Bones Festes a tothom. Fa unes setmanes remenant a les prestatgeries d'una llibreria, vaig trobar un llibret, amb el paper color crema i unes dimensions molt petites. El títol del llibre és L'Aigua i Les Fonts d'en Narcís Clotet i la Sol Cots i editat aquest 2011 per BIBLIOTECA CORDILL.
De peu dret, vaig començar a fullejar-lo i de seguida vaig adonar-me que havia trobat un tresor. En aquell moment, vaig tenir la mateixa sensació que quan per primera vegada trobo una font que raja en un indret on no comptava que hi hagués cap deu d'aigua.
Aquest llibret, hem donará peu a fer força entrades, dites i refranys, llegendes, tradicions, dolls singulars...
Però per començar, avui us parlaré de diferents tipus de fonts minerals que podem trobar a Catalunya, mitjançant textos extret d'aquest treball.
Anomenem aigua mineral, la que neix en profunditat i té una composició mineral destacada. Hi ha aigües minerals fortes (amb moltes particules minerals) i dèbils. Pel consum diari, normalment es recomana de beure aigües minerals dèbils. Les aigües minerals fortes acostumen a ser indicades per a curar determinades dolències.
Fonts Picants. Conegudes així perquè la seva aigua pica a la boca. Això és degut al gas que porten. Es tracta de diòxid de carboni que es troba a gran profunditat, sota terra, en zones de falles o volcans. En la seva fugida cap amunt, si el gas ensopega amb bosses d'aigua, s'hi barreja. Són aigües carbòniques, àcides i un pèl amargants.
L'aigua picant és indicada per a desganats i també per a qui menja massa. En dejú, obre l'apetit i havent menjat ajuda a fer la digestió. Resulta ideal com a aigua de taula.
A la Serralada Litoral, tenim la Font Picant d'Argentona, de la qual ja vam parlar el setembre del 2011 a 23 Punts d'Interès de l'Etapa 0 del GR-83.
Fonts Bicarbonatades. Vessen aigües amb predomini de bicarbonats, unes sals originades pel contacte de l'aigua amb roques creades, normalment a partir de l'acumulació d'esquelets d'éssers vius (com moluscos marins o algues que van viure fa mil.lions d'anys)
Poden ser de sodi, però també n'hi ha de calci i magnesi, així com de sulfatades o clorurades. Acostumen a ser aigües termals. Són antiàcides, bones per a la digestió, el fetge i el pàncrees.
Ataquen les pedres renals i redueixen el colesterol. Les bicarbonatades magnèsiques i sulfatades ajuden contra l'estrenyiment i les dolències del fetge. Les bicarbonatades clorurades són indicades contra el reumatisme.
A la Serralada de Marina, hi ha la Font dels Castanyers a Sant Fost de Campsentelles, de la qual parlarem aquest proper any i que a mitjans del segle passat, es comercialitzava com a aigua bicarbonatada.
Fonts Termals. Brollen aigües calentes, la qual cosa afavoreix que duguin dissoltes unes grans quantitats de sals minerals. L'aigua termal neix en capes molt fondes de la Terra, normalment en zones de falles, que faciliten la sortida cap a l'exterior. Acostuma a ser aigua rica en gasos beneficiosos per la salut. A Catalunya solen tenir un alt contingut de sodi i força sílice.
A més de poder ser begudes, les aigües termals són ideals per a fregues i banys. Van molt bé contra malalties reumàtiques, així com contra diferents afeccions nervioses, musculars o digestives.
A prop nostre, tenim aigües termals a Caldes de Montbui i a Caldes d'Estrac.
Fonts Grogues. Així s'anomenen en molts indrets les fonts d'aigua ferruginosa. El ferro que contenen tenyeix les pedres i les terres per on ragen i les deixen de color grogós del rovell. Les aigües ferruginoses són astrigents i reconstituents, molt recomanades contra l'anèmia i per afeccions de la pell.
A la Serralada Litoral, tenim la Font del Ferro d'Argentona i la Font del Ferro de Santa María de Martorelles, de la qual vam parlar breument, el juny de 2008 a Pels voltants de Castellruf.
Fonts Pudes. És el nom que reben les fonts que vessen aigua i que a sota terra han estat en contacte amb sofre. Aixó els dona una desagradable olor, que a vegades es compara amb la pudor d'ous podrits. N'hi ha que es poden beure, però també són ideals per a fer-s'hi fregues, prendre-hi banys o inhalar-ne vapors. Normalment, l'aigua sulfurosa va bé per la pell i els pulmons, així com per a dolències d'ossos i músculs. A tocar de l'estany, hi ha la Font de la Puda de Banyoles.
Fonts salades. Casos com el de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, demostren que no totes les fonts són d'aigua dolça. Allí, hi ha deus d'aigua que pel contacte amb vetes de sal gemma, surten salades. Gràcies a això, durant molts anys els pagesos d'aquelles muntanyes van poder explotar el negoci de la sal, utilitzant un enginyós sistema de salines o eres d'evaporació, per on es precipitava l'aigua, deixant la sal.
La setmana vinent anirem d'excursió al Montseny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada