La mina de la Font de Can Barbeta Avui parlarem d'aquesta font, que malgrat està dins el terme municipal de Vallromanes, està molt més vinculada a Santa María de Martorelles, perquè quan rajava desprès de passar pel safareig situat en el camí de Can Gurrí, les seves aigues baixaven pel torrent d'en Nofre, fins a trobar el torrent d'en Gurrí.
Per tant, aquesta és la única font del poble que abocava les seves aigües als torrents del vessant de Santa María de Martorelles, que tots ells desemboquen a Martorelles formant el torrent de Can Sunyer i aquest aboca les seves aigües al Riu Besós.
La resta de fonts i torrents de Vallromanes porten les seves aigües fins el Riu Mogent, abans de fer l'aiguabarreig amb el Tenes i el Congost i formar el riu Besòs a l'alçada de Montmeló.
Per arribar a aquesta font anirem a peu o en cotxe fins el coll de Can Corbera. (Si desconeixeu com fer-ho, en aquest blog a "Una excursió de dames i cavallers" d'octubre de 2008, trobareu les indicacions per fer-ho).
Des del coll de Can Corbera seguim les indicacions cap a Can Gurrí, obviant el camí que baixa cap a Can Girona. Nosaltres ara anem per un camí carreter, passem pel costat d'una casa en runes, Can Barbeta, i quan ja portem caminats uns 500 metres des del coll, uns 100 metres abans de trobar una cadena que barra el pas a vehicles a motor, haurem trobat a mà esquerra un corriol que s'endinsa per un torrent.
Quan portem uns 20 metres pel torrent a mà esquerra trobem la boca de la mina de la font.
Font de Can Barbeta: L'aigua anava canalitzada per un call fins al safareig que hi ha a sota el camí. Es conserva la boca de mina i el call, però l'aigua no raja, perquè segurament es conduïda amb manguera per regar els cirerers de sota la masia de Can Barbeta.
Per altra banda, hem d'anar en compte perquè uns metres més enllà, torrent amunt, tambè a mà esquerra, hi ha una espècie de pou molt profund arran de terra i és molt perillòs perquè no està protegit ni en cap tanca, ni reixa que el tapi.
Segurament, aquesta cavitat comuniqui amb la mina. Si anem amb canalla us recomano que no us acosteu al pou.
Bona part de la informació d'aquesta entrada l'he obtingut del llibre d'Enric García-Pey, "Vallromanes. Noms de Lloc i Casa".
Properament us parlaré entre d'altres coses, dels ocells que podem veure al vessant de marina de la Serralada.
Fa temps vam estar buscant aquesta font, però sense referències tan clares no la vam trobar.
ResponEliminaPrenc nota de la teva entrada i tant bon punt tingui temps, m'arribo a fer-ne fotos i una descripció acurada pel llibre sobre les "Fonts Martorellenques".
La font de can Santpare és una altra exemple similar de font mig perduda.
La tenim localitzada.