GR-83 5a ETAPA OSOR-LES PLANES D'HOSTOLES. ARBRES I FONTS A LES PLANES D'HOSTOLES

La Font Vedruna o de Can Roure

Aquest mes ja arribem a la Garrotxa, més o menys la meitat d'aquest Camí del Nord. De fet, entrem a la Garrotxa per Les Planes d'Hostoles, sens dubte cruïlla de camins. En aquest sentit, aquí trobem la Via Verda del Carrilet i El Camí de Sant Jaume que coincideixen uns quants quilòmetres i aquest GR-83.
Aquells que aneu seguint el blog, ja coneixeu la meva falera per trobar fonts per allà on passo i aquestes contrades no han sigut una excepció.
Sembla ser que algú fa anys va començar un treball per parlar de les "100" fonts del municipi mitjançant la publicació d'un llibre, però a hores d'ara aquest treball encara no ha arribat a cap llibreria.
Malgrat tot, a la biblioteca Maria de Jonqueres de Les Planes d'Hostoles vaig trobar al llibre "Les Planes d'Hostoles" d'en J. Campistol, J.Canal i M. Soler, editat el 1988 per la Diputació de Girona on feia referència d'un estudi hidrogeològic del terme de les Planes d'Hostoles fet el 1987 i titulat "Pous i fonts de les Planes d'Hostoles" i on hi figurava la següent llista.

1. Font de la Pruenca.
2. Font de la Clota.
3. Font Petita.
4. Font de Can Cadumi
5. Font del Poot (Pouot)
6. Font de Can Nofre
7. Font del Fontanil.
8. Font de la Rectoria.
9. Font de la Canova.
10. Font de Can Ferriol.
11. Font de Sant Pelegrí.
12. Font de l'Angel o dels Enamorats.
13. Font de Can Roure o Vedruna.
14. Font del Buscaró
15. Font de les Fontiques.
16. Font del Mirall.
17. Font de Santa Margarida.
18. Font Fosca
19. Font del Conill
20. Font de la Plana
21. Font de les Encies.
22. Font de Can Pipa.
23. Font de Can Migrat.
24. Font de la Xart.
25. Font de les Tunes.
26. Font d'Àliga.
27. Font del Puig.
28. Font de la Vila.

Avui parlarem una mica de la Font de l'Angel i de la Font Vedruna, però abans vull fer esment dels arbres singulars que hi ha a Les Planes d'Hostoles. Molts pobles tenim una alzina centenària, una plataneda, un lledoner, un castanyer... però en aquest municipi de 37 quilòmetres quadrats trobem fins a 22 arbres  inventariats com a singulars com el Roure Gros de la Xuriguera, l'Aulina de la Serra i l'Arbre de les Mentides de la Plaça Nova.
Per saber-ne més,us recomano www.arbresambhistoria.blogspot.com i també a internet "L'inventari d'arbres singulars de la comarca de la Garrotxa". De ben segur, tornarem per aquestes contrades a fer una sortida per conèixer alguns d'aquests arbres.

Per anar a trobar les dues fonts que us vull presentar avui farem un passeig que no superarà el quilòmetre.

0,000Qm 0,000Qm. Sortirem de la plaça de l'esglèsia de Les Planes d'Hostoles a la part alta del poble i ens dirigim cap al carrer Vidal.

0,050Qm.0,050Qm. Girem a la dreta pel carrer Balmes.

0,100Qm.0,150Qm. Girem a l'esquerra pel carrer Moragues i Barret. Uns quants metres més endavant arribem a la font Vedruna o de Can Roure

Font Vedruna o de Can Roure. D'uns quatre metres d'alçada, té forma de caseta, és a dir un rectangle coronat amb un triangle. La font està datada el 1769.  La construcció està feta de pedra i la mina està a un metre d'alçada tancada amb una porteta de fusta. Damunt d'aquesta mina hi ha un rètol que diu: "Font pròpia de Casa Vedruna" i al capdamunt en el frontal del triangle que fa de teulada un escut que podria ser el de la casa.
Malgrat que encara hi ha el tub per on hauria de caure l'aigua, actualment la font raja quan accionem un mecanisme modern. Tal vegada, l'aigua cau en una pica rectangular de construcció força actual i desguassa cap a la xarxa de clavegueram.
A pocs metres de la font, a la plaça del Dr. Tomás Franc hi ha un safareig de 2,5m x 6 m que fins fa no gaire, era lloc de trobada i bugada.

0,000Qm 0,250Qm. Continuem pel vial que queda per sota el carrer de l'Angel.

0,200Qm 0,450Qm. Font de l'Angel o dels Enamorats. És una modesta contrucció a peu de l'antic camí de Sant Feliu i a pocs metres de l'ermita de l'Angel. Raja un bon doll d'aigua d'un tub que surt d'un frontal de totxo i obra i desafortunadament pintada de color blau. La mina queda a banda dreta i l'aigua desguassa cap a un torrent que deu quedar per sota. A banda i banda hi ha bancs per seure, però tot sembla indicar que els de l'esquerra tenen més solera. 

Continuem pel camí.

0,050Qm. 0,500Qm. Capella de l'Angel. És una petita capella de forma quadrangular d'una sola nau, amb teulada a doble vessant i campanar d'espadanya. Antigament disposava d'un petit porxo. El seu origen es remunta al 1490.

Tornarem a la Plaça de l'Esglèsia desfent el camí que hem fet.

Properament presentarem unes quantes paraules més de la gramàtica del caminant. 

ELS 15 PUNTS D'INTERÉS DE LA RUTA "DEL KALET A LA LÍNEA 9"

Sant Jeroni de la Murtra

Després de presentar la setmana passada l'itinerari de la ruta "Del Kalet a la Línea 9 del Metro", tot pujant el Turó de Galzeran i el Puigcastellar. Avui farem una breu descripció dels 15 indrets d'interès per on passa la ruta. Tanmateix, el més interessant d'aquesta entrada, al marge de les 9 fonts que trobarem i de les dues ascensions que farem, és que per primera vegada passarem i parlarem del Cementiri del Còlera de Tiana i de la Font de Can Mas i ens acostarem a la Cartoixa de Montalegre, tot un món en sí mateixa que mica a mica anirem descobrint.
Aquests punts d'interès són els següents:

1. Font Sunyera. Sempre raja. La font està en una petita cova feta d’obra en forma d’arc arrebossat i acolorit amb sulfat de ferro. Un broc aboca el raig a un petit toll. L’aigua s’escola cap al torrent a través d’un rec. Davant hi ha l’esplanada bastant gran amb grans pedres sobrants de la pedrera veïna, que escampades aleatòriament fan de taula o seient.
L’indret està ple de plàtans que confereixen una bona ombra a l’estiu i una gran catifa de fulles a la tardor.

2. Font del Ca o Sant Domènec. Raja en époques húmides. La font fa un conjunt amb un muret frontal i uns petits bancs de pedra a cada banda. El muret d’obra i pedra sosté un mosaic policromat amb una imatge de Sant Domenec.
En aquest sentit, esmentar que casualitat o no, a Martorelles podem trobar l’ermita de Sant Doménec al costat de la masia de Can Carrancà.
Ara la font no té boc i moltes vegades l’aigua s’escola per una fulla de roure que li fa de galet.
També en aquest indret, podem veure una barraca de vinya, lloc que s’utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.

3. Font de la Teula. Normalment goteja. Al fons d’una esplanada enmig del bosc trobem una paret de roca granítica, al vessant esquerra de la qual surt la font. No es pot dir que hi hagi cap construcció, sinó un petit muret d’on surt un broc de ferro en forma de teula per on raja l’aigua.
En periòdes humits veurem baixar l’aigua per tots els racons de la teula.
Sens dubte, és una de les fonts més maques dels voltants, tal vegada el paisatge que ens envolta recordaria una font del Montseny.

4. Turó de Galzeran. 484 metres. Delimita les comarques del Vallès Oriental i el Maresme, així com els Parcs de la Serralada Litoral i Marina.

5. Cementiri del Còlera de Tiana. L’any 1870 una forta epidemia de tifus va infectar la Barceloneta. Per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar allotjar els pacients als edificis de La Conreria.
Entre el 19 de setembre i el 5 de desembre van morir 58 persones.
Davant la por al contagi, per la població de Tiana, que podia comportar el trasllat dels difunts al cementiri del poble, es decidí habilitar aquest terreny com a cementiri.

6. La Cartoixa de Montalegre. L’única cartoixa de Catalunya, on encara hi ha monjos. Els monjos segueixen l’ordre de Sant Bru ora et labora (resa i treballa). Sens dubte aquest monestir és un dels tresors d’aquestes muntanyes. Per saber-ne més www.cartoixamontalegre.net.

7. Font de Can Ruti o del Goig. Sempre raja. La font i l’entorn arranjats aquests últims anys están força ben conservats. El frontal de la font està fet amb llambordes, d’on surt un boc d’alumini que fa caure l’aigua a una pica feta amb totxos arrebossats.

8. Font de Can Mas. Mina oberta en un revolt del camí i on l’aigua surt per un tub i desprès de creuar el camí cau a l’esquerra buscant el torrent.

9. Sant Jeroni de la Murtra. Aquest antic monestir jerònim del segle XV és una joia del gòtic català. En aquest sentit, va ser el Papa Benet XIII des d’Avinyó, que va donar autorització per fundar el monestir. Les obres van començar el 1416 i van continuar fins a finals del segle XVI, que s’edifica la torre de defensa per interceptar les incursions serraïnes.

L’esglèsia sufragà una bona part de l’edifici, però també la realesa va contribuir-hi abastament. Tanmateix, va ser aquí on els Reis Catòlics van rebre a Cristobal Colón, l’abril de 1493 a la tornada del seu primer viatge a Amèrica. Actualment, l’edifici està declarat monument històric-artístic.
La murtra per la seva abundancia, va donar nom a la vall i al mateix monestir.
Trobareu més informació a www.lamurtra.cat


10. Font de Sant Miquel. Situada al claustre del monestir, de caràcter decoratiu, aboca continuament un rajolí d’aigua que recull de la mina de la Fontsanta, ubicada uns centenars de metres a ponent.

11. Font de Sant Jeroni o del Lleó. A uns 10 metres de l’entrada del monestir, aquesta font sempre raja després d’apretar el pulsador. A l’estar situada en un lloc de pas, aquesta aigua és fantástica perquè els caminaires, excursionistes, ciclistes… ens poguem refrescar quan hi passem pel costat.

12. Ermita de Sant Climent. Fou edificada per ordre dels monjos de Sant Jeroni l’any 1672, en honor al sant que porta el nom, com a promesa durant una llarga temporada de sequera que patí el monestir i la ciutat de Badalona. Durant la guerra amb els francesos el 1697 va ser utilitzada com a caserna militar. El 1835 fou incendiada al mateix temps que Sant Jeroni. Encarada a llevant, antigament des d’aquest punt, els pescadors podien fins i tot veure on hi havia els bancs de peixos davant les costes de Badalona.

13. Poblat ibèric del Puigcastellar. Aquest poblat ibèric és el més important de la zona metropolitana. Va ser habitat entre el segle VI i el III a.C. El Puigcastellar va ser descobert el 1904 per Ferran de Segarra, pare de l’escriptor Josep María de Segarra. Després de vàries excavacions a hores d’ara trobem un espai força museitzat. En aquest sentit el museu de la Torre Balldovina a Santa Coloma de Gramenet és el lloc perfecte per aprofundir en el coneixement d’aquest indret i de la gent que hi va viure.
El cim del Puigcastellar es troba a 303 metres d’alçada.

14. Font de la Bóta. Com a mínim sempre cau un rajolí. Recull en una mina el fil d’aigua que brolla de la terra. El nom li vé de la bóta que hi havia per recollir l’aigua. Probablement era una de les fonts d’abastament d’aigua de l’antic poblat ibèric.

15. Font del Drapet o Sant Roc. Aquesta raja amb abundància tot l’any. A més a més, cal esmentar que per netejar els carrers de Santa Coloma s’utilitza la surgència d’aquesta font. Tant aquesta font com la de la Bóta van ser arranjades i recuperades pel Centre Excursionista Puigcastellar de Santa Coloma de Gramenet.

La setmana vinent anirem d'excursió per la Garrotxa.

FENT CIM VI: DEL KALET A LA LÍNEA 9

                                          El Cementiri del Còlera

Avui enceto un nou recopilatori, Fent Cim. Aquest serà un recull de sortides on l'itinerari ens portarà a fer una ascensió a un turó o a un cim. És evident, que tots aquells "sostres" que fem per aquestes serralades seran modestos, però per poca elevació que tinguin, sempre tindrem unes formidables vistes.
A continuació us ressenyo 5 sortides que hem fet amb anterioritat i on ja hem pujat a algun cim.

1. Passejada pels voltants de Vallromanes. Turó de Sant Mateu. 499 metres Publicat el maig de 2008.
2. Els dominis del Castell de Sant Miquel. Turó del Castell de Sant Miquel 426 metres. Publicat el juny de 2009.
3. Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina. Turó del Pollo o Puigcastellar 303 metres. Publicat el novembre de 2009.
4. Etapa 0 GR-83 (Mollet-Mataró) Castell de Burriac. 388 metres. Publicat el setembre de 2011.
5. Etapa 1 GR-83 (Mataró-Collsacreu) Malgrat no descric la ruta. Aquesta etapa puja al Turó d'Onofre Arnau. 131 metres.  Publicat l'octubre de 2011.

Per fer aquesta sortida utilitzarem transport públic. Per dirigir-nos a Santa Maria de Martorelles agafarem l'autobús que surt des de l'Estació de França de Mollet, conegut popularment per aquestes contrades, com l'"Auto del Kalet" malgrat que aquesta companyia ja faci uns quants anys que no l'explota. 
Una vegada finalitzem l'excursió, enllaçarem tres transports per tornar a Mollet, primer la Línea 9 del metro des de l'estació de Singuerlin fins a Fondo. Posteriorment la línea 1 des de Fondo fins a Sant Andreu Comtal i posteriorment la RENFE des de Sant Andreu Comtal fins a Mollet-Sant Fost.

Avui farem dues ascensions, amb un recorregut d’una mica més de 16 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 500 metres. Però al marge de pujar el Turó de Galzeran o d'en Mates 484 metres  i el Puigcastellar 303 metres,  creuarem de punta a punta el Parc de la Serralada de Marina i  intentarem conèixer una mica més aquestes muntanyes que les veiem cada dia des de casa.

L’ITINERARI PAS A PAS

0,000 Qm. 0,000Qm. Iniciem la sortida d’avui a la plaça Joan Matons de Santa María de Martorelles. Girem a l’esquerra pel carrer de la Font del Ca.


0,650Qm. 0,650Qm. S’acaba l’asfalt i entrem al Parc de la Serralada Litoral per una pista, tancada al pas de vehicles per un cadenat. Nosaltres la seguim.


0,250Qm. 0,900Qm. Font Sunyera. Ara continuem pista amunt cap a la Font del Ca.


0,080Qm. 0,980Qm. La pista fa un revolt de gairebé 180 graus i a partir d’ara anem cara a llevant per un camí més obac.


0,450Qm. 1,430Qm. Font del Ca. Ara seguim pel camí de l’esquerra, quan sortim del recinte de la font. El camí és força pedregós.


0,650Qm. 2,080Qm. Bifurcació de camins en forma de “Y”. Nosaltres continuem pel de l’esquerra.


0,100Qm. 2,180Qm. Ens creua un corriol. Nosaltres girem a l’esquerra.


0,200Qm. 2,380Qm. Bifurcació de corriols en forma de “Y”. Seguim el de la dreta que ens portarà fins la Font de la Teula.


0,050Qm. 2,430Qm. Font de la Teula. Sortim del recinte de la font. Reculem 10 metres pel corriol pel qual hem arribat i ens enfilem a l’esquerra per un corriol que puja sobtadament. En els metres finals, aquest sender és força ferèstec i hem d’anar obrint-se pas entre la vegetació.


0,300Qm. 2,730Qm. Arribem a un camí carreter. Girem a l’esquerra.


0,300Qm. 3,030Qm. Trobem una pista que ens creua. Girem a la dreta


0,300Qm. 3,330Qm. Trobem una pista a la dreta. Nosaltres l’obvíem i continuem amunt.


0,150Qm. 3,480Qm. Sortim a una pista més ampla. Continuem recte, direcció sud.


0,250Qm. 3,730Qm. Trobem a l’esquerra la pista que ens puja definitivament al Turó de Galzeran.


0,170Qm. 3,900Qm. Turó de Galzeran. Per continuar, reculem uns 80 metres i baixem per un corriol que trobem a la dreta.


0,680Qm. 4,580Qm. Coll de Galzeran o Nou Pins. A partir d’ara seguim el GR-92 fins uns 100 metres abans d’arribar al Coll de Montalegre (La Conreria). Sempre avall per la pista principal.


1,850Qm. 6,430Qm. Deixem el GR-92 momentàneament. Girem a l’esquerra per un corriol marcat com l’itinerari de la Font de l’Alba.


0,100Qm. 6,530Qm. Trobem un corriol que ens creua. Girem a la dreta.


0,100Qm. 6,630Qm. Cementiri del Còlera. Continuem amunt per tornar al carrer cimentat que ens portarà al Coll de Montalegre.


0,225Qm. 6,855Qm. Coll de Montalegre. ¡¡¡MOLT DE COMPTE!!! a l’hora creuar la carretera. Contínuem per l’Avinguda Font de les Monges. Seguint de nou les marques del GR-92 (fins el punt quilométric 8,350)


0,200Qm. 7,055Qm. Davant de l’alberg seguim a la dreta pel Camí del Seminari.


0,150Qm. 7,205Qm. Abandonem aquest camí i ens enfilem per un corriol a mà esquerra.


0,100Qm. 7,305Qm. Cruïlla de corriols. Nosaltres seguim pel de la dreta.


0,125Qm. 7,420Qm. Bifurcació de camins. Nosaltres agafem el de l’esquerra. Des d’aquest punt, tenim molt bona vista de la Cartoixa de Montalegre.



0,500Qm. 7,920Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta.


0,030Qm. 7,950Qm. Girem a la dreta per una pista que baixa sobtadament.


0,400Qm. 8,350Qm. En un revolt força tancat deixem el GR-92 i nosaltres seguim per un corriol que mena a la dreta.


0,100Qm. 8,450Qm. Barraca de vinya a la dreta.


0,400Qm. 8,850Qm. Cruïlla. Nosaltres seguim per un corriol que descendeix per un fort pendent.


0,200Qm. 9,050Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra cap a la Font de Can Ruti.


0,050Qm. 9,100Qm. Font de Can Ruti o del Goig. Baixem pel corriol que va paral.lel al torrent.


0,100Qm. 9,200Qm. Pista cimentada. Girem a la dreta, tot enllaçant de nou amb el GR-92 que ja no deixarem fins al punt quilòmetric 12,900.


0,400Qm. 9,600Qm. Arribem a la parada de l’autobús de l’hospital. Nosaltres girem a la dreta cap al torrent de l’Amigó.


0,100Qm. 9,700Qm. Travessem el torrent. Si seguíssim amunt, a 15 minuts trobaríem la Font de l’Amigó. Seguim a la dreta per la pista que va descendint lleugerament per un fondal. A sota d’aquest camí ens queda la Bassa de Fregons.


