dissabte, 22 de desembre del 2018

EL TIÓ I L'ENCICLOPÈDIA DE LA FANTASIA POPULAR CATALANA


D'aquí un parell de dies a moltes llars catalanes farem cagar el Tió. Alguns ho farem, el dia 24 una vegada haguem acabat de sopar, d'altres la tarda del dia de Nadal i fins i tot trobarem families que ho faran per Sant Esteve.
Però de ben segur, que el fem el dia que el fem, a tots ens cagarà llaminadures, pinyons, ametlles, nous, torrons, xocolata... i petits regals.

Fer Cagar el Tió, és un ritu d'origen rural, muntanyenc, actualment traspassat i difós a la ciutat, i estès a comarques costaneres de tradicions diferents.
L'extensió del costumari del tió s'inicia en els segles XVIII-XIX amb les migracions interiors de ruralia a ciutat, de muntanya a la costa.

El foc a l'hivern simbolitza la comunitat, la continuïtat de la família; les flames faran que el sol remunti. El tió el manté i l'alimenta, fa claror, allunya feres i mals esperits. Hi ha notícia de ritus solsticials semblants en d'altres pobles hispànics, en païssos eslaus i fins en cultures de l'Àfrica negra.

El Tió es cremava de Nadal a Reis, desprès es guardava a les golfes o al celler, com un amulet protector de la casa, els camps i el bestiar; les cendres s'escampàven pels conreus i els estables, i sobre els llits, com un ritu de fertilitat, i es barrejava amb els remeis casolans; i en tempestes o epidèmies es tornava a posar al foc.

Aquesta explicació sobre la tradició de fer cagar el tió, l'he extret de l'Enciclòpedia de la Fantasia Popular Catalana. En aquesta magnífica obra d'en Joan Soler i Amigó i editada per Barcanova l'any 1998, trobem milers de termes que fan referència al tradicionari català. Com diu l'autor és una enciclopèdia oberta on cadascú, doncs cada poble té el seu tradicionari i els seus mots i malnoms podem anar completant.
Sens dubte, una molt bona obra de consulta per recordar i salvaguardar els nostres refranyers, cançoners, rondallaris, ritus...

El mes vinent farem una gramàtica del caminant a partir de paraules que trobem en aquesta enciclopèdia de la fantasia popular catalana. I ni molt menys, amb una única gramàtica abastarem tots els mots que ens ofereix aquest llibre.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada