LA GRAN NEVADA DEL 62

                        Cabrera de Mar colgada de neu

Ara fa tres mesos vam parlar de les terribles conseqüències que van provocar les riuades de la tardor del 62.

Segurament, com a mínim els últims cent anys, no hi ha hagut un any meteorològicament parlant, tant excepcional com el 1962, perquè a la façana litoral i prelitoral aquell 25 de desembre van caure gruixos de neu de gairebé un metre.

A diferència dels 800 morts de les riuades del setembre, aquest episodi no va provocar víctimes mortals i malgrat que es va tardar gairebé una setmana en recuperar la normalitat, estic convençut que si ara passès un episodi de similars característiques, el caos seria molt més gran.

Els meteoròlegs estan convençuts que algun dia es repetirà, tant de bo que quan passi, estiguem a l’alçada com els nostres pares i els nostres avis.

Per cert, aquell dia al Pirineu no va caure ni un floc de neu.

Degut al fet que llavors es van fer moltes fotografíes, filmacions i encara avui hi ha molts testimonis que ho van viure, aquest dies es porten a terme moltes iniciatives per recordar aquell esdeveniment. A continuació, us adjunto unes referències de revistes, documentals i exposicions al voltant d’aquesta gran nevada i que aquestes festes de Nadal podeu llegir, veure o visitar.

1.      “Especial 50 anys de la gran nevada de 1962”. Documental de poc més de mitja hora, conduit per Antoni Real i que van fer ahir al vespre a TV3. És molt fàcil de trobar-lo a TV3 a la Carta.

2.      Número 4 de la Revista Vallesos. Gent, terra i patrimoni. Carpeta central. “Colgats de neu” “El Nadal de 1962 el Vallès va quedar cobert d’un blanc mai vist. I desprès de la il.lusió les complicacions”.

3.      Número 2130 de la revista Presència. “Nadal de neu. Records de la gran nevada del 1962”.

4.      Número 8 de Fem Memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX. “La nevada del 62”. Jaume Rifà.

5.      Projecció de filmacions sobre la Nevada de 1962 al Museu de Granollers, fins el 8 de gener. De dimarts a divendres de 2/4 de 6 de la tarda a 2/4 de 9 del vespre. Els dissabtes de 6 a 9 del vespre i els diumenges de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 i per la tarda de 6 a 9 del vespre. Per Nadal, Sant Esteve, Cap d’Any i Reis estarà tancat.

6.      Exposició fotogràfica de la nevada del 62 a Granollers, fins el 8 de febrer a l’edifici de l’ajuntament (plaça de la Porxada, 6) i a diferents comerços de la ciutat.

7.      A Mataró,  fins el 27 de gener, exposicions de fotografíes. “La nevada del 62” a les sales d’exposició de:

Unió Excursionista de Catalunya,  Carrer Nou, 29

Museu Arxiu de Santa María, Carrer de la Beata María, 3

Sales de exposicions de Can Palauet, Carrer d’en Palau, 32

 

 

La fotografia està extreta del blog " Les Muralles d'Ilturo" www.murallesilturo.blogspot.com

Bones festes a tots!!!

 

LA VIA ROMANA DE PARPERS

                              El Pont de la Via Romana de Parpers

Avui acabem aquest cicle de quatre entrades al voltant dels romans. Per finalitzar parlarem de la Via Romana de Parpers, ubicada dins del Parc de la Serralada Litoral i moltes vegades oblidada. Malgrat que a finals del segle passat es van fer campanyes per consolidar les restes i museitzar la zona, és evident que en comparació amb altres vies de similars característiques, aquest camí necessita un rentat de cara.
De fet, aquest mes de juny el govern de la Generalitat la va declarar bé d'interès nacional, per tant esperem que properament es faci alguna actuació en aquesta via que arriba fins els 6 metres d'amplada i que supera un desnivell de 125 metres en poc més d'un quilòmetre.

Aquest itinerari ens acosta a unes restes arqueològiques de
gran valor i més de 2000 anys d’antiguitat. Es tracta de la via que unia el Maresme amb el Vallès pel coll de Parpers. Anomenada pels romans Via Sèrgia, aquesta carretera comunicava ciutats de l’interior com Ausa (Vic), Aquae Calidae (Caldes de Montbui) i Semproniana (Granollers), amb la costanera Iluro (Mataró).

Sembla que fou ordenada pel cònsol Manius Sergius, d’aquí el seu nom, vers els anys 120 i 110 aC, i esdevingué una de les vies més antigues que construïren els romans al nostre país.

L'excursió que us proposem avui, és un recorregut circular d'uns 4 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 150 metres. Portant aigua, la sortida es pot realitzar a qualsevol època de l'any i només caldrà evitar fer-la a les hores més caluroses de l'estiu.

L'atractiu d'aquest itinerari respecte d'altres que visiten aquesta Via Romana, rau en el fet que sigui circular i no s'hagi d'anar i tornar pel mateix lloc.

Iniciarem la sortida a la collada de Parpers a la carretera (C-1415c que va de Granollers a Mataró).

