El vocabulari del pagès d'en Miquel Pont
De tant en tant, m'agrada tafanejar per les prestatgeries de certes llibreries a veure si trobo algun tresor. Normalment, els tresors que busco són llibres locals, on es parli de noms i llocs d'un poble, de les fonts d'un municipi, de tradicions i costums d'una comarca... o com em va passar ara fa un parell de mesos, que vaig trobar un Vocabulari de pagès escrit pel Miquel Pont i editat per Pòrtic .
Com s'escriu a la contraportada del llibre, aquest vocabulari de pagès ens apropa a un passat que sembla remot però és a tocar. De fet som fills i néts de tota aquella mainada que anàven al tros a dur el dinar als pagesos que treballaven la vinya.
Avui us presento un recull de 25 paraules que trobem en aquest "diccionari". Sens dubte un bon llibre per Sant Jordi, molt recomanat per aquells lectors nascuts a la primera meitat del segle XX que els retornarà paraules que ja fa un bon grapat d'anys que no utilitzen.
Acanar: 1. Amidar o mesurar la terra a canes. Una cana equival a un metre i cinquanta centímetres. 2. Amenaçar de pegar amb un bastó de cana.
Arrebossar: Fer córrer el gra amb l’estiràs a l’era en temps de batre.
Ascla: Estella grossa de fusta.
Asclar: Trencar a bocins una cosa sòlida, com ara troncs grossos d’arbres. Fer-ne ascles.
Assolar: Fer girar la batuda, sacsejant la palla, de manera que el gra quedi a sota per poder-lo destriar.
Balejar: Escombrar les restes de palla que cauen en el munt del gra quan s’erera.
Batre cereals: Xafar les tiges del cereal o el llegum per separar el gra de la palla. Generalment es fa passant el curró per sobre les garbes o feixos prèviament escampats sobre l’era.
Batuda: Conjunt de la feina feta durant la jornada de batre.
Birbar: Arrencar les males herbes que creixen dins el sembrat i el perjudiquen.
Boll: Pellofa que cobreix el gra de blat i d’altres cereals.
Boreit: Costum de deixar la terra en repòs durant un any o durant un cicle de sembra.
Curra d’esterrossar: Peça rodona cilíndrica de pedra per curronar el sembrat.
Curró: Peça rodona cònica de pedra que serveix per desgranar les espigues.
Curronar: Acció de xafar la terra amb la curra per compactar-la fort i afinar-la a fi d’afavorir la naixença del sembrat.
Destaussar: Treure la capa de terra que hi ha a la part superior del terreny, quan s’arrenca pedra, argila, sauló o grava que hi ha dessota.
Dolça de batre: Eina consistent en una peça plana de fusta d’uns 2 metres de llarg, 30 cm d’ample i 30 de gruix, amb un mànec curt al mig i dues anelles laterals per enganxar-hi un animal de tir. Serveix per amuntegar el gra o el boll a l’era.
Emmoralir: Acció d’estovar les tiges ja sigui de forma natural amb la humitat de la nit, o bé tirant-hi aigua, per poder-les manipular i fer els vencills al lligar les garbes.
Empallotar: Posar palla damunt de l’era, entre els mesos de desembre i gener, perquè l’argila de l’era no es faci malbé pel gel i la pluja i, en acabar de ploure, es pugui curronar bé per compactar-la i posar-la a punt per al batre.
Era: Espai de terra, generalment rodó, de 10 a 30 metres de diàmetre, on s’ha sobreposat un gruix d’argila compactada per fer-hi una bona pavimentació de manera que la terra no es desprèn i damunt el qual es posen els cereals o lleguminoses per batre’ls.
Erer: Peça de fusta prima en forma de cèrcol i amb una ansa, de 4 o 5 pams de diàmetre. Antigament de pell, ara és de planxa metàl.lica. Està proveit de forats, de 8mm per al blat i de 10 per a l’ordi. Es penja per l’ansa damunt una forca a favor del vent i serveix per acabar de netejar els cereals de la batuda damunt l’era i arreplegar els grapissols. És molt semblant a un garbell.
Ererar: Netejar el gra amb un erer.
Estiràs: Semblant a la dolça de batre. Eina composta d’una fusta ampla i un mànec per empenyer o arreplegar el gra de la batuda a l’era, una vegada treta la palla.
Grapissols: Trossos d’espigues que no s’han desgranat a la batuda i que se separen a l’erer.
Mantornar: Donar la segona llaurada abans de semblar.
Vencills: Lligall fet d’un manoll de brins d’un cereal o d’espart per lligar les garbes quan se segaven.
La propera setmana parlarem de les fonts d'Olot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada