GRAMÀTICA DEL CAMINANT XV. ENRIC VALOR.

               La carrasca de Sant Mateu

L'agost passat, tot coincidint amb el centenari del naixement d'Enric Valor, vam participar a l'homenatge que se li va fer a la xarxa. En aquell moment, vaig fer un recull de 27 paraules característiques de les 27 comarques que trepitjaríem si anéssim caminant des de Vallromanes fins a Castalla.
Aquest Sant Jordi vaig llegir una de les seves rondalles "Història d'un mig pollastre" i malgrat que evidentment la lectura va ser molt curta, vaig trobar una série de mots que vaig subratlllar.
A les catorze gramàtiques del caminant que havia fet fins ara encara no n'havia fet cap en valencià i un personatge com l'Enric Valor ben bé que s'ho mereix.
Per tant, les 22 paraules de la gramàtica d'avui són les següents.

Abillar-se: Vestir-se o guarnir-se convenientment.

Ahuixar:  Espantar i fer fugir algú amb crits o amb moviments d’amenaça.

Avanar:  Fer ostentació de les bones qualitats pròpies o de la realització de la pròpia voluntat.

Bafanejar:  Avanar-se, alabar-se exageradament.

Cadafal:  Plataforma de taulons elevada en un lloc públic per estar-hi els personatges principals o els espectadors d'un acte solemne.

Carrasca: Alzina.

Congriar: Produir, formar-se per concurs de diversos elements.

Domàs:  Peça de tela, usada especialment com a cortina a esglèsies, sales i balcons en dies de festa.

Endomassar:  Guarnir de domàs o domassos.

Engaldir:  Engolir, menjar desmesuradament.

Escàpol: Persona que s’ha escapat, deslliurant-se d’un dany o perill.

Espaït: Lliure, sense noses ni embarassos.

Forro:  Espaït; que va a peu i sense càrrega

Garrida: Bella, agradable de veure, de sentir, de percebre.

Lligassa: Lligam, allò que serveix per a lligar o fermar.

Morques: Solatge de qualsevol líquid.

Pallús:  Borra que es congria sota el llit en mancar-hi la neteja.

Puix: Després.

Rabassot:  Part d'un arbre que queda sota terra quan l'han tallat.

Tabola:  Soroll de gent alegre; diversió sorollosa.

Tropell:  Ramat, conjunt de caps de bestiar.

Tufar:   1. Fer mala olor o mal gust.        2. Irritar-se, enutjar-se.

Per fer aquesta entrada, he extret les definicions de les paraules de l'edició digital del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll.

Properament parlarem de fronteres i exili.