A vegades hi ha indrets que malgrat els tens molt a prop de casa costa trobar-los, una font, un poblat ibèric, un dolmen... o com el cas d'avui una cova.
Ja fa temps que tafanejava arreu de la xarxa i de la bibliografia local, la millor manera d'arribar a aquesta cova i el dia que em vaig decidir a buscar-la, tot i conèixer les rodalies i tenir força referències, em va costar mig matí trobar-la.
Per tant, amb l'entrada d'avui tinc dos pròposits, per una banda explicar-vos clarament com arribar fins a la cova i per un altre cantó, fer-vos cinc cèntims de la història d'aquest racó de la Serralada.
L'inici de l'itinerari el situarem a dalt de tot de la urbanització Can Bosc de Vilanova del Vallès, concretament al carrer Freixe ( entre els números 4 i 6). Per arribar-hi, ho podeu fer des del desviament de la carretera BV-5001 (Santa Coloma de Gramenet- La Roca) que trobareu a mà dreta abans de passar el pont sobre el Torrent de Cèllecs, direcció la Roca; o bé des de la part superior de la urbanització Ca l'Alegre.
Si hi aneu a primera hora un día que hagi gelat, és recomanable anar-hi per la carretera de La Roca. Les "importants" rampes de Ca l'Alegre és millor no trobar-les gelades.
0,000 Qm. 0,000Qm. Iniciem el recorregut al carrer Freixe i busquem un camí carreter que puja a mà esquerra.
0,050 Qm. 0,050Qm. Girem a l'esquerra, tot seguint una pista que ens va enfilant, paral.lela a les torres elèctriques.
0,350 Qm. 0,400Qm. Can Gavatx. Ara abandonada, es poden apreciar clarament els vestigis del que va ser fins fa no gaire anys una casa de colònies. Tanmateix, com comentava a l'inici de l'entrada, a vegades costa molt trobar quelcom i en aquest sentit també he trobat referències de la Font de Can Gavatx de l'any 2006, però de moment no he trobat ni rastre de la deu. Seguim recte.
0,100 Qm. 0,500Qm. Obviem la pista que marxa recte i nosaltres girem a la dreta.
0,250 Qm. 0,750Qm. S'acaba la pista al costat d'una torre elèctrica. A la nostra esquerra hi ha un dipòsit d'aigua. Nosaltres deixarem la torre elèctrica darrera nostre i baixarem pel bosc uns 50 metres. El corriol no està molt definit però de seguida arribarem a un conglomerat de pedres, és la part de darrera de la cova. Ara només ens cal buscar el millor pas per accedir a la part frontal.
0,050 Qm. 0,800Qm. COVA DE CAN NADAL. Forma part d'un conjunt que es troba situat a una alçada d'uns 300 metres. L'altra cova de cert renom a la contrada és la de la Mare de Dèu de Bastanist.
El conjunt va ser donat a conèixer per Carreras Candi l'any 1909 i va interpretar les restes com un conjunt de "tombes cristianes primitives" que les situa a l'època carolingia.
Tanmateix, es pot pensar que en aquesta cova hi va viure algun monjo eremita.
L'eremitisme és una forma de vida religiosa d'alguns cristians que, a partir del segle III, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
Els conjunts eremitics solen tenir unes característiques comunes: solen aprofitar els conjunts rocosos de la serralada, però sovint es presenten isolats, allunyats de camins importants i es troben a prop de camins secundaris que, en aquest cas, comuniquen la serralada amb la plana o el Vallès i el Mareme.
Per saber-ne més, consulteu http://www.quimgraupera.blogspot.com/ d'on he extret aquesta informació.
Ara per tornar al cotxe, nomès cal desfer el camí. Però una vegada arribeu de nou al carrer Freixe podeu allargar una mica l'excursió. Si seguiu el carrer direcció nord, arribareu fins el carrer Arboç, al final del qual hi ha una zona esportiva de terra, en el bosc que hi ha darrera el camp de fútbol hi ha la Font Margarida. Trobareu l'entrada que en feia referència a l'abril de 2008.
La setmana vinent parlarem d'oficis extingits o en vies d'extinció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada