Arpiots
El mes de juliol de l'any passat vam parlar de Mossèn Cinto Verdaguer i la seva relació amb el Santuari de la Cisa. L'agost de 1901 hi va anar d'excursió i posteriorment va escriure un article titulat "Los guitarrers de la Cisa".
El diccionari Alcover Moll defineix guitarrers de la següent manera: A Mataró i a Vilassar, l'espigó florit de l'atzavara. Per tant, ja tenia una paraula per començar una gràmatica d'aquestes viles del Maresme, però quan a la secció Paraules en Ruta del programa divendres de TV3 vaig veure que ja havien dedicat dos dies a parlar de les paraules de Vilassar de Dalt i Vilassar de Mar i que el primer municipi està al cor d'aquesta serralada, ja vaig tenir decidida quina seria la següent gramàtica.
En aquest sentit, Es fa molt difícil dir quines paraules o expressions són de Dalt o de Mar, inclús hi ha mots com micaco o barri que els asociem a altres municipis com Badalona, Mollet o Mataró i que a Vilassar també es fan servir.
La llista de les 26 paraules i expressions d'avui és la següent.
Aguantar el paire: Capejar el temporal.
Alto els pèssols: Aturem-ho.
Anar a les sapes: Anar a la quinta forca. Molt lluny.
Androna: Carreró o passadís estret entre dues cases per donar-los claror i passatge.
Arpiot: Eina consistent en una fulla de ferro que per una banda està dividida en dos o tres forcons llargs i per l'altra té tall horitzontal o vertical, i que va posada al cap d'un mànec llarg que forma angle agut amb la fulla. Aquesta eina serveix per cavar la terra, per arrabassar ceps, patates, etc.
Bacineta: Gibrella petita. Orinal.
Bòtil: Bidó gran de 200 litres.
Cancell: Petit habitacle, que separa la porta exterior d'un edifici, de la porta d'accés a l'interior del mateix i que te per funció evitar que l'aire exterior entri a l'interior quan s'obre la porta d'entrada. Molt comú a les esglèsies.
A la Gramàtica del Caminant IX: Mots i noms de Badalona cancell es definia com reixa que tanca l'entrada a una capella.
Felipa: Barra de fusta forta, generalment de roure, d'uns catorze palms de llargària, que es posa sota els raïls del ferrocarril.
Fer baldeiu: Netejar a fons.
Fer mastufa: Robar.
Fer queta: Agafar a coll i bé.
Fer-se aigua al comptador: Repapiejar.
Fer toris: Fer campana. No anar a escola.
Gafet: Pinça d'estendre la roba.
Galamons: Capgrossos. En castellà: Renacuajos.
Giralt: Gerani
Pallet: Estora petita de palla o d'espart que es posa davant la porta d'entrada a les cases.
Perxa: Barra que parteix de l'arbre d'una sínia, d'un pou de torn, d'un trull, etc., i que a l'altre cap porta el bago o balancí on va enganxada la bístia.
Pioixa: Eina a manera de martell gros, que per un cap té punta i per l'altre tall horitzontal estret, i serveix per a remoure la terra, arrancar arbres, tallar branques.
Regaló: On trenquen les onades.
Tarrabato: Fer molt soroll.
Torronada: Cigrons aixafats amb cansalada.
Tràmec: Arpiots o aixada amb dues puntes.
Vògit: Aparell compost d'una combinació de rodes dentades que, mogut pel moviment circular d'una perxa empesa per una bístia, fa funcionar una sínia, un trull, una premsa, etc.
Voram: Medusa.
Per fer aquesta entrada he fet servir les seccions Paraules en Ruta del programa Divendres de TV3, emeses a Vilassar de Mar el 2 de maig de 2011 i a Vilassar de Dalt el 22 d'octubre de 2012.
Unes quantes definicions les he extret de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover-Moll.
Properament compararem l'estat d'algunes fonts de la Serralada Litoral el primer semestre del 2008, amb el seu estat, aquest primer semestre del 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada