LA FONT DE CAN MAS I ALTRES FONTS I MINES DE BADALONA

                                          La Font de Can Mas

Fa tres mesos us vaig parlar de les 19 Fonts de Badalona. Llavors ja comentava que segurament no era una llista tancada, i així és. Per una banda, unes setmanes més tard vaig trobar la Font de Can Mas que avui us presentaré, que malgrat que ja figurava a la llista, era una deu totalment desconeguda per mí.


Per un altre cantó, als llibres LES MINES DE LA SERRALADA DE MARINA (Volums I i II) d’Enric Porcel i Francesc Alfambra publicats els anys 2000 i 2004 i editats pel Grup d’Espeologia de Badalona, hi vaig trobar informació nova sobre mines i fonts urbanes de Badalona.

A hores d’ara encara no tinc clar si la llista queda tancada, i de fet uns versos d’en Frederic Salvador i Duran publicats a Fonts, deus i mines de Badalona l’any 1992, són un fidel reflexe d’aquest pensament


Badalona té tantes mines


Que no s’en sap pas quantes


veuras, si és que ho esbrines


que són més que dits de les mans






N’hi ha que acaben en fonts.


Altres omplen grosses basses,


unes de senyores dimensions


i les més pel servei de les cases






Les mines de Badalona


són tan bé aprofitades


que ningú no els hi dóna


ni el descans de les migdiades.






Ara, després de la poesía toca entrar en matería i començarem per la Font de Can Mas.

La mina de Can Mas està a 192,5 metres d’alçada. A uns 900 metres de San Jeroni de la Murtra, direcció Can Ruti, tot seguint el GR-92. Antigament Can Mas estava formada per tres masies diferents: Can Mas, Ca l’Oliver i Can Selves.


Ca l’Oliver era una gran casa senyorial del segle XVIII. Tenia uns grans safareigs i una font (de Can Mas de Baix). La petita mina que presentem devia format part de l’alimentació d’aquests. Actualment, la mina està oberta i continuament raja aigua d’un tub. L’aigua creua un camí i cau a l’esquerra buscant el torrent.

A finals d'agost de 2017, hem tornat a visitar la Font de Can Mas i ens hem trobat amb això.  "Mina oberta de pedra i maons, arrebossada per l'exterior i amb una boca rectangular, de mig metre d'amplada per uns 75 Cm d'alçada. 

L'aigua de la mina sortia a l'exterior a través d'un broc de ferro galvanitzat situat a la part baixa i desguassava pel camí buscant el torrent. A finals del 2013, encara es podia veure el broc, avui dia està colgat per una muntanyeta de terra Cal destacar el bastiment del sostre de la mina, amb peces arrodonides d'un quart de cercle. 

Actualment, tot aquest entorn està molt brut i deixat"

Pel que fa a les mines d’aigua, aquestes servien per abastir a una masia, a un grup de cases o inclús a un barri. Avui només les enumeraré, segur que trobem una altra oportunitat per parlar-ne més a fons

1. LA MINA DE LA FONTSANTA


2. LA MINA DE LA FONT DEL LLEÓ


3. LA MINA DE CA L’ARNÚS


4. LA MINA DE CAN PUJOL.


5. LA MINA DE LA TORRE CODINA- CAN COLL

6. LA MINA DEL CARRER DEL MOLÍ DE LA TORRE


7. LES MINES DEL TORRENT DE LA FONT DE BADALONA


8. LA MINA DE CA L’ALEMANY


9. LA MINA DE CA L’ARQUER


10. LA MINA DE CAN TÀPIES


11. LA MINA DE CAN CABANYES


12. LA MINA D’EN SOLEI


13. LA MINA DE COLL I PUJOL


14. LA MINA DEL COMÚ.


Finalment, quan parlem de fonts urbanes, entenem que han de ser fonts amb certa història, sigui per la seva antiguitat, pel seu estil arquitectònic, per la funció pública que tenien anys ençà…


I en aquest sentit a Badalona  trobaríem 4 fonts amb aquestes característiques.


1. La Font de la Plaça Constitució.


2. La Font de la Plaça Pau Casals.


3. La Font de Ca l’Arnús, al carrer de Sant Bru.


4. La Font del Pont del Ferrocarril, a la cruïlla dels carrers Eduard Maristany i Mar Tirrena.

Properament, parlarem d’aquestes fonts urbanes i d’altres que potser encara resten amagades en algun carreró o plaça de Badalona.