MONTSENY XIV. FONTEJANT PER LA VALL DE SANTA FE

                                  Font del Briançó

A  finals d’aquest estiu vam fer aquesta sortida  per la vall de Santa Fe. Sens dubte aquesta és una de les excursions més clàssiques que es fan en aquest massís i per tan avui no us donaré les indicacions metre a metre, doncs hi ha molt bona senyalització en tot el recorregut i seguint les marques del Parc Natural del Montseny (especialment el PR C-208 ) no té pèrdua.

La distància de l’excursió d’avui és d’uns 14 quilòmetres i el desnivell positiu d’uns 770 metres. Pot fer-se durant tot l’any i cada estació ens oferirà un paisatge diferent. Això sí, a ple hivern hem de tenir en compte que podem trobar força neu i molt fred. Aquesta sortida enllaça amb la Travessa del Montseny al seu pas per Santa Fe de Montseny publicada el maig de 2013.

Malgrat que passem per tres fonts cal portar sempre una reserva d’aigua.

 Iniciem l’itinerari d’avui al Centre d’Informació de Can Casades.  Tot seguint les fites que per camí paral.lel a la carretera porten fins l’aparcament de Passavets. Un centenar de metres més amunt de la carretera trobem la Font de Passavets.

Font de Passavets: Al peu de la riera de Santa Fe, a 1210 metres d’alçada i envoltada de faigs es troba aquesta font considerada una de les més bones de la vall. Font molt popular i ben arranjada. Un llarg mur longitudinal de pedra, a dues alçades, fa alhora de retenidor de terres, de frontal i de bancal. Al mig hi trobem dos murets de pedra disposats en perpendicular respecte el frontal, acollint la sortida d'aigua que brolla generosament per un tub d'acer inoxidable encastat al frontal i a mitja alçada. L'aigua cau a un enreixat de ferro situat arran de terra per on desguassa a la riera travessant per sota l'esplanada. En alguna postal antiga s'anomena font del Pas dels Avets, transcripció literal de la possible etimologia del topònim, derivada de trobar-se la font en el lloc per on es feien passar els troncs talats d'avets.

Continuem amunt, seguint les marques del PR C-208, si fem aquest camí a la tardor fàcilment els peus s’ens enfonsaran per l’espessa fullaraca tot pujant cap a l’Aveteda.

 Aquí trobarem un pal indicatiu que ens indica cap al Pou del Comte. Si sortim momentàneament de la ruta trobarem aquest pou de neu amb referències històriques que el situen a finals del segle XVI. Aquest pou té unes dimensions de 9 metres de diàmetre i 8 metre de profunditat i és un molt bon element per poder explicar com funcionava la industria del gel al Montseny.

En el mateix indret del pou del Comte també s’ha restaurat un mur de plaça carbonera per poder explicar la indústria del carbó.

Tornem al camí i continuem pujant. Quan sortim del bosc ja veiem davant nostre l’observatori meteorològic que hi ha a dalt del Turó de l’Home (1706m). Fem cim i davallem cap al coll Sesbasses.  En aquest proper tram fins el coll de Les Agudes també podem seguir les marques del GR-5.2., Tanmateix aquest és un tram amb força pedra i on gairebé sempre tenim la sensació d’anar en sentit lleugerement ascendent . Arribem al coll de les Agudes on hi ha un petit prat herbat. Des d’aquí s’inicia el camí que després seguirem per anar cap a la Font del Briançó, però abans toca pujar Les Agudes que el tenim a tocar. De tornada, arribats al coll, agafarem el corriol que comença a baixar a l’esquerra. Malgrat, que a partir d’ara trobarem un laberint de corriols,  pistes i camins, si seguim les fites del PR-C-208 i del Parc Natural del Montseny no tindrem cap problema per arribar a la Font del Briançó.

Font del Briançó:  Enlairada a mitja solana, a 1490 metres d’alçada entre els cims del Turó de l’Home i de les Agudes, aquesta font solana,  fou durant molts anys la font més concorreguda del Montseny  pels excursionistes. La seva situació és inmillorable: a meitat de la pujada i en el punt on es separen els camins que acaben d’enfilar-se als dos cims. La font que a finals d’estiu de 2015 té un bon doll, és una  construcció tota de pedra, formada per un mur adossat a la muntanya que alhora reté les terres i dos murets perpendiculars al central i més baixos que aquest que fan de respatller a dos bancals. Al mig hi trobem la sortida d'aigua per mitjà d'un gruixut broc de ferro encastat al frontal, que queda endarrerit mig pam respecte el mur. L'aigua cau en un bassal triangular arran de terra i desguassa per una canal oberta a través del sòl que està empedrat. Fou restaurada per la coral de Briançó.

Continuem baixant , això sí força concentrats per no perdre de vista les fites i les senyals.  Al cap d’una estona arribem a la Font de Passavets i refem el camí que hem fet aquest matí, però quan ja som a uns 250 metres de Can Casades, ens mena un camí pavimentat a mà esquerra que de seguida ens portarà fins la font del Frare.

Font del Frare: La font es troba en un paratge encisador, a la obaga d’aquesta vall, en una gran esplanada dins una magnífica fageda. El conjunt està format per un mur sinuós de pedra, amb alçades irregulars però de no més de metre i mig d'alçada, amb un pedrís corregut tant llarg com el mur que li fa de respatller. En una raconada del tortuós mur trobem la sortida d'aigües per mitjà d'un gruixut broc de ferro encastat al frontal. L'aigua cau en un bassal quadrat de pedra lleugerament elevat respecte el sòl immediat que està empedrat. El frontal està decorat amb petites pedres estimbades. 
Davant la font hi ha una taula rodona amb un banc que l'encercla, tot de pedra.

Si tenim temps, contínuem pel camí pavimentat i seguint les indicacions cap al pantà, afegirem uns dos quilòmetres i mig a l’excursió, vorejant el pantà de Santa Fe i creuant-lo per la presa. D’aquesta manera arrodonirem una de les sortides més clàssiques de l’excursionisme català.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de les fonts de www.encos.cat

Properament visitarem torres de guaita i miradors de l'Alt Maresme tot vigilant que no vingui cap pirata.