Des de fa uns quants anys som molts els que caminem i posteriorment escrivim en un blog, en una pàgina web, en un llibre sobre el patrimoni històric, natural, arquitectònic... d'aquestes contrades, però també és ben cert que una bona part d'aquests escrits, els fem persones que simplement som aficionats a la muntanya i cadascú la gaudeix més des d'un vessant concret.
En aquest sentit, la majoria d'escrits que podem trobar a la xarxa o bé publicats en paper són prou rigorosos, tanmateix de tant en quant trobem alguna errada de consideració que cal corregir-la ràpid, doncs sí no es dóna una mala informació i l'errada s'escampa.
Aquest és el cas del forn ceràmic de Can Maimó que erròniament durant anys s'ha considerat el pou de glaç de Can Maimó.
Gràcies a treballs realitzats per professionals en la matèria, com és el cas de la Laura Bosch, historiadora i geòloga, que va presentar una comunicació sobre aquest forn ceràmic a les XXXII Sessions d'Estudis Mataronins, mica a mica anem corregint aquestes errades.
Per arribar fins el forn ceràmic de Can Maimó, avui us proposem una excursió d'uns 8 quilòmetres de llargada i un desnivell positiu d'uns 200 metres. Podeu fer-la en qualsevol època de l'any i és adequada per mainada a partir de 5 o 6 anys.
L'ITINERARI.
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’Esglèsia de Vallromanes i continuem amunt per la riera, tot passant per davant del Casal.
0,950Qm. 0,950Qm. Accés hotel Mas-Salagros. Continuem a la
dreta pel vial cimentat que porta a la granja i a l’aparcament de l’hotel. Cent
metres més enllà el ciment es converteix en terra.
0,250Qm. 1,200Qm. Abandonem el vial que puja cap a l’hotel i
nosaltres continuem recte, tot creuant l’aparcament.
0,125Qm. 1,325Qm. Pista que ens creua. Continuem a
l’esquerra.
0,050Qm. 1,375Qm. Seguim a l’esquerra per un corriol que en
sentit ascendent, s’endinsa en el bosc.
0,040Qm. 1,415Qm. Corriol que ens creua. Continuem a
l’esquerra en sentit ascendent. Uns metres més enllà, a la nostra esquerra,
deixem la part superior de l’hotel.
0,700Qm. 2,115Qm. A la dreta, deu metres per sobre nostre,
trobem una miranda. Una miranda és una caseta enmig de la muntanya on els homes
que treballaven el camp hi guardaven les eines i es resguardaven quan feia mal
temps. Aquest bosc que ara trepitgem abans erra terra de vinya, ametllers
i oliveres. Seguim el camí que continua per darrera la
miranda.
0,375Qm. 2,490Qm. Pista que ens creua. Seguim a
l’esquerra en sentit descendent.
0,330Qm. 2,820Qm. Coll de Forns. Continuem a la
dreta en sentit descendent.
0,470Qm. 3,290Qm. Ens creua la pista de Can Maimó
a la Creu d’en Boquet. Continuem a l’esquerra en sentit lleugerament
descendent.
0,900Qm. 4,190Qm. A l’esquerra, al costat d’un cadenat
amb una senyal de prohibit, hi ha un corriol que ara seguim i nomès cinc metres
més endavant tombem a la dreta per un corriol no gaire fressat.
0,025Qm. 4,215Qm. Forn Ceràmic de Can Maimó. L’any 2015 la historiadora i geòloga, Laura Bosch va publicar a les Sessions d’Estudis Mataronins
un article sobre l’arquitectura, l’ús i la preservació que cal fer d’aquest
forn. A continuació us adjunto uns quants fragments d’aquest estudi. “El forn es coneix des de fa molts anys, però segurament, el
seu abandonament, probablement a mitjans del segle XX, afegit al canvi de
propietari de la finca i la construcció
del camp de golf a les antigues feixes de conreu, van fer que aquesta
estructura de combustió caigués en l’oblit.
L’any 2010, la publicació d’un llibre sobre elements
patrimonials de la Serralada Litoral,
esmenta aquest element no com a un forn sinó com a “un pou de glaç
ubicat al mas de Can Maimó, per sota el marge del camí que va de Vilassar de
Dalt a Vallromanes”. A partir d’aquí, comença la confusió. Excursionistes i
apassionats de tota mena, en parlaran erròniament com a pou de glaç.
Avui dia quines restes podem veure? Es tracta d’una
estructura de planta rectangular, orientada al SW i mesura 4,80 m d’alçada per
uns 5 metres d’amplada aproximadament. La façana està realitzada amb pedres
irregulars, rajoles i fang. Presenta dues parts diferenciades: al davant, arran
de terra, la fogaina o caldera, que és l’indret on es produeix la combustió.
Per damunt, la cambra de cocció o laboratori. D’aquestes dues parts, la primera
és la que es conserva en perfecte estat.
L’accés a la caldera es fa a través d’una obertura amb volta
de pedra col·locada a plec de sardinell. S’hi poden observar reparacions
posteriors realitzades amb trossos de maó lligats amb morter de calç. L’amplada
de la volta té uns quaranta centímetres de fondària. A continuació, accedint
per la boca ja ens adonem de la importància de la cambra, realitzada amb una
doble filera de maons per tal de resistir la pressió del talús on està ubicada.
L’amplada de la boca, per la part superior, té entre
cinquanta i seixanta centímetres. La part inferior està colgada parcialment per
la terra i presenta un trencament realitzat en temps moderns per a facilitar
l’accés al seu interior. L’interior de la fogaina mesura 1,80 cm x 1,30 cm. Té
una alçada màxima de 1,60 cm. Està voltada, és a dir, presenta quatre fileres
de volta de maó, recolzades a ambdós murs laterals. Entremig de les voltes, es
deixen entreveure un seguit d’obertures anomenades també xemeneies,
indispensables per al control del procés de cocció. Un repintat del seu
interior amb calç, segurament per aprofitar l’estructura de la cambra com a
barraca pels caçadors, va tapar parcialment l’ennegriment natural del maó en
contacte amb el fum.
Entre la caldera o fogaina i la cambra superior o laboratori
se situa un enreixat fix de rajoles que en circumstàncies normals és el que
permet el pas de la calor i de la flama. És de planta aproximadament
quadrangular. Presenta un enderroc important degut al creixement d’ arbres i
arbusts després del seu abandonament. No obstant això, encara es poden observar
les restes de murs fabricats amb fang i rajol d’una alçada de 1,60 cm
aproximadament. El pis està construït amb rajola o tova.
Als voltants d’aquesta construcció s’han localitzat
bàsicament restes de teula i maó. És probable que aquest forn servís per a la
construcció de teules, totxos, maons, rajoles i els cairons del mas de Can
Maimó, però potser també la coberta del molí que es troba al vessant de ponent
de la riera de l’Ardenya, i altres dependències avui desaparegudes, o fins i
tot servís també pel molí de Cuquet, ubicat a la llera esquerra de la riera,
una mica més amunt. Els forns en la majoria dels casos, es troben vinculats a
algun mas i per tant, formaven part de la seva economia domèstica. La vegetació
i l’eixamplament del camí no deixa visibles les restes de la terrera, o de
possibles desmunts d’on s’hauria extret l’argila. Tampoc s’ha pogut localitzar
cap bassa de fang o una zona planera on s’haurien pogut fabricar els maons i
deixar-los eixugar al sol. Hem de tenir present que actualment en aquesta
propietat hi ha un camp de golf, i que per tant, tan el vessant d’obaga com el
de migdia han sofert moltes transformacions”.
Ara desfem els últims 25 metres i continuem avall
fins arribar a la riera d’Ardenya.
0,125Qm. 4,340Qm. Riera d’Ardenya. Creuem i
continuem amunt a l’esquerra. En aquest tram obviem els corriols que ens menen
a banda i banda i sempre seguirem el camí principal.
1,100Qm. 5,440Qm. Camí que ens creua. Continuem a
la dreta cap a la Roca Foradada.
0,525Qm. 5,965Qm. Arribem a una cruïlla.
Continuem a l’esquerra en sentit ascendent.
0,100Qm. 6,065Qm. Tombem a la dreta per un camí
que planeja.
0,225Qm. 6,290Qm. A la dreta, trobem la Roca Foradada.
Es tracta d'un gran bloc de granit de forma arrodonida
però irregular, amb un forat al centre no massa gran ni profund on s’hi pot
encabir una persona asseguda. Podria pertànyer a l'època calcolítica (2700-2200
AC). No està gens clara la seva funció o finalitat. Entre les diverses
hipòtesis, tenim que podria ser una cova sepulcral artificial, un monument
funerari excavat a la roca i per altra banda, també hi ha qui diu que
antigament la feien servir com a forn per a coure-hi pa.
Ara continuem pel camí que marxa recte, davant la
Roca Foradada.
0,050Qm. 6,340Qm. Pista que ens creua. Continuem
a l’esquerra en sentit ascendent.
0,030Qm. 6,370Qm. Planell presidit per la codina de la Roca
Foradada. Entenem per codina, una roca plana arran de terra que fa un clap un de
vegetació. Continuem
pel camí que al final d’aquest planell tomba a la dreta.
0,500Qm. 6,870Qm. Cruïlla. Continuem a l’esquerra
en sentit descendent.
0,050Qm. 6,920Qm. Obviem un camí que marxa recte
i nosaltres seguim a la dreta en sentit descendent.
0,175Qm. 7,095Qm. Avinguda Vilassar. Creuem i
contiuem avall, a la dreta.
0,350Qm. 7,445Qm. Seguim a l’esquerra per un camí
de sorra.
0,100Qm. 7,545Qm. Riera de Vallromanes. Tombem a
l’esquerra.
0,550Qm. 8,095Qm. Plaça de l’Esglèsia. Inici i
final de la sortida d’avui.
La setmana vinent, us presentarem les 18 Recomanacions d'aquest Sant Jordi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada