GRAMÀTICA DEL CAMINANT LV. LES PARAULES D'EN MASSAGRAN.

A principis d'any ens va deixar en Ramon Folch i Camarasa, el germà gran d'en Massagran. Malgrat que les Aventures Extraordinàries d'en Massagran van ser escrites l'any 1910 pel seu pare en Josep Maria Folch i Torres, anys més tard ,en Folch i Camarassa va recuperar aquest camallarg trapella i divertit i va escriure els guions d'un seguit de còmics que van tenir aquest heroi com a protagonista.

Ara que he rellegit Les Extraordinàries Aventures d'en Massagran trenta anys desprès de la primera lectura,  trobo que és un llibre força carrincló, tanmateix ens aporta aquestes 22 paraules que ens serviran per retre un homenatge a Ramon Folch i Camarasa.

Per cert, el juliol de 2018 us vaig presentar l'itinerari "Camins de llibertat entre Parets i Caldes de Montbui" que passa pel Castell de Plegamans.  Us recomano que hi feu parada i dediqueu una estona a visitar la Fundació Folch i Torres.

Atifell: A València, utensili, instrument en general.

Atot: En certs jocs de cartes, cadascuna de les cartes que, pel fet d’esser d’un coll determinat, vencen les dels altres colls. Al Vallès, també reb el nom de “trumfo”.

Baladrer: Sorollós, eixordador.

Bassetja:  Arma de tir composta d’una trena de cànem, de lli, de pell o d’una altra materia flexible i forta, amb un ullet o bosseta enmig, on es posa una pedra, i girant ràpidament la trena i amollant-la d’un cap`, surt amb força el projectil.

Becarrada: A l’Empordà, cop pegat amb el bec.

Bronquina: Renyina, disputa violenta.

Brúfol: Búfal, espècie de bou salvatge i exòtic.

Cassussa: Gana forta de menjar.

Desfila:  Porció de fil procedent d’un teixit desfilat. 

Eixalar: Tallar o escurçar les ales a un ocell.

Envanit: Ple de vanitat.

Fona: Instrument format d’una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte.

Garranyic: Soroll estrident de fregadís.

Malmirrós: A Lleida, l’Urgell i el Camp de Tarragona, tenir mal humor.

Mandró: Fona, bassetja.

Palestra: Lluita, discussió.

Rella: Peça de ferro tallant per un cap i amb mànec o cua per l’altre, pel qual es subjecta al dental de l’arada, i serveix per a penetrar dins la terra i obrir els solcs.

Sortija:  Joc en què, passant veloçment, es tracta de pescar amb un bastó punxegut les síndries o altra fruita que hi ha surant dins un cubell.

Tarota: A l’Empordà, nas gros.

Trenc: Cop al cap.

Trumfo: Cadascuna de les cartes del pal que domina el joc. 

Xiribec: Trenc al cap o a la cara.

Les definicions les he extret de l'edició electrònica del diccionari català valencià balear Alcover Moll.

La setmana vinent parlarem de les Fonts de Camprodon.