ELS PRIMERS 20 ARBRES SINGULARS DE LA BROLLA.

                              

 L'arbre de la Llibertat d'Arbúcies, ben despullat a ple hivern

Aquest darrer mes de juny l'alzina d'en Pierrot, també coneguda com l'alzina de la Torre Tavernera, al capdavall de la Rambla de Vallromanes va tenir que ser tallada perquè degut al seu precari estat,  hi havia un perill real que caiguès i provoquès una desgràcia.

Malauradament, no és un fet excepcional que de tant en tant hi hagi alguna baixa d'aquests arbres singulars, que tenen una edat o unes mides per damunt de la mitja.
En aquest sentit, l'alzina d'en Pierrot és la tercera baixa que tenim a les nostres contrades els últims tres darrers anys. El 2011 va tenir que ser tallat un dels dos lledoners centenaris que hi havia a Can Puig (Martorelles) també per malaltia i el gener del 2010, les fortes ventades de principi d'any van tumbar un dos dels dos àlbers de la Font de Can Gurri a Santa María de Martorelles.

Per tant, la desaparició d'aquests especímens és trist perquè en molts casos són els últims testimonis que resten en els paisatges des de fa més de cent anys.
Mirant fotografies antigues, alguna vegada us trobareu que l'únic que reconeixereu respecte a una fotografia actual, serà una alzina, un roure, un lledoner... però ells també són éssers vius i tampoc viuen per sempre.

Però lluny de melangies, avui us vull presentar una llista de 20 arbres o arbreres que hem vist a les excursions que hem publicat al blog i que a dia d'avui en la majoria dels casos encara els podem veure esplendorosos.

    A LA SERRALADA DE MARINA

     Sant Fost.

1.       El lledoner de l’Esglèsia Vella de Sant Fost a La Vall de Cabanyes. El Bressol de l’Avi Ton. Agost de 2011.

 

A LA SERRALADA LITORAL

Alella.

7.        Pi bord dels torrents del Fonoll i del Sarau. a Les fonts d’Alella. Els torrents del Fonoll i del Sarau. Gener de 2010.

 

Argentona

14.        Les sureres de la Font de les Sureres a La Ruta Espinàs. Setembre 2011 i a l’Etapa 0 del Camí del Nord (Mollet – Mataró). Setembre 2011.

 

La Roca del Vallès.

8. .       L’alzina de ca l’Argent a Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes. Agost de 2009.

9.       Els avets de ca l’Argent a Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes.

Agost de 2009.

10.       Els castanyers de ca l’Argent a Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes. Agost de 2009.

 

Premià de Dalt.

15.    L’alzina de l’ermita de Sant Mateu a 3ª Passejada pels voltants de Vallromanes. Maig 2008.

 

Santa Maria de Martorelles.

11.      El plàtan de la font de Can Matons a Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles. Febrer de 2009.

12      L’àlber de la font de Can Gurri a Camins de Vallromanes XIV. La Caminada de les 10 fonts. De Martorelles a Vallromanes. Maig 2012.

13.       El Lledoner de Santa María de Martorelles a Camins de Vallromanes XIV. La Caminada de les 10 fonts. De Martorelles a Vallromanes. Maig 2012.

 

Vallromanes.

 

2.       Platàn de Can Vilardell a Font de Can Vilardell. Febrer de 2008 i a Camins de Vallromanes XIV. La Caminada de les 10 fonts. De Martorelles a Vallromanes. Maig 2012.

 

3.       La Plataneda de la Riera de Vallromanes a Camins de Vallromanes XII. Els arbres singulars de Vallromanes. Desembre de 2011.

4.       Els cirerers de Can Barbeta a Camins de Vallromanes V-2. Els Dominis del Castell de Sant Miquel. Març 2013.

5.       Les alzines de Can Galvany  a Camins de Vallromanes XII. Els arbres singulars de Vallromanes. Desembre 2011.

6.       L’alzina de Can Morera a Camins de Vallromanes XII. Els arbres singulars de Vallromanes. Desembre de 2011.

 

Vilassar de Dalt.

16.        Les magnòlies del Castell de Vilassar a El Castell de Vilassar. Agost de 2012.

 

MONTNEGRE-CORREDOR.

Sant Celoni

17.     L’alzina grossa de Can Preses a 4 fonts del Montnegre. Novembre de 2011.

18.   El Roure de Santa María de Montnegre a 4 fonts del Montnegre. Novembre de 2011. (A dia d'avui només en resten les despulles).

MONTSENY.

Arbúcies.

19.     L’arbre de la Llibertat d’Arbúcies a Montseny I. Fontejant d’Arbúcies a Viladrau. Gener 2013.

 

Montseny.

20.     Boix de l’esglèsia de Sant Julià deMontseny a  Montseny III. GR-5 Sant Celoni – Montseny. Març 2013.

 

 

Evidentment, en un futur seguirem trobant arbres singulars.  Tanmateix,  segurament ben aviat parlarem de la murtra de Sant Jeroni, de la surera de la Molinera i del roure de les Tres Branques de Teià.

LA GEGANTADA DE LES SANTES

                                                  En Robafaves

Ja som de ple a l'estiu i és moment de Festes Majors. Aquesta setmana és el torn de Mataró, on la seva festa grossa és coneguda per les Santes. Però qui eren les Santes?
Les Santes són Juliana i Semproniana i cel.lebren el seu sant el 27 de juliol.

Casualment, en época romana Granollers era coneguda com Semproniana i a hores d'ara desconec si hi ha alguna relació entre la capital del Vallès Oriental a l'altra banda de la serralada litoral i la patrona mataronina.

Allò que si que podem assegurar és que la capital del Maresme és terra de gegants i capgrossos, tanmateix moltes associacions i sobretot les escoles participen a la Gegantada amb els seus gegantons, nans i capgrossos.

En aquest sentit, ahir dimecres vam participar per primera vegada a la Gegantada i al so dels tabals vam seguir la comitiva des de la plaça d'Occitània, en un de les tres cercaviles que es fan des de diferents punts de Mataró, per acabar tots els recorreguts a la plaça de Santa Anna.

Diu molt d'una ciutat, que les seves escoles s'impliquin d'aquesta manera en els actes de Festa Major. Tanmateix, això denota que a cada llar mataronina al marge de la familia Robafaves, tenen simpatia per algún altre gegantó.

Que la canalla "mami" la cultura tradicional, molt vinculada a un associacionisme, són ingredients dels quals es nodreixen i que afavoreixen que quan creixin vetllin per aquestes tradicions des de les diferents entitats.

Per tant, a dia d'avui la Festa Major de Mataró és molt jove, perquè com s'entèn ara, tindria els seus origens l'any 1979 i sobretot gaudeix d'una salut de ferro. 

Per més informació sobre la resta d'actes de les Santes  www.lessantes.cat.

Bones Festes Majors.

RELLOTGES DE SOL

Alguna vegada ja hem parlat del concepte d'economia de l'aigua que hi havia a les masies, de fet sempre que es construia un mas, calia que a prop hi haguès un punt d'aigua. Si hi havia una font era perfecte, sinò es buscava una veta d'aigua i es construïa un pou.
A continuació moltes vegades es feia una bassa per emmagatzemar aquesta aigua.

Un altre element que tenien moltes masies i també algunes ermites i esglèsies, eren el rellotges de sol, que en aquells temps eren l'estri més utilitzat per saber l'hora.
Sorprenentment, malgrat que avui dia no ens hi fixem encara ens envolten molts rellotges de sol. Tanmateix, a dia d'avui han caigut en desús i moltes vegades ignorem la seva existència.

Curiosament l'Inventari de Rellotges de Sol dels Païssos Catalans www.gnomonica.cat reflecteix que el Vallès Oriental amb 454 rellotges és la més llustrada en aquesta qüestió, seguida molt de prop pel Maresme amb 452. Per tant, això ens indica que en els pobles i viles que hi ha a tocar de la Serralada Litoral és molt fàcil veure'n.

