GRAMÀTICA DEL CAMINANT XVIII. ELS NOMS DE LES MUNTANYES

                                            La Pica del Canigó
                                           
Principis de mes d'un mes senar, això vol dir que toca una gramàtica del caminant. Si us sóc sincer, aquesta entrega ha estat la més senzilla de preparar perquè el tema principal que figurava a la portada del número 243 de la revista Vèrtex era "Els noms de les muntanyes". i l'article definia els sustantius que acompanyen els noms propis de les muntanyes del nostre país.
Per tant, l'únic que he fet, ha estat agafar el centenar llarg de mots que defineixen el terme muntanya, i després de treure els escrits en aranès, els que eren simples diminutius, aquells els quals no he trobat una definició clara i per últim els 11 que ja n'havia parlat en una gramàtica anterior, m'ha sortit la llista de 26 que us adjunto a continuació.

Agulla: Prominència cònica i elevada en una muntanya, o tros de roca tota sola i de forma aguda i vertical.

Cogulló: Cim punxegut.

Comella:  Coma petita.

Coster:  Al Penedès, l'Urgell, el Camp de Tarragona, la Conca de Barberà, la Ribera d'Ebre i Mallorca, la part lateral d’una muntanya o pujol.

Cresta: Part superior d'una muntanya, que forma la línia divisòria dels dos vessants.

Espadat:  De costat vertical o molt rost.

Esquei: Massa rocosa que presenta una superficie clivellada i cantelluda.

Lloma: Muntanya de poca altitud i de forma planera o rodonenca.

Miranda: Mirador.

Mola: Tossal o penyalar elevat i de cim planer.

Molló: Part alta d’una muntanya de forma cònica.

Morral: Roca tallada verticalment.

Mont: Sinònim de muntanya.

Morro:  Massa de terra o de roca prominent que per la seva forma, relleu o posició avançada, té semblança amb el morro d’un aninal.

Pala: Vessant de muntanya llis i de pendent molt fort, gairebé vertical

Pena: Roca espadada

Penya: Gran massa de pedra en el seu estat natural.

Penyal:  Penya grossa i elevada.

Penyalar: Lloc ple de penyals.

Pica: Cim de muntanya.

Puget: Pujol; muntanya petita.

Pujol: Puig petit; monticle.

Ras: Extensió plana en una serra, sense arbres.

Tormo: Penyal isolat.

Tossa:  Elevació del terreny amplia i ondulada.

Tuc: Pic. Cim de muntanya punxegut.

A més a més en altres gramàtiques del caminant ja hem parlat d' 11 paraules que podien estar perfectament en aquesta llista.

Carena: Línia divisòria de dos vessants en una muntanya o serralada.

Cingle:  Espadat de roca que forma timba, al cim o en el pendent d'una muntanya.

Coma: Prat alterós, generalment situat en cims aplanats, ric de bon herbatge i molt estimat per a pastura.

Massís: Conjunt de muntanyes més o menys definides per valls i que culminen en un o més cims.

Pendís: Coster, terreny pendent.

Puig: Elevació del terreny formant cim, que sobresurt del terreny circumdant, tant si és una plana com un massís muntanyós.

Rost: Terreny que té un pendent considerable.

Serradell: Serrat petit.

Serrat: Muntanya allargada de poca altitud.

Tossal: Elevació del terreny, més o menys alta segons les comarques on s’usa el nom de tossal.

Turó: Sempre referit a una muntanya, segons les contrades es considera una elevació de terreny no gaire alta (Empordà, Segarra, Camp de Tarragona, València i Mallorca) o bé un cim agut d'una muntanya (els Pallars)

La informació per fer aquesta entrada l'he extret del número 243 de la revista Vèrtex juliol-agost de 2012 i editada per la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya) i per completar les definicions he consultat la edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

D'aquí dos mesos farem una gramàtica del caminant al voltant de Mossèn Cinto Verdaguer.