GR-83 3a ETAPA. VIABREA - ARBÚCIES. MOSSÈN PERE RIBOT I EL CAMÍ DE LES CASCADES.

                                  La Riera de Riells


Un dels punts emblemàtics per on passa el Camí del Nord, és l’abadia de Riells del Montseny. Aquí durant 56 anys hi va viure Mossèn Pere Ribot, poeta, capellà i català.



La seva vessant de poeta, la podem llegir en els 19 llibres que va publicar. La seva vessant de capellà o abat d’abats com l’anomenava l’abat Escarré queda reflexada en els fets que autentifiquen el seu lema “ Val més donar-se que donar.”


En aquest sentit, sovintejava  la Presó Model per acompanyar als detinguts.


Pel que fa al seu catalanisme, Riells del Montseny esdevé un far d’esperança i llibertat en els anys més durs del franquisme i en aquella parròquia enmig de turons, boscos i rieres es fa missa en català i una intensa activitat cultural amb certamens literaris, Jocs Florals i concerts de música tradicional catalana.


Com el propi mòssen deia, “Podran arranar però no desarrelar”


Per altra banda, va ser una persona molt propera al món excursionista i juntament amb mòssen Batlle van treballar per fer quallar l’escoltisme català.


El 1975 demostra un coneixement excepcional del massís en tota mena d’aspectes: vegetació, fauna, relleu llegendes, castells, i escriu Montseny.


Del mòssen Ribot més excursionista avui presentem un itinerari que sembla ser que ell feia amb força freqüència: El Camí de les Cascades.

L’itinerari d’avui té una llargada de 4 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 150 metres. Én epoques que la riera baixa amb força aigua és recomanable portar calçat de recanvi. Per altra banda, és una sortida molt interessant per fer amb mainada entre 7 i 11 anys amb un espèrit força aventurer.

EL CAMÍ PAS A PAS

Riells. 0,00h 500 a. Abadia de Riells. El temple actual data del segle XII tot i que ha sofert múltiples intervencions posteriors. L’edifici, de línies sòbries i senzilles, té un campanar d’espadanya que abans ocupava una posició central, però que en la darrera restauració ha estat desplaçat al costat dret. L’interior de la nau, de volta de canó, és de rajols; els murs són de pedra irregular, tret de l’absis que està arrebossat i pintat amb tres obertures d' arc de mig punt amb vitralls. A banda i banda hi ha dues capelles que s’obren a la nau central per uns arcs de mig punt de pedra. A la dreta del temple hi ha la rectoria adossada, que data del segle XVIII, i comunicada directament amb l’església per una capella amb volta de creueria i al costat esquerre trobem el cementiri.

  Sortim davant la Plaça de l’Abadia de Sant Martí de Riells per una pista en bon estat que comença per sobre i gairebé paral.lela a la carretera d’arribada i segueix plana cap a la riera de Riells. Aquesta pista porta a Santa Fe pels Corrals de Perernau i Vimeners. Després de tres minuts, deixem a mà esquerra una pista que puja al Corralet d’en Pelegrí, un parell de minuts més endavant, el GR-83 marxa per un corriol a la dreta cap al Canigó.

Uns metres més endavant, creuem la riera per un pont i 50 metres més enllà, quan la pista fa el primer revolt, la deixem i creuem la riera a gual. A partir d’ara haurem de travessar la riera força vegades.

Riera de Riells. 0,07h 510a. Ara entrem en una zona de gran bellessa, malgrat que des de que van talar els castanyers de Torroella, l’aspecte de la riba de la riera és força desagradable. És incomprensible que enmig del Parc Natural del Montseny, trobem aquesta zona tan bruta de vegetació, amb arbres i branques agegudes i atravessades en els corriols i camins. Realment, és dóna la paradoxa que a quatre passes de l’abadia de Riells han arranat els castanyers.


Segons les indicacions de vàries guies, per aquí hi hauria d’haver la Font de les Fogueres. Tanmateix, ara malgrat que la busco amb força insistencia no aconsegueixo trobar-la. Que deu haver sigut d’ella.

Intentar seguir algun corriol arran de riera, és imposible, així que el que fem és seguir la pista uns 6 minuts.

En una guía de 1920 sobre Itineraris pel Montseny i redactada pel Centre Excursionista de Catalunya, en lloc de parlar de la riera de Riells parlen de la riera de Breda i en parlen en aquests termes “La riera de Breda, que tenint son origen en les serres de coll de Té i de Morou, passa prop de Riells, i després de recollir les aigües del torrent de Repiaix, nascut a coll Castellar, sota Montsori, s’ajunta al Tordera, aigües avall de l’estació de Breda… “Del peu de l’esglèsia es baixa en cosa de 10 minuts a les vores de la riera rodejada d’exhuberant vegetació, atravessant-la per un rústec pont de fusta en dirección NO. i pujant per un corriol en altres 10 minuts a Can Pere Arnau, on es deixa aquella formosa clotada”.

Camí de les Cascades. 0, 13h 526 a. Poc desprès de que la pista apareixi amb una petita desviació a l’esquerra i just abans d’arribar a una gran pedra rectangular i a un gran castanyer, mena a mà esquerra un corriol que segueix la riba dreta de la riera a certa alçada i que nosaltres hi passarem de tornada. De moment seguim endavant i de seguida s’acaba la pista.

Contínuem per un corriol que ara entra decididament a la part més estreta i encaixada de la vall, lloc veritablement selvàtic, anomenat El Clot de l’Infern. A partir d’ara haurem de creuar força vegades la riera, buscant els millors passos i sense allunyar-nos de l’aigua que baixa entre petites cascades i gorgs.


Més endavant la vall s’eixampla i el nostre corriol es troba amb un altre que vé per la dreta des del Revolt de la Formiga. El seguim cap a l’esquerra i de seguida tornem a ser a la riera. Aquí, en el vessant esquerra, hi ha una roca imponent i a sota hi ha el Gorg Negre.

Poc desprès conflueix per la dreta el Torrent de Can Bernat, que creuem i entre els dos torrents, arribem a una petita esplanada, Dues Rieres, on hi ha una gran roca que forma una petita cova.

 Segons en Pere Robert, l’autor de la ruta que seguim avui i que he trobat publicada a la seva web Camins, aquest tram es pot fer en uns 20 minuts i realment, no crec que hi hagi més d’un quilòmetre de camí, però la brutícia del camí (branques i arbres caiguts) i la recerca del millor pas per creuar la riera, no tenia ganes de posar el peu a l’aigua a finals de desembre, han fet que jo tardés 40 minuts.

Dues Rieres 0, 33h / 0,53h 650 a. Ara creuem el torrent de Vinemers i per la seva riba dreta, seguim un corriol que torna a Riells. El camí baixa suaument i quan portem uns 7 minuts arribem a una bifurcació, el camí de la dreta ens portaria a Riells pel Corralet d’en Pelegrí i nosaltres seguim el de l’esquerra que 10 minuts més avall ens baixa a la riera.

Ara girem a la dreta i uns 6 minuts més tard, tornem a creuar la riera a gual. Tot aquest últim tram, ja el coneixem perquè l’hem fet de pujada.

Una mica més endavant, travessem la riera, ara per sobre un pont i 500 metres més enllà ja serem de nou a l’Abadia de Riells inici i final de l’itinerari d’avui.


Abadia de Riells 0,56h /1h16min 500a.

Per fer la introducció, he extret informació de l’escrit que el desembre del 2011 ens va fer arribar la Secció de Senders del Club Muntanyenc Mollet, en aquells que llavors vam fer la tercera etapa del GR-83.


Avui només em resta desitjar-vos una bona entrada d’any 2012 i de ben segur les nostres passes l’any vinent ens continuaran descobrint racons del territori

L'AIGUA I LES FONTS MINERALS

   La Font del Ferro a Santa María de Martorelles

 Bones Festes a tothom.  Fa unes setmanes remenant a les prestatgeries d'una llibreria, vaig trobar un llibret, amb el paper color crema i unes dimensions molt petites. El títol del llibre és L'Aigua i Les Fonts d'en Narcís Clotet i la Sol Cots i editat aquest 2011 per BIBLIOTECA CORDILL.
De peu dret, vaig començar a fullejar-lo i de seguida vaig adonar-me que havia trobat un tresor. En aquell moment, vaig tenir la mateixa sensació que quan per primera vegada trobo una font que raja en un indret on no comptava que hi hagués cap deu d'aigua.
Aquest llibret, hem donará peu a fer força entrades, dites i refranys, llegendes, tradicions, dolls singulars...
Però per començar, avui us parlaré de diferents tipus de fonts minerals que podem trobar a Catalunya, mitjançant textos extret d'aquest treball.