A Vallromanes n'hi ha 13 i  el de l'esglèsia de Sant Vicenç inclús té lema "Jo sense sol i tú sense fe cap dels dos no valem ré".
Val la pena consultar la página web de la Societat Catalana de Gnomònica, cada rellotge té una fitxa, amb una fotografia, la ubicació, el material amb el qual s'ha fet, una breu descripció, l'autor i el lema.
Potser no ho sabeu i cada dia passeu caminant per davant d'un.

El mes vinent parlarem de la pluja de les Perseides.

MONTSENY VII. GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXII. PARAULES DEL MONTSENY

 

Barballó

 

Aquesta setmana toca gramàtica del caminant i com dediquem aquest any 2013 al Montseny, no podien faltar aquestes PARAULES DEL MONTSENY. Avui només definirem 28 mots i expressions, però sens dubte són una petita mostra de la parla del massís i la seva zona d'influència.
En aquest sentit, hem de tenir en compte que el Montseny abasta zones del Vallès, Osona i La Selva i per tant, això ens aporta molta riquesa de vocabulari.
Per fer l'entrada he extret informació de la secció Paraules en Ruta del programa de TV3 Divendres, dels dies que van visitar els municipis d'Aiguafreda, Arbúcies i Sant Esteve de Palautordera  i del llibre 111 Fonts del Montseny d'en Lluís Pagespetit i Blancafort, editat per Farell el març de 2003.

La llista de paraules d'avui és la següent.

Afogar: Ofegar.

A un tirat de pedra: A prop

Barballó: Espígol

Carrandella: Corrua, sèrie llarga de coses posades una darrera l'altra.

Corrua: Multitud de persones, d'animals o de coses que avancen una darrera l'altra

Cortil: Corral. Al terme municipal de Viladrau trobem la font dels Cortils.

Eixavuirar: Estornudar.

Enxibecat: Una mica malalt.

Erol: Flotó de bolets que creixen junts o prop uns dels altres.

Erola:  Planell, tros de terra plana damunt una muntanya. Al terme municipal de Viladrau trobem l’ermita de la mare de Déu de l’Erola.

Escoltapets:  Xafarder.

Flotó: Un grup no gaire nombrós.

Galleret: Rosella.

Gasiva:  1. Persona lenta. 2. Persona  avara, tendent a arreplegar i guardar els diners o altres béns.

Llambrots: Llengots.

Llossar: Enganyar.

Moxaina: Carantonya.

Naiada: Dona d’aigua. Propera al poble de Montseny hi ha la font de les Naiades.

Païssa: Lloc cobert de teulada destinat a guardar-hi la palla.

Paitida: Dona d’aigua.  A Viladrau trobem la font de les Paitides.

Patxinel.lis:  Titelles.

Poies: Pollancres

Recebre: Rebre

Rispa: Molt de fred. Sinònim de “Rasca”.

Sot: Vall

Suara: D’aquí a una estona.

Tabalatats: Tonteries

Vidres llaurats: Vidres entelats.

 

Properament descobrirem corriols, camins i fonts a Sant Fost.

 

DEL.ICIO.US

Quan inicies un blog, al marge de voler explicar coses, allò que vols es ser llegit i que la gent opini sobre el que escrius.  Això t'encoratja a seguir treballant i a més a més els comentaris dels seguidors t'enriqueixen i moltes vegades son la llavor per una nova entrada.

Fa tres setmanes, des de www.patrimoni.gencat.cat em van escriure per dir-me que inclouien La Brolla d'en Toni a Del.icio.us.

Del. icio.us es un canal dins www.patrimoni.gencat.cat  amb un recull dels millors blogs catalans sobre patrimoni cultural.

Estic molt content d'estar en aquest canal, perque és una bona via perque ens conegui mes gent i com us deia al principi, moltes d' aquestes persones ens ajudaran a descobrir, trobar, aclarir quelcom que sera la llavor per una nova entrada
Aprofito per  recomanar-vos que feu una ullada a Del.icio.us perque hi ha propostes molt interessants.

Properament valorarem l'evolució d'algunes fonts de la Serralada Litoral en el periòde 2008-2013.