LA FONT DE L'EUCALIPTUS

La Font de l'Eucaliptus, el desembre del 2005

La Font de l'Eucaliptus, el març de 2011

Periòdicament vaig seguint les notícies que publiquen els Parcs de la Serralada Litoral i Marina. Fa uns dies vaig llegir que s'havien fet tasques de restauració a la Font de la Mansa a la Roca del Vallès i a la Font de l'Eucaliptus d'Alella.

En aquest blog ja he parlat d'aquestes fonts, en aquest sentit el gener de 2010 vaig publicar "Les fonts d'Alella. Els torrents del Fonoll i del Sarau", un itinerari d'uns 7 quilòmetres que passava per la Font de l'Eucaliptus.

Però repassant anotacions i fotografíes que tinc per casa, la primera vegada que vaig descobrir aquesta font, va ser a finals del 2005.

Per tant, avui vull escriure sobre l'evolució d'aquesta font i el seu entorn, aquests últims cinc anys.

L'any 2005 ens trobàvem un entorn molt brut i deixat, on eren evidents els actes de vandalisme, però teníem una font amb un bon doll d'aigua.

A principis del 2010, l'entorn havia millorat una mica, malgrat tot, la porta de la mina estava arrencada, però la font nomès gotejava.

Ara, el mes de març del 2011, s'ha tornat a posar la porta de la mina i s'ha netejat l'entorn i una mica el refugi. Ja posats, jo també hagués netejat els graffitis. La font continua gotejant.

Per altra banda, la nevada de l'any passat, va fer força destrosses en aquesta zona i ara un any després encara són ben visibles els efectes, així uns 200 metres per sobre de la font de l'Eucaliptus, al voltant de la Font del Safareig, encara hi ha molts arbres caiguts. Tanmateix, la mateixa situació es repeteix al torrent del Sarau, uns metres abans d'arribar a la font.

Per tant, tots aquells que visiteu aquest indret, no trobareu un indret amb gaire diferències que temps enrrera, però sí amb alguns matissos.

No vull acabar l'entrada d'avui, sense fer dos apunts sobre patrimoni arquitectònic i patrimoni natural, que trobem en aquests torrents.

Per començar trobareu un parell de barraques de vinya, fins la segona meitat del segle XX, eren utilitzades per guardar les eines, aixoplugar-se, inclús per tenir-hi bestiar, perquè encara que costi creure, segurament fins fa uns 50 anys, aquest bosc eren terres de conrreu i vinya.

Ara aquestes barraques estan catalogades com arquitectura popular.

L'element natural que cal tenir en compte, és el pi bord que hi ha a la confluència entre el torrent del Sarau i torrent del Fonoll, aquest arbre té uns 300 anys, 20 metres d'alçada i calen els braços de dues persones adultes per abraçar-lo. Actualment és considerat arbre monumental d'àmbit municipal.

Properament parlaré de la restauració de la Font de la Mansa.