Ara fa tres anys que us vaig presentar la segona entrega d'aquestes paraules de l'aigua. En aquest temps, he anat recollint lèxic líquid aquí i allà, paraules arran de mar i mots de terra endins i a hores d'ara ja podia presentar-vos setmana darrera setmana un bon devessall d'aquestes troballes.
Però, com tinc molts fronts oberts, us les aniré donant en comptagotes.
De moment, els 21 mots d'avui són els següents,
Abulló: 1. A la Segarra i a
l’Urgell Sèquia subterrània per a regar.
2. A Menorca, Conducte subterrani a on tiren les aigües brutes o
inútils.
Avenar-se: Rajar de nou
una font després que s’hagi estroncat.
Còdol: Tros de pedra, generalment
de forma rodonenca.
Correntia: Fluid en moviment continuat; corrent.
Eixarravar: A la Ribagorça, rentar en l’aigua, no per immersió sinó al raig o
fent-hi anar l’aigua amb les mans.
Font de Biot: Surgència natural en capçaleres de torrent o altres indrets;
l'aigua surt directament de terra.
Gola: Obertura i
passatge d’entrada. Desembocadura. La gola del Fluvià.
Grànul: Gra molt
petit.
Llacada: A l’Urgell i
a la Segarra, llac, capa de llot que ha deixat una rierada o pluja forta.
Llauna: A l’Empordà,
gorg d’aigües mortes.
Oratge: A Cassà de la
Selva, tempestat barrejada de pluja, vent, llamps i trons.
Palet de riera: Roc, de 4 a 64 mm, entre el grànul i
el còdol que ha estat arrodonit pel
fregadís en anar rodolant emportat per un corrent d’aigua, per l’embat de les
ones, etc.
Passant: Lloc per on un camí passa un torrent
o una riera.
Ploineja: A Conflent i a l’Empordà,
plovisquejar.
Plovisquejar: Ploure lleugerament, a gotes molt
petites.
Riell: Regalim; porció prima de líquid que
corre o cau per la superfície d’un cos.
Sèquia o Síquia: Excavació llarga i estreta,
sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d’un
riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure
molins…
Terbolina o Trebolina: A l’Empordà, a la costa de Llevant i al Camp de Tarragona,
tempestat de vent i aigua.
Tributari: Afluent.
Voliaina: Al Gironès i
a la Plana de Vic, volva de neu.
Xarbotar: Agitar-se la superfície d’un líquid sacsejat o en ebullició,
deixant anar o alçar-se bombolles o esquitxos
Per fer aquesta entrada, he extret les definicions de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll i del diccionari de Geologia de l'Institut d'Estudis Catalans.
Properament, us presentaré l'itinerari llarg de la Trinxacames 2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada