CINGLES DE BERTÍ II. GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXVII. ELS SOTS FERÈSTECS.

Quan dediquem un cicle d'entrades a una zona, a aquesta zona també li dediquem una gramàtica del caminant. Enguany li estem dedicant dotze entrades als Cingles de Bertí i per tant avui fem una gramàtica dels Sots Ferèstecs, la novel.la modernista que en Raimon Casellas va publicar l'any 1901.
 
Tanmateix, els Sots Ferèstecs és un dels indrets amb més mística dels Cingles de Bertí pels quals voltarem els propers mesos.
 
Les 28 paraules d'avui són les següents:

Abim: Abisme.

Arquimesa: Moble compost d'una taula i un cos superior amb molts de calaixets  per tenir-hi papers i coses valuoses.

Aucellots: Ocells.

Bassetja:  Arma de tir, composta d'una trena de cànem, de lli, de pell o d'una altra matèria flexible i forta, amb un ullet o bosseta enmig, on es posa una pedra, i girant ràpidament la trena i amollant-la d'un cap, surt amb força el projectil.

Casulla: Vestiment que el sacerdot porta damunt de tot per celebrar la missa, i que és obert pels costats i baixa per davant i per darrera des del coll fins a mitja cama.

Caveguet: Espècie de càvec de fulla estreta i curta, que serveix per a herbejar o entrecavar

Cloquer: Campanar.

Consirós: Pensatiu. Absorbit per un pensament que preocupa.

Ermàs: Camp que no es conreua, sia per negligència, sia per fer-lo reposar durant un any i després tornar-lo a conreuar.

Ermot: Ermàs.

Fer forrolla: Fer bon negoci, guanyar molt en poc temps.

Fona: Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte.

Goll: Tumor indolent enquistat que es forma a la part anterior del coll.

Llagasta: Insecte paràsit del bestiar de llana i dels gossos. En castellà: "Garrapata"

Llucar: Veure.

Mandró: Fona, bassetja.

Mirlis: Borratxo.

Mònita: Habilitat per a tractar la gent o per a fer les coses sense estridencia.

Platxèria: Acció deleitable, plaer.

Ronsal: Cabestre, corda amb què es lliga una bístia pel cap o pel coll per a menar-la caminar.

Salpasser: Objecte que serveix per a fer les aspersions d'aigua beneita.

Tafurejar: Xafardejar.

Taujà: Mancat d'agudesa mental i de malícia; curt d'enteniment i d'acció.

Taup: Talp.

Terrelló: Prestació personal per a compondre els camins.

Tritlleig: Acció i efecte de tritllejar.

Tritllejar: Repicar les campanes amb so agut.

Turba: Multitud de gent.

Per fer aquesta entrada he extret les definicions de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament parlarem del llibre La Font Picant d'Argentona d'en Pep Padrós.