Si pugem des del Vallès, quan arribem a dalt el coll, trobem a mà esquerra una benzinera abandonada. Seguim endavant i uns metres més enllà a mà dreta, trobarem una pista on podem aparcar el cotxe fàcilment.

L'itinerari

0,000Qm. 0,000Qm. Comencem a peu de carretera (C-1415c) i en aquests primers metres la seguim direcció Mataró.  Malgrat no hi ha gaire trànsit, hem d’anar en compte!!!

0,100Qm. 0,100Qm. Passem el rètol comarcal del Maresme i uns metres enllà, trobem a la dreta un camí que baixa sobtadament tancat per un cadena. Nosaltres el seguim.

0,160Qm. 0,260Qm.  Arribem  a un tram força ben conservat d’aquesta via. A banda i banda del camí anem veient, murs laterals, desguassos, guarda-rodes, contraforts…   Tanmateix,  també ara és moment d’afegir que la Via Romana de Parpers recorre el paratge conegut com el Fondo de la Gallega. Nosaltres seguim avall.

0,500Qm. 0,760Qm. Pont. Aquesta resta és la més espectacular de totes, amb una volta de canó d’1,5 metres de radi i una llum de tres metres d’alçada, la continuada utilització que es feu d’aquesta infraestructura al llarg dels segles, va propiciar que fos reparada en moltes ocasions. En aquest sentit, no fou fins a mitjans del segle XIX que la via entrà en desús, quan el camí que unia Argentona i el coll de Parpers es desvià en aquest tram cap a un pas més accesible. Per tant, val la pena aturar-s’hi, fer el tafaner i contemplar el pont des de diferents angles.. Fins no fa gaire, segurament molt a prop del torrent que salva el pont, hi havia la font de la Via Romana, actualment desapareguda.

Tanmateix al llibre "Les Fonts d'Argentona"editat per l'Ajuntament d'Argentona l'agost de 1982 es fa la següent descripció,

Font de la Via Romana. Es troba en el veïnat de Pins. Emplaçada en el fons de la Gallega, aproximadament a dotze minuts i a 675 metres des de la riera de Pins pujant pel fons, també 150 metres més avall del Pont de la Via Romana.
L'aigua neix de forma natural entre les pedres d'un greny. La font té dos naixements, separats tres metres l'un de l'altre. L'aigua surt per unes esquerdes entremig de les pedres, quasi a ran del sòl.
La font està al mig d'un canyar, també s'hi fan notar alzines, arços, esbarzers, rigoltes, heures,... El seu cabal el 13 d'abril de 1980 és d'un litre cada 25 segons, aquesta mesura ha estat feta de forma aproximada.
Finalment, esmentar que la font es troba en estat d'abandó i manca de neteja. La font és recuperable i realment es pot restaurar, cosa que resultaria molt adient en el lloc on es troba emplaçada, la Via Romana. 

Continuem avall pel camí principal

0,500Qm. 1,260Qm. Cruïlla. Seguim pel camí de la dreta que segueix baixant. En aquests moments sortim de la via romana.

0,150Qm. 1,410Qm. Arribem a un camí que ens creua. Nosaltres girem a l’esquerra.

0,125Qm. 1,510Qm. Cruïlla. Obviant el camí de la dreta. Seguim recte.

0,075Qm. 1,585Qm. Trobem un corriol a la dreta, el seguim tot deixant la riera.

0,020Qm. 1,605Qm. Arribem a una pista. Girem a la dreta en lleuger sentit ascendent.

0,330Qm. 1,935Qm. Nosaltres seguim per un camí a la dreta amb una cadena per impedir el pas de vehicles. Uns metres més endavant, el camí creua la riera i s’enfila una mica.

0,300Qm. 2,235Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, arribem a una pista que ens creua. Nosaltres girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,100Qm. 2,335Qm.  Seguim per un camí carreter que trobem a la dreta, mica a mica el camí es va tancant fins convertir-se en un corriol.

0,700Qm. 3,035Qm. Després d’una rampa molt forta, en un revolt molt tancat, hi ha una cruïlla de corriols. Nosaltres seguim pel que marxa a l’esquerra. Aquí potser trobem algun tram que el camí queda una mica desdibuixat, però nosaltres hem d’anar sempre de cara a ponent.

0,225Qm. 3,260Qm. Cruïlla. Girem a la dreta i als 5 metres girem a l’esquerra per la pista en sentit ascendent. La pista es torna a convertir en corriol.

0,475Qm. 3,735Qm. Cruïlla de camins. Seguim amunt pel camí que està ple d’arrels.

0,100Qm. 3,835Qm. Placeta. Seguim el corriol que queda més a la dreta, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda.

0,150Qm. 3,985Qm. Arribem a la pista, on hem començat i acabem l’itinerari d’avui. Confluència amb el GR.92. (Etapa 16. Coll de Can Bordoi- Coll de Font de Cera. Quilòmetre 7,620).

Per realitzar aquesta entrada he consultat la "Guia del Parc de la Serralada Litoral" editada per Pòrtic l'any 2004, i l'edició digital de La Vanguardia del dissabte 2 de juny de 2012.

La propera setmana parlarem de les nevades del Nadal de 1962.

VALLROMANES CAMINA PER LA MARATÓ

El proper diumenge 16 de desembre es celebra la XXI edició de la Marató de TV3. Aquest any els diners recaptats aniran destinats a la lluita contra el càncer.
L'any passat a Vallromanes ja vam començar a fer cap a finals d'any una caminada solidària. Tanmateix, malgrat que no estava vinculada a la Marató, també vam recaptar diners per la lluita contra aquesta terrible enfermetat.

L'activitat que us proposem enguany, començarà el diumenge a les 10 del matí (cal estar una estona abans per apuntar-vos) a la pista poliesportiva coberta i consisteix en un recorregut de 7,5 quilòmetres, per camins i corriols de muntanya al voltant de Vallromanes. Realment l'itinerari és molt atractiu i us presentarem algun tram inèdit, que hem acabat de netejar aquests darrers dies.
Abans de sortir podreu beure brou calent, tot i que sembla ser que tindrem solet i temperatures suaus.
Per altra banda, per totes aquelles persones amb mobilitat reduïda també us oferim un recorregut de 2 quilòmetres, tot coneixent els arbres singulars del poble.

El preu de la caminada és de 5 Euros i a més a més si sou seguidors "Trinxa" i voleu alguna samarreta de les edicions anteriors de la Trinxacadenes o la Trinxacames muntarem una paradeta on les podreu adquirir també a 5 Euros.
No cal dir, que tots els diners recaptats, tant per les inscripcions a la caminada, com per la venda de samarretes aniran destinats a la Marató.
Hem d'omplir Vallromanes perquè "el càncer no sigui el final de la vida".
Trobareu més informació a www.trinxacames.blogspot.com

EL CAMÍ

 

La marca del Camí

Fa unes setmanes quan vam fer la Via Romana del Capsacosta, ens vam trobar unes marques que semblaven un vuit vermell sense tancar.

Llavors, ja us vam comentar que aquestes eren les marques del Camí i avui us farem cinc cèntims en que consisteix el projecte del Camí.

Una bona definició la trobem a la contraportada de la guía del Camí al Montseny editada l’any 2008.

“El Camí és una ruta de senderisme cultural senyalitzada i amb allotjaments, que recorre la cultura, la història, el paisatge i l’espèrit de totes les comarques i illes de parla catalana; una eina per conèixer aquesta terra i la seva gent, per estimar-la i per enfortir les arrels de tots els que hi vivim; un camí ple de vivències i de noves coneixençes a l’abast de tots els públics i edats”.

Aquest Camí, malgrat que en algun tram pugui coincidir amb algun GR o PR, normalment segueix itineraris diferents. Per altra banda, quan estigui finalitzar vol acabar trepitjant les 88 comarques i illes de parla catalana. Actualment, ja podrem trobar el camí marcat al Montseny, a la Garrotxa, al Ripollès , a la Ribagorça, al Pallars Jussà i a la Noguera.

Si entreu a www.elcami.cat, trobareu més informació sobre aquest projecte.

Properament parlarem de la Via Romana de Parpers.

CAMINANT ENTRE EL MOGENT I EL CONGOST

                           Un guia del Mons Observans i el seu "becari"

Avui fem la tercera excursió "romana" d'aquest cicle de quatre excursions.  Mica a mica ens anem acostant a la serralada i en aquest sentit després de caminar el setembre per la Via Romana del Capsacosta entre la Garrotxa i el Ripollés, l'octubre transitar un tros per la Via Augusta entre Hostalric i Sant Celoni,  ara el novembre visitem el jaciment romà de Can Tacó a les portes de la Serralada Litoral i ubicat en una petita illa natural entre Montornés i Montmeló, entre el Mogent i el Tenes.

De fet l'inici i el final de l'itinerari és a Montornés i coincideix amb l'accés a la font de Santa Caterina que vam publicar al blog el març del 2011.
La ruta d'avui és circular i té una llargada de poc menys de 5 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 100 metres.  Al marge de visitar el jaciment romà de Can Tacó (Mons Observans) també ens acostarà al camí de ribera del riu Mogent recuperat els últims anys.

Malgrat que l'itinerari trepitja en algun tram poligons industrials, degut a la seva llargada i a la possibilitat de veure el jaciment mitjançant una visita teatralitzada, és una excursió molt aconsellable de fer amb canalla.
A continuació us detallem l'itinerari

0,000Qm 0,000Qm. Iniciem l’itinerari en el parquing que hi ha entre el carrer d’Adriano i l’Avinguda Llibertat.

0,050Qm. 0,050Qm. Creuem el pont i anem direcció Montornés Nord per l’Avinguda del Mogent. Canviem de vorera i passem pel costat de la benzinera.

0,250Qm. 0,300Qm. Girem a l’esquerra pel carrer del Vial Nord.

0,500Qm. 0,800Qm. Girem a la dreta per una pista de terra que puja d’una manera força pronunciada.

0,080Qm. 0,880Qm. Deixem la pista i continuem pel corriol que puja paral.lel.

0,100Qm. 0,980Qm. Pugem per unes escales que trobem a l’esquerra.

0,040Qm. 1,020Qm. Arribem al punt d’informació del Mons Observans. Continuem amunt i trenta metres més endavant en una plaça tenim l’entrada del jaciment.

El jaciment romà de Can Tacó fou un dels primers assentaments romans a Catalunya, en aquest sentit va ser construit al darrer terç del segle II a.C. dalt del Turó d'en Roina a 120 metres d'altitud sobre el nivell del mar, des d'on es podien controlar les principals vies de comunicació, sobretot la Via Augusta.

 L’edificació, que ja va ser excavada els anys 1947 i 1961, ha conservat el traçat de les principals dependències que tenia. Es tracta d’un edifici de representació oficial d’alguna administració romana vinculada a l’exèrcit i sembla que tenia la funció de praesidium, un campament militar que servia de base logística per a les tropes romanes i per al control de territoris. Aquest és un tipus d’assentament molt poc documentat a les terres catalanes.

Des que es van reiniciar les excavacions l’any 2003 s’hi han realitzat múltiples descobriments de gran importància històrica, com nombroses restes de les pintures murals del primer estil pompeià que decoraven les parets, que han aportat dades molt valuoses sobre els primers moments de la romanització a Catalunya. Aquest tipus de decoració és excepcional a la península Ibèrica, ja que és a Pompeia on es conserven la majoria de cases ornamentades amb aquest estil.

Ara continuem amunt, direcció nord cap al turó de les Tres Creus. Obviem el camí que marxa a l’esquerra i nosaltres seguim un corriol que marxa recte per sota d’un pi.

0,200Qm. 1,250Qm. Sortim a una pista. Som al coll de les Tres Creus. Girem a la dreta i la pista ens durà fins el capdamunt del Turó del Raiguer.

0,150Qm. 1,400Qm. Turó del Raiguer.

Des d’aquí tenim unes magnifiques vistes del Montseny, Cingles de Bertí, Gallifa…

Ara desfem el camí fins a situar-nos de nou al Turó de les Tres Creus.

0,150Qm. 1,550Qm. Coll de les Tres Creus. Ara continuem amunt direcció ponent per enfilar-nos al Turó de les Tres Creus.

0,100Qm.1,650Qm. Turó de les Tres Creus.

Des d’aquí tenim unes magnifiques vistes del Baix Vallès i Montserrat al fons.

Ara desfem el camí fins situar-nos de nou al Turó de les Tres Creus.

0,100Qm. 1,750Qm. Coll de les Tres Creus. Girem a l’esquerra per un corriol que baixa lleugerament.

0,400Qm. 2,150Qm. Arribem a la plaça que hi ha davant l’entrada del jaciment romà. Ara nosaltres continuem a la dreta per un camí que es precipita cap a Montmeló.

0,120Qm. 2,270Qm. Obviem el camí que marxa a l’esquerra. Nosaltres continuem avall.

0,250Qm. 2,520Qm. Pista cimentada. Seguim direcció nord, tot buscant les vies del tren.

0,050Qm. 2,570Qm. Construcció de pedra, perimetrat amb tanques, sembla que sigui un espai museístic, que hem d’averiguar que és. Si algú ho sap, us agrairia que m'ho féssiu saber. Girem a l’esquerra paral.lels al riu Tenes.

0,400Qm. 2,970Qm. Creuem el pont de Santiago Rusiñol i passem a l’altra banda del riu. Girem a l’esquerra, continuant paral.lels al riu.

0,300Qm. 3,270Qm. Pont de Montmeló, just a sobre on té lloc l’aiguabarreig entre el Tenes i el Mogent formant el Besòs. Creuem el pont en direcció a la carretera de la Roca  ( BV-5001)

0,100Qm. 3,370Qm. Altra banda del pont. En aquest punt, a tocar de la carretera, hi ha un corriol que baixa cap a la font de Santa Caterina. Nosaltres el seguim.

0,050Qm. 3,420Qm. Arribem a un camí de graveta que ens creua. Nosaltres continuem avall.

0,050Qm. 3,470Qm. Font de Santa Caterina. Actualment la font raja força. Malauradament, ja no hi ha la rajola mig trencada on la primavera del 2011 es podia llegir el nom de la déu.

L’aigua que desguassa la font,  forma un petit torrent que de seguida va a parar al Mogent.

Ara només ens cal seguir el camí de ribera que marxa recte, direcció Montornés.

1,300Qm. 4,770Qm. Parquing entre el carrer Adriano i l’avinguda Llibertat, inici i final de la sortida d’avui.

Segurament aquesta ruta que hem fet avui és recomanable fer-la sentint música en uns auriculars, perquè malgrat haver recuperat aquesta illa que formen els tres turons per sobre el polígon de Montornés i el camí de ribera que va paral.lel al Mogent, el soroll de la carretera i les fabriques trinxen una mica els paisatges que ens entren pels ulls.

Els propers dies que romandrà obert el jaciment romà de Can Tacó seran els diumenges 2, 9 i 16 de desembre de 11h a 14h.

Per fer aquesta entrada he extret informació d'un article de la revista Sàpiens publicat en versió digital el dijous 25 d'octubre de 2012.

Ja en parlarem properament, però el 16 de desembre Vallromanes caminarà per la salut.

 

 

EL BALL DE GITANES

Avui és Santa Cecilia i com cada any en aquest blog , el 22 de novembre toca posar una mica de música. El 2010  vam ballar al ritme de Delafe y las flores azules i les seves “Trompetas de la muerte”, l’any passat ens vam emocionar amb una versió d’Ovidi Montllor de Vinyes verdes vora el mar i avui toca fer comarca.

Si en el Vallès hi ha un ball típic, aquest és el ball de gitanes. Aquesta és una dansa tradicional que es remunta al segle XVII. En aquest sentit a Mollet, Martorelles o Santa María no és difícil trobar famílies on diferents generacions hagin fet gitanes.

Des de finals dels anys 70, aquesta tradició s’ha recuperat amb força i per la festes majors i a la primavera no és difícil trobar-te les colles ballant pel Vallès , xotis, catxtutxes, jotes, masurques… o entrant a plaça al galop.

Avui no us parlaré del protagonisme de les castanyoles en aquest ball, ni del vestuari, ni dels passos, simplement us diré que aquesta és una música que m’emocina.

 Serà que sóc vallesà!!

Gaudiu d’aquesta actuació de l’Esbart Dansaire de Rubí, so 100%vallesà.

https://www.youtube.com/watch?v=WwIQhVT1b9U

La propera setmana tornarem a parlar de romans.

 

LA GESTIÓ DE L'AIGUA D'UNA CATALUNYA INDEPENDENT

                            Imatge extreta del blog "Com ho veig"

Al llarg de la història l’abastament d’aigua ha estat un fet molt important per qualsevol persona que ha viscut a qualsevol punt del planeta.

En aquest sentit, a les nostres contrades aquells que van viure en el neolític posaven els seus poblats a prop de punts d’aigua, rius, rierols, llacs…

Més endavant els ibers malgrat posar els seus poblats a dalt d’un turó, sempre tenien un punt d’aigua a prop, un exemple el tenim al Puigcastellar que s’abastia de la Font de la Bòta, uns metres més avall.

Els romans van construir infraestructures per la recollida i conducció d’aquesta aigua, cisternes, aqüaductes, desguassos…  i d’aquesta època també són les termes,  on l’aigua s’utilitza amb una finalitat social.

Van passar els segles i van començar a construir-se masies per tota la serralada, però això sí, totes amb la seva mina d’aigua o la seva font.  De fet les basses i els safaretjos que hi havia al costat de les vivendes il.lustren sobre el concepte d’economia de l’aigua en una època en que no hi havia aigua corrent.

Ja en el segle passat , van sovintejar les accions per fer arribar l’aigua corrent arreu, un exemple el trobem l'any 1928 quan es va fundar l'Associació de Propietaris de Santa María de Martorelles de Dalt, entitat que tenia com objectiu millorar les finques dels associats, tot promovent la construcció de vies de comunicació i el proveïment d'aigua per a usos domèstics i pel regadiu amb la compra de mines d'aigua. Aquesta associació i totes les seves instal.lacions de conducció i subministrament d'aigües potables foren traspassades a l'Ajuntament de Santa María de Martorelles l'any 1949.

Durant la segona meitat del segle XX, es va anar confeccionant l’abastament d’aigua que coneixem avui dia, pantans en el curs mig del rius des d’on es capta l’aigua que després és conduïda fins una estació potabilitzadora per posteriorment ser distribuïda pels diferents municipis. Tant a Mollet com a Vallromanes els dos municipis on he viscut, que jo recordi sempre s’ha consumit aigua del Ter i arribava a les llars distribuïda per Sorea

I qui gestiona aquest servei ara mateix?

Doncs ATLL ( Aigües Ter Llobregat), empresa pública adcrita al Departament  de Territori i Sostenibilitat, va ser creada pel Govern de la Generalitat de Catalunya, l’any 1990.

Comparant-ho amb d’altres suministraments com la llum, el telèfon i el gas, fins ara el preu de l’aigua era raonable, tenint en compte que en aquest rebut paguem tot el curs de l’aigua des de la captació de l’aigua als pantans, fins que l’aigua que llancem torna al medi natural després d’haver passat per les depuradores, passant per l’aigua que surt de les aixetes de casa. Però a partir d’ara tot canviarà.

Fins ara ATLL venia a Sorea el metre cúbic d’aigua a 0,38 Euros, a partir de l’1 de novembre hi ha hagut un increment del preu del metre cúbic fins a 0,65 Euros, que els consumidors ho començarem a notar a partir del següent rebut, però sí amb això no hi hagués prou, aquesta setmana la Generalitat ha aprovat la venda de ATLL a Acciona.

Que suposa això?

En un país on el president diu que vol crear “estructures d’estat” no pot privatitzar l’abastament d’aigua. En aquest sentit, Acciona ha guanyat el concurs presentant una millor oferta. A partir de l’1 de gener de 2015 vendran l’aigua a 0,71 Euros per metre cúbic, gairebé un 90% més car que el tercer trimestre del 2012.

