CINGLES DE BERTÍ XII. CAMINANT PELS SOTS FERÈSTECS

                          Font de l'Estalviada

Avui us presentem la darrera entrada del cicle Cingles de Bertí i això es mereixia acabar-ho molt bé.
Per tant, avui seguirem les passes que feia mossèn Llatzer a la nove.la d'en Raimon Casellas, tot sortint d'El Figaró i pujant fins a Sant Pau de Montmany, i continuant cap al Santuari del Puiggraciós, on va haver de fer alguna que altre visita poc agraïda.  

A partir d'aquí, el nostre recorregut farà sostre al cim del Puiggraciós i posteriorment davallarà cap a La Garriga pel Serrat de l' Ocata i les planes de Can Miquel

Malgrat algun tram de corriol, l'excursió d'avui és molt Espinàs, amb trams de carretera gens transitada, amb pistes amples i no gaire desnivell. La distància total de la sortida és d'uns 15 quilòmetres amb un desnivell positiu d'uns 500 metres.

És recomanable fer-la a finals d'hivern o principis de primavera, doncs amb una temperatura suau els trams d'asfalt són més lleugers.  Esmentar també, que nomès trobarem aigua potable en el Santuari del Puiggraciós. 

La ruta d'avui pot ser una variant de la ruta"La Plana Vallesana XI. De Sant Martí de Centelles a La Garriga", publicada el desembre del 2014 i en el punt quilomètric 10,470; a l'alçada de l'Estació del Figaró en lloc de travessar la C-17 pel pas elevat, encaminar-nos cap a Montmany.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’ El Figaró i continuem a l’esquerra per la carretera de Montmany, que queda entre la via i la C-17. Normalment aquesta és una carretera molt tranquil·la.

0,100Qm. 0,100Qm. Font de la Carretera de Montmany. La trobem a la carretera que puja a Montmany,  a mà dreta, només 100 metres més amunt de l'estació del ferrocarril.

La font queda inserida dins el mur de pedra que sustenta la via del tren. El seu frontal queda endarrerit un pam respecte la façana formant un arc, emmarcat per maons vistos. L'aigua deuria brollar per un tub de ferro encastat al frontal que tot just sobresurt un dit, i regalimava per la paret fins una pica rectangular de pedra a mitja alçada, tan ampla com l'obertura de la fornícula i coberta de molsa. A mitjans de febrer de 2017, aquesta font no raja.

Continuem carretera amunt.

3,800Qm. 3,900Qm. En un revolt, on la carretera passa per sobre el torrent de Maries, a la dreta trobem un petit corriol que seguim. 

0,050Qm. 3,950Qm. Font de l’Estalviada. Font molt modesta. L'aigua deu rajar per un tub d'acer inoxidable encastat a unes pedres cobertes de molsa i heures. Posteriorment deu caure a un cubell entaforat a la roca i si sobreeixeix, desguassa directament al torrent. A mitjans de febrer de 2017, aquesta font no raja. L’entorn, és el típic de bosc de ribera.

Ara retornem a la carretera i continuem cap a l’Ullà.

0,225Qm. 4,175Qm. S’acaba l’asfaltat i comença un camí de terra. Vorejem l’Ullà.

0,250Qm. 4,425Qm.  Cruïlla. Continuem recte per anar cap a Sant Pau de Montmany.

0,200Qm.  4,625Qm.Sant Pau de Montmany.  Actualment, està en un estat gairebé ruïnós i totalment inaccessible.  Aquesta església d’estil gòtic tardà és el lloc on es desenvolupa bona part de la novel.la d’en Raimon Casellas, “Els Sots Ferèstecs”.

Ara desfem els últims dos-cents metres i arribats a la cruïlla, girem a la dreta en sentit ascendent.

0,900Qm. 5,725Qm. Obviem els camins que ens menen a banda i banda, fins que trobem dreceres que estalvien els revolts que fa la pista i nosaltres continuem amunt per aquestes dreceres.

0,400Qm. 6,125Qm. Cruïlla de camins. Bon mirador. Sota nostre, a llevant, veiem La Garriga.  Continuem pel camí que trobem a la dreta, en sentit lleugerament ascendent i que es dirigeix cap a la Torre del Telègraf del Puiggraciós. Uns metres més endavant, el camí es converteix en corriol.

0,600Qm. 6,725Qm. Torre de telegrafia òptica del Puiggraciós. Va ser edificada l'any 1854 i es troba en perfecte estat se conservació. Esta declarada com a Be Cultural d'Interes Nacional.

Aquesta torre forma part d'un sistema de comunicació consistent en un aparell situat a distància visual d'un altre aparell similar. L'operador condueix uns controls que situen els elements del telègraf en una posició recognoscible per la torre següent.  Aquesta repeteix el missatge i aixi successivament.

Els senyals es feien mitjançant uns elements mòbils fixats en un suport de fusta muntat a dalt de la torre. El missatge es desxifrava en el lloc de destí mitjançant codis establerts.

 La torre de Puiggraciós era la núm. 45 de la línia Vic a Barcelona, i tenia com a torres de referència a la de Centelles (núm. 44) i la de Granollers (núm. 46).

 Des d’aquest punt, tenim bones vistes del Tagamanent i del Castell del Figaró.

Trenta metres més avall trobem el Santuari del Puiggraciós.

Aquest santuari construït a principis del segle XVIII, s’edificà molt a prop d’on diu la llegenda que es va trobar la imatge de la verge (Nostra Senyora del Puiggraciós), una capelleta que és a tocar de la torre de telegrafia.  Durant la Guerra Cívil Espanyola el santuari va ser pràcticament derruït i la construcció que veiem nosaltres és dels anys 50 del segle passat.

Des de 1973, unes monges benedictines del monestir de Sant Pere de Puelles de Barcelona, ocupen l’antiga casa dels ermitans i es tenen cura del Santuari.

Font del Puiggraciós. Emplaçada a la part posterior del santuari de Puigraciós, a peu del camí ample que surt en direcció nord-oest i més enllà porta al collet de Can Tripeta.

 La font és un mur de pedra lligada d'aproximadament un metre i mig quadrat que reté les terres amb una llosa de pedra disposada en vertical que li fa de frontal. Al mig del frontal hi ha collada una aixeta per on brolla l'aigua que vessa a un bassal quadrat d'obra a mig pam del terra. A la banda esquerra, hi ha un petit banc per seure.

Cal destacar, i alhora agrair, la manera de dissimular l'aixeta; un tub d'acer inoxidable que la folra, amb un forat rodó al davant que permet ficar el dit i polsar, després l'aigua raja per un altre forat practicat a la part de sota del tub. 

Ara per pujar al cim del Puiggraciós, ens col.loquem davant la porta principal del santuari i baixem per la pista 70 o 80 metres.

En aquest punt, a banda dreta, trobem un corriol que s’enfila i passa a tocar d’un pal de la línia telefònica.

0,275Qm. 7,105Qm. Cruïlla de corriols. Nosaltres continuem pel que ens queda a la dreta i marxa cap a ponent.

0,175Qm. 7,180Qm. Camí carreter que ens creua. Girem a l’esquerra en sentit ascendent. Aquest camí cada vegada es fa més pedregós. Nosaltres sempre amunt.

0,570Qm. 7,750Qm. Cim del Puiggraciós (808 metres). Bones vistes cap a la Vall del Tenes.

Per atasar-nos a La Garriga, desferem aquest últim quilòmetre fins arribar de nou al Santuari.

Una  vegada arribats a la pista d’accès al Santuari, continuem a la dreta, direcció sud, en sentit descendent. A partir d’aquí, seguirem les marques del PR-33 fins que siguem a tocar de La Garriga.

0,650Qm. 9,420Qm. Serrat de l’Ocata. Continuem per un camí que trobem a mà esquerra i que marxa paral.lel a la paret d’una finca.

0,200Qm. 9,620Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra per un camí molt trencat que baixa sobtadament. En aquest punt les marques del PR, estan una mica amagades.

0,300Qm. 9,920Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta i quaranta metres més endavant marxem a l’esquerra per un corriol en sentit descendent, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,475Qm. 10,395Qm. Planes de Can Miquel.  Pista que ens creua. Continuem recte, cap a llevant. En aquest punt, tornen a mancar marques del PR.

0,750Qm. 11,145Qm. Cruïlla de pistes. Girem a la dreta en sentit descendent.

1,000Qm. 12,145Qm. Carena de la Serreta. Abandonem el PR-33.  Continuem recte cap al bosc de la Serreta. Obviem els camins que ens menen a banda i banda i continuem avall per aquesta pista.

0,800Qm. 12,945Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra i uns metres més endavant, deixem a la dreta unes oliveres, mentre davant nostre s’ens presenta La Garriga.

0,750Qm. 13,695Qm. Trobem a l’esquerra, un corriol que fa de drecera per evitar els revolts de la pista.

0,150Qm. 13,845Qm. Sortim de nou a la pista i girem a l’esquerra tot creuant la C-17 per un pas inferior i desemboquem al Torrent Plandiura.

0,100Qm. 14,045Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Artesans.

0,175Qm. 14,220Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellavista i vuitanta metres més endavant, creuem el Congost pel pont de la Doma. Sortim a la carretera Nova que també creuem i pugem pel carrer Caritat.

0,125Qm. 14,475Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Sant Francesc.

0,100Qm. 14,575Qm. Girem a la dreta pel carrer Torrent de la Sínia.

0,060Qm. 14,635Qm. Girem a la dreta pel carrer del Centre i de seguida arribem a la Plaça de l’Esglèsia i posteriorment enfilem el Passeig del Doctor Vic.

0,100Qm. 14,735Qm. Continuem pel Passeig dels Tilers. 

Deixem a la dreta el roure de l’Hostal. Centenari roure de 3,10 metres de diàmetre, una alçada de 18 metres i entre 22 i 24 metres de copa. Una antiga llegenda urbana, explica que aquest roure està inclinat, perquè el seu origen és una branca que es va enfonsar a terra per subjectar les cordes per estendre la roba del Mas Tàpies i que sorprenentment va brotar i va esdevenir aquest majestuós exemplar.

0,125Qm. 14,860Qm. Estació de La Garriga. Final de la sortida d’avui.

Les descripcions de les fonts les he extret de la pàgina web de l'Enric Costa, www.encos.cat.

La setmana vinent encetem nou cicle de dotze entrades. Enguany, aquest 2017, El Moianès.