MONTNEGRE-CORREDOR II. LA VALL D'OLZINELLES

                                                 La Font del Rector
                                        

Avui ens endinsarem per la vall d’Olzinelles, un dels indrets més característics del Montnegre. En aquest sentit, gairebé durant tot el recorregut anirem pel SL-79, simplement afegirem la connexió amb l’estació de Sant Celoni (1,3 quilòmetres) en cada sentit.

Aquest itinerari és molt entretingut, doncs combina uns camins i corriols deliciosos amb força punts d’interès. Tanmateix, com a punt negatiu, jo destacaria el conjunt de la Pega, actualment molt deixat i en un estat força depriment.

Aquesta excursió és molt recomanable fer-la en els mesos calurosos de l’any, doncs és un itinerari molt ombrívol i sense grans desnivells.. Tot i trobar aigua a la font del Rector, recomanem portar la cantimplora ben plena.

Malgrat ser el primer itinerari d’aquest cicle dedicat al Montnegre- Corredor, amb anterioritat ja us hem presentat un parell de sortidetes per aquestes contrades. El novembre de 2011 “4 fonts del Montnegre” i el novembre de 2013 “La Ruta Espriu d’Arenys de Munt a Arenys de Mar”. A més a més l’octubre de 2011 vam fer una acurada descripció de la font del Mal Pas. A GR-83.  l’Etapa 1. Mataró-Collsacreu (Arenys de Munt).

L’excursió d’avui conecta amb el tram de la Via Augusta entre Viabrea i Sant Celoni que vam fer l'octubre de 2012.

Per fer aquesta entrada he extret informació del blog Caminar despres del 50 www.senderismedestarpercasa.blogpot.com

L’ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Sant Celoni i anem dirección sud pel carrer de Mossèn Cinto Verdaguer.

0,250Qm. 0,250Qm. Arribem al carrer del Dr.Trueta i girem a l’esquerra. Uns metres més endavant passem per un túnel sota la via del tren. Tot sortint del túnel passem per un pas soterrani.

0,100Qm. 0,350Qm.  Pas soterrani. Pugem per unes escales i sortim al parquing d’un centre comercial. Girem a la dreta tot vorejant el centre comercial.

0,125Qm. 0,475Qm. Ara continuem per la carretera d’Olzinelles. Una mica més endavant creuem la Tordera per sobre un pont.

0,125Qm. 0,600Qm. Girem a l’esquerra per una pista de terra. Ara mateix anem per un tram de la ronda Tordera- Pertegàs.

0,550Qm. 1,150Qm. Girem a la dreta per un túnel per sota l’AP-7.

0,050Qm. 1,200Qm. Una vegada travessat el túnel, girem a l’esquerra en sentit  lleugerament ascendent.

0,110Qm. 1,310Qm. Masia de Can Draper.  En aquest punt, a la dreta comença l’itinerari de la Vall d’Olzinelles SL-79. D’aquest indret cal destacar el Roure martinenc de Can Draper. En aquest sentit, aquest és un dels roures més gruixuts mesurats a Catalunya. Tant la rabassa, com algunes de les branques principals es troben corcades per les larves del banyarriquer (un escabarat de mides considerables i molt vinculat a les històries i llegendes del Montnegre).

L’ombra d’aquest bell arbre s’aprofita com amorriador del ramat d’ovelles de Can Pla del Montseny, i el pastor encara fa servir la gran pedra salera que hi ha sota l’arbre per posar blocs de sal pel bestiar. Aquesta mateixa pedra la fan servir per descansar camperols, caminants i pastors.

El camí marxa cap a llevant a mitja alçada, tot deixant el roure a l’esquerra.

0,550Qm.  1,860Qm. Cruïlla. Girem a la dreta per un corriol.

0,070Qm. 1,930Qm. Girem a l’esquerra per un corriol ascendent.

0,025Qm. 1,955Qm. Pou de glaç de Can Draper. Aquest pou manté perfectament la seva cobertura en forma de cúpula. Data del 1771 i té una alçada total de 12 metres, tanmateix 6,4 metres estàn excavats al sòl.

Per fer el gel, es recollia l’aigua i a l’hivern es deixava gelar en una bassa que hi ha torrent amunt. Els blocs de gel s’embolcallàven de palla i es ficaven al pou. Un cop ple es cobria amb branques, fulles i terra i no es tornava a obrir fins l’arribada de la calor.

Ara desfem aquests noranta cinc metres  fins la pista principal i continuem a la dreta. En aquest proper tram veiem força exemplars d’alzines sureres i a l’esquerra tenim la riera d’Olzinelles.

1,195Qm. 3,150Qm. Creuem la carretera d’Olzinelles a Sant Celoni. Continuem per la pista que marxa en diagonal flanquejada per plàtans.

0,150Qm. 3,300Qm. Revolt a l’esquerra i continuem per una llarga recta.

0,440Qm. 3,740Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta. Ara el paisatge s’obre una mica.

0,300Qm. 4,040Qm. A la nostra esquerra trobem el pollancre d’Olzinelles.  Els pollancres són arbres que viuen en boscos de ribera juntament amb àlbers, verns o salzes.  Pel seu creixement ràpid és cultivat en rengleres per l’aprofitament de la fusta.

Aquest exemplar destaca per les seves dimensions, doncs segurament  les seves mides en alçada i perímetre el fan únic en el municipi de Sant Celoni.

Continuem planejant tot deixant un camp a l’esquerra.

0,850Qm. 4,850Qm. Arribem a la carretera. Girem a l’esquerra (direcció Sant Celoni).

0,050Qm. 4,900Qm. Girem a la dreta per anar a trobar els forns de pega de Can Valls.

0,020Qm. 4,920Qm. Forns de Pega de Can Valls. Els forns de pega de can Valls són tres grans recipients de ceràmica de forma oval, d’uns 2m d’alçada cadascun, un al costat de l’altre, que es troben en el marge superior del camí de can Valls. Un dels forns es conserva pràcticament sencer. Segons la tradició, es tracta de tres forns datats del segle IX. La pega, substància viscosa i fosca, s’obtenia mitjançant la cocció lenta de soques de pins i alzines, i s’utilitzava com a combustible per a l’enllumenat públic i per a impermeabilitzar vaixells i recipients.

 Ara desfem els últims vint metres i una vegada arribats a la carretera, seguim una altra vintena de metres direcció Sant Celoni, fins que a l’esquerra trobem un corriol que ens baixa al conjunt d’interès de la Pega.

A gener de 2015 aquest indret necessita una neteja de cara, doncs es troba bastant deixat i en cap cas convida a fer-hi una parada. Suposo que la font de la Pega, està a sota d’un tub que va a parar a una pica i que aquesta alhora desguassa en un safareig i dues basses. Llegeixo que la font no raja perquè no s’ha mantingut la mina que hi portava aigua i que fins fa pocs anys aquest era un lloc molt popular on la gent hi anava a berenar les tardes d’estiu.  A data d’avui està molt embardissat i enrunat. Sens dubte un bon nyap, on costa inclús trobar el banc cobert per les fulles i cal anar amb compte, doncs al costat del banc hi ha un forat d’un mig metre de fondària on és molt fácil posar el peu i ara nomès hi ha un tronc i una branca que intenten avisar al visitant del perill.

Ombrejant aquest indret hi ha els plàtans i l’alzina de la pega, segurament aquests arbres són excepcionals dins el municipi de Sant Celoni, però ara tampoc llueixen i tot el conjunt està molt lluny de l’espai amb caràcter singular i monumental que s’anuncia en el plafó informatiu d’aquest indret.

Ara tornem a la carretera i girem a la dreta direcció Sant Esteve d’ Olzinelles. En aquest tram, manquen les senyals del SL-79. Malgrat ara caminar sobre asfalt, podem anar força tranquils, doncs el trànsit es limita a algun cotxe o tractor molt de tant en tant.

0,400Qm. 5,320Qm. A la dreta, darrera un pas barrat als vehicles, trobem un corriol. Nosaltres el seguim.

0,100Qm. 5,420Qm. Font del Rector. És una font molt austera. Tanmateix enclavat en el  frontal de pedra hi ha l’aixeta amb pulsador i l’aigua cau directament a la sorra, sense que hi hagi cap forat o conducte pel qual desguassi l’aigua.  A banda i banda hi ha uns bancs de pedra per seure. En el frontal, al costat de l’aixeta hi ha una rajola amb la inscripció ANY 1989, suposem que indica l’any en el qual es va reformar la font.

Ara continuem amunt, per arribar-nos fins a Sant Esteve Olzinelles.

0,050Qm. 5,470Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.

0,050Qm. 5,520Qm. Sant Esteve d’Olzinelles. Documentada l’any 1083 però reformada en èpoques posteriors, sobretot durant el segle XVI. Actualment, s’hi pot veure l’esglèsia, el cementiri i la rectoria. Ara seguim la pista en sentit descendent, fins tornar a trobar la carretera.

0,150Qm. 5,670Qm. Carretera Sant Celoni- Olzinelles. Girem a la dreta.

0,070Qm. 5,740Qm. A l’esquerra trobem una bassa totalment derruida i pensem que poden ser els últims vestigis del que hauria sigut la font de la Rectoria. Ara el camí es fica pel mig dels camps i tot creuant la riera, anem a buscar un pla amb pins i alzines sureres que veiem davant nostre.

0,100Qm. 5,840Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,170Qm. 6,010Qm. Bifurcació. Cent-cinquanta metres a l’esquerra tenim el conjunt de l’Aranyal format per una bassa, un pou i un aqüeducte. En aquest sentit, antigament aquesta bassa era un safareig que estava situat prop de l’anomenada carrossera, avui desapareguda, on tancaven i reparaven els carros de la propietat. A la bassa es recullen les aigües del sot de l’Aranyal, que es canalitzen mitjançant un petit aqüeducte de pedra. El conjunt de la bassa, l’aqüeducte, la glorieta neoclàssica del pou i les fileres de plàtans donen un encant particular a aquest indret.  Tant si ens hi acostem com si no, el nostre camí continua a la dreta.

0,275Qm. 6,285Qm. Cruïlla de camins. Davant nostre tenim el Cedre de Can Valls. El cedre és un arbre que prové del nord d’Àfrica, a la serralada de l’Atlas. A Catalunya és cultivat com a arbre ornamental i més rarament en repoblaments i plantacions forestals. El cedre de can Valls va ser plantat a la dècada de 1920. És el cedre amb majors dimensions mesurades al municipi de Sant Celoni. Es va escapçar el novembre de 2002, després d’unes fortes ventades que van fer caure els últims 5 m del tronc principal.  Nosaltres continuarem pel camí que creua per sobre el pont de l’Aranyal (construcció de pedra de finals del segle XIX).

A tocar del pont hi ha el faig de l’Aranyal. El faig és un arbre típic del clima centreeuropeu. A Catalunya forma boscos al Pirineu, al Montseny, les Guilleries i els Ports de Tortosa. Al Montnegre hi ha alguns faigs dispersos als cims més alts. Aquest exemplar, que no és segur si va ser plantat o bé és espontani, es troba només a 230 m d’altitud i en un estat de vitalitat òptim. En aquest indret té les condicions necessàries per sobreviure: un sòl humit i fresc on no hi arriba la sequera estival. Una vegada creuem el pont, el nostre camí continua a la dreta.

0,125Qm. 6,410Qm. A la dreta trobem l’Aladern fals de Can Valls.  L’aladern fals és una espècie pròpia dels alzinars que acostuma a tenir mides arbustives. Es distingeix bé per les seves fulles oposades (surten de les branques de dues en dues) amb els nervis translúcids, les flors petitones, agrupades en raïms, i els fruits negres tirant a blaus, de la mida d’un pèsol. Aquest exemplar ha aconseguit mides d'arbre, i les seves dimensions són úniques a Catalunya. Està envoltat de roures, alzines, plàtans i avellaners que li fan ombra i han motivat la seva forma tortuosa. L’aladern fals havia estat molt utilitzat per cremar en forns, ja que produeix una flama molt activa.

Continuem el camí principal obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,150Qm. 6,560Qm. Girem a l’esquerra. Desprès de fer un revolt molt tancat, el camí planeja una mica per posteriorment començar a pujar.

0,650Qm. 7,210Qm. Quatre Camins. Seguim recte, direcció Bocs, en sentit descendent. Des d’aquí hi ha molt bones vistes del Montseny.

0,500Qm. 7,710Qm. Arribem a una pista que ens creua.  Girem a l’esquerra cap al Sot de la Remor.

1,100Qm. 8,810Qm. Sot de la Remor. Continuem recte per la pista.

0,225Qm. 9,035Qm. Bifurcació. Seguim planejant per la pista que ens queda més a la dreta.

0,250Qm. 9,285Qm. Deixem a la dreta un parell d’eucaliptus. Continuem planejant cap a Can Draper.

0,425Qm. 9,710Qm. Creuem la riera d’Olzinelles. Davant nostre ja hi ha Can Draper. Continuem pel camí de la dreta, lleugerament ascendent.

0,125Qm. 9,835Qm. Can Draper. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,230Qm. 10,065Qm. Girem a la dreta per passar pel túnel sota l’autopista. Quan en sortim girem a l’esquerra.

0.550Qm. 10,615Qm. Girem a la dreta i creuem la Tordera per la carretera d’Olzinelles.

0,125Qm. 10,740Qm. Girem a la dreta cap al parquing del centre comercial.

0,125Qm. 10,865Qm. Trobem unes escales per les quals baixem, tot seguint girem a la dreta i creuem un pas soterrani.

0,100Qm. 10,965Qm. Pugem unes escales per desembocar en el túnel sota la via del tren. Continuem amunt pel carrer del Dr Trueta.

0,100Qm. 11,065Qm. Girem a la dreta pel carrer de Mossèn Cinto Verdaguer.

0,250Qm. 11,315Qm. Estació de Sant Celoni. Punt d’inici i final de la sortida d’avui.

A hores d’ara aquesta ruta és millorable, properament afegirem els trams per arribar a les fonts de Lurdes i de l’Aranyal.