GRAMÀTICA DEL CAMINANT XL. BÈSTIES I BESTIAR II.

                                Una voliana.
                                                           
El mes de juliol de l'any 2014, vam fer la primera entrega d'aquesta gramàtica dedicada al bestiar i de ben segur la segona part que avui us presentem no serà la última. De fet en els diferents parlars que hi ha arreu dels Païssos Catalans, un animal es pot anomenar de moltes maneres (guineu, guilla, rabosa...),  o (mixona, moixo, mix, moix, gat...)  o (ànec, àdena, viro...).

Per tant, quan en un futur anem caminant per les diferents comarques, no serà difícil trobar mots que es refereixin a les bèsties i al bestiar.

Les 23 paraules d'aquesta gramàtica són les següents,

Bimarda: A Taull, vedella de 2 anys.

Boc: Mascle de la cabra.

Galàpet: Gripau.

Grumer: A Mallorca i Menorca s’anomenen així a les meduses.

Guilla: Guineu.

Haca: Cavall vigorós i lleuger, de poca alçada, però amb molt de nervi.

Indiot: Gall dindi.

Llorigó: Cria del conill.

Matxo: Hibríd de cavall i somera o d’ase i egua.

Mix: Gat domèstic.

Moix: A les Balears, gat domèstic.

Mula: La femella del matxo.

Mulat: A l’ Alt Empordà, mul o mula jove.

Nareta: A Mollet de Peralada, oreneta.

Polla: Gallina jove.

Rata-Panella: A l’ Alt Empordà ratpenat.

Teuladí: Pardal.

Tirona: Oca domèstica.

Verro: Porc mascle no castrat per reproduir.

Voliana: Papallona.

Voliol: Marieta.

Viro: A Ceret, ànec.

Xana: A l’Alt Empordà, varietat de vespa grossa i que pica molt fort.

Per fer aquesta entrada he extret definicions de la pàgina web www.rodamots.cat. , del treball de recerca de la Silvia Subirós de l'IES Narcís Monturiol sobre la parla popular de l'Alt Empordà i del llibre d'en Miquel Pont "Vocabulari del pagès", editat l'any 2005.

Properament, parlarem d'algunes fonts que hi ha al voltant del Matagalls.