Particularment, crec que en els propers tres anys, tindrem succesives pujades i d’aquí a 36 mesos serà interessant comprovar que pagàvem el 2012 d’aigua i que paguem llavors.  Per altra banda, cal recordar que ara paguem 4 rebuts a l’any, jo crec que a curt termini en pagarem 6 i com ha passat amb la llum, ens han incrementat moltíssim l’import , simplement passant de 6 a 12 rebuts anuals.

Però que li suposa a la Generalitat aquesta venda?

La Generalitat adjudica una concessió de 50 anys a Acciona, la qual pagarà 300 mil.lions d’euros a la Generalitat de forma inmediata i 700 al llarg dels 50 anys de la concessió. Actualment el govern de Catalunya té unes despesses mensuals d’uns 2.800 mil.lions d’euros, per tant amb aquest 300 mil.lions només podran tapar algun "foradet".

Per tant, es demostra que el govern de Catalunya necessita líquid de manera molt urgent  i  es ven les estructures d’estat a preu de “saldo” i a sobre les compra la familia Entrecanales. En cap cas, no esperem que aquesta empresa madrilenya  impulsi el procès de Catalunya, com a nou estat d’Europa. Just tot el contrari i ara tenen la paella de l’aigua pel mànec.

Des del meu punt de vista, CIU està jugant amb la i.lusió de la gent, és evident que una Catalunya independent és possible, però veient els fets i no només sentit les paraules, jo no m'els crec. Ara per ara només sé que amb aquesta operació pagarem l’aigua molt més cara i encara es posarà més pressió al centenars de milers de famílies que han de fer mans i mànigues per arribar a final de mes.

Amb aquest model dubto que arribem ha assolir l’estat propi, però del que si que estic completament segur és que no assolirem l’aspiració social que ha de tenir aquest nou estat on les desigualtats entre la població siguin menys paleses.

Finalment, per anar seguint el debat al voltant de se si la gestió de l’aigua ha de ser pública o privada us recomano www.plataformaaiguaesvida.wordpress.com

La propera setmana és Santa Cecilia i com cada any posarem una mica de música al blog.

 

 

 

 

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XVIII. ELS NOMS DE LES MUNTANYES

                                            La Pica del Canigó
                                           
Principis de mes d'un mes senar, això vol dir que toca una gramàtica del caminant. Si us sóc sincer, aquesta entrega ha estat la més senzilla de preparar perquè el tema principal que figurava a la portada del número 243 de la revista Vèrtex era "Els noms de les muntanyes". i l'article definia els sustantius que acompanyen els noms propis de les muntanyes del nostre país.
Per tant, l'únic que he fet, ha estat agafar el centenar llarg de mots que defineixen el terme muntanya, i després de treure els escrits en aranès, els que eren simples diminutius, aquells els quals no he trobat una definició clara i per últim els 11 que ja n'havia parlat en una gramàtica anterior, m'ha sortit la llista de 26 que us adjunto a continuació.

Agulla: Prominència cònica i elevada en una muntanya, o tros de roca tota sola i de forma aguda i vertical.

Cogulló: Cim punxegut.

Comella:  Coma petita.

Coster:  Al Penedès, l'Urgell, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, la Ribera d'Ebre i Mallorca, la part lateral d’una muntanya o pujol.

Cresta: Part superior d'una muntanya, que forma la línia divisòria dels dos vessants.

Espadat:  De costat vertical o molt rost.

Esquei: Massa rocosa que presenta una superficie clivellada i cantelluda.

Lloma: Muntanya de poca altitud i de forma planera o rodonenca.

Miranda: Mirador.

Mola: Tossal o penyalar elevat i de cim planer.

Molló: Part alta d’una muntanya de forma cònica.

Morral: Roca tallada verticalment.

Mont: Sinònim de muntanya.

Morro:  Massa de terra o de roca prominent que per la seva forma, relleu o posició avançada, té semblança amb el morro d’un aninal.

Pala: Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical

Pena: Roca espadada

Penya: Gran massa de pedra en el seu estat natural.

Penyal:  Penya grossa i elevada.

Penyalar: Lloc ple de penyals.

Pica: Cim de muntanya.

Puget: Pujol; muntanya petita.

Pujol: Puig petit; monticle.

Ras: Extensió plana en una serra, sense arbres.

Tormo: Penyal isolat.

Tossa:  Elevació del terreny amplia i ondulada.

Tuc: Pic. Cim de muntanya punxegut.

A més a més en altres gramàtiques del caminant ja hem parlat d' 11 paraules que podien estar perfectament en aquesta llista.

Carena: Línia divisòria de dos vessants en una muntanya o serralada.

Cingle:  Espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d'una muntanya.

Coma: Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.

Massís: Conjunt de muntanyes més o menys definides per valls i que culminen en un o més cims.

Pendís: Coster, terreny pendent.

Puig: Elevació del terreny formant cim, que sobresurt del terreny circumdant, tant si és una plana com un massís muntanyós.

Rost: Terreny que té un pendent considerable.

Serradell: Serrat petit.

Serrat: Muntanya allargada de poca altitud.