0,720Qm. 10,420Qm. Carretera BV 5011 (Badalona-Montcada). Creuem i continuem uns metres amunt.


0,080Qm. 10,500Qm. Girem a l’esquerra. Entrem al camí del Mas Oliver (entrada de les Dues Pedres).


0,370Qm. 10,870Qm. Passada l’entrada del Mas Oliver, agafem una pista a la dreta que està barrada amb una cadena i hi ha un transformador a l’esquerra.


0,690Qm. 11,560Qm. Passem un torrent amb mina d’aigua. Font de Can Mas.


0,290Qm. 11,850Qm. Sortim a una pista ampla que seguim a la dreta.


0,600Qm. 12,450Qm. Sant Jeroni de la Murtra. Font de Sant Miquel. Font de Sant Jeroni o del Lleó. Continuem per la pista.


0,100Qm. 12,550Qm. Girem a la dreta i travessem el parquing del monestir, a l’altra banda hi ha una cadena i les marques del GR que són molt visibles.


0,350Qm. 12,900Qm. Arribem a una pista. Deixem el GR que continua a l’esquerra i nosaltres continuem pel corriol que s’enfila a l’altra banda de la pista.


0,250Qm. 13,150Qm. Tornem a trobar la pista i la tornem a deixar, seguint un corriol que ens queda a la dreta.


0,150Qm. 13,300Qm. Ermita de Sant Climent. Baixem per un camí vorejat de xiprers. Tornem a enllaçar amb el GR-92 fins al Puigcastellar.


0,100Qm. 13,400Qm. Cruïlla. Continuem direcció al Puigcastellar que tenim davant nostre.


0,150Qm. 13,550Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra per la pista que va cap al cim.


0,250Qm. 13,800Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra.


0,100Qm. 13,900Qm. Planell de les Alzines. Entrada al poblat ibèric del Puigcastellar. Monòlit dedicat a Llibert Carulla, impulsor del senderime i esplèndid mirador sobre el Barcelonés. Entrem al recinte del poblat ibèric i mica a mica ens anem enfilant fins el cim.


0,350Qm. 14,250Qm. Cim del Puigcastellar (303 metres). Per continuar hem de baixar fins el Planell de les Alzines.


0,350Qm. 14,600Qm. Planell de les Alzines. Ara continuem per un corriol que surt per la cara sud del puig, marcat amb fites de color vermell.


0,400Qm. 15,000Qm. Creuem una pista i continuem pel corriol que segueix baixant davant nostre. Quan trobem un altre corriol que ens creua girem a la dreta.


0,100Qm. 15,100Qm. Font de la Bota. Seguim baixant pel corriol que hi ha davant la font, tot baixant pel Torrent de les Bruixes.


0,500Qm. 15,600Qm. Font de Sant Roc. Final de l’itinerari d’avui. Ara per arribar al metro hem de continuar pel carrer Garcilaso de la Vega que tenim davant nostre. Posteriorment a la segona cantonada girarem a l’esquerra per l’Avinguda Primavera. Tres-cents metres més avall, a la tercera cantonada a la dreta girarem per l’avinguda Catalunya i després de 200 metres de forta baixada arribarem a la parada de metro de Singuerlín.


0,600Qm. 16,200Qm. Metro Singuerlin. Línea 9.

La setmana vinent parlarem dels 15 punts d'interès d'aquesta ruta "DEL KALET A LA LÍNEA 9"

LA FONT DE CAN MAS I ALTRES FONTS I MINES DE BADALONA

                                          La Font de Can Mas

Fa tres mesos us vaig parlar de les 19 Fonts de Badalona. Llavors ja comentava que segurament no era una llista tancada, i així és. Per una banda, unes setmanes més tard vaig trobar la Font de Can Mas que avui us presentaré, que malgrat que ja figurava a la llista, era una deu totalment desconeguda per mí.


