LES VALLS DEL FRESER I. DE VALL A VALL. DE NÚRIA A RIBES.

                                    La font del Dr. Bassols.

Avui encetem un nou cicle d’entrades dedicades a una comarca, a un indret, a un racó… de la geografía catalana. Enguany la zona escollida són les valls del Freser, és a dir la Vall de Núria i la Vall de Ribes.

L’excursió que us presento avui enllaça amb l'itinerari "Vall de Camprodon X. D'Ulldeter a Núria pel Torreneules" que us vaig presentar el desembre del 2019.

Aquesta travessa entre Núria i Ribes és molt adient de fer desprès d'uns quants dies fent els cims que envolten la Vall de Núria. Per tant, és una ruta perfecte per tancar unes jornades de muntanya. La primera part de l'excursió d'avui transcorre pel Camí Vell de Núria a Queralbs, un clàssic de l'excursionisme català.

 L'itinerari té una llargada de 17 quilòmetres i mig, però el continuu descens fa que hàguem de cuidar els nostres genolls i per tant, sobretot si ja portem uns quants dies caminant i portem una motxilla de 9 o 10 Kgs a l'esquena, us recomanem que feu aquest recorregut amb botes de muntanya i pals.

Quant a l'aigua, no tindreu problemes, doncs si sortim ben carregats de Núria, a Queralbs que més o menys queda a meitat de camí podem reposar a la font de la Ruïra o en el poble.

Finalment, l'excursió que avui us proposem, és asequible per totes aquelles persones avesades a caminar si la fem a l'estiu.  Tanmateix, a l'hivern, amb neu o gel, tot plegat es pot complicar molt i per tant, no recomanem fer-la.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim del refugi del Pic de l’Àliga i per una rampa, que a l’hivern és una pista d’esquí,  baixem cap al Santuari.

1,000Qm. 1.000Qm. Estació del Cremallera de Núria. A principis del segle XX es registrà un important increment de visitants al santuari, que a més es va veure consolidada per la irrupció dels esports d'hivern. L'únic accés al santuari suposava una durada de 3-4 hores a peu en un camí de fort desnivell des de Queralbs, situació que es complicava durant els mesos d'hivern amb la neu i el gel. El 1917, per primera vegada, es planteja la necessitat de construir una carretera o línia de ferrocarril.

Les obres per a construir la línia del tren cremallera de Núria van començar la primanvera de 1928 Tot i que es calcula que en la construcció van participar uns vuit-cents homes, la magnitud d'aquesta obra féu que, en determinats moments, se superés el miler de treballadors. La construcció de la via, juntament amb els túnels i els ponts necessaris, es va iniciar simultàniament a Núria i a Ribes. Els rails, que no es van començar a instal·lar fins a principis de l'any 1930, es van posar en sentit ascendent. D'aquesta manera, les locomotores que provarien el bon resultat de les obres també podrien traslladar treballadors i material.

El 30 de desembre de 1930 es va fer un primer viatge de prova amb una locomotora de vapor que venia de Montserrat i el 22 de març de 1931 es va inaugurar oficialment el cremallera de Núria que des del principi va funcionar amb electricitat.

Fora dels Alps, l’estació de Núria a 1964 metres d’alçada, és el punt ferroviari més elevat d’Europa.

Creuem les vies , el riu Núria i ens endinsem per l’edifici principal de la Vall de Núria.

0,150Qm. 1,150Qm. Santuari de Núria. La tradició remunta el santuari de Núria a  l’ermità Sant Gil que bastí una capelleta on hi deixà la imatge de la Verge, una campana, una olla i una creu.  Tots aquests tresors van ser descoberts per un pelegrí, Amadeu,  cap el 1072.  Les dades històriques ens diuen que l’any 1162 hi havia en el terme  un hospital, per a refugi de vianants i pastors,  amb una capella dedicada a Santa Maria.

L’església actual i el conjunt del santuari són de factura moderna. Van ser projectats  per l’arquitecte Calixte Freixa el 1883 i es van inaugurar el 1911 i fins al 1946 no es va acabar la característica façana neoromànica; que consta d’un campanar central adossat, per on es realitza l’entrada al temple. 

L’interior té una gran nau central, de planta quadrada, l amb capacitat per a més de mil  persones. Hi ha  exposats els  símbols de Núria que són la creu, l’olla i la campana  i la imatge de la Mare de Déu.  Més enllà de l’origen llegendari atribuït a Sant Gil, l’estudi històric i artístic de la talla li atribueix una data entorn al segle XII, període comú a la majoria de marededéus romàniques del país. 

Ara continuem per unes escales que trobem a la dreta que ens han de dur cap a l’ermita i la font de Sant Gil.

0,150Qm. 1,300Qm. Ermita de Sant Gil. Segons la tradició, es va construir l'any 1615 al lloc on va ser trobada la imatge de la Mare de Déu, recordant l'estada de sant Gil a la Vall de Núria al voltant de l'any 700.

Els vitralls dels tres òculs de la façana representen l'olla, la campana i la creu, els objectes relacionats amb Sant Gil que han esdevingut símbols de Núria.

Cada 1 de setembre davant l’ermita es celebra la Festa de Sant Gil, la festa dels pastors. Antigament, aquest dia es donava per acabada la temporada de pasturatge d’alta muntanya.

A tocar de l’ermita, hi ha quatre fonts que a continuació en fem esment.

Font del Dr. Tarrés. Al costat de la façana nord de la capella de Sant Gil se situa la font dedicada al Dr. Pere Tarrés (Manresa 1905 - Barcelona 1950), que portà a terme una gran tasca en els tres camps importants de la seva vida; la medicina, el lideratge de joves i el sacerdoci.

És una font mural, tota de pedra, amb un mur a dues alçades; el de la dreta, el més baix, serveix de respatller d'un banc que hi té adossat, mentre que el de l'esquerra és el principal, fa uns 2,5 metres d'alçada i està culminat amb una teuladeta de lloses a dues aigües. Inserit al mig del frontal i en forma de volta de canó, hi ha un bonic mural representant al Dr. Tarrés en primer pla, reposant a la muntanya i gaudint de la vista que li ofereix la vall de Núria al fons. A la part baixa queda la sortida d'aigües per mitjà d'un broc de pedra en forma de caneló per on raja l'aigua i cau en un petit enreixat de ferro arran de terra per on desguassa. 
El sòl immediat a la font està empedrat, amb una gran llosa de pedra al començament. Aquesta font va ser construïda a iniciativa del personal encarregat del servei del santuari l'any 1951 per l'artista Pere Queraltó

Font de Núria. La trobem davant la façana sud de la capella de Sant Gil, inserida dins el mur de pedra que acull l'entorn de la capella.

        La font està totalment feta amb marbre. Al mig del frontal, que queda endarrerit respecte el mur, hi ha un forat per on rajava l'aigua i queia en una pica plana disposada a la part baixa. Al capdamunt hi trobem els símbols de Núria; l'olla, la creu i la campana, esculpits en una llosa de marbre, juntament amb la data de construcció de la font, 1855.

Font de Sant Gil. Emplaçada a l'entrada del pla del santuari de Núria, per sota del camí i a la vora de la riba dreta del llac, a escassos 75 metres al sud de la capella de Sant Gil.

Passa per ser una de les millors i més boniques fonts del Pirineu. La seva aigua és de neu del Puigmal, enriquida a les entranyes de la terra. Diuen també que la féu brollar el mateix Sant Gil, per tal d'apagar la set en les seves dures penitències.

         És una construcció en forma de petita caseta, tota ella de pedra, amb teulada de lloses a dues aigües i culminada amb una creu de ferro. La font és protegida sota una volta que esdevé un preuat abric en cas d'un canvi de temps sobtat. A la part baixa de la paret del fons, l'aigua brolla alegrement per un broc de ferro i cau en un petit bassal quadrat situat per sota del nivell del terra que està empedrat.

        A la part de dalt del frontal hi podem veure tres gravats en terrissa; als extrems la campana i l'olla característiques de Núria i al mig una representació de Sant Gil. A banda i banda, dos bancs de pedra adossats a les parets laterals que li fan de respatller ens conviden a reposar una estona escoltant l'agradable xiuxiueig de l'aigua.

   Font del Dr. Bassols. Localitzada a l'entrada del pla del santuari de Núria, a l'esquerra del camí i a només 50 metres al sud de la capella de Sant Gil, en una raconada que forma una placeta arranjada com a zona d'esbarjo, amb taules i bancs per fer-hi un mos.

La font està adossada a un llarg mur de pedra que reté les terres de la muntanya, emmarcada per tres pedres allargades i de grans dimensions. Al mig del frontal i a un metre d'alçada brolla generosament l'aigua per un broc de ferro i cau en un bassal rectangular gairebé arran de terra. Al lateral esquerra hi trobem els símbols característics de Núria; la creu, l'olla i la campana, tots de ferro.

 Al capdamunt hi podem veure gravat el nom de la font. El sòl immediat a la font està empedrat amb lloses quadrades de color vermellós. La font fou construïda l'any 1962 en homenatge al Dr. Ramon Bassols i Genís (Sabadell 1919 " Badalona 1959), metge i fundador dels Amics de Núria i de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria, tal com ens ho recorda una placa collada al mig del frontal.

Ara continuem a l’esquerra, direcció Queralbs tot seguint les marques del GR-11.

0,400Qm. 1,675Qm. Cruïlla. Continuem avall pel Camí Vell de Queralbs. Està molt ben senyalitzat. No té pèrdua.

2,500Qm. 4,175Qm. Balma de Sant Pere a tocar del Salt de la Cua de Cavall.

0,715Qm. 4,890Qm. Salt del Sastre.

0,510Qm. 5,400Qm. Cruïlla. Nosaltres avui anirem a Queralbs pel Roc del Dui. Per tant, continuem a la dreta.

0,125Qm. 5,525Qm. Refugi de Fontalba. Bivac precari per aixoplugar-nos en cas de mal temps. Continuem amunt.

0,150Qm. 5,375Qm. Continuem a l’esquerra, avall per l’antic traçat del cremallera.

0,350Qm. 5,725Qm. Passem per un túnel. Continuem avall.

0,205Qm. 5,930Qm. Seguim per un corriol que trobem a la dreta en sentit ascendent.

0,410Qm. 6,340Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte cap a Queralbs.

0,050Qm. 6,390Qm. Font de l’Oratori. Es tracta d'una senzilla però alhora simpàtica font boscana, formada per un broc metàl·lic encastat al marge per on brolla l'aigua i cau a un bassal rectangular de pedra lligada i d'un pam d'alçada.

Continuem avall.

0,075Qm. 6,465Qm. Oratori del Corbell. Continuem avall.

1,000Qm. 7,465Qm. Font de la Ruïra. És una bonica font boscana, formada per un petit frontal de pedra del país relligada rematat per una llosa en forma de mitja lluna mirant cap a baix, la qual té el nom de la font gravat i pintat de color groc. L'aigua brolla per un broc de pedra en forma de teula disposat a mitja alçada i cau a un bassal rodó de pedra arran del terra.
Al costat esquerre disposem d'un banc de pedra per seure.

És un bon punt d’aigua, sobretot a l’estiu si anem curts d’aigua.
Seguim cap a Queralbs.

0,300Qm. 7,765Qm. Carrer cimentat. Continuem avall i de seguida enllacem amb la carretera de Fontalba. Continuem amunt.

0,060Qm. 7,825Qm.  Seguim per un camí que trobem a l’esquerra i que ens baixarà cap a Queralbs.

0,600Qm.  8,425Qm. Queralbs. Cruïlla de carrers.  Continuem a la dreta pel carrer de la Font de Dalt.

0,060Qm.  8,485Qm.  Baixem per unes escales que trobem a l’esquerra.

0,060Qm.  8,545Qm. Plaça del Raig. Font del Raig. L'aigua raja per una bonica aixeta collada al mur i cau en un llarg abeurador de pedra que descansa directament al terra. A la dreta de la font hi ha un safareig rectangular.

A la dreta de tot el conjunt cau el raig que li dóna el nom a la plaça.

Ara continuem pel carrer Pla.

0,120Qm.  8,665Qm. Enllacem amb el carrer de l’Esglèsia.

0,060Qm.  8,725Qm.  A la dreta, trobem la font de l’esglèsia de Queralbs. Es tracta d'una bonica construcció de pedra formada per dos espais diferenciats: De cara a l'església tenim la font, en forma de capelleta culminada amb una teuladeta de pissarra a dues aigües. El frontal, endarrerit un pam respecte la seva façana mitjançant una volta de canó, amb una bonica aixeta per on raja l'aigua i cau en una pica de pedra picada a mitja alçada. L'altre espai és el rentador; situat darrera la font, obert cap al carrer de l'Església, acollit per la dreta per la paret de la casa veïna i aixoplugat de les inclemències del temps per una teulada de pissarra d'una única vessant sostinguda per un embigat de fusta. Dins hi trobem un safareig rectangular de pedra rematat per l'interior alimentat amb l'aigua sobrera de la cisterna.

0,060Qm. 8,785Qm.   Esglèsia romànica de Sant Jaume de Queralbs. Edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada amb un absis semicircular. Per les seves característiques es poden datar els seus orígens cap al segle XII, fruit de la reedificació sobre la primitiva església consagrada l’any 978.

Durant els segles XV i XVII es van realitzar algunes modificacions com l’ampliació de la nau central amb dues capelles, la construcció d’una sagristia amb capella i l’edificació d’un campanar de torre coronat per una petita espadanya.

Cal destacar el pòrtic que cobreix el mur sud, compost per sis arcs adovellats de mig punt que reposen sobre cinc columnes, constituint el conjunt un dels millors exemplars de porxo del romànic català. Les columnes són de marbre de vetes blau-blanc mentre que els capitells i les arcades són de pedra calcària compacta.

De la porta d’entrada a l’església, oberta amb un simple arc de migpunt, cal destacar-ne els seus batents de fusta, que conserven encara restes de la ferramenta original.

Ara continuem pel Camí de la Davallada, direcció Vilamanya.

0,120Qm. 8,905Qm.  Cruïlla. Continuem pel camí de l’esquerra cap a Vilamanya. Aquest camí està molt ben fitat amb marques grogues d’Itinerànnia.

2,670Qm. 11,575Qm. Vilamanya. Ara creuem un petit filat i continuem per un corriol que trobem a l’esquerra i que baixa entre un herbassar cap a Batet.

No té pèrdua si anem seguint les marques grogues. Des d’aquest camí tenim unes espectaculars vistes dels dos Torreneules a la nostra esquerra.

1,670Qm. 13,245Qm. Batet. Continuem a l’esquerra pel vial cimentat en sentit descendent cap a Ribes de Freser.

0,060Qm.  13,305Qm. Capella de la Mare de Déu del Carme. Bastida sobre un penyal a finals del segle XVII, de planta rectangular, té un campanaret d’espadanya. És curiós que una capella dedicada a la patrona del mar i dels pescadors estigui edificada a una alçada de més de 1.100 metres i uns “quants” quilòmetres terra endins.

Continuem a la dreta, cap a Ribes de Freser i Roques Blanques.

 0,335Qm. 13,640Qm. Continuem per un corriol que s’enfila a la dreta.

1,000Qm.  14,640Qm. Meners de Can Possons. Aquest mener és un bon exemple d’explotació per a ús local. L’explotació de ferro es va iniciar el 1904 i es pot observar l’espectacular mineralització sense entrar a la mina, doncs trobem restes de mineral inclús en el camí, davant de la mina.

Continuem pel mateix camí.

0,060Qm. 14,700Qm. Pista cimentada. Continuem amunt per la pista.

0,330Qm. 15,030Qm. Collet d’en Segura. Deixant la pista que marxa a la nostra dreta, creuem un filat i continuem recte, direcció sud, tot creuant un camp. Uns metres més enllà el corriol es fa més evident.

1,470Qm. 16,500Qm. Ribes de Freser. Entrem pel carrer Cerdanya.

0,060Qm.  16,560Qm. Font del Cerdanya. Trobem aquesta font a la part alta d’aquest carrer, a banda esquerra i al costat d’unes escales.

La font queda integrada dins la paret d'una casa que fa cantonada amb unes escales, d'obra arrebossada amb ciment però amb el marc rematat amb pedra. A la part baixa del frontal hi ha una bonica aixeta per on raja l'aigua que cau en un enreixat de planxa perforada situat al fons d'un bassal de pedra.

Continuem avall pel carrer Cerdanya.

0,270Qm. 16,830Qm. Tombem a la dreta pel carrer Major i desprès de creuar el riu Rigard, enllacem amb el carrer de Sant Quintí a l’esquerra.

0,670Qm. 17,500Qm. Estació Renfe Ribes de Freser. Final de l’excursió d’avui.

Les descripcions de les fonts les he extret d' Encos

La setmana vinent us parlaré de 27 excursions per les Serralades Litoral i de Marina que podeu trobar en aquest blog.