A PEU DE LA CERDANYA A BARCELONA

Avui us vull parlar del llibre “A peu de la Cerdanya a Barcelona” de David Claret i editat per Cossetània Edicions el febrer de 2014.  Quan vaig veure el títol i sobre tot el subtítol “25 excursions d’estació a estació de tren” sens dubte tenia tots els números per ser recomantat per Sant Jordi, però quan el vaig mirar amb més deteniment, vaig trobar que darrera aquest gran títol hi mancava contingut.

Aquesta guia ens presenta excursions per fer d’estació a estació entre Toses i Puigcerdà  i de Toses a Barcelona. Sens dubte la línea de tren entre Barcelona i Puigcerdà, ha sigut el bressol de molts excursionistes catalans, des de les seves estacions hem anat  al Sot del Bac, al Tagamanent, al Santuari de Bellmunt, a la Serra de Bufadors…

Malauradament, aquesta guía no trepitja cap d’aquests indrets, ni tampoc la Vall de Núria i podent entrar a Barcelona per Collserola, des de Torre Baró, ho ignora i creua tot l’entramat urbà fins arribar a Plaça Catalunya.

Tinc la sensació que l’autor té massa pressa per arribar a Barcelona i això no toca, en una línea de tren que tarda més en fer el tram Barcelona Plaça Catalunya – Puigcerdà , (2h 45 minuts) en el millor del casos, que no pas l’AVE Barcelona – Madrid. (2 h 30 minuts).

Un bon exemple d’aquesta pressa, és l’etapa entre Parets i Mollet, passant per Gallecs, però obviant Santa María de Gallecs, el torrent Caganell, els Aiguamolls de Can Salvi i la Torre d’en Malla.   

Per altra banda, tampoc entenc una etapa entre Campdevànol i Ripoll de 1h i 20 minuts, obviant la serra de Sant Amand, ni que faci el mateix tram entre Campelles i Ribes de Fresser, a les etapes Planoles-Ribes i Ribes-Campdevànol, tenint la Vall de Núria a l’altra banda i també obviant-la.

 Personalment a la Vall de Núria jo li hagués donat protagonisme, perquè el cremallera també forma part d’aquesta R3 que va del Barcelonés a la Cerdanya.  En aquest sentit jo ho hagués resolt de la següent manera.

                1. Planoles- Núria.  Pel Collet de les Barraques, Font de l’Home Mort i Fontalba.

                2. Núria – Queralbs. Pel camí vell de Núria.

                3. Queralbs – Ribes.  Per Fustanyà i el Serrat.

En definitiva, una gran idea de llibre però al meu entendre poc treballat. Tanmateix, vull acabar aquesta entrada recomanant-vos una de les rutes que en David Claret ens presenta i malgrat jo no l’he feta, gent del territori, m’ha parlat molt bé de l’itinerari entre Sant Quirze de Besora i Borgonyà, pels meandres del riu Ter.

Properament farem una gramática del caminant de la plana vallesana.