GR-83. 4a ETAPA ARBÚCIES-OSOR. LES FONTS DE BOMBA D'ARBÚCIES

                                 La font de bomba de Can Salau

A l'etapa d'avui deixem enrera el Montseny i ens dirigim cap a les Guilleries, però abans de sortir d'Arbúcies podem visitar una de les sis fonts de bomba que hi ha a Arbúcies. Concretament al carrer Castell per on passa el GR-83 quan venim de Riells hi ha tres fonts, la font de Can Salau, la font de Can Mero i la Font de Can Palau.
Totes tenen la mateixa estructura entre sí, un edifici d'uns 2 metres d'alçada x 1,5 metre d'amplada i també un metre i mig de fons, amb l'aixeta sota la mina i la palanca per bombar sempre a la dreta.

Si ens fixem bé, veurem que totes les fonts van ser construïdes el 1908. Aquest fet vé donat perquè durant el primer quart del segle XX es van fer obres de millora en les condicions urbanes i higièniques del municipi.
D'aquesta época és l'arribada del primer turisme, que va promoure la construcció d'espais ajardinats urbans i edificis on hostatjar els forasters.
En aquest sentit, en l'apartat de la higiène i  millora de serveis públics, es van cobrir els recs i els torrents que creuaven el poble, es van construir els safareigs municipals de cada barri i les fonts públiques que incorporaven el sistema de bombeig manual de l'aigua de pou.
S'encarregà la maquinària a la foneria Casals i Gómez de Girona, especialitzada en tuberies i bombes d'aigua.
Com a curiositat, també podem veure una font de bomba a Les Planes d'Hostoles a la següent etapa del GR-83.

Per escriure aquesta entrada, m'ha facilitat la informació l'Arxiu Municipal d'Arbúcies.
De ben segur tornarem per aquestes contrades.  Tanmateix hi ha una vuitentena de fonts que ens estan esperant.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XIII: ELS OFICIS DELS NOSTRES AVIS

       Gràcies a la cultura del vi, als boters no els hi manca la feina


El mes de març, vam explicar una mica com treballaven els carboners cap a meitat del segle passat. Avui simplement definirem 22 oficis que eren molt habituals pels nostres avis i que han arribat als nostres dies gairebé extingits.
Certament les llars de fa seixanta o setanta anys, poc tenen a veure amb les llars d'avui i per tant l'any 2012 tenim altres oficis que els nostres avantpassats mai haguéssin imaginat.
Els 26 mots que presentem avui són els següents.

Aiguader: Qui té per ofici vendre o traginar aigua de les fonts a la ciutat.


Bístia: Quadrúpede que s’emprà per a transport i per a treballs agrícoles.


Boter: Aquells que tenen per ofici fer bótes. Aquestes poden ser de fusta o bé de cuir.

Brocanter: Persona que té per ofici, comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.

Calciner: Qui treballa en un forn de calç.

Carreter: Menestral que s’encarregava del transport amb carro o carreta. Els carreters agremaits o lliures, controlaren fins el segle XIX, bona part de les comunicacions per les terres planes. Sovintejaven els conflictes amb els traginers i els mitjans de transport privat.

Dida: Dona que alleta un infant d’una altra dona.

Escurabasses: Aquell que escura les letrines.

Esmolet: Home que té per ofici esmolar ganivets i altres eines.

Farga: Instal.lació siderúrgica típica dels Pirineus Catalans, composta essencialment d’un fogó especial i d’uns grans malls moguts amb força hidraúlica per a l’elaboració del ferro.


Fargaire: Obrer que treballa en una farga

Ferrador: Obrer que ferra les bísties.

Marger: Persona que fa marges o parets seques.


Mocada: Budellam, conjunt de la ventresca, especialment del porc.

Mocadera: Dona que neteja la mocada del porc i l’arregla per a fer els embotits.


Paraire: Aquell o aquella que es dedica a preparar la llana per ser teixida.


Picapedrer: El qui talla o pica la pedra per a la construcció. Pràctica molt habitual a les Serralades Litoral i Marina aquest darrer segle.

Raier: L’ofici de raier, consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigües avall, generalment per transportar fusta.

Sabonaire: Qui fa o ven sabó.

Sargaire: Persona que treballa fabricant objectes de sarga, com coves i cistells.


Saurí: Home que amb una vareta a la mà o amb d’altres mitjans, endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies per fer-hi un pou.

Sereno: Funcionari encarregat de fer ronda de nit pels carrers en servei de vigilancia, de cantar les hores, de dir quin temps fa, de prestar auxili als veïns, etc…


Tintorer: Qui té per ofici tenyir matèries téxtils, draps o altra cosa.


