una pista. La seguim avall.

0,070Qm.  4,665Qm. Font del Senglar.  El conjunt de la font està construït tot amb pedra lligada, format per un mur longitudinal que alhora reté les terres, un altre més curt, un bassal gairebé arran del terra i un seient en un dels extrems. Del capdamunt del mur més petit brolla l'aigua per un bonic broc de ferro que representa el cap d'un senglar, cau en una primera pica que és una llosa de pedra, després en una segona d'iguals característiques i finalment mena al bassal. Una placa de ferro collada al mur més gran, a més del nom de la font, també ens recorda que va ser arranjada l'any 2009 pel voluntaris de l'ADF de Teià.

L'entorn està molt naturalitzat, amb caminets protegits per baranes de fusta i a l'ombra d'unes alzines. En un replà que queda per sota de la font disposem d'un parell de taules de fusta i bancs per seure.

Ara continuem avall per pista per la qual veníem cap a Teià.

0,200Qm. 4,885Qm. Pista que ens creua. Continuem avall a l’esquerra pel Torrent del Molí.

0,250Qm. 5,135Qm. Enllacem amb el Passeig de la Riera.

1,100Qm. 6,135Qm. Mercat de Teià.  Des de la seva instauració el 1505 el Comú de Sant Martí de Teià, com a predecesor de l’actual Ajuntament, va tenir competències en l’abastament de queviures a la població en totes les seves vessants: recaptatòria, sanitària i de control i lluita contra el frau en les pesades. Durant dècades, els principals proveïdors d’aliments van ser els mateixos pagesos de la població. A les cases s’hi criava bestiar i aviram i les feixes eren plantades de fruiters, llegums i verdures: una part de la collita es venia a Barcelona i l’altra es despatxava a escala local. El peix també es portava de la rodalia.

L’oferta estava subjecta a l’estacionalitat i la meteorología. Al mercat només es veien productes frescos i quasi tot s’havia de consumir ràpid perquè no es podia conservar gaire temps.

L’origen de l’edificació actual es remunta a l’any 1916. El maig de l’any 1933, en temps de la República, s’hi va construir la teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la plaça de Catalunya. La façana presenta un porxo d’accés a una altura inferior de la coberta general per deixar passar la llum a través d’un vitrall de colors amb l’antic escut de Teià. La mida, ús i composició de l’edifici li confereixen un caràcter entranyable.

Continuem avall pel Passeig de la Riera cap al mar.

0,390Qm. 6,525Qm. Enllacem amb el Passeig de Massarosa.

2,000Qm. 8,525Qm. Creuem la NII i la línea de tren Barcelona-Mataró per un pas soterrani.

0,080Qm. 8,605Qm. Monòlit Meridià Verd. El meridià verd és una iniciativa per conmemorar la mesura del meridià de París que va servir de base per definir la unitat del metre. El meridià verd va des de Dunkerque al mar del Nord, fins aquí (a la platja d’Ocata). En concret, és el meridià situat a 2° 20′ 14,025″ a l'est del meridià de Greenwich.

Ara continuem per aquest passeig cap a l’esquerra, direcció Premià.

1,500Qm. 10,105Qm. Platja de la Descàrrega. Entre la platja i les vies, a uns dos-cents metres de l’estació del tren, l’any 1848 es construïren un edifici i unes vies mortes on aparcar els vagons i descarregar les mercaderies destinades a abastir les indústries i la població de Premià de Mar: carbó d’antracita o de pedra que hom carretejava fins a la Propagadora del Gas, per exemple, o productes per a la bona marxa de l’economia local, com ara borra per al tèxtil o bales de palla i sacs de contingut divers per als pagesos.

Continuem endavant pel Passeig.

0,260Qm. 10,365Qm. Pas soterrani. Creuem les vies del tren i la NII.

0,100Qm. 10,465Qm. Riera de Premià. Avancem i cinquanta metres més enllà tombem a la dreta pel carrer Angel Guimerà.

0,100Qm. 10,565Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer de la Marina.

0,150Qm. 10,715Qm. Seguim a la dreta pel carrer de Sant Cristòfol.

0,150Qm. 10,865Qm. Font del Cargol. Font coneguda amb el nom de Font del cargol per la figura que la corona. La font està formada per un pilar de 156 cm d’alçada, de secció quadrada (56 x 56 cm) fet de maons vistos. A la cara septentrional hi ha l’ aixeta i una pica semicircular.

 La Font del cargol original estava ubicada al Camí Ral durant els anys 60 del passat segle. Era de conglomerat de pedra. A causa de l’eixamplament de la Nacional-II es va desmuntar i no es va tornar a col·locar. Aquest fet provocà certa polèmica popular. L’emblemàtica font va donar nom a un grup d’escriptors d’aquell moment. El grup de la Font del Cargol de Premià de Mar va impulsar, tertúlies, concursos literaris  i una col·lecció de llibres de poesia en la qual es troben els inicis de molts poetes maresmencs com Valerià Pujol, Martí Rosselló, Rafel Vallbona, Pep Bras, Maria Antònia Grau, Manel Guerrero, Jaume Cases…

S’han localitzat altres fonts del cargol, fetes de conglomerat de pedra a Calella, Valls i Caldes de Montbui.

Ara continuem avall pel carrer de la Plaça.

0,080Qm. 10,945. Plaça de l’Ajuntament.  Font de la plaça de l’Ajuntament.  Formada per una plataforma de pedra granítica en dos nivells i de composició simètrica amb sengles pilars de maons d'obra a a cada costat. En l'eix central els dos brolladors d'aigua que enlairaven el raig d'aigua verticalment cap amunt. L'aigua que queia s'escolava cap ambdós extrems on anava a parar en un desguàs. Als anys 90 dels segle passat es va afegir, a la part posterior, un plafó de rajoles amb un motiu pintat com a tema central que representava el poble de Premià amb diferents elements emblemàtics com a al·legoria de diverses etapes o fets importants. Actualment aquesta font no raja gens d’aigua.

Creuem la plaça de l’Ajuntament i continuem cap a mar pel carrer de la Plaça.

0,080Qm. 11,035Qm. Plaça de Can Manent. Font de la Plaça de Can Manent. La font de ferro colat està formada per una columna amb quatre perfils semicirculars, curiosament amb l’escut de Badalona i a sota de cada escut una aixeta. La columna acaba coronada amb un pinyó. Al voltant de la columna, quatre piques circulars on desguassa l’aigua.

Ara creuem la NII i les vies del tren pel pas soterrani.

0,150Qm. 11,185Qm. Seguim a l’esquerra direcció Vilassar.

0,900Qm. 12,085Qm. Deixem a la dreta el port de Premià. Ara per continuar cap a Vilassar  anem a buscar un camí pel mig de la platja de Llevant.

0,940Qm. 13,025Qm. Platja de Ponent. Seguim per un camí entre les vies del tren i la platja.

0,310Qm. 13,335Qm. Continuem a l’esquerra pel pas soterrani.

0,080Qm. 13,415Qm. Carrer de Sant Vicenç. Deixem a l’esquerra el Mercat de la Flor de Vilassar.

0,160Qm. 13,575Qm. Tombem a la dreta pel carrer de Maria Vidal.

0,685Qm. 14,260Qm. Deixem a l’esquerra el Casal de Curació. Maria Vidal i el seu marit, Lluís Jover i Castells, empresari dedicat al comerç cotoner amb Amèrica van impulsar un hospital i casal de salut que va ser inaugurat el 1920 i donat al poble. L’edifici utilitzat encara avui i vinculat a la salut, és d’estil clarament noucentista amb algunes referències modernistes, com el coronament ondulat de la façana i dels cossos annexes.

Continuem endavant pel carrer Maria Vidal.

0,165Qm. 14,425Qm. Tombem a la dreta pel carrer Buenos Aires.

0,075Qm. 14,500Qm. Seguim a l’esquerra pel carrer de Sant Magí.

0,100Qm. 14,600Qm. Enllacem amb el passatge d’Antoni Pou.

0,080Qm. 14,680Qm. Tombem a la dreta per l’avinguda de l’escultor Monjo.

0,100Qm. 14,780Qm. Continuem a l’esquerra pel carrer de Sant Pau.

0,150Qm. 14,930Qm. Plaça de l’Ajuntament. Va ser projectada a mitjans del segle XIX com una plaça porticada. Els porxos formen part de l’Antic Casino de capitans i pilots que eren saludats pels velers al seu pas cap a França amb tocs de sirena quan el capità era vilassarenc. Coneguts com les Voltes del Foment, els porxos tenien inicialment les columnes de ferro colat.

Ara seguim a l’esquerra pel carrer de Sant Joan. Just a la cantonada tenim la Taverna Espinaler fundada el 1896 per Miquel Riera i Prat que ens recorda aquell temps en que l’aiguardent, el rom i el tabac tenien aroma d’ultramar.