Anomenem aigua mineral, la que neix en profunditat i té una composició mineral destacada. Hi ha aigües minerals fortes (amb moltes particules minerals) i dèbils. Pel consum diari, normalment es recomana de beure aigües minerals dèbils. Les aigües minerals fortes acostumen a ser indicades per a curar determinades dolències.

Fonts Picants. Conegudes així perquè la seva aigua pica a la boca. Això és degut al gas que porten. Es tracta de diòxid de carboni que es troba a gran profunditat, sota terra, en zones de falles o volcans. En la seva fugida cap amunt, si el gas ensopega amb bosses d'aigua, s'hi barreja. Són aigües carbòniques, àcides i un pèl amargants.
L'aigua picant és indicada per a desganats i també per a qui menja massa. En dejú, obre l'apetit i havent menjat ajuda a fer la digestió. Resulta ideal com a aigua de taula.
A la Serralada Litoral, tenim la Font Picant d'Argentona, de la qual ja vam parlar el setembre del 2011 a 23 Punts d'Interès de l'Etapa 0 del GR-83.

Fonts Bicarbonatades. Vessen aigües amb predomini de bicarbonats, unes sals originades pel contacte de l'aigua amb roques creades, normalment a partir de l'acumulació d'esquelets d'éssers vius (com moluscos marins o algues que van viure fa mil.lions d'anys)
Poden ser de sodi, però també n'hi ha de calci i magnesi, així com de sulfatades o clorurades. Acostumen a ser aigües termals. Són antiàcides, bones per a la digestió, el fetge i el pàncrees.
Ataquen les pedres renals i redueixen el colesterol. Les bicarbonatades magnèsiques i sulfatades ajuden contra l'estrenyiment i les dolències del fetge. Les bicarbonatades clorurades són indicades contra el reumatisme.
A la Serralada de Marina, hi ha la Font dels Castanyers a Sant Fost de Campsentelles, de la qual parlarem aquest proper any i que a mitjans del segle passat, es comercialitzava com a aigua bicarbonatada.

Fonts Termals. Brollen aigües calentes, la qual cosa afavoreix que duguin dissoltes unes grans quantitats de sals minerals. L'aigua termal neix en capes molt fondes de la Terra, normalment en zones de falles, que faciliten la sortida cap a l'exterior. Acostuma a ser aigua rica en gasos beneficiosos per la salut. A Catalunya solen tenir un alt contingut de sodi i força sílice.
A més de poder ser begudes, les aigües termals són ideals per a fregues i banys. Van molt bé contra malalties reumàtiques, així com contra diferents afeccions nervioses, musculars o digestives.
A prop nostre, tenim aigües termals a Caldes de Montbui i a Caldes d'Estrac.

Fonts Grogues. Així s'anomenen en molts indrets les fonts d'aigua ferruginosa. El ferro que contenen tenyeix les pedres i les terres per on ragen i les deixen de color grogós del rovell. Les aigües ferruginoses són astrigents i reconstituents, molt recomanades contra l'anèmia i per afeccions de la pell.
A la Serralada Litoral, tenim la Font del Ferro d'Argentona i la Font del Ferro de Santa María de Martorelles, de la qual vam parlar breument, el juny de 2008 a Pels voltants de Castellruf.

Fonts Pudes.  És el nom que reben les fonts que vessen aigua i que a sota terra han estat en contacte amb sofre. Aixó els dona una desagradable olor, que a vegades es compara amb la pudor d'ous podrits. N'hi ha que es poden beure, però també són ideals per a fer-s'hi fregues, prendre-hi banys o inhalar-ne vapors. Normalment, l'aigua sulfurosa va bé per la pell i els pulmons, així com per a dolències d'ossos i músculs. A tocar de l'estany, hi ha la Font de la Puda de Banyoles.

Fonts salades. Casos com el de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, demostren que no totes les fonts són d'aigua dolça. Allí, hi ha deus d'aigua que pel contacte amb vetes de sal gemma, surten salades. Gràcies a això, durant molts anys els pagesos d'aquelles muntanyes van poder explotar el negoci de la sal, utilitzant un enginyós sistema de salines o eres d'evaporació, per on es precipitava l'aigua, deixant la sal.

La setmana vinent anirem d'excursió al Montseny.

PRODUCTE QUILÒMETRE 0

Cervesa que es produeix a Mollet

Últimament es comença a parlar d'aquest tipus de producte, però abans de seguir, definim producte quilòmetre 0
Aquest quilòmetre 0 es refereix a la distància que recorren els aliments des del lloc de producció fins arribar al consumidor. (que mai ha de superar els 100 quilòmetres)
Consumint aquest tipus de producte, es col.labora a la reducció de Co2 a l'evitar el transport i la refrigeració del producte, s'activa l'economia local i es fomenta la dieta sana i el producte de temporada.
Si a més a més tenim en compte que abans de la industrialització del Vallès, el sector primari era el motor de la comarca, potser encara avui dia, ens serà fàcil trobar producte d'aquesta mena.

Sense fer cap tipus de consulta i només pensant una mica, em venen al cap la mongeta de ganxet de Gallecs, les cireres i el vi de Santa María de Martorelles, els formatges i els iogurts de Sant Antoni de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana i Canovelles, el pa de Palau,  els borregos de Cardedeu, els carquinyolis de Caldes, la cervesa de Mollet...   i segurament quan llegiu aquesta entrada a vosaltres us vindran al cap altres productes.

Ara per ara totes aquestes produccions són petites, trobem el producte a comptades botigues i malgrat que ens sembli car, en aquest cas hem de tenir en compte el binomi qualitat/preu. Tanmateix, no podem comparar una producció industrial amb una producció artesanal.

Aprofitant l'avinentesa, avui us recomano un establiment on venen productes làctics quilòmetre 0. L'Esquella al carrer Gaieta Ventalló, 10 de Mollet del Vallès.

Aquest Nadal no gasteu gaire i si ho feu, que una mica sigui en producte local. El nostre menjar i el nostre beure també són part de la nostra cultura i a més a més són boníssims.

CAMINS DE VALLROMANES XIII: VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2011

La Roca Foradada.

Com us vam prometre la setmana passada, avui us presentem el recorregut llarg d'aquesta activitat. L'itinerari té una llargada de 7 quilòmetres i un desnivell positiu de 200 metres. Cal portar aigua perquè no passarem per cap font. Malgrat que us podeu imprimir el recorregut des d'aquí, si passeu per l'Ajuntament de Vallromanes trobareu el díptic de la caminada on també hi ha adjuntat un mapa de la mateixa.
El recorregut d'avui no presenta cap tram inèdit respecte a d'altres itineraris per Vallromanes que hem presentat al blog. Tanmateix, algun tram si que el fem en sentit contrari del presentat anteriorment.

EL CAMÍ PAS A PAS.


0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’esglèsia i baixem per la riera fins a l’alzina de Can Morera


0,375Qm. 0,375Qm. Girem a la dreta per un camí de terra i de seguida enllacem amb el vial que puja a les escoles.

0,200Qm. 0,575Qm. Abans de fer el revolt per anar cap a l’entrada principal de l’escola, paral.lel a la tanca del pati, trobem un corriol que marxa recte, nosaltres el seguim deixant l’escola a l’esquerra. El corriol sempre va uns metres allunyat del carrer entre alzines.

0,350Qm. 0,925Qm. Arribem a una cruïlla de carrers. Nosaltres contínuem amunt pel carrer Santa Quitèria.


0,125Qm. 1,050Qm. Girem a la dreta per un camí de terra i de seguida uns 10 metres més endavant girem a l’esquerra, tot baixant per un corriol.

0,200Qm. 1,250Qm. El corriol es converteix en una pista de graveta. Seguim baixant.


0,400Qm. 1,650Qm. Girem a la dreta per un camí asfaltat, direcció Can Maimó.

0,450Qm. 2,100Qm. Arribem a Can Maimó. Contínuem amunt, ara per una pista de terra.


1,250Qm. 3,350Qm. Ara hem de fer un gir de 180 graus i seguir per la pista que trobem a la dreta i que uns metres més endavant puja bruscament.

0,350Qm. 3,700Qm. Trobem a la dreta un corriol que marxa en diagonal, nosaltres el seguim.


0,300Qm. 4,000Qm. Hem d’estar molt atents, perquè en aquest punt ens podem despistar. El nostre camí careneja sempre cap a ponent, sense grans desnivells. Malgrat que el corriol és estret, està molt definit.

0,650Qm. 4,650Qm. El camí s’ha fet ample i trobem una bifurcació de camins, nosaltres contínuem pel que puja a l’esquerra.

0,100Qm. 4,750Qm. Ara hem de seguir per un corriol que en un principi està una mica desdibuixat, sempre en direcció ponent.

0,200Qm. 4,950Qm. La Roca Foradada. És un bloc de granit de forma arrodonida però irregular amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa. Però per sobre de tot això, sens dubte és un dels indrets més emblemàtics, misteriosos i màgics de Vallromanes.

0,050Qm. 5,000Qm. Seguim pel corriol que surt davant la Roca Foradada, per anar a buscar el camí carreter que passa per sota d’aquest indret. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,020Qm. 5,020Qm. Arribem a una clariana, amb una codina a mà esquerra. Nosaltres contínuem recte pel camí que uns metres més endavant marxa a la dreta.

0,500Qm. 5,520Qm. Arribem a una pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,250Qm. 5,770Qm. Trobem un carrer asfaltat, concretament l’Avinguda Vilassar. Girem a l’esquerra. ¡!!COMPTE AMB ELS COTXES¡¡¡

0,250Qm. 6,020Qm. Girem a la dreta per una pista de terra que ens ha de baixar fins la riera de Vallromanes.

0,950Qm. 6,970Qm. Ja som a la riera i ara només ens queda tirar avall, fins que arribem a la Plaça de l’Esglèsia, inici i final de l’itinerari d’avui.

Properament us presentarem una nova entrega de la Gramàtica del Caminant.

CAMINS DE VALLROMANES XII: ELS ARBRES SINGULARS DE VALLROMANES

La Plataneda de la riera de Vallromanes a la tardor.

Com ja us vam anunciar, el 20 de novembre a Vallromanes vam fer la primera edició de la Vallromanes Camina per la Salut i malgrat que les prediccions del temps no eren gaire bones, finalment el cel ens va donar una treva i 250 caminaires va fer un dels dos recorreguts que proponiem.
Tanmateix, la majoria de gent es va animar a fer l'itinerari de 7 quilòmetres, però hi va haver una vintena de persones que van optar per la passejada de 2 quilòmetres.
En aquest sentit, el centre d'interès d'aquest passeig, eren els arbres singulars de Vallromanes. Avui us presentem el rutómetre perqué fent una "volteta" de mitja hora o quaranta minuts pogueu conèixer uns habitants del poble que ja hi eren ara fa cent anys.

EL PASSEIG PAS A PAS.

0.000Qm. 0.000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i tot baixant per l’avinguda de Can Galvany, anem a buscar la riera.

Alzines de Can Galvany. Conjunt de 13 alzines de grans dimensions, algunes d’elles centenàries, disposades en filera al llarg de l’avinguda de Can Galvany. Les més grosses tenen la base descalçada de sorra mig metre, veient-se part de les arrels i d’entre totes, sobresurt una alzina bessona de 3,65 metres de canó i una capçada de 20 metres.

0,170Qm. 0,170Qm. Girem a la dreta i baixem per la riera. Tres-cents metres més avall, arribem a la placeta de Can Morera.

Alzina de Can Morera. Aquest arbre, segurament estava a l’entrada de Can Morera, un gran casal que inclús tenia un llac pel qual hi anaven en barca.

0,300Qm. 0,470Qm. Ara girem a la dreta per un camí de terra que desemboca en el vial que porta a l’escola.

0,200Qm. 0,670Qm. Som a la porta de l’escola. Contíuem recte i creuem el carrer Salvador Dalí, tot entrant en un parc.

0,080Qm. 0,750Qm. Quan s’acaba el parc girem a l’esquerra per un camí de sorra.

0,100Qm. 0,850Qm. Quan som davant l’escola bressol, girem a la dreta pel carrer Torre Tavernera.


0,225Qm. 1,075Qm. Ara girem a l’esquerra pel carrer Sant Jordi.

0,150Qm. 1,225Qm. Arribem a la riera. Girem a la riera per acostar-nos a l’alzina d’en Pirrot.

0,070Qm. 1,295Qm. Alzina d’en Pirrot. Alzina centenària de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals que a la vegada es subdivideixen i això fa que tingui una gran capçada.

Ara donem mitja volta i comencem a pujar riera amunt.

Plataneda de la Riera de Vallromanes. Aquesta plataneda formada per 213 exemplars i catalogada com arbreda d’interès comarcal, està disposada en dues fileres, una a cada marge de la riera, les quals al tocar-se les capçades, creen un ambient molt ombrívol i frescal al llarg del passeig. Són especialment vistoses a la tardor per les coloracions grogues i brunes que prenen les fulles abans de caure.

0,575Qm. 1,870Qm. Arribem a l’avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,170Qm. 2,040Qm. Pista Poliesportiva Coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

La propera setmana farem la descripció de l'itinerari llarg.