Traginer: Persona que transporta mercaderies d’un lloc a un altre. El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial, com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies…

Trementina: (Essencia de trementina) Coneguda comercialment com “aiguarràs”

Trementinaire: Dona contrabandista que entrava a Catalunya des de la Cerdanya francesa per vendre trementina, pega grega i altres específics, tabac negre…

Per fer aquesta entrada he extret les definicions de les edicions digitals del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll i de l'Enciclopèdia Catalana.

La setmana vinent parlarem de les fonts de bomba d'Arbúcies.

LA COVA DE CAN NADAL

                                      La Cova de Can Nadal

A vegades hi ha indrets que malgrat els tens molt a prop de casa costa trobar-los, una font, un poblat ibèric, un dolmen... o com el cas d'avui una cova.
Ja fa temps que tafanejava arreu de la xarxa i de la bibliografia local, la millor manera d'arribar a aquesta cova i el dia que em vaig decidir a buscar-la, tot i conèixer les rodalies i tenir força referències, em va costar mig matí trobar-la.
Per tant, amb l'entrada d'avui tinc dos pròposits,  per una banda explicar-vos clarament com arribar fins a la cova i per un altre cantó, fer-vos cinc cèntims de la història d'aquest racó de la Serralada.

L'inici de l'itinerari el situarem a dalt de tot de la urbanització Can Bosc de Vilanova del Vallès, concretament al carrer Freixe ( entre els números 4 i 6). Per arribar-hi, ho podeu fer des del desviament de la carretera BV-5001 (Santa Coloma de Gramenet- La Roca) que trobareu a mà dreta abans de passar el pont sobre el Torrent de Cèllecs, direcció la Roca;  o bé des de la part superior de la urbanització Ca l'Alegre.
Si hi aneu a primera hora un día que hagi gelat, és recomanable anar-hi per la carretera de La Roca. Les "importants" rampes de Ca l'Alegre és millor no trobar-les gelades.

0,000 Qm. 0,000Qm. Iniciem el recorregut al carrer Freixe i busquem un camí carreter que puja a mà esquerra.

0,050 Qm. 0,050Qm. Girem a l'esquerra, tot seguint una pista que ens va enfilant, paral.lela a les torres elèctriques.

0,350 Qm. 0,400Qm. Can Gavatx. Ara abandonada, es poden apreciar clarament els vestigis del que va ser fins fa no gaire anys una casa de colònies. Tanmateix, com comentava a l'inici de l'entrada, a vegades costa molt trobar quelcom i en aquest sentit també he trobat referències de la Font de Can Gavatx de l'any 2006, però de moment no he trobat ni rastre de la deu. Seguim recte.

0,100 Qm. 0,500Qm. Obviem la pista que marxa recte i nosaltres girem a la dreta.

0,250 Qm. 0,750Qm. S'acaba la pista al costat d'una torre elèctrica. A la nostra esquerra hi ha un dipòsit d'aigua. Nosaltres deixarem la torre elèctrica darrera nostre i baixarem pel bosc uns 50 metres. El corriol no està molt definit però de seguida arribarem a un conglomerat de pedres, és la part de darrera de la cova. Ara només ens cal buscar el millor pas per accedir a la part frontal.

0,050 Qm. 0,800Qm. COVA DE CAN NADAL. Forma part d'un conjunt que es troba situat a una alçada d'uns 300 metres. L'altra cova de cert renom a la contrada és la de la Mare de Dèu de Bastanist.
El conjunt va ser donat a conèixer per Carreras Candi l'any 1909 i va interpretar les restes com un conjunt de "tombes cristianes primitives" que les situa a l'època carolingia.
Tanmateix, es pot pensar que en aquesta cova hi va viure algun monjo eremita.
L'eremitisme és una forma de vida religiosa d'alguns cristians que, a partir del segle III, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
Els conjunts eremitics solen tenir unes característiques comunes: solen aprofitar els conjunts rocosos de la serralada, però sovint es presenten isolats, allunyats de camins importants i es troben a prop de camins secundaris que, en aquest cas, comuniquen la serralada amb la plana o el Vallès i el Mareme.
Per saber-ne més, consulteu http://www.quimgraupera.blogspot.com/ d'on he extret aquesta informació.

Ara per tornar al cotxe, nomès cal desfer el camí. Però una vegada arribeu de nou al carrer Freixe podeu allargar una mica l'excursió. Si seguiu el carrer direcció nord, arribareu fins el carrer Arboç, al final del qual hi ha una zona esportiva de terra, en el bosc que hi ha darrera el camp de fútbol hi ha la Font Margarida. Trobareu l'entrada que en feia referència a l'abril de 2008.

La setmana vinent parlarem d'oficis extingits o en vies d'extinció.