La Trinxacadenes

La sortida de la "Trinxa"

Arreu de Catalunya hi ha una sèrie de pobles i localitats que de seguida els assocíem amb un esport. Tanmateix tenim a Badalona el bàsquet, a Granollers el handbol, a Terrassa l'hoquei herba, a Igualada i Reus l'hoquei patins, a Viladecans el beísbol, a Sant Boi el rugby i encara trobaríem algun exemple més.

Si algú em preguntés quin és l'esport "rei" a Vallromanes, no dubtaria ni un moment en donar la meva resposta; la bicicleta tot terreny.

Per comprovar-ho nomès cal seure al matí 10 minuts en un banc de la Rambla (sobretot els caps de setmana) i comptar la gent que passa, no crec que m'equivoqui si afirmo que passaran més ciclistes que vianants.

Aquest darrer diumenge es va portar a terme a Vallromanes la VI Trinxacadenes, és a dir la constatació que això és així.

600 ciclistes van voltar per tota la Serralada, fent un circuit curt de 15 quilòmetres o bé un circuit llarg de 34 quilòmetres i a les 9 del matí, a l'hora de la sortida, Vallromanes va augmentar la població un 27%. Segurament cap esdeveniment al poble aplega tants visitants com aquesta prova esportiva.

I perquè passa això?

Perquè tenim un entorn privilegiat i a més a més amb nomès sis edicions és una cursa amb prestigi, per la seva duresa, bellesa i bona organització.

Que sorprenguin certs indrets al forani es força normal. Costa imaginar que tan a prop de grans ciutats hom es pugui trobar qulòmetres i quilòmetres de corriols, camins, pujades, baixades, bardisses, rocallams, fonts, alzinars, pinedes...

Però sorprendre a veïns de Vallromanes que correm, caminem i anem en bicicleta un o dos cops a la setmana per aquestes muntanyes, això sí que té mèrit.

Com jo sòc molt patòs amb la bici i la Trinxacadenes és molt tècnica, en principi volia fer corrent el recorregut curt, però finalment em vaig animar i trossos caminant i d'altres corrent vaig fer el recorregut llarg. (Ara estic fet un nyap, amb mig cos contracturat). I entre d'altres coses, ho vaig fer perquè m'havien fet molt bona premsa del circuit.

I en absolut em va decebre. Per sobre de tot jo destacaria tres trams, aquell conegut com "El Vietnam" entre els voltants de la font de Sant Mateu i la pista d'accès a la Creu de Can Boquet abans d'arribar a Ca l'Escombriaire (restaurant Sant Salvador)

Per cert, en aquest tram desprès d'un revolt molt pronunciat, hi ha una mina. A quina font deu pertànyer?

El segon tram, seria el corriol que evita la pista de Can Maymó a la font Freda. I el tercer tram ja és de traca i mocador, quin tros d'ascensió a la Roca Foradada, sobretot el primers dos quilòmetres, que jo crec que menys per l'organització eren desconeguts per tothom. Gràcies per obrir aquest corriol i fent-nos xalar d'aquesta manera.

Als propers mesos miraré d'incloure aquests trams en els diferents itineraris que vagi presentant.

Definitivament, nomès em queda felicitar a l'organització per la bona feina. Jo no crec que la torni a fer corrents, aquest ha sigut el segon cop que ho he fet i té un punt de risc massa important. No tinc ganes que m'atropellin.

Això sí, els corredors de muntanya tambè podríem tenir la nostra cursa. Aquí de terreny i d'entorn ens en sobra.

Finalment, i canviant totalment de tema, tambè vull felicitar a la gent de Sant Fost de Campsentelles per l'excel.lent recull que han fet de les fonts del municipi en el número de la col.lecció Fem memòria. Gran treball d'en Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri que ens ensenyen algunes fonts conegudes i d'altres totalment desconegudes que properament seran protagonistes al blog.