Les fonts de Teià

Font del Ajupits II

Entre altres moltes coses, avui visitarem sis fonts d'aquest terme municipal. L'excursió que proposem és recomanable fer-la a la tardor o a l'hivern, tanmateix gran part de l'excursió la farem pel vessant de llevant, per tant és una sortida molt solana. A més a més, en el primer tram haurem de superar 300 metres de desnivell en tan sols 2,5 quilòmetres, per tant això equival a una pendent mitjà del 12%.

La distància total de l'excursió és de 7 quilòmetres.

Començarem la nostra excursió al petit mercat municipal de Teià, situat al passeig de la Riera, cinquanta metres més avall girem a l'esquerra pel torrent del doctor Barrera. Anem pujant mica a mica uns 200 metres fins que trobem a la dreta el camí que puja al cementiri on hi arribarem desprès d'uns altres 300 metres.

Deixem el cementiri a la dreta i agafem la pista que puja, uns metres mès enllà girem bruscament a l'esquerra i seguim pujant. Desprès d'uns cinc-cents metres de forta ascensió per pista arribem a la Font del Pericó d'en Canal.

Aquesta font sempre l'he vist rajar. Sens dubte és un bon lloc per fer un mos i un respir abans de seguir pujant.

Seguim pujant quatre-cents metres per la pista fins que arribem a un corriol que marxa a l'esquerra i que ens durà fins el Refugi de la Ferreria del Vedat. Cal anar en compte perquè hi ha algun tram que rellisca una mica. Quan som a sobre el refugi hi haurem de baixar per unes escales.

El Refugi de la Ferreria del Vedat, és l'antiga ferreria on es reparaven les eines que feien servir els picapedrers per extreure la roca que es convertia en llambordes per pavimentar els carrers de Barcelona.

Per esmorzar dins el refugi cal demanar les claus a la policia local de Teià.

Contínuem per un corriol descendent que surt davant del refugi i que ens portarà fins el Sagrat Cor. Cinquanta metres més avall ens creua un altre corriol, si seguim a la dreta arribarem a la base del Sagrat Cor, si girem a l'esquerra a deu metres trobarem la Font del Sagrat Cor.

Font de les Perdius. Malgrat que ara no raja, el novembre del 2005 rajava. Crida l'atenció el boc inspirat en el bestiari de la Patum.

El Sagrat Cor, aquest imatge del 1956, mira directament a l'esglèsia de Sant Martí de Teià i el mès insòlit és que fou erigida en motiu d'una picabaralla entre la propietària de la finca i el rector de la parròquia del poble.

Pel peu del Sagrat Cor, hi passa una pista, si la seguíssim a l'esquerra en sentit descendent baixaríem a Teià, nosaltres la seguirem a la dreta en sentit ascendent, obviant les dues pistes que ens arribem, primer una per l'esquerra i més endavant una per la dreta.

Quan portem uns 250 metres pujant desprès d'una corva molt tancada a la dreta trobem un corriol a l'esquerra, tot seguint-lo desprès d'uns cinquanta metres trobarem la Font del Gripau i uns metres mès enllà la Font del Torrent.

Font dels Ajupits II. Aquest nom és de collita pròpia, tanmateix aquesta font no l'he trobat referènciada ni a cap mapa ni a cap llibre. Malgrat tot, és una font que sempre l'he vist rajar i a mí aquest és un racó que m'agrada especialment.

Font dels Ajupits I. A principis de desembre goteja. Per la seva situació mig amagada, de ben segur és un bon abeurador pels animalons que viuen per aquests voltants.

Tornem a la pista per la qual veníem i seguim pujant. Cent metres més endavant a la dreta del camí, trobem la Font de les Perdius.

Font del Vedat. Malgrat que ara no raja, el novembre de 2005 també rajava. La situació d'aquesta font si més no és estranya, de cara a la muntanya i d'esquena a Barcelona.

Seguim pujant per la pista, tot passant pel costat d'un mirador, tres cents metres més amunt arribarem al Mirador de la Cornisa el punt més alt de la sortida d'avui.

Des d'aquí tenim una fantàstica vista del Barcelonès, així com de part del Maresme i el Vallès.

En dies molt clars inclús podrem distingir els carrers de l'Eixample.

Ara seguim per la pista descendent fins el Coll de Can Gurgui, cal anar en compte sobretot els caps de setmana, tanmateix per aquí poden baixar bicicletes i motos a gran velocitat.

Si ens fixem, veurem que una mica abans d'arribar a mitja baixada trobarem a la dreta en un revolt una font, és la font del Botxer, sempre raja i és fàcil trobar algun caminador, ciclista o ca remullant-se abans de continuar pujant.

Desprès d'un quilòmetre de baixada arribem al Coll de Can Gurgui, uns metres abans a la dreta trobem un corriol que tot seguint el GR-92 ens pujaria a Sant Mateu. Nosaltres arribarem al coll i agafarem la primera pista que trobem a mà esquerra que ens ha de dur fins a Teià.

Aquest és un punt de confluència amb la sortida de maig de 2008 "3a Passejada pels voltants de Vallromanes"

Si volguéssim acabar l'excursió a Vallromanes, ja en el coll, nosaltres hauríem d'agafar la pista de la dreta i en l'esmentada sortida del mes de maig tenim descrita aquesta tornada.

Quan ja hem baixat uns 800 metres arribem a una altra pista i girem a l'esquerra. Cinc-cents metres més endavant tornem a trobar una cruïlla que coincideix amb les primeres cases de Teià, nosaltres continuem baixant.

Tres-cents metres més enllà obvíem un camí que marxa a la dreta, nosaltres contínuem davallant quatre cents metres més fins arribar al carrer Masnou.

Arribem al Torrent d'Eroles desprès d'uns altres quatre cents metres, en aquests moments ja podem dir que som a la riera de Teià i ja nomès ens resten 1200 metres de suau baixada fins a tornar a trobar-nos el Mercat Municipal i acabar la sortida d'avui.