GRAMÀTICA DEL CAMINANT LI: MOTS DE FOC.

Per Sant Joan us vaig parlar del llibre d'en Manel Carrera i Escudé "Calendari de Festes amb Foc"i des de la primera pàgina d'aquest treball trobem ple de mots relacionats amb el foc, però també amb els personatges, els vestits, els instruments, les menges... de les diferents festes que es celebren arreu dels Païssos Catalans.

Avui us faig una primera entrega de 29 paraules, però no descarteu que el mes de setembre hi hagi una segona entrega d'aquests mots de foc.

Les paraules d'avui són, 

Aixama: Espècie de torxa que es crema la Nit de Nadal.

Alimara: Foguera que serveix de senyal.

Ascla: Estella grossa de fusta o d’altra matèria sòlida.

Atxa: Ciri molt gruixut, que sol tenir de dos a quatre blens entortolligats.

Brandó: Atxa de cera d’un sol ble.

Botarga: : Personatge d’aspecte demoníac que apareix durant les festes d’hivern d’algunes poblacions dels Païssos Catalans.

Cremaller: A les Terres de l’Ebre i al Maestrat, graellat de ferro sostingut per tres peus, dins el qual es posen teies enceses per a fer il.luminacions en les festes de poble.

Emprat: Usat, que ha prestat servei.

Espargir: Deixar sortir o expansionar allò que estava reclòs.

Espira: Guspira.

Esportí: Cabàs d’espart molt pla.

Fatxo: Tros d’esportí emprat, que s’enrotlla i serveix per a donar fum a les abelles.

Fogueró: Foguera, foc que fa molta flamada.

Manages: Soldats romans de la processó de Verges.

Manoll: Manat. Conjunt de coses que s’agafen amb una mà.

Pifra: Flautí de to molt agut.

Pira: Foguera destinada a cremar-hi un cos mort o les víctimes dels sacrificis.

Reïnot: A Mallorca, corda gruixuda, que solia esser un tros de rest de sínia que, untat amb molta pega, servia per a fer llum per a anar de nit, sobretot pel camp.

Robiol: A Mallorca i Menorca, peça de pasta de farina fina, pastada amb oli, saïm i ou, doblegada en forma semicircular, farcida de carn, brossat o confitura.

Rotlleta: Petita peça de pasta dolça, de forma circular.

Saïm: A Mallorca, greix d’un animal, especialment del porc; el greix reduït a l’estat líquid o semilíquid, que s’usa principalment per a fregir.

 Teia: Estella o tros de fusta reinosa usat per a fer claror o per a encendre foc.

Tòria: Al Berguedà, a l’Empordà, la Selva, la Plana de Vic i el Pla de Llobregat, sarment llarg i vivaç.

Vesta: Vestit llarg que es porta en les processons de Setmana Santa.

Vítol: Crit de joia per a aclamar algú.

Xamela: Cadascun dels manolls d’espígol que els xics arrepleguen per la muntanya i els guarden per a cremar-los la nit de Nadal, anant cantant pels carrers.

Xeremia: En castellà “gaita”.

Xeremier: Sonador de xeremies.

Xuia: A Mallorca, cansalada.

Properament, parlarem de la Font de Sant Bartomeu de Santa Coloma de Gramenet.