VALL DE CAMPRODON VII. BASTIMENTS. LA MUNTANYA DELS MOLLETANS.

                  El piolet que corona el cim del Bastiments

Sens dubte el Bastiments representa una ascensió clàssica de l'excursionisme català. A l'estiu el Bastiments és un cim accesible, si fem nit al refugi d'Ulldeter en 3 horetes podem pujar i baixar i si allarguem l'excursió des de l'aparcament de l'estació d'esquí de Vallter, mai superarem les 4 horetes entre l'ascens i el descens.
Per cert l'itinerari d'avui enllaça amb la travessa que us vam presentar a principi de mes "Vall de Camprodon VI. Travessa Espinavell - Ulldeter".

Si no som excursionistes avesats a la neu, al gel, als grampons, al piolet... deixem que arribi el bon temps i com he esmentat abans, amb bon temps superar els 788 metres de desnivell positiu i els gairebé 4 quilòmetres d'ascensió si anem ben equipats i portem una mica de menjar i aigua no serà cap problema. En aquest sentit, és una ascensió que ens podem plantejar si tenim canalla a partir de 6 o 7 anys. 

Però al marge, de la descripció més tècnica, en el títol faig referència al Bastiments com la muntanya dels molletans i certament és així, doncs fa una pila d'anys que el Club Muntanyenc Mollet té una especial vinculació amb aquesta muntanya. De fet, enguany cel.lebren el seu 75è aniversari i fullejant el llibre que ha escrit la Glòria Arimon i Ventura per commemorar aquesta efemèride i parlar de la història del club, trobem constants referències a aquesta muntanya.

Tanmateix, a la portada d'un llibre sempre trobes una fotografia o una imatge que et diu quelcom d'aquest llibre que estàs a punt d'obrir i no podia ser d'altra manera, a la portada d'aquests 75 anys d'història del Club Muntanyenc Mollet, hi ha una fotografia del piolet que va instal.lar el club fa més de 30 anys en el cim del Bastiments.

Per tant, nomès em resta felicitar el Club Muntanyenc Mollet per aquests 75 anys de cims, senders, curses, avencs, vies ferrates, cultura... i que aquest estiu gaudiu molt de les vostres sortides.

L'ITINERARI D'AVUI.

Si anem en cotxe, cal arribar fins l'estació d'Esquí de Vallter 2000. Desprès del primer aparcament de l'estació, seguim per la carretera i n'agafem els revolts pronunciats. A l'últim revolt trobem un petit aparcament i els indicadors del refugi d'Ulldeter.

Per arribar-nos al refugi, cal caminar una mitja horeta i superar un desnivell positiu de 140 metres.
Creuem la carretera i anem a trobar el pal indicador d'Ulldeter. Comencem a caminar tot seguint el traçat del camí del GR-11, amb marques blanques i vermelles. Aquest camí penetra en un bosc de pi negre, no gaire espès, per on baixa el riu Ter a la nostra esquerra. Amb la silueta del Gra de Fajol davant nostre, comencem a pujar fins que travessem el curs d'aigua per una passarel.la de fusta. Desprès d'un pendent més pronunciat, arribem al refugi.

0h 0min. 0h 0min. Refugi d’Ulldeter. 2.095metres d’alçada.  Inici de l’excursió d’avui.

Passem davant del refugi i, tot sortint del bosc, continuem pel GR11 en direcció a una planada d’herba, les Closetes. La creuem amb facilitat i pugem per uns graons una mica rocosos, amb el Ter a la dreta, per sortir novament a una altra zona planera, per la qual passen diverses pistes d’esquí. Una última pujada ens torna a portar fins a un darrer sector planer, amb el pic de Bastiments a la nostra dreta. Seguim el GR-11 fins a la base del coll de la Marrana, que tenim davant mateix. Per pujar-hi hi ha diversos camins, però és millor agafar el de més a l’esquerra, ja que remunta el fort pendent d’accés al coll de manera més suau.

0h 55min. 0h 55min. Coll de la Marrana. 2.529 metres d’alçada.

El camí del GR-11 segueix en la mateixa dirección cap a la coma de Fresers i el coll de Tirapits. A l’esquerra tenim el Gra de Fajol. Girem clarament a la dreta i seguim un sender que travessa una zona herbada (NO). Al principi el camí és més suau, però a l’arribar a la base de la mola del Bastiments s’enfila per un pendent més pedregós i inclinat.

Diverses llaçades ens fan guanyar alçada a travès del roquetam, fins que en el tram final, una diagonal a la dreta ens permet arribar a una gran creu metàl.lica. Des d’aquí, a través de la cresta rocallosa, arribem al punt culminant.

0h 45 min. 1h 40min. Pic de Bastiments. 2.883 metres d’alçada.

Nius de carenes i interessant perspectiva del pic de l’Infern, de les muntanyes de l’Olla de Núria, del Carlit, del Canigó, del Puigpedrós, etc… El Gra de Fajol destaca al sud, encara que, des d’aquesta talaia, la seva altura es veu modesta. Tot seguint la carena, arribem al cim oest, ocupat per un abric de pedres i un gran piolet metàl.lic amb registre de firmes. Al nord, enfonsat a la base del circ de Bacivers, veiem el llac homònim, de formes arrodonides. Si no hem previst fer algun dels itineraris alternatius, tornem pel mateix camí al punt de sortida.

La descripció de l’excursió d’avui l’he extret de la guia Puigmal, Núria, Ulldeter. 30 excursions a Peu d’Alfons Brosel i Jordà i editat per Cossetània Edicions el maig del 2016.

Properament, parlarem de la Mina d'Aigua d'El Masnou.