Pels voltants de Castellruf

Font del Ca o Sant Domènech

Ja hem arribat a Sant Pere i encara no he escrit cap noticía al blog aquest mes. Tanmateix la setmana passada vaig celebrar el meu trenta sisé aniversari i si això sumem que el 19 d'abril us vaig dir que cada setmana us parlaria d'una font de Santa Maria de Martorelles i nomès us vaig esmentar la Font Sunyera, avui us dec unes disculpes i tres fonts.

Començarem la sortida a la Font Sunyera, per arribar-hi ens adrecerem a la ja esmentada noticía del 19 d'abril.

Tornarem a la pista per la qual hem arribat a la font, però de seguida girem a l'esquerra i ens enfilem una mica, a uns 50 metres trobem a la dreta un camí que en un primer moment planeja bastant i el seguirem aproximadament durant 15 minuts fins arribar a la Font del Ca o Sant Domènech.

En époques de sequera la Font del Ca nomès goteja.

En aquest indret podem veure una "cova", lloc que s'utilitzava antigament per guardar eines, inclús com aixopluc dels pagesos que conreaven la terra.

Tambè esmentar que casualitat o no a Martorellles podem trobar l'ermita de Sant Domènech al costat de la Masia de Can Carrancà.

Sortim de la Font del Ca a l'esquerra continuant pel corriol pel qual hem arribat. Ara es fa una mica més costerut, aproximadament quinze minuts més tard trobem una cruïlla de corriols en forma de Y; agafem el de mà dreta. Ara el camí planeja i sense deixar-lo sempre en direcció sud, quan portem 7 o 8 minuts caminant trobem a mà dreta un corriol força tapat per la brolla, ens endinsem i a 20 metres tenim la Font del Ferro.

En époques de sequera la Font del Ferro nomès goteja.

Aquí és curiòs veure un exemplar de micaquer, molt corrent als patis i jardins dels pobles de les dues vessants del Parc, però inusual enmig del bosc.

Tornem a sortir al corriol principal i refem les nostres passes, uns 5 minuts més tard trobem dos camins, nosaltres agafem el de la dreta i de seguida 200 metres més endavant, tornem a trobar dos camins i tornem a seguir pel de la dreta.

Pocs minuts més tard, trobem uns torrent que ens creua i un camí que marxa a l'esquerra, nosaltres seguim rectes, perquè 10 metres més endavant arribarem a l'entrada de la Font de la Teula.

En époques de sequera nomès goteja, però si podem venir-hi en un periòde humit de l'any veurem baixar l'aigua per tots els racons de la teula.

Sens dubte, és una de les fonts més maques dels voltants, tal vegada el paisatge que ens envolta ens recordaria una font del Montseny.

Sortim de la font i seguim pel camí que marxa a mà dreta, ara vé l'ultim tram costerut de l'excursió d'avui i ens menys de deu minuts arribarem al coll de Castellruf.

Nomès sortir del corriol girem a l'esquerra per l'ampla pista que en 2 o 3 quilòmetres ens baixarà rapidàment de nou a Santa María de Martorelles.

A Castellruf podem visitar el dolmen i el poblat ibèric. Un altre dia us farè cinc cèntims sobre les llegendes que hi han al voltant d'aquest indret tan místic.