Tossal: Elevació del terreny, més o menys alta segons les comarques on s’usa el nom de tossal.

Turó: Sempre referit a una muntanya, segons les contrades es considera una elevació de terreny no gaire alta (Empordà, Segarra, Camp de Tarragona, València i Mallorca) o bé un cim agut d'una muntanya (els Pallars)

La informació per fer aquesta entrada l'he extret del número 243 de la revista Vèrtex juliol-agost de 2012 i editada per la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya) i per completar les definicions he consultat la edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

D'aquí dos mesos farem una gramàtica del caminant al voltant de Mossèn Cinto Verdaguer.

EL SENDER DE LA VIA AUGUSTA

                           La Tordera prop d'Hostalric


Aquesta va ser una proposta que va presentar el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya el setembre de 2003. Realment no sé quina va ser la ment pensant que va fer tirar el projecte endavant, perquè està més que demostrat que aquest camí ha estat un "fiasco".

I per què?

Molt senzill, l'antiga Via Augusta que unia Roma amb Cadis, al seu pas per Catalunya és l'actual    AP-7 i per tant, molts trams del recorregut van paral.lels a l'autopista i certament no és gens agradable ni caminar-hi ni anar-hi en bici.

En aquest sentit, aquests darrers mesos per comprovar-ho he fet el tram Sant Celoni-Hostalric,  sortint de l'estació de Riells i Viabrea, on vam acabar l'etapa 2 del GR-83 m'he acostat seguint aquesta Via Augusta, un día a Hostalric i un altra dia a Sant Celoni.

Per acostar-nos a Hostalric hem de caminar 7,5 quilòmetres. Quan portem 3,2 quilòmetres al costat de l'autopista, creuem un pont de ferro i perdem les marques del sender perquè estan posant una canonada d'aigua potable i amb el moviment de terres, les marques grogues i blaves del sender han desaparegut.
Malgrat tot, si creuem la Tordera a gual, sempre buscant les pistes que van paral.leles a l'autopista, no serà difícil arribar a Hostalric.
D' aquest tram, només destacaria la zona humida de les Llobateres.
Tanmateix, la zona humida de les Llobateres és el resultat de l'activitat d'explotació i restauració d'una antiga gravera. Aquest espai natural ha generat un paisatge de ribera i un interessant punt d'observació de flora i fauna d'ambients aquàtics a la plana al·luvial de la Tordera.

Pel que fa al tram entre Riells i Viabrea i Sant Celoni, encara és pitjor, una pista de 8 quilòmetres, sempre al costat de l'autopista, sense cap  racó ni indret remarcable.

Per tant, el valor de la Via Augusta, rau en el fet que avui dia encara seguim el mateix traçat que van escollir els romans fa més de 2000 anys, evitant grans ports de muntanya, buscant generalment les valls entre les serralades litorals i prelitorals i trobant un clima benigne amb temperatures relativament suaus a l'hivern i una pluviometria mitja anual al voltant dels 600, 700 litres per metre quadrat.

Si alguna vegada voleu creuar Catalunya de Sud a Nord, el GR-7 per l'interior i el GR-92 pel litoral ens ho facilitaran i aquests si que realment són dos senders, normalment apartats de les grans vies i més agradables pel caminant.

Segurament la frase "Tots els camins porten a Roma" té un origen romà i si malgrat la mala propaganda que li he fet a aquest sender voleu seguir-lo fins a Roma, en Josep Àngel Gassó i Garreta ha penjat en format pdf, la descripció del recorregut, etapa per etapa, amb altimetríes i durada de les etapes  Només cal que feu un google amb les paraules CAMÍ REUS ROMA i ho trobareu fàcilment.

D'aquí quinze dies parlarem del jaciment de Can Tacó, un poblat romà alçat sobre la Via Augusta al seu pas pel Vallès Oriental.

ELS CAMINS DE LA HISTÒRIA

                       La font de Sant Josep Oriol a Premià de Dalt

Aquest és el nom d'una exposició que restarà oberta fins el proper diumenge 18 de novembre al Museu de Premià de Dalt.
Aquests Camins de la Història tenen tres eixos, això sí, sempre Premià de Dalt com escenari. 
1. La sagrera medieval i les capelles.
2. Masies i cases singulars. 
3. L'itinerari de l'aigua.

Amb aquest títol tant suggerent de l'itinerari de l'aigua, era evident que m'havia d'acostar a veure aquesta exposició.

I que m'hi vaig trobar?

Una exposició petita, senzilla, austera, però molt clara, amb tres temàtiques molt definides, amb poques fotografies i poc text, però suficient per donar-te una pinzellada sobre cada tema i en tot cas, si vols aprofundir més, mitjançant tres tríptics (un de cada tema) et faciliten un plànol del poble amb l'ubicació dels indrets singulars dels quals l'exposició fa referència i una petita explicació de cadascun.

Centrant-me en l'itinerari de l'aigua, per començar aquesta exposició m'ha situat la Font de Serviol i m'ha presentat dues fonts de les quals no en tenia coneixement la font de Sant Pau i la font de Sant Josep Oriol i segurament el dia que faci l'itinerari a peu trobarem alguna altra sorpresa. Quan arribi el moment, ja en parlarem.

Per tant, si esteu a prop de Premià de Dalt i us interessen aquests testimonis de la història del municipi d'aquest darrer mil.leni, us aconsello que visiteu aquesta exposició.

El Museu està ubicat a Can Figueres, riera de Sant Pere 88 i està obert al públic de dimarts a divendres de 17 a 20h, els dissabtes de 11 a 14h i de 17 a 20h, i els diumenges de 11 a 14h.

Per cert, dins el recinte de Can Figueres, trobem la font de Sant Josep Oriol. Aquesta font està dedicada al sant, perquè segons la tradició va passar una nit al mas. Actualment la font no té broc i si alguna vegada raja serà perqué la bassa de 5x 10 metres que té just al darrera sobreeixeix i l'aigua s'escola pel forat que ha deixat el broc.
La font feta de pedra i obra té com element més característic una imatge de Sant Josep Oriol feta amb rajola catalana.

La propera setmana parlarem de la Via Augusta.

LLIBRE VIU

Avui us parlaré de l'associació cultural Llibre Viu de Mataró. Aquesta entitat fomenta l'intercanvi de llibres per donar-los una nova vida.

Com funciona?

1. Tú agafes de casa teva llibres dels quals et pots desprendre per diferents motius. No és fàcil!!!

2. Et dirigeixes a Mataró al barri de Rocafonda, al carrer Poeta Punsola, 31

3. A l'entrada deixes els llibres que portes. En el meu cas, la setmana passada portava tres llibres.

4. Et dirigeixes a les prestatgeries que t'interessen més, com a qualsevol biblioteca a cada prestatgeria hi ha una temàtica.

5. Agafes els llibres que més t'agraden i te'ls emportes a casa, a partir d'ara són teus i els que has deixat a l'entrada són de Llibre Viu.

 Des del meu punt de vista, la gràcia d'aquest espai d'intercanvi és trobar veritables joies que moltes vegades ni sabem que existeixen.
Avui dia, fer el seguiment d'allò que es publica en un àmbit que t'interessa és força fàcil. En aquest sentit, no crec que en els últims 5 anys se m'hagi escapat cap publicació al voltant dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina, seguint blogs, webs i visitant periòdicament alguna llibreria de referència és fàcil  fer-ho.
Però, és evident que abans de l'any 2008 hi havia vida i llibres, i a Llibre Viu tenen un fons de 120.000 llibres gràcies a la donació de particulars, entitats i llibreters i en aquest sentit, la setmana passada només vaig tardar 5 minuts en trobar,

DESCOBRIR EL MEDI URBÀ. 8. L'aigua de Montcada. L'Abastament Municipal d'Aigua de Barcelona. Mil anys d'història. Pere Conillera i Vives. INSTITUT D'ECOLOGIA URBANA DE BARCELONA 1991.
En poques paraules, el llibre que ens explica els 1000 anys d'història del Rec Comtal.
Jo ho vaig viure com la troballa d'un tresor.

Sens dubte, us recomano molt que visiteu aquesta associació i gaudiu de la bona feina que fan de manera totalment altruista.
Els trobareu de dilluns a divendres de 16h a 20h i el seu link és www.llibreviu.org.

Per cert, no sé si per casualitat o no, però l'associació està al carrer poeta Josep Punsola. Aquest mataroní (1913-1949), membre molt actiu de la Unió Excursionista de Catalunya, va treballar molt intensament per recuperar la cultura catalana després de la Guerra Cívil Espanyola i a Mataró li va dedicar aquest poema recollit a la seva obra poètica completa.

MATARÓ

Si vas néixer de la mar com la petxina,
et voldria de la mar, com vela blanca,
oblidant-te un xic del fum que et despentina
i amb què el vers que em surt de dins se m'entrebanca.
Sobre el nacre de conquilla endormiscada,
les anyades que t'emboiren t'han gravat
xemeneies i una roda esbojarrada
on fulgura el crit pompós que et diu: CIUTAT.
Cavallàs de ferro i foc va occir la pau:
va venir-nos, udolant, de Barcelona.
Va estremir-se, esgarrifat, el camí blau
on trenaven placideses sorra i ona...
A gambades, va arribar-nos un progrés
que movia estranyes febres poble endins;
quan naixia el règim seu, prosaic i obès,
se'ns moria un regne verd, de mar i pins.
El progrés, de tot això, no en feia cas;
damunt nostre, un peu aurora, un peu ocàs,
ens cridava: -Vent en popa! Tu, ja marxes!-
Més jo, que sóc rebel, somniaré;
i, els genolls sobre les cendres, resaré
pels poemes que són morts sota les xarxes.

Aquest poema l'he extret del llibre Geografia Literària de les Comarques Barcelonines. Llorenç Soldevila i Balart. editat per Pòrtic l'any 2009. Per cert, també ha arribat a casa provinent de Llibre Viu. 

No oblideu que aquest proper dissabte a Vallromanes es celebra la II Jornada de Tastets i el diumenge la IX Trinxacadenes.