CAMINS DE VALLROMANES XIV/2. ELS 12 PUNTS D'INTERÈS DE LA CAMINADA DE LES 10 FONTS

             
                                        La Fonteta de Can Gurri

Com acostumo a fer últimament, desprès de presentar-vos un itinerari a la setmana següent us faig cinc cèntims dels indrets més significatius per on passa la ruta.
Avui els dotze punts d'interès són els següents,

1.      Font de Can Roda

Aquesta font sempre raja i aboca les seves aigües al Torrent de Baix.

Per la seva banda Can Roda Nou, fou construït cap a finals del segle XIX pels senyors Bonaplata, una familia de molt supòsit a Barcelona i utilitzaven el casal com a residència d’estiueig.

Una cop va estar acabada la casa, vàren fer acondicionar i remodelar la font que porta el seu nom, col.locant-li inclús una placa de ceràmica heràldica d’estil renaixentista i la van oferir a la pública curiositat i gaudiment.

Així, la canalla del poble, les tardes d’estiu pescaven cap-grossos a la resclosa i feien basses amb l’aigua riallera de la torrentera, mentre es menjaven la mitja presa de xocolata de pedra a l’hora de berenar.

2.      El Lledoner de Santa María de Martorelles.

 S’estima que aquest arbre té més de 800 anys. Degut a la seva edat i a les seves característiques, doncs el tronc està buit i només té mitja escorça, fet que no li impedeix està viu, és un arbre molt estimat pels seus veïns i fa pocs anys va ser catalogat arbre d’interés local.

Tradicionalment,  també es coneix aquesta espècie  com l’arbre de les forques.

En aquest sentit, s’ha utilitzat per fer eines agrícoles, pales de ventar, jous, mànecs, forques… És fàcil trobar-lo a prop de les masies perquè les seves branques també servien d’aliment pel bestiar i de la seva fusta s’en feia llenya i carbó.
      
       3. Esglèsia Parroquial de Santa Maria de Martorelles documentada des del 1005, fou consagrada el 1105, conserva elements romànics de la primitiva construcció, tot i que el seu estat actual fa que pugui considerar-se un edifici gòtic. L'edifici està format per un absís semicircular que capça una nau en la qual s'obren tres capelles laterals per banda i un campanar de planta quadrada. L'absis i el campanar foren reforçats modernament. Per últim esmentar que foren salvades peces d'orfebreria de l'esglèsia, de la destrucció de la qual fou objecte el 1936. 
      

4.      Font de Can Riulas, de Baix o del Viver.

Sempre raja.  Malgrat el seu estat actual deixat i força degradat, hem de tenir en compte que fins que no va arribar l’aigua canalitzada a les cases, aquesta era la font principal del poble i la gent baixava a buscar-hi aigua amb càntirs i gerros.

5.      Font Sunyera.

Sempre raja. La font està en una petita cova feta d’obra en forma d’arc arrebossat i acolorit amb sulfat de ferro. Un broc aboca el raig  a un petit toll. L’aigua s’escola cap al torrent a través d’un rec. Davant hi ha l’esplanada bastant gran amb grans pedres sobrants de la pedrera veïna, que escampades aleatòriament fan de taula o seient.

L’indret està ple de plàtans que confereixen una bona ombra a l’estiu i una gran catifa de fulles a la tardor.

6.      Font del Ca o Sant Domènec.

 Raja en époques húmides.  La font fa un conjunt amb un muret frontal i uns petits bancs de pedra a cada banda. El muret d’obra i pedra sosté un mosaic policromat amb una imatge de Sant Domènec.

En aquest sentit, esmentar que casualitat o no, a Martorelles podem trobar l’ermita de Sant Domènec al costat de la masia de Can Carrancà.

Ara la font no té broc i moltes vegades l’aigua s’escola per una fulla de roure que li fa de galet.

També en aquest indret, podem veure una barraca de vinya, lloc que s’utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.

7.      Font de la Teula.  

Normalment goteja.  Al fons d’una esplanada enmig del bosc trobem una paret de roca granítica, al vessant esquerra de la qual surt la font. No es pot dir que hi hagi cap construcció, sinó un petit muret d’on surt un broc de ferro en forma de teula per on raja l’aigua.

En periòdes humits veurem baixar l’aigua per tots els racons de la teula i en époques de molt fred aquesta aigua es converteix en caramells.

Sens dubte, és una de les fonts més maques dels voltants, tal vegada el paisatge que ens envolta recordaria una font del Montseny.

8.      El Dolmen de Castellruf. 

 Pertany al Neolític. És a dir uns 5000 anys A.C. És una cambra funeraria. Tanmateix hi ha qui apunta que aquests dolmens també tenien la funció de reclam d’un territori, alhora que reforçaven la identitat del grup o poblat.

Pel que fa al Neolític, va ser un periòde de la prehistòria de gran trascendència, en aquella época descobreixen els cicles de les plantes i aprenen a domesticar animals i això els permet establir-se en una zona i deixar de ser nòmades.

9.      . Font del Llorer o de la Tereseta.

El seu cabal és molt escás o nul. Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d’obra sobre un toll i una teula de cerámica. A prop de la font hi havia una casa anomenada ca la Tereseta i segurament els de la casa, van plantar els llorers, que malgrat ser mediterranis, no són autòctons del nostre bosc.

10.      Font de Can Gurri. .

Gairebé sempre raja, com a mínim goteja.. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la mateixa font. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on cau el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sòl.

Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company que jau a terra.

         11.Fonteta de Can Gurri.  

Sempre com a mínim goteja. Redescoberta l’estiu del 2010, quan en “Picu” Marin va desbrossar el lloc buscant aquesta font . Es tracta d’una arqueta oberta a la llera d’un torrent, on trobem un broc de plàstic per on encara raja aigua. Segurament és la mateixa veta d’aigua que la Font de Can Gurri.

           12.Font de Can Barbeta.

 Malgrat que no raja, encara podem trobar les restes de la font i la boca de la mina. Antigament l’aigua anava canalitzada fins el safareig que hi ha sota el camí i posteriorment les seves aigues baixaven pel torrent d’en Nofre, fins a trobar el torrent d’en Gurri.

Per tant, és l’única font de Vallromanes que abocava les seves aigües als vessant de Santa María de Martorelles i les seves aigües arribaven al Besós, sense passar pel Mogent.

             13. Font de Can Vilardell.

 Juntament amb la font del Coll del Porc d’Òrrius i la déu del Joncar de Santa Coloma de Gramenet, és una de les poques fonts dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina que brolla de sota el mateix bassal que forma en una mena de formigueig constant.

Al peu de la font hi ha dos magnífics exemplars de plàtan i pollancre, les brancades dels quals s’uneixen tamissant l’entrada de la llum en escaients contrastos.

Per fer aquesta entrada he extret la informació de  LES FONTS MARTORELLENQUES. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quixol Soriano. Martorelles. 2011 i de VALLROMANES. NOMS DE LLOC I CASA. Enric García-Pey. Vallromanes 2003.

Properament parlarem d'en Mossèn Cinto Verdaguer i de Pompeu Fabra.