Entre el mes de març i el mes d’abril vam creuar el Montseny
tot seguint el GR-5 entre Sant Celoni i Aiguafreda. Aquest itinerari en cap cas s’enfilava als cims, per
tant vam aprofitar que aquest diumenge es feia la 38ª edició de la Travessa del
Montseny per fer els 45,8 quilòmetres i els 2100 metres de desnivell positiu que separen Aiguafreda de Gualba, tot
passant pel Tagamanent, el Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home.
Aquesta és una marxa de resistència amb un important bagatge
i tradició entre els caminaires i malgrat que hi havia 700 inscripcions, 3
setmanes abans de la caminada no quedava ni un dorsal i un servidor la va haver
de fer sense inscripció i portant totes les vitualles i aigua a la motxilla.
Sens dubte, el fet d’exhaurir-se les inscripcions tan ràpid
és símptoma que l’organització i el recorregut són molt bons i malgrat que la
coca, els sucs, la botifarra, la fruita… només les vaig ensumar, els caminaires
feien moltes lloances als productes que es trobàven als avituallaments i el recorregut, malgrat incloure molts trams
clàssics de l’excursionisme català, aquests són de tal bellesa que passar-hi de
tant en quant no fa gens de mandra.
En el nostre cas, vam combinar trams caminant, trams corrent
i trams com podien quan la cama esquerra des del maluc fins el genoll començava
a trontollar.
Nosaltres vam sortir a les 5:50 d’Aiguafreda i tot seguint
el GR-5 a les 7h, vam fer el cim del Tagamanent. Ens vam menjar un entrepanet
de formatge i tot trotant cap a les 8 del matí erem a Collformic. Ara tocava
esbufegar, així que ens van pendre un gel per enfilar cap al Matagalls, que hi
deuríem arribar cap allà a les 9h.
Quan baixàvem del Matagalls, l’abductor esquerra es començava a queixar, així que Gelocatil i glop
d’aigua i cap avall. A tres quarts de deu arribàvem al Puig, ben passat el coll
de Sant Marçal i aquí “dinàvem” una amanida de pasta.
I un altre cop cap amunt, la pujada a Les Agudes, segurament
pel cansament, va ser la més feixuga. Tanmateix, vam fer un parell de paradetes
per menjar un “potito” de fruita i unes quantes galetes.
A un quart de dotze feiem el cim de Les Agudes on recargàvem piles
amb el segon gel. En aquest sentit, fa set o vuit anys quan vam intentar fer per primera vegada la Travessa del Montseny, la pujada a Les Agudes es feia pels Castellets i sens dubte l'ascensió era un pél més compromesa i tècnica que no pas la pujada per la tartera que no té cap dificultat al marge del desnivell.
Personalment, m'agrada molt més el recorregut del 2013.
Ara, amb el convenciment que a aquesta Travessa del Montseny ja li teníem el peu al coll, carenàvem fins el Turo de l’Home que l’assolíem mitja hora més tard. Menjàvem un plàtan i descens fins a la Font de Passavets, tot zigzagejant per l’Aveteda.
Personalment, m'agrada molt més el recorregut del 2013.
Ara, amb el convenciment que a aquesta Travessa del Montseny ja li teníem el peu al coll, carenàvem fins el Turo de l’Home que l’assolíem mitja hora més tard. Menjàvem un plàtan i descens fins a la Font de Passavets, tot zigzagejant per l’Aveteda.
De la font de Passavets, a la font del Frare, només hi ha
uns 800 metres i hi arribàvem a tres quarts d’una. En aquests moments, malgrat
que seguíem trotant, el nostre ritme ja era pràcticament de 10 minuts el
quilòmetre. Però malgrat que l’abductor ens molestava i de tant en tant teníem petites rampes als bessons, com sabíem que
arribaríem a Gualba ens ho estàvem passant prou bé.
Els últims 10 quilòmetres fins a Gualba no es van fer gaire
llargs i a un quart i cinc de tres arribàvem al nostre destí. En total 8 hores
i 35 minuts.
En aquest sentit, l’organització dóna 13 hores per fer-la,
fet que indica que es pot fer caminant tota l’estona.
Per altra banda, si hi afegim cinc quilòmetres més,
arribaríem fins l’estació de Gualba i d’aquesta manera podríem fer aquesta
marxa de 50 quilòmetres, només utilitzant transport públic.
Tal vegada, només seria aconsellable fer-ho en aquesta
época, a finals de primavera, que hi ha moltes hores de claror i encara no fa
gaire calor.
Finalment, esmentar que la travessa des d’Aiguafreda fins el
pla del Café, segueix les marques del GR-5 i des d’aquí fins el Turó de l’Home
del GR-5.2. A continuació segueix en sentit contrari, l’itinerari que puja des
de la Font de Passavets fins al Turó de l’Home. Els últims 10 quilòmetres, el
dia de la Marxa està marcat amb fites que pengen els organitzadors, Caminaires
de Vilamajor. Si ho fem un altre dia, recomanem primer conèixer bé la baixada
fins a Gualba, fent aquest tram uns dies abans de fer tota la travessa i si
això no és possible portar el Mapa del Montseny de l’Editorial Alpina 1:25000 i
amb una bona orientació no tindrem gaire problemes.
Si algún día us passa pel cap començar a fer marxes de resistència i ja heu fet la Viladrau - La Garriga i la Matagalls - Granollers, segurament el següent pas podria ser aquesta Travessa del Montseny, abans d'intentar fer distàncies més llargues.
La setmana vinent parlarem de més fonts d'arreu.