Per un altre cantó, als llibres LES MINES DE LA SERRALADA DE MARINA (Volums I i II) d’Enric Porcel i Francesc Alfambra publicats els anys 2000 i 2004 i editats pel Grup d’Espeologia de Badalona, hi vaig trobar informació nova sobre mines i fonts urbanes de Badalona.

A hores d’ara encara no tinc clar si la llista queda tancada, i de fet uns versos d’en Frederic Salvador i Duran publicats a Fonts, deus i mines de Badalona l’any 1992, són un fidel reflexe d’aquest pensament


Badalona té tantes mines


Que no s’en sap pas quantes


veuras, si és que ho esbrines


que són més que dits de les mans






N’hi ha que acaben en fonts.


Altres omplen grosses basses,


unes de senyores dimensions


i les més pel servei de les cases






Les mines de Badalona


són tan bé aprofitades


que ningú no els hi dóna


ni el descans de les migdiades.






Ara, després de la poesía toca entrar en matería i començarem per la Font de Can Mas.

La mina de Can Mas està a 192,5 metres d’alçada. A uns 900 metres de San Jeroni de la Murtra, direcció Can Ruti, tot seguint el GR-92. Antigament Can Mas estava formada per tres masies diferents: Can Mas, Ca l’Oliver i Can Selves.


Ca l’Oliver era una gran casa senyorial del segle XVIII. Tenia uns grans safareigs i una font (de Can Mas de Baix). La petita mina que presentem devia format part de l’alimentació d’aquests. Actualment, la mina està oberta i continuament raja aigua d’un tub. L’aigua creua un camí i cau a l’esquerra buscant el torrent.

A finals d'agost de 2017, hem tornat a visitar la Font de Can Mas i ens hem trobat amb això.  "Mina oberta de pedra i maons, arrebossada per l'exterior i amb una boca rectangular, de mig metre d'amplada per uns 75 Cm d'alçada. 

L'aigua de la mina sortia a l'exterior a través d'un broc de ferro galvanitzat situat a la part baixa i desguassava pel camí buscant el torrent. A finals del 2013, encara es podia veure el broc, avui dia està colgat per una muntanyeta de terra Cal destacar el bastiment del sostre de la mina, amb peces arrodonides d'un quart de cercle. 

Actualment, tot aquest entorn està molt brut i deixat"

Pel que fa a les mines d’aigua, aquestes servien per abastir a una masia, a un grup de cases o inclús a un barri. Avui només les enumeraré, segur que trobem una altra oportunitat per parlar-ne més a fons

1. LA MINA DE LA FONTSANTA


2. LA MINA DE LA FONT DEL LLEÓ


3. LA MINA DE CA L’ARNÚS


4. LA MINA DE CAN PUJOL.


5. LA MINA DE LA TORRE CODINA- CAN COLL

6. LA MINA DEL CARRER DEL MOLÍ DE LA TORRE


7. LES MINES DEL TORRENT DE LA FONT DE BADALONA


8. LA MINA DE CA L’ALEMANY


9. LA MINA DE CA L’ARQUER


10. LA MINA DE CAN TÀPIES


11. LA MINA DE CAN CABANYES


12. LA MINA D’EN SOLEI


13. LA MINA DE COLL I PUJOL


14. LA MINA DEL COMÚ.


Finalment, quan parlem de fonts urbanes, entenem que han de ser fonts amb certa història, sigui per la seva antiguitat, pel seu estil arquitectònic, per la funció pública que tenien anys ençà…


I en aquest sentit a Badalona  trobaríem 4 fonts amb aquestes característiques.


1. La Font de la Plaça Constitució.


2. La Font de la Plaça Pau Casals.


3. La Font de Ca l’Arnús, al carrer de Sant Bru.


4. La Font del Pont del Ferrocarril, a la cruïlla dels carrers Eduard Maristany i Mar Tirrena.

Properament, parlarem d’aquestes fonts urbanes i d’altres que potser encara resten amagades en algun carreró o plaça de Badalona.