GRAMÀTICA DEL CAMINANT LXV. PARAULES DE TRAMUNTANA

 

En el blog ja us he parlat i recomanat dues novel.les de la Núria Esponellà, Dona d’Aigua editada per Columna l’any 2013 i la Filla de la Neu editada per Columna l’any 2016. En aquest sentit, avui us recomanaré Ànima de Tramuntana, Premi Prudenci Bertrana aquest 2020.

Suscric totalment la crítica que en va fer en Carles Duarte al Diari de Girona.

“La tramuntana és pura claror, un vent vigorós que inclina i tomba els cossos, que aprima l'aire i brunyeix la llum i que produeix alhora eufòria i fatiga. Per afrontar-la cal esperit de resistència, fortalesa de caràcter i sensibilitat per apreciar la bellesa fascinant de la natura quan es manifesta en tota la seva potencia”

“El títol ens remet a aquest esperit lliure i lluitador que, davant de les ferides de la vida, aprèn a cicatritzar-les des de la tenacitat i el coratge. És una novel·la excepcional. Ho és, d'entrada, per la seva ambició, que queda reflectida en la seva extensió, però també en l'encreuament de dues trames narratives paral·leles separades per més de dos mil dos-cents anys, que van de les fortificacions iberes a les xarxes socials contemporànies. És així mateix excepcional pel gruix, la densitat i la profunditat amb què hi emergeixen les personalitats formidables de les seves protagonistes, Mínia i Ekinar, ben acompanyades per altres figures femenines brillantment traçades, Estel i Saratin.”

“És un llibre de fidelitats i traïcions, de desig i de mort, de memòria i de violència, d'enveges i venjances, d'amors i de greuges”.

“A Ànima de tramuntana no hi ha idealitzacions idíl·liques, sinó vides ferides, més feréstegues que ensucrades, amb les seves esperances i les seves decepcions. S'hi fa evident, però, el cicle persistent on tot reneix, l'energia que es transforma i l'esperit que ressorgeix de les cendres. Si les millors novel·les tenen la virtut de bastir un edifici literari que, per mitjà del fil conductor que n'estructura l'argument i dels personatges que l'encarnen, ens duen a empatitzar-hi fins al punt de sentir-nos-hi directament implicats i d'adonar-nos que hi ha una part essencial de nosaltres que s'hi reconeix, aquest és des del meu punt de vista el cas d'Ànima de tramuntana, una obra que ens obre la porta d'una memòria i d'una consciència col·lectives que van més enllà de la nostra existència individual”.

A més a més, l’autora fa servir un lèxic on trobem força paraules endèmiques de l’Empordà.

Els 28 mots de la gramàtica d’avui són els següents,

Agullonar: Punxir, ferir amb l’agulló.

Arrupir: Replegar-se una persona o animal damunt si mateix, doblegant l’ossa i els genolls.

Borbolleig: Agitació de la superficie d’un líquid en ebullició o en moviment.

Brunyit: Lluent.

Capcinada: Moviment del cap, especialmente el que es fa quan entra la son.

Carrat: Cairat, sense punta.

Cinyell: Corretja, cordó o tira de roba que serveix per a cenyir.

Deixondit: Viu de potències, àgil d’espèrit, prompte a l’acció.

Empassegar: Ensopegar.

Enarcar: Corbar en forma d’arc.

Encirat: Tivat, dret com un ciri.

Entotsolat: Que està sol.

Esparpillat: Deixondit, viu d’enteniment o d’enginy.

Feixina: Feix de llenya i especialment de llenya prima.

Fogar: Lloc on es fa el foc per a la calefacció o per a la cocció d’aliments o d’altres coses.

Gusarapa:  A l’Empordà i a la Garrotxa, persona aturada, mancada d’iniciativa o d’activitat, sigui per excés de timidesa, sigui per curtor d’enteniment.

Orb: Mancat de la vista. Cec.

Pedregolall: Conjunt de pedres menudes.

Pedrigoleig: A l’Empordà, la Garrotxa, la Selva i la Costa de Llevant, pedregolall.

Rada: Badia on els vaixells poden trobar recés contra alguns vents.

Ranejar: Estar a ran, a punt d’arribar a un lloc, a una edat, a un grau.

Rebroll: Al Ripollès, l’Empordà, les Guilleries, la Plana de Vic, el Maresme, Mallorca i Menorca, brot d’un arbre o arbust, i especialment el que neix de la rabassa.

Rebrollar: Treure rebrolls.

Ruixim: Pluja fina.

Traüt: A l’Empordà soroll confús i llunyà, com el del vent o d’una gropada que s’acosta.

Turgent: Túrgid, inflat.

Túrgid: Inflat de tan ple.

Xarbot: A l’Empordà, la Garrotxa, la Selva i el Lluçanès, esquitx violent.

Les definicions de les paraules les he extret de l’edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament, descobrirem fonts dels barris de Pedralbes i Sarrià.