0,090Qm. 15,020Qm. Continuem a la dreta pel carrer Anselm Clavé.

0,100Qm. 15,120Qm. Font de la Plaça Angel Guimerà. Aquesta font feta de pedra té al capdamunt una figura d’un nen amb un peix. Disposa de dues aixetes de polsador que desguassen en una piques rodones. L’entorn de la plaça i l’ombra dels arbres que la volten conviden a la primavera i a l’estiu a seure a fer el vermut.

Creuem la plaça i continuem pel carrer del Doctor Masriera.

0,050Qm. 15,170Qm. Font del Telègraf o de la Farinera. Situada en una de les parets de la torre del telègraf òptic, construcció de mitjans del segle XIX, l’any 1894 va ser adquirida per l’Ajuntament, que hi instal.là un dipòsit d’aigua i una font pública. Aquesta és una font molt austera amb una petita bóveda que protegeix l’aixeta i l’aigua de xarxa desguassa en una pica semicircular.

Seguim pel carrer del Doctor Masriera.

0,040Qm. 15,210Qm. Baixem per unes escales que ens porten fins la Torre de Can Nadal. Va ser construïda el 1551 per la família Sala de Vallromanes, que es dedicava a l’elaboració de vidre bufat, i que alhora va comprar la propietat a Joan Roig, un proveïdor de vidre de la Casa Reial. El nom de can Nadal prové d’un traginer mallorquí que el 1636 va adquirir el mas i la torre i els va dedicar a l’hostalatge.
La torre té planta baixa, dos pisos i un terrat pla. Mesura 12,1 m d’altura i 5,40 m de diàmetre a la part superior i 6 m a la base, i disposa d’una escala interior que segueix l’estructura de la construcció. Els sostres interiors són de volta a mitja esfera. Les obertures són forats d’espitllera per a la defensa, tret de dues finestres gòtiques. És molt possible que originàriament el pont no existís i que la torre s’unís amb la masia per mitjà d’una passera que es pogués recollir en cas d’atac.
Restaurada el 1998, és l’única de les tres torres de defensa de l’antic Veïnat de Mar que ha arribat fins als nostres dies i que han format part de la majoria dels escuts que ha tingut Vilassar de Mar. 

A l’altra banda de la plaça Pau Vila trobem la font del Sot d’en Parta. Situada a la paret del darrera del Museu Gliptoteca Enric Monjo, el frontal de la font està fet de rajola catalana, vorejat per un arc fet de pedra. L’aixeta de polsador desguassa l’aigua de xarxa en una pica semicircular. La font del Sot de Can Parta tindria certa semblança a les fonts d’en Cosmet, de la Barretina i de la Plaça, totes tres de Cabrils.

Ara tornem a creuar la NII i les vies del tren per un pas soterrani.

0,100Qm. 15,360Qm. Continuem a l’esquerra direcció Mataró.

0,600Qm. 15,960Qm. Deixem a l’esquerra l’estació de tren de Cabrera. Nosaltres continuem recte.

0,165Qm. 16,125Qm. Cruïlla. A l’esquerra accés al nucli urbà de Cabrera de Mar. Nosaltres continuem recte paral.lels al mar.

1,200Qm. 17,325Qm. Creuem una porta oberta tot i la senyal de Prohibit Passar. Tanmateix, la porta sempre està oberta i no entrem a cap finca particular, ni el camí presenta cap tipus de perill. En aquest sentit, només evitarem de passar-hi s’hi ha una situació de temporal de llevant.

Seguim paral.lels al mar.

1,000Qm. 18,235Qm. Riera d’Argentona. La creuem i continuem endavant.

1,685Qm. 19,920Qm. Port de Mataró. Seguim endavant.

0,400Qm. 20,320Qm. Creuem a l’esquerra per un pas de vianants i creuem les vies del tren per un pas soterrani.

0,125Qm. 20,445Qm. Estació de tren de Mataró. Final de l’excursió d’avui.

Davant de l’estació de tren de Mataró, tenim la parada de l’autobús que ens portarà cap a Granollers i d’allà de nou cap a Vallromanes. De dilluns a dissabte la freqüència del bus entre Mataró i Granollers és d’una mitja hora i la freqüència del bus entre Granollers i Vallromanes d’1 hora.

La informació de les fonts del Grill i del Senglar les he extret d'Encos

Properament, caminarem pel Baix Montseny.