GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXV. PARAULES DE L'AIGUA II

                                            Una marraixa

Primera entrada l'any i vint-i-cinquena gramàtica del caminant. Avui farem la segona part de les paraules de l'aigua. En aquest sentit el mes de març de l'any passat ja us vam presentar la primera tongada amb 22 paraules noves i 28 mots que ja havíen sortit en una de les primeres dinou gramàtiques. Enguany brollaran 27 paraules noves i 5 mots que han sortit en una de les últimes quatre gramàtiques.
Les paraules d'avui són:

Aigualòs: Saturat d'aigua

Coster: Mesura d'aigua de rec una mica més gran que la mola.

Degotall: Indret per on l'aigua cau gotejant.

Degotim: Degotall.

Embornal: Cadascun dels forats per s'on s'evacua l'aigua d'un carrer o camí.

Gebre: Aigualera glaçada.

Gorg: Clot pregon en el llit d’un corrent d’aigua, on aquesta s’entolla o alenteix el seu curs.

Gorja: Gorg.

Gual: Indret d'un riu en què l'aigua és prou baixa i el fons prou bo perquè hom hi pugui passar caminant.

Marjal: Terreny d'aiguamolls vora la mar.

Marraixa: Recipient de terrissa o de metall, de forma aproximadament cilíndrica, amb dos brocs i una ansa a la part superior, que serveix per a tenir aigua fresca.

Mola: Mesura d'aigua, variable segons les contrades. Generalment s'entén que equival a quatre regadores. En el Pla de Bages la mola són 7.439 metres cúbics en vint-i-quatre hores. En el Camp de Tarragona ens diuen que equival a 1.280 plomes i en els Pirineus equival a 57 litres per segon. A la Gramàtica del Caminant XVIII, la paraula mola fa referència a un tossal o penyalar elevat i de cim planer.

Molleric: Terreny molt moll, on hi ha permanentment excés d'humitat

Mulladiu: Lloc aigualós, molt saturat d'humitat.

Pèlag: Toll, massa d'aigua embassada.

Ploma: Mesura de l'aigua dels molins o del reguiu, l'equivalència de la qual és variable segons les comarques: a Barcelona i Girona és de 2.200 litres cada vint-i-quatre hores; a Lleida és de 2.160 litres; a Tarragona, 3.279 litres; a Mataró, 7.405 litres, i a Reus i Valls, de 2.459 litres.

Ram d’aigua: Ruixat. Pluja curta però abundant. En castellà: Chaparrón.

Rec: Sèquia, cavitat oberta en terra per a conduir l'aigua per a regar.

Reguera: Sèquia per on corre l'aigua per a regar o per a eixugar un terreny.

Reixiu: Rosada.

Rigola: A Montcada sèquia.

Safareig: Dipòsit quadrangular, fet de parets d'obra, dins el qual es posa l'aigua per a rentar la roba.

Sardinell: Conducte fet d'obra per a passar l'aigua d'un rec, d'un costat a l'altre del camí.

Sínia: Màquina per a treure aigua d'un pou, formada per unes rodes accionades per la força d'un animal que gira al voltant. Una de les rodes té una sèrie de recipients (anomenats catúfols) que van baixant buits dins del pou i van pujant plens d'aigua.

Soplujar: Aixoplugar, posar a cobert de la pluja.

Toll: Clot natural o artificial, fet a terra, dins el qual hi ha aigua de pluja o d'altra procedencia.

Tolla: Toll.

A més a més, a les últimes quatre gramàtiques han sortit 5 paraules relacionades amb l'aigua.

Curull: Ple a vessar.

Naiada: Dona d'aigua. Personatge místic femení. Propera al Montseny hi ha la font de les Naiades. 

Paitida: Dona d'aigua. A Viladrau trobem la font de les Paitides.

Regaló: A Vilassar,  allà on trenquen les onades.

Rial: Riera petita.

Per fer aquesta entrada he extret información de l'edició digital del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover Moll.

El mes de març farem balanç d'aquestes 25 primeres gramàtiques del caminant.