LA PLANA VALLESANA I: LES FONTS DE MOLLET

La Font del Parc de Can Mulà

Des de fa un parell de cursos a Mollet hi ha un quart institut, aquest de moment s’ha instalat a l’edifici del GIRÓ a la Rambla Balmes i casualment l’han batejat com Institut Aiguaviva.  Aquest nom no li escauria gens si aquesta fos la seva ubicació definitiva, però segurament si li han posat aquest nom és perquè en els terrenys on va, en el barri de la Vinyota, fins a principis de la década dels anys 80 hi havia la font de l’Aiguaviva.

En aquest sentit, avui farem una petita ruta per les fonts de Mollet i també parlarem de les fonts que van ser i d’aquells elements hidrològics que podem trobar a diferents espais de la ciutat.

0,000Qm. 0,000 Començarem el nostre passeig a la plaça Prat de la Riba on tenim la font modernista.

Aquesta font fou construida el 1921 per Domènec Sugrañes, deixeble de Gaudí i que durant uns anys va treballar a l’Ajuntament de Mollet com arquitecte municipal. En aquella època, els veïns i veïnes, com que no tenien aigua corrent, hi anaven a omplir garrafes d’aigua.

Aquesta font fanal d’estructura modernista està formada per quatre piques d’on raja l’aigua després d’apretar un pulsador. Per accedir-hi  s’han de pujar un parell de petits graons. Els frontals on están col.locades les aixetes són d’obra vista, per sobre hi ha uns mosaics amb la inscripció de l’any que es va fer, així com l’escut de Mollet i la senyera. A partir d’aquí la font fa un gir que culmina amb els quatre fanals que la il.luminen. 

L’any 1961 l’ajuntament de l’època va  enderrocar la font i va reurbanitzar la plaça; al seu lloc hi van col·locar un sortidor. L’any 1983, l’Associació de Veïns del Centre va fer una subscripció popular i la font es va reconstruir.

Continuem el nostre passeig pel carrer Barcelona.

0,080Qm. 0,080Qm. Plaça Catalunya. Girem a l’esquerra per la Rambla Balmes.

0,125Qm.  0,205Qm. Casal dels Avis. Continuem pel carrer Berenguer III, direcció l’estació de França.

0,150Qm. 0,355Qm. Font de Ca L’Escanilla. Berenguer III cantonada Jacint Verdaguer. Tret de la font modernista, de la resta de fonts no hi ha informació.  Tanmateix, algun dia visitarem l’Arxiu Municipal a veure si trobem alguna cosa més. D’aquesta només podem dir que una font idèntica a la que veiem ara, que deu tenir 20 o 25 anys, ja ocupava aquest espai com a mínim a principis de la dècada dels 50.

El seu nom ha arribat a nosaltres per tradició oral, per tant inclús la denominació pot estar mal escrita. Els Escanilla són la familia que vivia a la torre que hi ha al davant fa molts anys.

Quant a la seva estructura recordaria una torre d’escacs feta d’obra vista. És una font amb pulsador i com la resta de fonts de Mollet l’aigua és de la xarxa.

Continuem avall pel carrer Berenguer III.

0,100Qm. 0,455Qm. Museu Abelló. Situat en un edifici modernista de principis del segle XX, com a mínim és visita obligada per tots aquells molletans, que després quan viatgem fora, visitem qualsevol exposició o museu d’un artista que mai hem sentit anomenar.

Però, en els que passem sovint per aquests carrers sempre s’ens en va la mirada cap a l’Aparador, situat a la façana del carrer Angel Guimerà, aquest aparador vol infiltrar-se en el camí dels vianants i en aquest sentit, els artistes utilitzen tots els recursos imaginables per donar a conèixer les seves propostes i integrar-les en la vida quotidiana de la gent que passa pel carrer.

Ara baixem pel carrer Angel Guimerà.

0,050Qm. 0,505Qm. Girem a la dreta pel carrer Lluís Duran.

0,400Qm. 0,905Qm. Arribem a l’avinguda Llibertat. Creuem al carrer i girem a l’esquerra.

0,080Qm. 0,985Qm. Girem a la dreta pel carrer del Mercat, on trobem la Garriganga.

La Garriganga és una figura en bronze d'una marmanyera, (persona que revén la verdura, la fruita, els ous, etc..., que porten els pagesos de fora).

Nascuda els anys vint, sembla que l’anomenaven així perquè la seva família havia vingut de la Garriga. Vivia a Sant Fost, tenia un hort i baixava a vendre les verdures i fruites de l’època a Mollet. Es va fer un carro al seu aire, per baixar a Mollet a vendre a la plaça, amb una plataforma i dues rodes petites. No tenia bèstia per tirar i ho feia ella mateixa. Sembla que portava pantalons.

Durant els anys quaranta va fer de model de l’artista Joan Abelló, que la va immortalitzar en nombroses pintures. La gran il·lusió de la Garriganga —molt independent i liberal— era ser artista. Aquesta dona era popularment coneguda i estimada pels molletans i molletanes. Amb la inauguració del Mercat Municipal, també es va inaugurar aquesta escultura.

Ara continuem amunt fins l’avinguda Burgos.

0,080Qm. 1,065Qm. Avinguda Burgos. Creuem la carretera i entrem al parc de Can Mulà, tot dirigint-nos cap a la biblioteca municipal.

0,100Qm. 1,165Qm. Font del Parc de Can Mulà. Antigament els terrenys de Can Mulà, eren l’horta i el jardí de la masia de Can Mulà, construïda l’any 1911 com a residencia de la familia Ros, propietaris de la fàbrica textil, ja desapareguda, que ocupava els terrenys on s’ubica actualment l’Illa de Mollet.

Per tant, podem suposar que aquesta font ubicada dins una glorieta, culminada amb una cúpula fent trencadís amb rajola blanca i blava i que també forma aquest trencadís en el frontal on s’ubica l’aixeta, era un dels elements arquitectònics del jardí de la masia de Can Mulà.

Ara sortim per l’accés que tenim a tocar, que ens mena al carrer Alsina. Girem a la dreta.

0,040Qm. 1,205Qm. Carrer Rafael Casanoves. Girem a la dreta, tot creuant a la vorera del davant.

0,170Qm. 1,375Qm. Quatre Cantons. En aquest punt, el 8 de gener de 1938, van morir 15 persones , en el primer bombardeig que patia el Vallès Oriental durant la Guerra Cívil. A l’entrada del parc de Can Mulà que hi ha a la vorera del davant hi ha un monument que ens recorda aquests fets que mai més haurien de passar i que malauradament a altres indrets del planeta,  avui dia encara formen part de la seva vida quotidiana.

Ara creuem la carretera i girem a l’esquerra tot pujant per Jaume I.

0,500Qm. 1,875Qm. Girem a la dreta pel carrer del Sol.

0,070Qm. 1,945Qm. Font del carrer dels Fems. Ubicada a la cantonada del carrer del Sol amb el carrer Portugal, antigament carrer dels Fems.  Font molt modesta, d’aixeta de cop, situada al xamfrà.  Feta amb totxo d’obra vista,  el contorn de la font té forma de petxina. Actualment no raja aigua.

Ara girem a la dreta pel carrer Portugal.

0,250Qm. 2,195Qm. Baixada Can Rota. Girem a l’esquerra.

0,030Qm. 2,225Qm. Gaieta Ventallò. Girem a la dreta.

0,120Qm. 2,345Qm. Plaça Prat de la Riba. Inici i final del passeig d’avui.

Altres elements hidrològics de Mollet fora d’aquesta ruta que són visibles avui dia.

1.     Llac del parc de la Plana Lledó.

2.     Fonts ondulants de rajoles blaves i illes d’aigua al Parc dels Colors.

3.     Sortidors a la confluència de la Rambla Balmes amb la Rambla Pompeu Fabra.

4.     L’arc font del Parc de les Pruneres d’11 metres d’alçada, recordaria l’Arc de la Defense de París.

5.     La font del Parc dels Pinetons, moderna, d’aigua de xarxa i sense gaire alicients més, però de la qual en parlarem una mica més el proper mes de febrer quan anem de Mollet a Parets tot creuant Mollet.

Altres elements hidrològics de Mollet que van ser.

1.     Font, Safareig i Pou de l’Aiguaviva.  Ubicada on ara hi ha rotunda de Can Flequer confluència amb la Rambla Pompeu Fabra, allà es va fer el primer pou que subministrava l’aigua que necessitava el poble. Actualment encara s’utilitza aquesta aigua per regar la zona ajardinada de la Rambla Pompeu Fabra.

2.     Font del Pillo. Estava situada a la plaça de Catalunya, antigament també coneguda com la plaça de l’Ateneu. Feta amb pedra de riu, tenia unes paneres que recollien l’aigua del brollador superior i així l’aigua anava saltant per les vores. Dintre de la font hi havia peixos.

En podeu veure una fotografía a l’article de la Montserrat Tura “Al voltant de 1913, a Mollet” en el número 5 de la revista Vallesos.

3.     Font de Can Pere Gil. Font ubicada en el límit termenal entre Mollet i La Llagosta, avui aquest entorn està ocupat per noves vies i serveis i aquelles antigues deus d’aigua han desaparegut completament amb les zones i espais de circulació.

4.     Font de Can Torres. A Gallecs, pels verals del bosc de Can Torres, pel qual avui dia encara podem passejar. La font ha desaparegut, la mina, que venia plana, acabava en un tancat amb una gran bassa i un safareig per rentar, a la seva vora hi rajava l’aigua de la font.

5.     Font de Cal Forner. Font d’aigua pública, situada davant de Cal Forner, a la cantonada del carrer del Sol amb el carrer Valentí Almirall. Tanmateix, per la descripció que es fa tinc dubtes que no sigui la font del carrer del Sol, cantonada amb el carrer dels Fems.

I a més a més també hi havia les mines de Baix, del Pont Xuclador, de Can Besora, de Can Cruz, de Can Magre, de Can Mulà, del Rec del Trenc…

els safaretjos de Can Lledó, de Can Filosa, de Can Flequer, de Can Mulà, de Can Pantiquet, de Can Boter, de Can Salvi, de Can Tanos, de Can Vila… i innumerables pous.

El subsòl de Mollet està ple d’aigua i en aquest sentit, un bon exemple va ser la urbanització de la Illa de Mollet ara fa uns quinze anys i els problemes que van tenir per assecar el terreny, perquè sortia aigua de tot arreu.

Per fer aquesta entrada he extret informació del llibres Els noms de lloc i de persona de Mollet del Vallès, d’Enric García-Pey i editat pel Centre d’Estudis Molletans, l'any 2001, La Segona República i la Guerra Civil a Mollet del Vallès d'Àngels Suárez i González i editat pel Centre d'Estudis Molletans l'any 2000 

La setmana vinent parlarem de la nova edició del mapa de la Serralada de Marina de l’editorial Alpina.