Sens dubte el llibre "Itineraris d'en Joan Coromines. Excursions a la recerca del mot, de la paraula viva", és un pou sense fons. Avui fem la tercera entrega d'aquesta gramàtica i encara no hem arribat a la meitat del llibre.
Aquesta obra has de llegir-la amb el llapís a la mà, doncs en qualsevol moment Coromines faldarà per la muntanya, estarà a punt de caure per un estimball, haurà de caminar per una espona, quedarà abrusat i finalment haurà de fer un vaitot per pujar per una xemeneia.
Els 23 mots d'avui són els següents,
Abrusar: Cremar, produir dolor o ofec per la
calentor excessiva.
Abrusador: Que abrusa.
Amarat: Mullat, tant d’aigua com de suor.
Broma: Boira.
Enze: Persona aturada, mancada d’iniciativa
i enteniment.
Espona: Vorera. Marge en general.
Estimball: Lloc per on ens podem estimbar.
Estimbar: Caure cap avall des de gran altura.
Faldar: Caminar per la falda de la muntanya.
Fer el vaitot: Posar tots els recursos o tot
l’esforç per obtenir una cosa.
Forra: Gruix o espessor que pot ser de
herba, blat, terra, neu, cabells...
Jaç: Objecte, fullaraca o palla que
serveix de llit rudimentari.
Las: Cansat, fatigat.
Macadura: Contusió. Alteració produïda en un
cos per un cop o pressió violenta.
Maçat: Macadura.
Perxada: A Pineda, el Montseny, la Garrotxa,
les Guilleries i La Selva, plantada d’arbres prims i espessos, especialment de
castanyers o avellaners que es deixen créixer per a fusta.
Piscolabis: Refrigeri. Menjada o beguda
confortant, fora de les hores ordinàries de menjar.
Recolzada: Angle, canvi de direcció d’un camí,
carrer, corrent d’aigua, etc.
Repeu: Part baixa d’una muntanya, a manera
de base de la part més elevada d’aquesta.
Riberal: Terres pròximes a un riu.
Roquetar: Lloc abundant de pedres.
Roquisser: Al Rosselló, roquetar.
Sot: A la Selva i al Lluçanès, clotada,
depressió fonda entre muntanyes.
Les definicions les he extret de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll.
Properament, caminarem per Sant Quirze Safaja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada