La brolla d'en Toni

FENT CIM VI: DEL KALET A LA LÍNEA 9

2012-02-09T14:29:00.000-08:00

El Cementiri del Còlera

Avui enceto un nou recopilatori, Fent Cim. Aquest serà un recull de sortides on l'itinerari ens portarà a fer una ascensió a un turó o a un cim. És evident, que tots aquells "sostres" que fem per aquestes serralades seran modestos, però per poca elevació que tinguin, sempre tindrem unes formidables vistes.
A continuació us ressenyo 5 sortides que hem fet amb anterioritat i on ja hem pujat a algun cim.

1. Passejada pels voltants de Vallromanes. Turó de Sant Mateu. 499 metres Publicat el maig de 2008.
2. Els dominis del Castell de Sant Miquel. Turó del Castell de Sant Miquel 426 metres. Publicat el juny de 2009.
3. Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina. Turó del Pollo o Puigcastellar 303 metres. Publicat el novembre de 2009.
4. Etapa 0 GR-83 (Mollet-Mataró) Castell de Burriac. 388 metres. Publicat el setembre de 2011.
5. Etapa 1 GR-83 (Mataró-Collsacreu) Malgrat no descric la ruta. Aquesta etapa puja al Turó d'Onofre Arnau. 131 metres. Publicat l'octubre de 2011.

Per fer aquesta sortida utilitzarem transport públic. Per dirigir-nos a Santa Maria de Martorelles agafarem l'autobús que surt des de l'Estació de França de Mollet, conegut popularment per aquestes contrades, com l'"Auto del Kalet" malgrat que aquesta companyia ja faci uns quants anys que no l'explota.
Una vegada finalitzem l'excursió, enllaçarem tres transports per tornar a Mollet, primer la Línea 9 del metro des de l'estació de Singuerlin fins a Fondo. Posteriorment la línea 1 des de Fondo fins a Sant Andreu Comtal i posteriorment la RENFE des de Sant Andreu Comtal fins a Mollet-Sant Fost.

Avui farem dues ascensions, amb un recorregut d’una mica més de 16 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 500 metres. Però al marge de pujar el Turó de Galzeran o d'en Mates 484 metres i el Puigcastellar 303 metres, creuarem de punta a punta el Parc de la Serralada de Marina i intentarem conèixer una mica més aquestes muntanyes que les veiem cada dia des de casa.

L’ITINERARI PAS A PAS

0,000 Qm. 0,000Qm. Iniciem la sortida d’avui a la plaça Joan Matons de Santa María de Martorelles. Girem a l’esquerra pel carrer de la Font del Ca.

0,650Qm. 0,650Qm. S’acaba l’asfalt i entrem al Parc de la Serralada Litoral per una pista, tancada al pas de vehicles per un cadenat. Nosaltres la seguim.

0,250Qm. 0,900Qm. Font Sunyera. Ara continuem pista amunt cap a la Font del Ca.

0,080Qm. 0,980Qm. La pista fa un revolt de gairebé 180 graus i a partir d’ara anem cara a llevant per un camí més obac.

0,450Qm. 1,430Qm. Font del Ca. Ara seguim pel camí de l’esquerra, quan sortim del recinte de la font. El camí és força pedregós.

0,650Qm. 2,080Qm. Bifurcació de camins en forma de “Y”. Nosaltres continuem pel de l’esquerra.

0,100Qm. 2,180Qm. Ens creua un corriol. Nosaltres girem a l’esquerra.

0,200Qm. 2,380Qm. Bifurcació de corriols en forma de “Y”. Seguim el de la dreta que ens portarà fins la Font de la Teula.

0,050Qm. 2,430Qm. Font de la Teula. Sortim del recinte de la font. Reculem 10 metres pel corriol pel qual hem arribat i ens enfilem a l’esquerra per un corriol que puja sobtadament. En els metres finals, aquest sender és força ferèstec i hem d’anar obrint-se pas entre la vegetació.

0,300Qm. 2,730Qm. Arribem a un camí carreter. Girem a l’esquerra.

0,300Qm. 3,030Qm. Trobem una pista que ens creua. Girem a la dreta

0,300Qm. 3,330Qm. Trobem una pista a la dreta. Nosaltres l’obvíem i continuem amunt.

0,150Qm. 3,480Qm. Sortim a una pista més ampla. Continuem recte, direcció sud.

0,250Qm. 3,730Qm. Trobem a l’esquerra la pista que ens puja definitivament al Turó de Galzeran.

0,170Qm. 3,900Qm. Turó de Galzeran. Per continuar, reculem uns 80 metres i baixem per un corriol que trobem a la dreta.

0,680Qm. 4,580Qm. Coll de Galzeran o Nou Pins. A partir d’ara seguim el GR-92 fins uns 100 metres abans d’arribar al Coll de Montalegre (La Conreria). Sempre avall per la pista principal.

1,850Qm. 6,430Qm. Deixem el GR-92 momentàneament. Girem a l’esquerra per un corriol marcat com l’itinerari de la Font de l’Alba.

0,100Qm. 6,530Qm. Trobem un corriol que ens creua. Girem a la dreta.

0,100Qm. 6,630Qm. Cementiri del Còlera. Continuem amunt per tornar al carrer cimentat que ens portarà al Coll de Montalegre.

0,225Qm. 6,855Qm. Coll de Montalegre. ¡¡¡MOLT DE COMPTE!!! a l’hora creuar la carretera. Contínuem per l’Avinguda Font de les Monges. Seguint de nou les marques del GR-92 (fins el punt quilométric 8,350)

0,200Qm. 7,055Qm. Davant de l’alberg seguim a la dreta pel Camí del Seminari.

0,150Qm. 7,205Qm. Abandonem aquest camí i ens enfilem per un corriol a mà esquerra.

0,100Qm. 7,305Qm. Cruïlla de corriols. Nosaltres seguim pel de la dreta.

0,125Qm. 7,420Qm. Bifurcació de camins. Nosaltres agafem el de l’esquerra. Des d’aquest punt, tenim molt bona vista de la Cartoixa de Montalegre.

0,500Qm. 7,920Qm. Cruïlla de camins. Girem a la dreta.

0,030Qm. 7,950Qm. Girem a la dreta per una pista que baixa sobtadament.

0,400Qm. 8,350Qm. En un revolt força tancat deixem el GR-92 i nosaltres seguim per un corriol que mena a la dreta.

0,100Qm. 8,450Qm. Barraca de vinya a la dreta.

0,400Qm. 8,850Qm. Cruïlla. Nosaltres seguim per un corriol que descendeix per un fort pendent.

0,200Qm. 9,050Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra cap a la Font de Can Ruti.

0,050Qm. 9,100Qm. Font de Can Ruti o del Goig. Baixem pel corriol que va paral.lel al torrent.

0,100Qm. 9,200Qm. Pista cimentada. Girem a la dreta, tot enllaçant de nou amb el GR-92 que ja no deixarem fins al punt quilòmetric 12,900.

0,400Qm. 9,600Qm. Arribem a la parada de l’autobús de l’hospital. Nosaltres girem a la dreta cap al torrent de l’Amigó.

0,100Qm. 9,700Qm. Travessem el torrent. Si seguíssim amunt, a 15 minuts trobaríem la Font de l’Amigó. Seguim a la dreta per la pista que va descendint lleugerament per un fondal. A sota d’aquest camí ens queda la Bassa de Fregons.

0,720Qm. 10,420Qm. Carretera BV 5011 (Badalona-Montcada). Creuem i continuem uns metres amunt.

0,080Qm. 10,500Qm. Girem a l’esquerra. Entrem al camí del Mas Oliver (entrada de les Dues Pedres).

0,370Qm. 10,870Qm. Passada l’entrada del Mas Oliver, agafem una pista a la dreta que està barrada amb una cadena i hi ha un transformador a l’esquerra.

0,690Qm. 11,560Qm. Passem un torrent amb mina d’aigua. Font de Can Mas.

0,290Qm. 11,850Qm. Sortim a una pista ampla que seguim a la dreta.

0,600Qm. 12,450Qm. Sant Jeroni de la Murtra. Font de Sant Miquel. Font de Sant Jeroni o del Lleó. Continuem per la pista.

0,100Qm. 12,550Qm. Girem a la dreta i travessem el parquing del monestir, a l’altra banda hi ha una cadena i les marques del GR que són molt visibles.

0,350Qm. 12,900Qm. Arribem a una pista. Deixem el GR que continua a l’esquerra i nosaltres continuem pel corriol que s’enfila a l’altra banda de la pista.

0,250Qm. 13,150Qm. Tornem a trobar la pista i la tornem a deixar, seguint un corriol que ens queda a la dreta.

0,150Qm. 13,300Qm. Ermita de Sant Climent. Baixem per un camí vorejat de xiprers. Tornem a enllaçar amb el GR-92 fins al Puigcastellar.

0,100Qm. 13,400Qm. Cruïlla. Continuem direcció al Puigcastellar que tenim davant nostre.

0,150Qm. 13,550Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra per la pista que va cap al cim.

0,250Qm. 13,800Qm. Cruïlla. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 13,900Qm. Planell de les Alzines. Entrada al poblat ibèric del Puigcastellar. Monòlit dedicat a Llibert Carulla, impulsor del senderime i esplèndid mirador sobre el Barcelonés. Entrem al recinte del poblat ibèric i mica a mica ens anem enfilant fins el cim.

0,350Qm. 14,250Qm. Cim del Puigcastellar (303 metres). Per continuar hem de baixar fins el Planell de les Alzines.

0,350Qm. 14,600Qm. Planell de les Alzines. Ara continuem per un corriol que surt per la cara sud del puig, marcat amb fites de color vermell.

0,400Qm. 15,000Qm. Creuem una pista i continuem pel corriol que segueix baixant davant nostre. Quan trobem un altre corriol que ens creua girem a la dreta.

0,100Qm. 15,100Qm. Font de la Bota. Seguim baixant pel corriol que hi ha davant la font, tot baixant pel Torrent de les Bruixes.

0,500Qm. 15,600Qm. Font de Sant Roc. Final de l’itinerari d’avui. Ara per arribar al metro hem de continuar pel carrer Garcilaso de la Vega que tenim davant nostre. Posteriorment a la segona cantonada girarem a l’esquerra per l’Avinguda Primavera. Tres-cents metres més avall, a la tercera cantonada a la dreta girarem per l’avinguda Catalunya i després de 200 metres de forta baixada arribarem a la parada de metro de Singuerlín.

0,600Qm. 16,200Qm. Metro Singuerlin. Línea 9.

La setmana vinent parlarem dels 15 punts d'interès d'aquesta ruta "DEL KALET A LA LÍNEA 9"

LA FONT DE CAN MAS I ALTRES FONTS I MINES DE BADALONA

2012-02-01T13:22:00.000-08:00

La Font de Can Mas

Fa tres mesos us vaig parlar de les 19 Fonts de Badalona. Llavors ja comentava que segurament no era una llista tancada, i així és. Per una banda, unes setmanes més tard vaig trobar la Font de Can Mas que avui us presentaré, que malgrat que ja figurava a la llista, era una deu totalment desconeguda per mí.

Per un altre cantó, als llibres LES MINES DE LA SERRALADA DE MARINA (Volums I i II) d’Enric Porcel i Francesc Alfambra publicats els anys 2000 i 2004 i editats pel Grup d’Espeologia de Badalona, hi vaig trobar informació nova sobre mines i fonts urbanes de Badalona.

A hores d’ara encara no tinc clar si la llista queda tancada, i de fet uns versos d’en Frederic Salvador i Duran publicats a Fonts, deus i mines de Badalona l’any 1992, són un fidel reflexe d’aquest pensament

Badalona té tantes mines

Que no s’en sap pas quantes

veuras, si és que ho esbrines

que són més que dits de les mans

N’hi ha que acaben en fonts.

Altres omplen grosses basses,

unes de senyores dimensions

i les més pel servei de les cases

Les mines de Badalona

són tan bé aprofitades

que ningú no els hi dóna

ni el descans de les migdiades.

Ara, després de la poesía toca entrar en matería i començarem per la Font de Can Mas.

La mina de Can Mas està a 192,5 metres d’alçada. A uns 900 metres de San Jeroni de la Murtra, direcció Can Ruti, tot seguint el GR-92. Antigament Can Mas estava formada per tres masies diferents: Can Mas, Ca l’Oliver i Can Selves.

Ca l’Oliver era una gran casa senyorial del segle XVIII. Tenia uns grans safareigs i una font (de Can Mas de Baix). La petita mina que presentem devia format part de l’alimentació d’aquests. Actualment, la mina està oberta i continuament raja aigua d’un tub. L’aigua creua un camí i cau a l’esquerra buscant el torrent.

Pel que fa a les mines d’aigua, aquestes servien per abastir a una masia, a un grup de cases o inclús a un barri. Avui només les enumeraré, segur que trobem una altra oportunitat per parlar-ne més a fons

1. LA MINA DE LA FONTSANTA

2. LA MINA DE LA FONT DEL LLEÓ

3. LA MINA DE CA L’ARNÚS

4. LA MINA DE CAN PUJOL.

5. LA MINA DE LA TORRE CODINA- CAN COLL

6. LA MINA DEL CARRER DEL MOLÍ DE LA TORRE

7. LES MINES DEL TORRENT DE LA FONT DE BADALONA

8. LA MINA DE CA L’ALEMANY

9. LA MINA DE CA L’ARQUER

10. LA MINA DE CAN TÀPIES

11. LA MINA DE CAN CABANYES

12. LA MINA D’EN SOLEI

13. LA MINA DE COLL I PUJOL

14. LA MINA DEL COMÚ.

Finalment, quan parlem de fonts urbanes, entenem que han de ser fonts amb certa història, sigui per la seva antiguitat, pel seu estil arquitectònic, per la funció pública que tenien anys ençà…

I en aquest sentit a Badalona trobaríem 4 fonts amb aquestes característiques.

1. La Font de la Plaça Constitució.

2. La Font de la Plaça Pau Casals.

3. La Font de Ca l’Arnús, al carrer de Sant Bru.

4. La Font del Pont del Ferrocarril, a la cruïlla dels carrers Eduard Maristany i Mar Tirrena.

Properament, parlarem d’aquestes fonts urbanes i d’altres que potser encara resten amagades en algun carreró o plaça de Badalona.

GR-83. 4a ETAPA ARBÚCIES-OSOR. LES FONTS DE BOMBA D'ARBÚCIES

2012-01-24T14:31:00.000-08:00

La font de bomba de Can Salau

A l'etapa d'avui deixem enrera el Montseny i ens dirigim cap a les Guilleries, però abans de sortir d'Arbúcies podem visitar una de les sis fonts de bomba que hi ha a Arbúcies. Concretament al carrer Castell per on passa el GR-83 quan venim de Riells hi ha tres fonts, la font de Can Salau, la font de Can Mero i la Font de Can Palau.
Totes tenen la mateixa estructura entre sí, un edifici d'uns 2 metres d'alçada x 1,5 metre d'amplada i també un metre i mig de fons, amb l'aixeta sota la mina i la palanca per bombar sempre a la dreta.

Si ens fixem bé, veurem que totes les fonts van ser construïdes el 1908. Aquest fet vé donat perquè durant el primer quart del segle XX es van fer obres de millora en les condicions urbanes i higièniques del municipi.
D'aquesta época és l'arribada del primer turisme, que va promoure la construcció d'espais ajardinats urbans i edificis on hostatjar els forasters.
En aquest sentit, en l'apartat de la higiène i millora de serveis públics, es van cobrir els recs i els torrents que creuaven el poble, es van construir els safareigs municipals de cada barri i les fonts públiques que incorporaven el sistema de bombeig manual de l'aigua de pou.
S'encarregà la maquinària a la foneria Casals i Gómez de Girona, especialitzada en tuberies i bombes d'aigua.
Com a curiositat, també podem veure una font de bomba a Les Planes d'Hostoles a la següent etapa del GR-83.

Per escriure aquesta entrada, m'ha facilitat la informació l'Arxiu Municipal d'Arbúcies.
De ben segur tornarem per aquestes contrades. Tanmateix hi ha una vuitentena de fonts que ens estan esperant.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XIII: ELS OFICIS DELS NOSTRES AVIS

2012-01-16T15:29:00.000-08:00

Gràcies a la cultura del vi, als boters no els hi manca la feina

El mes de març, vam explicar una mica com treballaven els carboners cap a meitat del segle passat. Avui simplement definirem 22 oficis que eren molt habituals pels nostres avis i que han arribat als nostres dies gairebé extingits.
Certament les llars de fa seixanta o setanta anys, poc tenen a veure amb les llars d'avui i per tant l'any 2012 tenim altres oficis que els nostres avantpassats mai haguéssin imaginat.
Els 26 mots que presentem avui són els següents.

Aiguader: Qui té per ofici vendre o traginar aigua de les fonts a la ciutat.

Bístia: Quadrúpede que s’emprà per a transport i per a treballs agrícoles.

Boter: Aquells que tenen per ofici fer bótes. Aquestes poden ser de fusta o bé de cuir.

Brocanter: Persona que té per ofici, comprar i vendre objectes usats que no tenen més de cent anys.

Calciner: Qui treballa en un forn de calç.

Carreter: Menestral que s’encarregava del transport amb carro o carreta. Els carreters agremaits o lliures, controlaren fins el segle XIX, bona part de les comunicacions per les terres planes. Sovintejaven els conflictes amb els traginers i els mitjans de transport privat.

Dida: Dona que alleta un infant d’una altra dona.

Escurabasses: Aquell que escura les letrines.

Esmolet: Home que té per ofici esmolar ganivets i altres eines.

Farga: Instal.lació siderúrgica típica dels Pirineus Catalans, composta essencialment d’un fogó especial i d’uns grans malls moguts amb força hidraúlica per a l’elaboració del ferro.

Fargaire: Obrer que treballa en una farga

Ferrador: Obrer que ferra les bísties.

Marger: Persona que fa marges o parets seques.

Mocada: Budellam, conjunt de la ventresca, especialment del porc.

Mocadera: Dona que neteja la mocada del porc i l’arregla per a fer els embotits.

Paraire: Aquell o aquella que es dedica a preparar la llana per ser teixida.

Picapedrer: El qui talla o pica la pedra per a la construcció. Pràctica molt habitual a les Serralades Litoral i Marina aquest darrer segle.

Raier: L’ofici de raier, consistia en la construcció de rais, embarcacions de troncs, i la seva conducció fluvial aigües avall, generalment per transportar fusta.

Sabonaire: Qui fa o ven sabó.

Sargaire: Persona que treballa fabricant objectes de sarga, com coves i cistells.

Saurí: Home que amb una vareta a la mà o amb d’altres mitjans, endevina o pretén endevinar l’existència d’aigües subterrànies per fer-hi un pou.

Sereno: Funcionari encarregat de fer ronda de nit pels carrers en servei de vigilancia, de cantar les hores, de dir quin temps fa, de prestar auxili als veïns, etc…

Tintorer: Qui té per ofici tenyir matèries téxtils, draps o altra cosa.

Traginer: Persona que transporta mercaderies d’un lloc a un altre. El traginer tingué un paper molt important dins la societat preindustrial, com a element de relació de poblacions sovint aïllades, petit comerciant, difusor de notícies…

Trementina: (Essencia de trementina) Coneguda comercialment com “aiguarràs”

Trementinaire: Dona contrabandista que entrava a Catalunya des de la Cerdanya francesa per vendre trementina, pega grega i altres específics, tabac negre…

Per fer aquesta entrada he extret les definicions de les edicions digitals del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll i de l'Enciclopèdia Catalana.

La setmana vinent parlarem de les fonts de bomba d'Arbúcies.

LA COVA DE CAN NADAL

2012-01-08T12:57:00.000-08:00

La Cova de Can Nadal

A vegades hi ha indrets que malgrat els tens molt a prop de casa costa trobar-los, una font, un poblat ibèric, un dolmen... o com el cas d'avui una cova.
Ja fa temps que tafanejava arreu de la xarxa i de la bibliografia local, la millor manera d'arribar a aquesta cova i el dia que em vaig decidir a buscar-la, tot i conèixer les rodalies i tenir força referències, em va costar mig matí trobar-la.
Per tant, amb l'entrada d'avui tinc dos pròposits, per una banda explicar-vos clarament com arribar fins a la cova i per un altre cantó, fer-vos cinc cèntims de la història d'aquest racó de la Serralada.

L'inici de l'itinerari el situarem a dalt de tot de la urbanització Can Bosc de Vilanova del Vallès, concretament al carrer Freixe ( entre els números 4 i 6). Per arribar-hi, ho podeu fer des del desviament de la carretera BV-5001 (Santa Coloma de Gramenet- La Roca) que trobareu a mà dreta abans de passar el pont sobre el Torrent de Cèllecs, direcció la Roca; o bé des de la part superior de la urbanització Ca l'Alegre.
Si hi aneu a primera hora un día que hagi gelat, és recomanable anar-hi per la carretera de La Roca. Les "importants" rampes de Ca l'Alegre és millor no trobar-les gelades.

0,000 Qm. 0,000Qm. Iniciem el recorregut al carrer Freixe i busquem un camí carreter que puja a mà esquerra.

0,050 Qm. 0,050Qm. Girem a l'esquerra, tot seguint una pista que ens va enfilant, paral.lela a les torres elèctriques.

0,350 Qm. 0,400Qm. Can Gavatx. Ara abandonada, es poden apreciar clarament els vestigis del que va ser fins fa no gaire anys una casa de colònies. Tanmateix, com comentava a l'inici de l'entrada, a vegades costa molt trobar quelcom i en aquest sentit també he trobat referències de la Font de Can Gavatx de l'any 2006, però de moment no he trobat ni rastre de la deu. Seguim recte.

0,100 Qm. 0,500Qm. Obviem la pista que marxa recte i nosaltres girem a la dreta.

0,250 Qm. 0,750Qm. S'acaba la pista al costat d'una torre elèctrica. A la nostra esquerra hi ha un dipòsit d'aigua. Nosaltres deixarem la torre elèctrica darrera nostre i baixarem pel bosc uns 50 metres. El corriol no està molt definit però de seguida arribarem a un conglomerat de pedres, és la part de darrera de la cova. Ara només ens cal buscar el millor pas per accedir a la part frontal.

0,050 Qm. 0,800Qm. COVA DE CAN NADAL. Forma part d'un conjunt que es troba situat a una alçada d'uns 300 metres. L'altra cova de cert renom a la contrada és la de la Mare de Dèu de Bastanist.
El conjunt va ser donat a conèixer per Carreras Candi l'any 1909 i va interpretar les restes com un conjunt de "tombes cristianes primitives" que les situa a l'època carolingia.
Tanmateix, es pot pensar que en aquesta cova hi va viure algun monjo eremita.
L'eremitisme és una forma de vida religiosa d'alguns cristians que, a partir del segle III, per motius ascètics, es retiren a la solitud.
Els conjunts eremitics solen tenir unes característiques comunes: solen aprofitar els conjunts rocosos de la serralada, però sovint es presenten isolats, allunyats de camins importants i es troben a prop de camins secundaris que, en aquest cas, comuniquen la serralada amb la plana o el Vallès i el Mareme.
Per saber-ne més, consulteu http://www.quimgraupera.blogspot.com/ d'on he extret aquesta informació.

Ara per tornar al cotxe, nomès cal desfer el camí. Però una vegada arribeu de nou al carrer Freixe podeu allargar una mica l'excursió. Si seguiu el carrer direcció nord, arribareu fins el carrer Arboç, al final del qual hi ha una zona esportiva de terra, en el bosc que hi ha darrera el camp de fútbol hi ha la Font Margarida. Trobareu l'entrada que en feia referència a l'abril de 2008.

La setmana vinent parlarem d'oficis extingits o en vies d'extinció.

GR-83 3a ETAPA. VIABREA - ARBÚCIES. MOSSÈN PERE RIBOT I EL CAMÍ DE LES CASCADES.

2011-12-31T07:15:00.000-08:00

La Riera de Riells

Un dels punts emblemàtics per on passa el Camí del Nord, és l’abadia de Riells del Montseny. Aquí durant 56 anys hi va viure Mossèn Pere Ribot, poeta, capellà i català.

La seva vessant de poeta, la podem llegir en els 19 llibres que va publicar. La seva vessant de capellà o abat d’abats com l’anomenava l’abat Escarré queda reflexada en els fets que autentifiquen el seu lema “ Val més donar-se que donar.”

En aquest sentit, sovintejava la Presó Model per acompanyar als detinguts.

Pel que fa al seu catalanisme, Riells del Montseny esdevé un far d’esperança i llibertat en els anys més durs del franquisme i en aquella parròquia enmig de turons, boscos i rieres es fa missa en català i una intensa activitat cultural amb certamens literaris, Jocs Florals i concerts de música tradicional catalana.

Com el propi mòssen deia, “Podran arranar però no desarrelar”

Per altra banda, va ser una persona molt propera al món excursionista i juntament amb mòssen Batlle van treballar per fer quallar l’escoltisme català.

El 1975 demostra un coneixement excepcional del massís en tota mena d’aspectes: vegetació, fauna, relleu llegendes, castells, i escriu Montseny.

Del mòssen Ribot més excursionista avui presentem un itinerari que sembla ser que ell feia amb força freqüència: El Camí de les Cascades.

L’itinerari d’avui té una llargada de 4 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 150 metres. Én epoques que la riera baixa amb força aigua és recomanable portar calçat de recanvi. Per altra banda, és una sortida molt interessant per fer amb mainada entre 7 i 11 anys amb un espèrit força aventurer.

EL CAMÍ PAS A PAS

Riells. 0,00h 500 a. Sortim davant la Plaça de l’Abadia de Sant Martí de Riells per una pista en bon estat que comença per sobre i gairebé paral.lela a la carretera d’arribada i segueix plana cap a la riera de Riells. Aquesta pista porta a Santa Fe pels Corrals de Perernau i Vimeners. Després de tres minuts, deixem a mà esquerra una pista que puja al Corralet d’en Pelegrí, un parell de minuts més endavant, el GR-83 marxa per un corriol a la dreta cap al Canigó.

Uns metres més endavant, creuem la riera per un pont i 50 metres més enllà, quan la pista fa el primer revolt, la deixem i creuem la riera a gual. A partir d’ara haurem de travessar la riera força vegades.

Riera de Riells. 0,07h 510a. Ara entrem en una zona de gran bellessa, malgrat que des de que van talar els castanyers de Torroella, l’aspecte de la riba de la riera és força desagradable. És incomprensible que enmig del Parc Natural del Montseny, trobem aquesta zona tan bruta de vegetació, amb arbres i branques agegudes i atravessades en els corriols i camins. Realment, és dóna la paradoxa que a quatre passes de l’abadia de Riells han arranat els castanyers.

Segons les indicacions de vàries guies, per aquí hi hauria d’haver la Font de les Fogueres. Tanmateix, ara malgrat que la busco amb força insistencia no aconsegueixo trobar-la. Que deu haver sigut d’ella.

Intentar seguir algun corriol arran de riera, és imposible, així que el que fem és seguir la pista uns 6 minuts.

En una guía de 1920 sobre Itineraris pel Montseny i redactada pel Centre Excursionista de Catalunya, en lloc de parlar de la riera de Riells parlen de la riera de Breda i en parlen en aquests termes “La riera de Breda, que tenint son origen en les serres de coll de Té i de Morou, passa prop de Riells, i després de recollir les aigües del torrent de Repiaix, nascut a coll Castellar, sota Montsori, s’ajunta al Tordera, aigües avall de l’estació de Breda… “Del peu de l’esglèsia es baixa en cosa de 10 minuts a les vores de la riera rodejada d’exhuberant vegetació, atravessant-la per un rústec pont de fusta en dirección NO. i pujant per un corriol en altres 10 minuts a Can Pere Arnau, on es deixa aquella formosa clotada”.

Camí de les Cascades. 0, 13h 526 a. Poc desprès de que la pista apareixi amb una petita desviació a l’esquerra i just abans d’arribar a una gran pedra rectangular i a un gran castanyer, mena a mà esquerra un corriol que segueix la riba dreta de la riera a certa alçada i que nosaltres hi passarem de tornada. De moment seguim endavant i de seguida s’acaba la pista.

Contínuem per un corriol que ara entra decididament a la part més estreta i encaixada de la vall, lloc veritablement selvàtic, anomenat El Clot de l’Infern. A partir d’ara haurem de creuar força vegades la riera, buscant els millors passos i sense allunyar-nos de l’aigua que baixa entre petites cascades i gorgs.

Més endavant la vall s’eixampla i el nostre corriol es troba amb un altre que vé per la dreta des del Revolt de la Formiga. El seguim cap a l’esquerra i de seguida tornem a ser a la riera. Aquí, en el vessant esquerra, hi ha una roca imponent i a sota hi ha el Gorg Negre.

Poc desprès conflueix per la dreta el Torrent de Can Bernat, que creuem i entre els dos torrents, arribem a una petita esplanada, Dues Rieres, on hi ha una gran roca que forma una petita cova.

Segons en Pere Robert, l’autor de la ruta que seguim avui i que he trobat publicada a la seva web Camins, aquest tram es pot fer en uns 20 minuts i realment, no crec que hi hagi més d’un quilòmetre de camí, però la brutícia del camí (branques i arbres caiguts) i la recerca del millor pas per creuar la riera, no tenia ganes de posar el peu a l’aigua a finals de desembre, han fet que jo tardés 40 minuts.

Dues Rieres 0, 33h / 0,53h 650 a. Ara creuem el torrent de Vinemers i per la seva riba dreta, seguim un corriol que torna a Riells. El camí baixa suaument i quan portem uns 7 minuts arribem a una bifurcació, el camí de la dreta ens portaria a Riells pel Corralet d’en Pelegrí i nosaltres seguim el de l’esquerra que 10 minuts més avall ens baixa a la riera.

Ara girem a la dreta i uns 6 minuts més tard, tornem a creuar la riera a gual. Tot aquest últim tram, ja el coneixem perquè l’hem fet de pujada.

Una mica més endavant, travessem la riera, ara per sobre un pont i 500 metres més enllà ja serem de nou a l’Abadia de Riells inici i final de l’itinerari d’avui.

Abadia de Riells 0,56h /1h16min 500a.

Per fer la introducció, he extret informació de l’escrit que el desembre del 2011 ens va fer arribar la Secció de Senders del Club Muntanyenc Mollet, en aquells que llavors vam fer la tercera etapa del GR-83.

Avui només em resta desitjar-vos una bona entrada d’any 2012 i de ben segur les nostres passes l’any vinent ens continuaran descobrint racons del territori

L'AIGUA I LES FONTS MINERALS

2011-12-25T14:29:00.000-08:00

La Font del Ferro a Santa María de Martorelles

Bones Festes a tothom. Fa unes setmanes remenant a les prestatgeries d'una llibreria, vaig trobar un llibret, amb el paper color crema i unes dimensions molt petites. El títol del llibre és L'Aigua i Les Fonts d'en Narcís Clotet i la Sol Cots i editat aquest 2011 per BIBLIOTECA CORDILL.
De peu dret, vaig començar a fullejar-lo i de seguida vaig adonar-me que havia trobat un tresor. En aquell moment, vaig tenir la mateixa sensació que quan per primera vegada trobo una font que raja en un indret on no comptava que hi hagués cap deu d'aigua.
Aquest llibret, hem donará peu a fer força entrades, dites i refranys, llegendes, tradicions, dolls singulars...
Però per començar, avui us parlaré de diferents tipus de fonts minerals que podem trobar a Catalunya, mitjançant textos extret d'aquest treball.

Anomenem aigua mineral, la que neix en profunditat i té una composició mineral destacada. Hi ha aigües minerals fortes (amb moltes particules minerals) i dèbils. Pel consum diari, normalment es recomana de beure aigües minerals dèbils. Les aigües minerals fortes acostumen a ser indicades per a curar determinades dolències.

Fonts Picants. Conegudes així perquè la seva aigua pica a la boca. Això és degut al gas que porten. Es tracta de diòxid de carboni que es troba a gran profunditat, sota terra, en zones de falles o volcans. En la seva fugida cap amunt, si el gas ensopega amb bosses d'aigua, s'hi barreja. Són aigües carbòniques, àcides i un pèl amargants.
L'aigua picant és indicada per a desganats i també per a qui menja massa. En dejú, obre l'apetit i havent menjat ajuda a fer la digestió. Resulta ideal com a aigua de taula.
A la Serralada Litoral, tenim la Font Picant d'Argentona, de la qual ja vam parlar el setembre del 2011 a 23 Punts d'Interès de l'Etapa 0 del GR-83.

Fonts Bicarbonatades. Vessen aigües amb predomini de bicarbonats, unes sals originades pel contacte de l'aigua amb roques creades, normalment a partir de l'acumulació d'esquelets d'éssers vius (com moluscos marins o algues que van viure fa mil.lions d'anys)
Poden ser de sodi, però també n'hi ha de calci i magnesi, així com de sulfatades o clorurades. Acostumen a ser aigües termals. Són antiàcides, bones per a la digestió, el fetge i el pàncrees.
Ataquen les pedres renals i redueixen el colesterol. Les bicarbonatades magnèsiques i sulfatades ajuden contra l'estrenyiment i les dolències del fetge. Les bicarbonatades clorurades són indicades contra el reumatisme.
A la Serralada de Marina, hi ha la Font dels Castanyers a Sant Fost de Campsentelles, de la qual parlarem aquest proper any i que a mitjans del segle passat, es comercialitzava com a aigua bicarbonatada.

Fonts Termals. Brollen aigües calentes, la qual cosa afavoreix que duguin dissoltes unes grans quantitats de sals minerals. L'aigua termal neix en capes molt fondes de la Terra, normalment en zones de falles, que faciliten la sortida cap a l'exterior. Acostuma a ser aigua rica en gasos beneficiosos per la salut. A Catalunya solen tenir un alt contingut de sodi i força sílice.
A més de poder ser begudes, les aigües termals són ideals per a fregues i banys. Van molt bé contra malalties reumàtiques, així com contra diferents afeccions nervioses, musculars o digestives.
A prop nostre, tenim aigües termals a Caldes de Montbui i a Caldes d'Estrac.

Fonts Grogues. Així s'anomenen en molts indrets les fonts d'aigua ferruginosa. El ferro que contenen tenyeix les pedres i les terres per on ragen i les deixen de color grogós del rovell. Les aigües ferruginoses són astrigents i reconstituents, molt recomanades contra l'anèmia i per afeccions de la pell.
A la Serralada Litoral, tenim la Font del Ferro d'Argentona i la Font del Ferro de Santa María de Martorelles, de la qual vam parlar breument, el juny de 2008 a Pels voltants de Castellruf.

Fonts Pudes. És el nom que reben les fonts que vessen aigua i que a sota terra han estat en contacte amb sofre. Aixó els dona una desagradable olor, que a vegades es compara amb la pudor d'ous podrits. N'hi ha que es poden beure, però també són ideals per a fer-s'hi fregues, prendre-hi banys o inhalar-ne vapors. Normalment, l'aigua sulfurosa va bé per la pell i els pulmons, així com per a dolències d'ossos i músculs. A tocar de l'estany, hi ha la Font de la Puda de Banyoles.

Fonts salades. Casos com el de Gerri de la Sal, al Pallars Sobirà, demostren que no totes les fonts són d'aigua dolça. Allí, hi ha deus d'aigua que pel contacte amb vetes de sal gemma, surten salades. Gràcies a això, durant molts anys els pagesos d'aquelles muntanyes van poder explotar el negoci de la sal, utilitzant un enginyós sistema de salines o eres d'evaporació, per on es precipitava l'aigua, deixant la sal.

La setmana vinent anirem d'excursió al Montseny.

PRODUCTE QUILÒMETRE 0

2011-12-18T11:32:00.000-08:00

Cervesa que es produeix a Mollet

Últimament es comença a parlar d'aquest tipus de producte, però abans de seguir, definim producte quilòmetre 0
Aquest quilòmetre 0 es refereix a la distància que recorren els aliments des del lloc de producció fins arribar al consumidor. (que mai ha de superar els 100 quilòmetres)
Consumint aquest tipus de producte, es col.labora a la reducció de Co2 a l'evitar el transport i la refrigeració del producte, s'activa l'economia local i es fomenta la dieta sana i el producte de temporada.
Si a més a més tenim en compte que abans de la industrialització del Vallès, el sector primari era el motor de la comarca, potser encara avui dia, ens serà fàcil trobar producte d'aquesta mena.

Sense fer cap tipus de consulta i només pensant una mica, em venen al cap la mongeta de ganxet de Gallecs, les cireres i el vi de Santa María de Martorelles, els formatges i els iogurts de Sant Antoni de Vilamajor, Santa Eulàlia de Ronçana i Canovelles, el pa de Palau, els borregos de Cardedeu, els carquinyolis de Caldes, la cervesa de Mollet... i segurament quan llegiu aquesta entrada a vosaltres us vindran al cap altres productes.

Ara per ara totes aquestes produccions són petites, trobem el producte a comptades botigues i malgrat que ens sembli car, en aquest cas hem de tenir en compte el binomi qualitat/preu. Tanmateix, no podem comparar una producció industrial amb una producció artesanal.

Aprofitant l'avinentesa, avui us recomano un establiment on venen productes làctics quilòmetre 0. L'Esquella al carrer Gaieta Ventalló, 10 de Mollet del Vallès.

Aquest Nadal no gasteu gaire i si ho feu, que una mica sigui en producte local. El nostre menjar i el nostre beure també són part de la nostra cultura i a més a més són boníssims.

CAMINS DE VALLROMANES XIII: VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT 2011

2011-12-11T12:32:00.000-08:00

La Roca Foradada.

Com us vam prometre la setmana passada, avui us presentem el recorregut llarg d'aquesta activitat. L'itinerari té una llargada de 7 quilòmetres i un desnivell positiu de 200 metres. Cal portar aigua perquè no passarem per cap font. Malgrat que us podeu imprimir el recorregut des d'aquí, si passeu per l'Ajuntament de Vallromanes trobareu el díptic de la caminada on també hi ha adjuntat un mapa de la mateixa.
El recorregut d'avui no presenta cap tram inèdit respecte a d'altres itineraris per Vallromanes que hem presentat al blog. Tanmateix, algun tram si que el fem en sentit contrari del presentat anteriorment.

EL CAMÍ PAS A PAS.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la plaça de l’esglèsia i baixem per la riera fins a l’alzina de Can Morera

0,375Qm. 0,375Qm. Girem a la dreta per un camí de terra i de seguida enllacem amb el vial que puja a les escoles.

0,200Qm. 0,575Qm. Abans de fer el revolt per anar cap a l’entrada principal de l’escola, paral.lel a la tanca del pati, trobem un corriol que marxa recte, nosaltres el seguim deixant l’escola a l’esquerra. El corriol sempre va uns metres allunyat del carrer entre alzines.

0,350Qm. 0,925Qm. Arribem a una cruïlla de carrers. Nosaltres contínuem amunt pel carrer Santa Quitèria.

0,125Qm. 1,050Qm. Girem a la dreta per un camí de terra i de seguida uns 10 metres més endavant girem a l’esquerra, tot baixant per un corriol.

0,200Qm. 1,250Qm. El corriol es converteix en una pista de graveta. Seguim baixant.

0,400Qm. 1,650Qm. Girem a la dreta per un camí asfaltat, direcció Can Maimó.

0,450Qm. 2,100Qm. Arribem a Can Maimó. Contínuem amunt, ara per una pista de terra.

1,250Qm. 3,350Qm. Ara hem de fer un gir de 180 graus i seguir per la pista que trobem a la dreta i que uns metres més endavant puja bruscament.

0,350Qm. 3,700Qm. Trobem a la dreta un corriol que marxa en diagonal, nosaltres el seguim.

0,300Qm. 4,000Qm. Hem d’estar molt atents, perquè en aquest punt ens podem despistar. El nostre camí careneja sempre cap a ponent, sense grans desnivells. Malgrat que el corriol és estret, està molt definit.

0,650Qm. 4,650Qm. El camí s’ha fet ample i trobem una bifurcació de camins, nosaltres contínuem pel que puja a l’esquerra.

0,100Qm. 4,750Qm. Ara hem de seguir per un corriol que en un principi està una mica desdibuixat, sempre en direcció ponent.

0,200Qm. 4,950Qm. La Roca Foradada. És un bloc de granit de forma arrodonida però irregular amb un forat al centre, no massa gran ni profund. Diuen que antigament la feien servir com a forn per coure-hi pa. Però per sobre de tot això, sens dubte és un dels indrets més emblemàtics, misteriosos i màgics de Vallromanes.

0,050Qm. 5,000Qm. Seguim pel corriol que surt davant la Roca Foradada, per anar a buscar el camí carreter que passa per sota d’aquest indret. Girem a l’esquerra en sentit ascendent.

0,020Qm. 5,020Qm. Arribem a una clariana, amb una codina a mà esquerra. Nosaltres contínuem recte pel camí que uns metres més endavant marxa a la dreta.

0,500Qm. 5,520Qm. Arribem a una pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,250Qm. 5,770Qm. Trobem un carrer asfaltat, concretament l’Avinguda Vilassar. Girem a l’esquerra. ¡!!COMPTE AMB ELS COTXES¡¡¡

0,250Qm. 6,020Qm. Girem a la dreta per una pista de terra que ens ha de baixar fins la riera de Vallromanes.

0,950Qm. 6,970Qm. Ja som a la riera i ara només ens queda tirar avall, fins que arribem a la Plaça de l’Esglèsia, inici i final de l’itinerari d’avui.

Properament us presentarem una nova entrega de la Gramàtica del Caminant.

CAMINS DE VALLROMANES XII: ELS ARBRES SINGULARS DE VALLROMANES

2011-12-05T14:35:00.000-08:00

La Plataneda de la riera de Vallromanes a la tardor.

Com ja us vam anunciar, el 20 de novembre a Vallromanes vam fer la primera edició de la Vallromanes Camina per la Salut i malgrat que les prediccions del temps no eren gaire bones, finalment el cel ens va donar una treva i 250 caminaires va fer un dels dos recorreguts que proponiem.
Tanmateix, la majoria de gent es va animar a fer l'itinerari de 7 quilòmetres, però hi va haver una vintena de persones que van optar per la passejada de 2 quilòmetres.
En aquest sentit, el centre d'interès d'aquest passeig, eren els arbres singulars de Vallromanes. Avui us presentem el rutómetre perqué fent una "volteta" de mitja hora o quaranta minuts pogueu conèixer uns habitants del poble que ja hi eren ara fa cent anys.

EL PASSEIG PAS A PAS.

0.000Qm. 0.000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i tot baixant per l’avinguda de Can Galvany, anem a buscar la riera.

Alzines de Can Galvany. Conjunt de 13 alzines de grans dimensions, algunes d’elles centenàries, disposades en filera al llarg de l’avinguda de Can Galvany. Les més grosses tenen la base descalçada de sorra mig metre, veient-se part de les arrels i d’entre totes, sobresurt una alzina bessona de 3,65 metres de canó i una capçada de 20 metres.

0,170Qm. 0,170Qm. Girem a la dreta i baixem per la riera. Tres-cents metres més avall, arribem a la placeta de Can Morera.

Alzina de Can Morera. Aquest arbre, segurament estava a l’entrada de Can Morera, un gran casal que inclús tenia un llac pel qual hi anaven en barca.

0,300Qm. 0,470Qm. Ara girem a la dreta per un camí de terra que desemboca en el vial que porta a l’escola.

0,200Qm. 0,670Qm. Som a la porta de l’escola. Contíuem recte i creuem el carrer Salvador Dalí, tot entrant en un parc.

0,080Qm. 0,750Qm. Quan s’acaba el parc girem a l’esquerra per un camí de sorra.

0,100Qm. 0,850Qm. Quan som davant l’escola bressol, girem a la dreta pel carrer Torre Tavernera.

0,225Qm. 1,075Qm. Ara girem a l’esquerra pel carrer Sant Jordi.

0,150Qm. 1,225Qm. Arribem a la riera. Girem a la riera per acostar-nos a l’alzina d’en Pirrot.

0,070Qm. 1,295Qm. Alzina d’en Pirrot. Alzina centenària de grans dimensions. A pocs centímetres de terra, el tronc ja es divideix en tres eixos principals que a la vegada es subdivideixen i això fa que tingui una gran capçada.

Ara donem mitja volta i comencem a pujar riera amunt.

Plataneda de la Riera de Vallromanes. Aquesta plataneda formada per 213 exemplars i catalogada com arbreda d’interès comarcal, està disposada en dues fileres, una a cada marge de la riera, les quals al tocar-se les capçades, creen un ambient molt ombrívol i frescal al llarg del passeig. Són especialment vistoses a la tardor per les coloracions grogues i brunes que prenen les fulles abans de caure.

0,575Qm. 1,870Qm. Arribem a l’avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra.

0,170Qm. 2,040Qm. Pista Poliesportiva Coberta. Inici i final de l’itinerari d’avui.

La propera setmana farem la descripció de l'itinerari llarg.

VINYES VERDES VORA EL MAR

2011-11-27T14:31:00.000-08:00

Vinyes vora Vallromanes

Aquesta setmana ha sigut Santa Cecília i com ja vaig fer l'any passat, per aquestes dates faig una recomanació músical.

El mes de maig del 2009 us vaig parlar d'en Josep María de Sagarra, poeta molt vinculat a la Serralada de Marina i en particular a Santa Coloma de Gramenet. Avui trio un poema seu, que va musicar en Lluis Llach i que a mi m'agrada molt la versió de l'Ovidi Montllor. Segurament és la més marinera i mediterrània de les versions i sense cap mena de dubte l'acordió li dóna aquesta sonoritat.

Aquestes VINYES VERDES VORA EL MAR les podríem trobar a Alella o a Tiana i el poema alhora també és una cançó i un quadre. Tanmateix llegint o escoltant aquests versos és molt fàcil imaginar la imatge.
Poseu-vos la cançó i gaudiu-la.

Si en voleu saber més sobre aquest poema hi ha molts blogs que en parlen, jo us recomano ireneclaries.blogspot.com

4 FONTS DEL MONTNEGRE

2011-11-19T15:25:00.000-08:00

                                         La Font de Sant Martí

Si ja som al mes de novembre i som al Montnegre, vol dir que avui toca parlar d'algun indret relacionat amb la segona etapa del GR-83. Avui des de Sant Martí de Montnegre ens aproparem a 4 fonts d'aquestes contrades.
Una vegada fet l'itinerari, haig de dir que m'ha decepcionat una mica, i no pas per tot allò que ens anem trobant que sens dubte és molt destacable sinò pel camí, ¡¡¡13 quilòmetres de pista forestal!!! Per tant, una possibilitat seria fer aquesta sortida en bicicleta.
Fins ara conec poc el Montnegre-Corredor, però ara per ara trobo a faltar els corriols i viaranys que trobem a les veïnes Serralada Litoral i Marina.
En tot cas, és una excursió molt vàlida per fer un primer acostament a aquestes muntanyes.
L'itinerari d'avui té un recorregut de 13 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 200 metres. La millor época per fer aquesta excursió és la tardor.

0,000Qm. 0,000Qm.Sortim del pàrquing de Sant Martí de Montnegre, tot seguint el GR-92 direcció Santa María de Montnegre.

1,000Qm. 1,000Qm. Alzina Grossa de Can Preses, sens dubte un dels arbres d'interès especial del Montnegre. Contínuem per la pista, tot seguint el GR-92.

1,500Qm. 2,500Qm. Arribem a una cruïlla de camins, nosaltres anem cap a Santa María de Montnegre, obviant el GR-92 que marxa a l'esquerra.

0,200Qm. 2,700Qm. A la dreta trobem un forn de carbonet. Continuem per la pista.

1.050Qm. 3,750Qm. Font dels Degotall. L'entorn està molt naturalitzat. El frontal està sota un torrent per on cau l'aigua que va a parar a un tub. A continuació l'aigua s'escola entre unes pedres i creua la pista per sota, tot seguint el curs del torrent. A principis de novembre aquesta font raja, però segurament en époques molt seques ho deixa de fer. Seguim per la pista.

0,150Qm. 3,900Qm. Ermita de Santa María de Montnegre. Restaurada l'any 2009, la capella és un edifici molt senzill de planta rectangular construït el 1888 seguint la tradició gòtica que aleshores estava de moda, però feta amb maons.

                                 Font de Santa María. Baixant per unes escales que hi ha just davant de l'ermita, arribem a la font. Sempre raja amb un bon doll. El galet de ferro queda perpendicular al frontal de pedra i l'aigua cau en un registre de reixa.

                                 Roure de Santa María de Montnegre. Avui només queden les despulles d'aquest arbre que va caure amb les ventades del 7 de gener de 2010, abans de caure havia arribat a tenir una alçada màxima de 25 metres. Seguim per la pista.

0,500Qm. 4,400Qm. Cruïlla de camins. Seguim recte pel que queda més a l'esquerra, obviant els altres camins.

1,200Qm. 5,600Qm. Cruïlla de pistes, girem a l'esquerra cap a Hortsavinyà i seguim per la pista, obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,800Qm. 6,400Qm. Placeta en memòria de Felix Rodríguez de la Fuente. Seguim recte en sentit descendent.

0,300Qm. 6,700Qm. Coll de Sant Benet. Girem a l'esquerra, seguint el GR-92 direcció Sant Martí de Montnegre.

1,900Qm. 8,600Qm. Font de la Brinxa. A la tardor del 2011 té un bon raig. El frontal està fet de pedra i ciment i l'aigua cau d'un galet directament a una pica rectangular de 1m x0,70cm i desguassa a l'esquerra cap a una bassa. Tot l'entorn està força naturalitzat. Seguim pel GR-92 sense sortir de la pista principal.

4,200Qm. 12,800Qm. Pàrquing Sant Martí Montnegre. Girem a la dreta seguint les marques del GR-83.

0,100Qm. 12,900Qm. Sant Martí de Montnegre. L'esglèsia actual és obra dels segles XVII-XVIII, amb una sola nau i dues capelles a cada costat i una senzilla portada coronada per un massís campanar de torre que ocupa tota l'amplada. Cal destacar també l'ordre, la netedat i la serenor del jardí adjacent. Tanmateix, els Frares Caputxins d'Arenys de Mar es fan càrrec de l'administració i la cura de l'espai. La Festa Major és el diumenge més proper a l'11 de novembre.

Ara hem de baixar per un camí que surt davant de l'entrada principal del recinte religiós de Sant Martí de cara a llevant i en sentit descendent.

0,125Qm. 13,025Qm. A la dreta trobem unes escales que ens baixen fins la Font de Sant Martí.

Font de Sant Martí. Raja amb un bon doll d'una mina tapada amb una porta metal.lica. El frontal és de pedra cobert de molsa i l'aigua cau d'un galet de ferro a una pica rectangular, que posteriorment desguassa en un torrent que marxa avall. La font està en una placeta natural i l'entorn és un racó que val la pena visitar.

Ara només ens queda refer el camí fins el pàrquing punt d'inici i final de l'itinerari d'avui.

Per fer aquesta entrada he extret informació de la Guia. Els Camins de l'Alba. nº14. Montnegre-Corredor. Jordi Roura i Ramon Noguera. Geoestel Guies. Gener 2010 i del blog www.coneixercatalunya.blogspot.com

La propera setmana us faré una proposta músical per conmemorar Santa Cecília.

VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT

2011-11-12T15:04:00.000-08:00

La Roca Foradada, un dels escenaris de la caminada

La setmana passada us vaig dir que avui aniríem d'excursió al Montnegre, però en aquest cas l'actualitat mana i avui us parlaré de la I edició de la VALLROMANES CAMINA PER LA SALUT que es portarà a terme el proper diumenge 20 de novembre.

Lluny de la vessant més esportiva d'altres activitats que organitzen els Trinxacadenes i els Trinxacames, un dels objectius d'aquesta caminada és fomentar tot allò que tingui a veure amb els hàbits saludables.

Per començar es presentaran dos recorreguts molt assequibles i no menys atractius amb unes distàncies de 7 quilòmetres el circuit de muntanya i d'1'5 quilòmetres el circuit urbà. En aquest sentit, l'itinerari urbà serà accesible a cadires de rodes i cotxets de nen petit. Durant la propera setmana en el blog de la caminada http://www.trinxacames.blogspot.com/ l'organització us anirà donant informació sobre l'esdeveniment i desvetllant alguna curiositat.

Per altra banda, aquesta caminada també té una vessant solidària i la totalitat de l'import recaptat amb les inscripcions, anirà integrament a l'Associació Espanyola contra el Càncer (Delegació Catalunya).

La sortida serà a les 10 del matí de la nova pista poliesportiva coberta i ja podeu comprar els tiquets a un preu de 5 Euros, a l'Ajuntament, al Casal, al Bar La Plaça i a la Farmàcia Guanter. Tanmateix, també es podran adquirir el mateix diumenge fins 30 minuts abans de començar, amb una limitació de 500 inscrits.
Per cert, els menors de 12 anys, tenen l'inscripció gratuita i no caldrà que compreu tiquets per ells.

Ens veiem el 20-N a Vallromanes, hi ha temps per tot, per votar i caminar.

LA VERITABLE FONT DEL SENGLAR DE TEIÀ

2011-11-04T15:38:00.000-07:00

La Font del Senglar

Avui toca una fe d'errates i malgrat no sigui fàcil, intentarem aclarir com es diuen algunes fonts de Teià.
Tot va començar ara farà tres anys quan el desembre del 2008, vaig fer una entrada sobre Les Fonts de Teià on presentava un itinerari de 7 quilòmetres en el transcurs del qual visitàvem 6 fonts. Fins aquí cap problema.

Tot es va començar a complicar el marçde 2010, quan el Parc de la Serralada Litoral, va editar un tríptic sobre La Ruta del Vedat (SL C-111) i on en el mapa del tríptic hi figurava la Font del Senglar, però hi mancava la descripció per arribar-hi.

Segons vaig interpretar per la situació de la font en el mapa, vaig creure que es tractava de la font que jo anomenva Font del Gripau, (ja és normal que algunes fonts s'anomenin de dues o tres maneres diferents), però un any i mig després per fi avui us parlaré de la veritable Font del Senglar de Teià.

Malgrat tot, aquest no és un cas tancat, perquè ara resulta que les senyals del Parc anomenen a la Font del Sagrat Cor, Font de les Perdius i llavors quin nom cal donar-li a la font que coneixem com Font de les Perdius i que està 350 metres més amunt. Si algú té la resposta us agraïria que m'ho féssiu saber. Però anem a pams i avui cal parlar de la Font del Senglar.

Per arribar a la font us presentarem dues opcions.

1. Sortint de dalt de la riera de Teià, allà on s'acaba l'asfalt, hem de seguir les indicacions per arribar al Sagrat Cor i el Refugi del Vedat (SL C-111). De dalt de la riera a la Font del Senglar nomès hi ha uns 500 metres.

2. Agafem l'itinerari publicat el desembre de 2008 "Les Fonts del Teià" i comencem la variant d'avui en el punt que diu "Pel peu del Sagrat Cor, hi passa una pista, si la seguíssim a l'esquerra en sentit descendent, baixaríem a Teià" i en aquest punt nosaltres obvíem les indicacions que ens marca el recorregut del 2008 i baixem per la pista.
Sis-cents metres més avall arribem a la Font del Senglar.

Font del Senglar. Sempre raja. El frontal és de llamborda i el boc per on surt l'aigua, representa el cap d'un senglar. Hi ha dues piques, la primera és una teula i la de sota està feta de pedra. A continuació es forma un bassal, simulant un petit safareig de 1'5 metres x 0,80 metres. L'entorn està molt naturalitzat i hi ha un predomini d'alzines. Per acabar al costat de la font hi ha un parell de bancs.
Tanmateix, tot just a sota, en una feixeta hi ha dues taules amb quatre bancs on hi caben 25 o 30 persones. Sens dubte és un bon lloc per esmorzar-hi si fem una excursió per Teià.
Aquest indret es va recuperar l'any 2009 per l'ADF de Teià.

Per continuar cap a Teià, seguim baixant per la pista. Cent-cinquanta metres més enllà sortim a una pista més ampla. Seguim avall, tot passant pel costat d'uns eucaliptus que ens queden a mà esquerra. Tres-cents metres més avall, ja som a la riera de Teià i ja només ens resten 1200 metres de suau baixada fins a tornar a trobar-nos al Mercat Municipal de Teià inici i final de l'itinerari "Les fonts de Teià".

La setmana vinent anirem d'excursió al Montnegre.

LES 19 FONTS DE MUNTANYA DE BADALONA

2011-10-27T14:36:00.000-07:00

Font de l'Amigó

Mica a mica arran d'anar recorrent camins, corriols, arxius, biblioteques... i també gràcies a treballs que es van publicant, podem anar catalogant les fonts dels diferents municipis de les Serralades Litoral i Marina. En molts casos trobar-les i explicar en quin estat es troben, altres certificar que fa anys que estan perdudes i en el millor dels casos, descriure recorreguts per unir-ne unes amb les altres i presentar itineraris de natura.

Aquesta llista de les fonts de muntanya de Badalona, en cap cas és una llista tancada, potser que m'han deixi alguna, n'hi ha que encara no les he trobat i d'altres que malgrat sé on son, no n'he parlat al blog, d'altres poden ser restaurades d'aquí un temps o patir desperfectes, n'hi ha que no són accesibles perquè estan a propietats privades...
Per tant, feu-me tots els apunts i esmenes que creieu, sobre la llista que us presento a continuació.

1. Font de Sant Jeroni (del Lleó) Sempre raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

2. Font de Can Mora. Trobada. En principi raja. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

3. Font de Ca l'Artiller. Trobada. Molt descuidada. Sector Vallensana. Pendent de parlar-ne.

4. Font de Can Mas. Desconeguda. Tanmateix, he trobat alguna referència força recent.

5. Font de Ca l'Alemany. Totalment perduda. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

6. Font de l'Amigó. Raja i està en molt bon estat. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

7. Font de Can Coll. Sempre raja. Barri de Canyet. Tanmateix, està dins una finca particular.

8. Font del Goig o de Can Ruti. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

9. Font del Pop o Beu-i-Tapa. Raja. Esmentada a "La Vall de Pomar" gener de 2011

10. Font de l'Arboç. Mai trobada. Segurament menjada per la pedreda de Vallensana.

11. Font dels Pins. Desapareguda, al capdavall del Torrent de l'Amigó.

12. Mina de la Fontsanta. Proporciona l'aigua a la font de Sant Miquel. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

13. Font de Sant Miquel. Situada en el claustre del monestir de Sant Jeroni. Raja. Esmentada a "La Vall de Sant Jeroni" octubre de 2010.

14. Font de la Devesa. Trobada fa molts anys. Cal rebuscar-la. Sector Vallensana.

15. Font del Mig. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

16. Font de Les Mallorquines. Segurament desapareguda. Transmissió oral. Torrent de l'Amigó.

17. Font del Gat. Desconeguda. Esmentada a Badalona: recull gràfic 1888-1965. Núria Sadurní i Puigbó Ed. Efadós 2005. Aquest llibre el podeu trobar a la biblioteca Can Casacuberta de Badalona.

18. Font de la Rosa. Dins la Torre Codina ( propietat de l'Ajuntament de Badalona, masia tancada des de fa set anys) Barri de Canyet. Estat de la font: Desconegut.

19. Font de Can Ferrater. Desconeguda. Barri de Canyet (Al costat de les pistes d'atletisme) Surt en un mapa editat per l'Oficina de Turisme de Badalona amb el títol "Itineraris per Badalona a la Serralada de Marina"

Properament, aclarirem quina és la veritable Font del Senglar de Teià.

GR 83. ETAPA 1 MATARÓ- COLLSACREU (ARENYS DE MUNT). LA FONT DEL MAL PAS

2011-10-20T11:13:00.000-07:00

La Font del Mal Pas

Durant el mes de setembre, vam descriure una possible etapa 0 del GR-83 entre Mollet i Mataró, a partir d'ara cada mes parlaré d'un indret, d'un personatge, d'un fet, d'un itinerari... relacionat amb cadascuna de les onze etapes d'aquest sender. La descripció de l'itinerari està perfectament explicat a la guía del Camí del Nord i amb aquestes entrades només vull posar l'accent en certs aspectes o descriure itineraris a partir d'un punt del Camí.
Com anireu veient, com és el cas d'avui, faré un especial èmfasi en les fonts que anem trobant, tractant-se d'aquest blog no podia ser d'una altra manera.
Durant aquestes dues primeres etapes d'octubre i novembre caminarem i creuarem el Parc Natural del Montnegre-Corredor. Avui ens atansarem fins la Font del Mal Pas i el mes vinent mirarem d'arribar a les fonts de la Brinxa, de Santa María i dels Degotalls.
Si no tenim possibilitat de disposar de transport al Collsacreu, una bona opció es baixar a Arenys de Munt pel Fondo Rossell. En aquest sentit, en només dos quilòmetres serem a Arenys de Munt on trobarem un autobús cada hora que ens baixarà fins l'estació de tren d'Arenys de Mar.

La Font del Mal Pas, està ubicada al terme de Dosrius, concretament al veïnat de Canyamars i la trobarem justament en el quilòmetre 10 del recorregut, després d'haver caminat unes dues hores i tres quarts. Està situada a peu de pista, per tant si no som molta colla, és un bon lloc per fer un most. El nom pot ser que vingui de la dficultat d'accès que antigament hi havia per arribar a la font.

Ahir vaig trobar-hi aquesta descripció en un llibre "Al peu de la muntanya, ensotada a frec de terra, fent-li teulada dos plàtans, una modesta roca acull el galet de ferro antic, del qual brolla l'aigua que tot seguit s'escola per terra.
Davant la font, protegint-la, una altra roca granítica priva que la possible locomoció de l'ample vial pugui apropar-se massa perillosament al reduït espai d'emplaçament de la font".
13 d'agost de 1981

Aquest text, l'he extret del llibre "FONTS. ITINERARIS PER LES FONTS DE MATARÓ I MUNICIPIS DE L'ENTORN". editat pel GRUP LLAVOR. DE L'OMNIUM CULTURAL DE MATARÓ l'any 1985

Tanmateix, trenta anys més tard, concretament el 25 d'agost de 2011 la font queda sota el camí, en un espai més aviat triangular, amb un banc de fusta a cada lateral. Les parets són de pedra, això sí, la que ens queda a banda dreta és força més alta. El galet de ferro surt d'un frontal de pedra i ciment i cau en una modesta pica quadrangular arran de terra. A finals d'agost, cau un rajolí d'aigua i tardo gairebé un parell de minuts per omplir una cantimplora d'un litre. Durant les següents hores bec d'aquella aigua i posteriorment no haig de lamentar cap conseqüència. Malgrat tot, aneu amb compte perquè és una font natural sense garantia sanitària.

La setmana vinent parlarem de les 18 fonts de muntanya de Badalona.

XX Anys de la Primera Estació de BTT a Vallromanes

2011-10-12T14:08:00.000-07:00

Típica bicicleta de muntanya de 1990

Fa dos anys començava una entrada amb aquest text " Arreu de Catalunya hi ha una sèrie de pobles i ciutats que de seguida els assocíem amb un esport. Tanmateix, tenim a Badalona el bàsquet, a Granollers el handbol, a Terrassa l'hoquei herba, a Igualada i Reus l'hoquei patins, a Viladecans el beísbol, a Sant Boi el rugby i encara trobaríem algun exemple més.
Si algú em preguntés quin és l'esport "rei" a Vallromanes, no dubtaria ni un moment en donar la meva resposta: la bicicleta tot terreny".

Aquest cap de setmana a Vallromanes s'ha inaugurat una exposició on segurament trobem l'explicació d'aquesta relació tan estreta entre el municipi i la BTT.
Les primeres bicicletes de muntanya van començar a circular per Estats Units l'any 1973 i cap a finals dels 80 i sobretot principis dels 90 arriben a Catalunya.

A Vallromanes 4 nois en Joan Gomis, el Valentí Gomis, en Marcos Morales i en Carlos Schilt, decideixen muntar la primera estació de BTT a Vallromanes, imitant el model de les estacions d'esquí (remuntador, forfait, pistes per colors, segons el grau de dificultat, lloguer de material...), el centre neuràlgic era una botiga ubicada a la Rambla i anomenada BIKE ROMANES.
Els mitjans de comunicació a nivell estatal parlen del fet i paral.lelament aquests quatre emprenedors organitzen curses. Pocs dies abans de la Inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona, a Vallromanes es cel.lebra l'última prova del Campionat d'Espanya d'Espanya de l'edició de 1992.

Aquest divendres passat al Casal, durant una estona tots vam ser vint anys més joves i a més a més d'en Joan, en Valentí, en Marcos i el Carlos també hi eren en Francesc Sala, la Marga Cuesta i en Tomas Misser... guanyadors d'aquelles curses i dues-centes persones que omplien l'auditori i que s'estimen aquest esport i l'entorn. Sens dubte, va ser un acte molt emotiu.
Però no patiu, si voleu veure l'exposició i l'audiovisual que s'ha fet per l'ocasió, encara teniu temps fins el 29 d'octubre.

La setmana vinent parlarem de la Font del Mal Pas.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XII: MÀRIUS SERRA II

2011-10-05T14:33:00.000-07:00

Estat en el qual es trobava l'entorn de la Font de Sant Bru l'any 2006. VEUREM QUE HI TROBAREM ARA!!!

Aquesta entrada en un principi arriba amb dos mesos de retard, havia de sortir publicada a l'agost, però com heu vist, altres troballes i descobertes li han passat al davant.
Casualment la publico avui, a pocs minuts de Sant Bru, patró de la Cartoixa de Montalegre i festa gran i a més a més sense premeditació. Tot just, fa una estona que m'he adonat que demà és 6 d'octubre.
La llista de les 27 paraules que en Màrius Serra ens acosta és la següent,

esquitllentes: Anar d'esquitllentes. Anar amb cautela per a no ser vist.

estai: En naútica, cap o cable que subjecta tot pal o masteler perquè no caigui vers la popa.

fona: Instrument format d'una bossa de tela o de pell amb un cordill a cada extrem, dins la qual es posa una pedra o altre projectil, i fent-la voltar ràpidament se li dóna impuls per a llançar aquell contra un enemic o contra un objecte. En castellà. Honda.

freturós: Mancat, no posseidor.

fútil: Mancat d'importància, que no val la pena d'ocupar-se'n.

gaiato:Bastó que usen els pastors, encorbat en la seva part superior.

galzador: Eina semblant a un ribot, de fulla estreta, que empren els fusters i els boters per fer galzes a la fusta.

galze: Rebaix en una peça de fusta per encaixar-n'hi una altra.

garlar: Parlar de coses fútils, pel gust de parlar.

hidròfug: Dit de la substància que repel.leix l'aigua.

lacònic: Que expressa el pensament amb molt poques paraules.

laudatori: Que conté lloança.

llec: En els ordes i en les congregacions religioses, dit del monjo que no fa vots solemnes i serveix en les feines domèstiques de la comunitat.

llucar: Mirar, veure.

magí: Col.loquialment parlant, el Cap.

marmessor: Persona nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d'executar la seva darrera voluntat.

moltó: Mascle de l'ovella castrat.

pana: Detenció anormal en el funcionament d'un motor. Espatllar-se.

panegíric: Sermó en honor a un sant en el día de la seva festa.

paronomàsia: Joc de paraules en què s'oposen dos mots que només es diferencien en algun fonema, o és usat el mateix mot en dos sentits diferents.

patuès: Terme per anomenar, sovint de manera despectiva, certs parlars, en especial els mancats de cultura literària escrita i emprats només en la conversa familiar.

repapiejar: Tenir afeblides les facultats mentals a causa de l'edat.

setial: Seient de cerimònia, distingit.

sima: Corda gruixuda i forta.

solideu: Casquet de seda que usen els eclesiàstics.

troica: Grup de tres persones que, de fet, governen un estat, o dirigeixen una organització o un organisme.

vànova: Cobrellit d'abric i d'ornament, de teixit gruixut, de punt o de ganxet, generalment formant mostres o dibuixos i guarnit de serrell.

xaruga: Arada de ferro, amb pala lateral, emprada pel conreu de l'arròs i d'altres conreus en què hom ha de fer els solcs molt profunds.

Per fer aquesta entrada he extret informació de les edicions digitals del Diccionari de l'Enciclopedia Catalana i del Diccionari Català-Valencià-Balear Alcover-Moll.

Molt aviat parlarem de la Font de Sant Bru o dels Ocellets a tocar de la cartoixa.

LA RUTA ESPINÀS

2011-09-27T14:46:00.000-07:00

La Font del Ferro d'Argentona

Avui acabem aquest monogràfic al voltant de l'etapa 0 del GR-92 i quan vaig haver de buscar un nom per aquesta etapa ho vaig tenir molt clar, "La Ruta Espinàs".
Principalment hi ha dos motius, per una banda Josep Maria Espinàs de petit estiuejava a Argentona i de ben segur algun dia d'excursió havia trepitjat aquests camins i begut aigua d'alguna de les seves fonts. Però sobretot és un homenatge a l'escriptor que després de la seva vintena d' A peu per... ens ha passejat per diferents comarques dels Païssos Catalans i de la resta de l'Estat Espanyol i particularment a mí m'ha fet devorar els seus llibres de viatge i m'ha transmés el missatge que la millor manera de conèixer una terra és trepitjar-la.
Espero que si algun día s'assabenta que aquest blogaire ha batejat aquesta itinerari amb el seu nom no es molesti, a mí em costa molt poc imaginar-lo anant amb en Sebastià A peu pel Maresme.
Aquesta excursió té una llargada de gairebé 17 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 250 metres.

El Camí Pas a Pas

0,000Qm. 0,000Qm. El punt d’inici el situarem a la parada d’autobus d’Òrrius. Baixarem per la carretera (BV-5106), direcció Argentona.

0,100Qm.0,100Qm. Girem a la dreta per un carrer asfaltat

0,200Qm.0,300Qm. Ens enfilem a l’esquerra per un carrer que uns metres més amunt després de passar la indicació de l’Escola Bressol en un revolt es torna pista de terra. Nosaltres sempre per la pista principal.

0,350Qm. 0,650Qm. Arribem a cruïlla. (Si vam fer la primera etapa des de Mollet, vam baixar per la pista que ens queda a la dreta). Ara nosaltres contínuem per la de l’esquerra.

1,500Qm. 2,150Qm. Obvíem la pista que marxa a l’esquerra i nosaltres contíunem recte amunt.

0,900Qm.3,050Qm. Arribem a una cruïlla, nosaltres hem de continuar recte cap a Argentona.

0,350Qm.3,400Qm. Cruïlla. Seguim avall, direcció Argentona.

0,150Qm. 3,550Qm. Un camí ens creua i pocs metres més endavant trobem una pista a la dreta tancada amb una cadena, nosaltres ho obvíem tot i contínuem per la pista principal.

0,700Qm. 4,250Qm. Contínuem per un camí carreter que trobem a la dreta.

0,200Qm. 4,450Qm. Després de pujar una mica, arribem a una cruïlla. Obvíem el camí de la dreta i nosaltres contínuem recte.

1,700Qm. 6,150Qm. Des d’aquest corriol tindrem molt bones vistes de Mataró i posteriorment del Castell de Burriac. No hem de fer cas als camins i viaranys que trobem a banda a banda. Nosaltres sempre avall pel corriol principal, fins que trobem un torrent a la dreta. Ara nosaltres seguirem pel sender que hi ha al costat del torrent i que puja paral.lel al mateix.

0,080Qm. 6,230Qm. Arribem a una pista. Però COMPTE!!! Perquè sense sortir a la pista, nosaltres hem de seguir pel corriol que puja a la nostra esquerra.

0,250Qm. 6,480Qm. A la nostra dreta tenim el monument que conmemora el V Centenari de les Municipalitats de la Baronia del Maresme. Nosaltres contínuem pel corriol que hi ha just davant d’aquest monument i que ens ha de pujar fins el Castell de Burriac.

0,300Qm. 6,780Qm. Després d’un fort pendent, on potser haurem de posar alguna vegada les mans ja serem al Castell de Burriac.

0,350Qm. 7,130Qm. Castell de Burriac. Per sortir del castell, tornarem a la porta d’entrada. Girarem a l’esquerra i després de baixar unes escales, seguirem per un camí carreter que ràpidament ens baixarà fins una pista.

1,250Qm. 8,380Qm. Girarem a la dreta direcció Argentona per la pista, sempre avall, obviant tots els camins que menen a banda i banda. Arribarem a una cruïlla. Si giréssim a l’esquerra, a 250 metres trobaríem la Font del Ferro i una mica abans la Font del Grup. Per continuar el nostre itinerari seguim avall.

0,150Qm. 8,530Qm. Girem a l’esquerra per un corriol cap a la Font de l’Esquirol.

0,125Qm. 8,655Qm. Arribem a les fonts de l’Esquirol i l’Esquirolet. Ara anem cap a la font de les Sureres, seguint el corriol que passa per davant la font de l’Esquirolet.

0,025Qm. 8,680Qm. Trobem una bifurcació. Seguim pel camí de sota.

0,100Qm. 8,780Qm. Arribem a la Font de les Sureres. Seguim pel corriol que passa a tocar de la font.

0,190Qm. 8,970Qm. Sortim a una pista i uns 40 metres davant nostre hi ha la Font del Camí. Contínuem avall.

0,070Qm. 9,040Qm. Arribem a un carrer asfaltat. És el Passeig de Burriac. Seguim avall.

0,300Qm. 9,340Qm. Girem a l’esquerra per un carrer.

0,050Qm. 9,390Qm. Girem a la dreta i ara anem per l’Avinguda Burriac.

0,100Qm. 9,490Qm. A mà dreta hi ha el Parc de la Font Picant. Al fons del parc hi ha la font.

0,100Qm. 9,590Qm. Després de visitar la font tornem a l’Avinguda Burriac i contínuem avall cap al centre del poble. Girem a l’esquerra pel carrer Antoni Moragas.

0,280Qm. 9,870Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres anem cap a l’esquerra pel carrer que ens porta de seguida al Club de Tennis Casino d’Argentona.

0,070Qm. 9,940Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellavista.

0,350Qm. 10,290Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Abat Escarré.

0,050Qm. 10,340Qm. Enllacem amb el carrer Mossén Cinto Verdaguer, fins l’Avinguda Puig i Cadafalch a l’alçada del Tramvia, al costat de la Plaça Nova.

0,080Qm. 10,420Qm. Travessem la Plaça Nova i contínuem pel carrer de Carreras i Candi

0,200Qm. 10,620Qm. Arribem a la carretera C-1415c i amb MOLT DE COMPTE la creuem.

0,080Qm. 10,700Qm. Ara contínuem per una pista de terra fins que arribem a una cruïlla.

0,080Qm. 10,780Qm. Obvíem el camí que marxa a la nostra dreta i nosaltres creuem la riera d’Argentona a gual, per posteriorment continuar pel camí que trobem a la dreta abans del túnel.

2,900Qm. 13,680Qm. Anem tota l’estona paral.lels a la riera. En algún tram encara podem veure les vies del tramvia que unia Mataró i Argentona. Arribem a la rotonda del Mas Costabella.

0,300Qm. 13,980Qm. Fem mitja rotonda i passem per davant el Parc de Bombers, contínuem avall per la Via Sergia. Canviem de vorera.

0,500Qm. 14,480Qm. Creuem l’autopista per dalt i continuem avall fins la carretera de Barcelona.

0,100Qm. 14,580Qm. Creuem la carretera i girem a l’esquerra cap al centre de Mataró.

0,100Qm. 14,680Qm. Girem a la dreta pel carrer Cabrils.

0,400Qm. 15,080Qm. Arribem al passeig de Marina i girem a l’esquerra pel Parc de Mar, fins el pas soterrani.

0,900Qm. 15,980Qm. Passem per sota el pas soterrani i ja sortim a les platges de Mataró. Per arribar a l’ESTACIÓ DE MATARÓ només ens queda anar seguint el front marítim cap al nord.

0,850Qm. 16,830Qm. ESTACIÓ DE MATARÓ. Ara cal anar cap a la PLATJA DEL CALLAO on hi ha l’inici del Camí del Nord. Hi arribarem seguint amunt pel Passeig Marítim i la trobarem després de la platja del Varador.

DADES PRÀCTIQUES

Malgrat que hi ha transport públic entre Òrrius i Mataró, cal dir que hi ha un autobús de l’empresa SAGALÉS més o menys cada dues hores. Consulteu horaris. Tanmateix, ara per ara els diumenges aquest autobús no circula.

Ara que ja hem arribat a la Platja del Callao, ja podem començar aquest Camí del Nord. A partir d'ara, com el GR està molt ben marcat i a més a més hi ha una guía molt complerta sobre aquest Camí, cada mes us parlaré d'un indret, d'un personatge, d'un paisatge... de l'etapa que pertoqui. Per tant, el mes d'octubre us faré cinc cèntims de la Font del Mal Pas que trobarem quan fem l'etapa 1 entre Mataró i el coll de Collsacreu a Arenys de Munt.

DEL BAIX VALLÈS AL MARESME

2011-09-20T14:23:00.000-07:00

Font de Can Gurri

Ja ha arribat la tercera entrega d'aquest monogràfic al voltant d'aquesta etapa 0 del GR-83. Com heu pogut veure aquesta travessa és força llarga, (33 quilòmetres), per tant calia pensar una variant per aquells caminadors que us agraden les distàncies una mica més curtes.
Dit i fet. Aquesta setmana us presentarem el rutómetre dividit en dues etapes. La primera avui Del Baix Vallès al Maresme (Mollet-Òrrius) i la segona la propera setmana La Ruta Espinàs (Òrrius-Mataró).
El fet de baixar fins a Òrrius fa que el quilòmetratge augmenti una mica, però esperem que els itineraris que us proposem us facin patxoca i ja no tingueu excuses per no fer aquesta travessa entre el Baix Vallès i la capital del Maresme.
La sortida d'avui té una distància de 19,7 quilòmetres i 600 metres de desnivell positiu.

El camí pas a pas

0,000Qm 0,000Qm.El punt d’inici el situarem a la Plaça Catalunya de Mollet del Vallès. Començarem a caminar per la Rambla Balmes, per enllaçar a l’alçada del Casal Cultural amb el carrer Berenguer III, i seguir-lo avall fins l’estació de trens Mollet-Sant Fost.

0,400Qm. 0,400Qm. Passarem per sota el pas soterrani i contínuarem direcció Martorelles pel carrer de la Indústria, per posteriorment enllaçar amb el pont peatonal que passa per sobre l’autopista i la via de l’AVE. Arribarem a Martorelles pel carrer Barcelona a l’alçada de la Derbi i continuarem recte fins a la cruïlla de les carreteres B-500 (Mollet-Badalona) i BV-5001 (La Roca del Vallès-Santa Coloma de Gramenet).

1,000Qm. 1,400Qm. Travessem i contínuem pel vial que va per sota la carretera que travessa Sant Fost direcció Badalona.

0,150Qm. 1,550Qm. Creuem un petit parc, tot pujant uns esglaons i trobarem un carril bici que seguirem amunt. Uns metres més endavant entrem al carrer Ronda del Mercat.

0,350Qm. 1,900Qm. Travessem el pont que uneix Sant Fost i Martorelles i contínuem per un corriol que va paral.lel al torrent de Can Sunyer.

0,200Qm. 2,100Qm. Pugem unes escales, creuem el pont, girant una mica a la dreta i baixem sis esglaons per seguir paral.lels al torrent, ara seguint el camí que en un inici passa pel costat de l’escola Les Pruneres.

0,400Qm. 2,500Qm. Quan arribem a l’alçada d’unes pistes de petanca, baixem uns esglaons i creuem el torrent a gual. Passem pel costat d’un gran lledoner i girem a la dreta, per davant la masia de Can Sunyer. Tot just passar la masia, girem a mà esquerra per un corriol i contínuem paral.lels al torrent.

0,150Qm. 2,650Qm. Creuem el torrent per una passera, feta amb pedres i contínuem pel marge dret.

0,200Qm. 2,850Qm. Travessem el torrent per un pont i girem a la dreta, tot continuant amunt.

0,150Qm. 3,000Qm. Pugem per unes escales, al capdamunt hi ha una gran taula rodona. Travessem un mur i seguim pel corriol que creua un camp abandonat. Després d’una curta pujada i planejar una mica arribarem a la finca de Can Roda.

0,350Qm. 3,350Qm. Ara a banda dreta tenim un corriol que després de seguir-lo uns 80 metres ens portaría fins la Font de Can Roda.

Per seguir el nostre itinerari, hem de continuar per la pista ampla que va paral.lela al torrent.

0,200 Qm. 3,550Qm. Davant la porta principal de la finca de Can Roda, a l’esquerra trobem un camí en lleugera pujada. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, l’anem seguint. Estem anant pel camí del Pruneller.

0,300Qm. 3,850Qm. A l’alçada d’una fita de Can Roda, el camí s’eixampla una mica, nosaltres seguim amunt cap a Santa María de Martorelles.

0,350Qm. 4,200Qm. Arribem al nucli urbà i girem a l’esquerra pel costat del poliesportiu. Ara anem pel carrer del Carme.

0,200Qm. 4,400Qm. Creuem la carretera que uneix Martorelles amb Santa María de Martorelles i contíuem pel carrer de l’Escola, que puja lleugerament a l’esquerra.

0,200Qm. 4,600Qm. Passem per davant del cementiri i contínuem pel Camí Ral.

0,250Qm. 4,850Qm. Arribem a Can Bernades i seguim el corriol que en un inici va paral.lel a la paret de la finca.

0,100Qm. 4,950Qm. Sota el torrent, a banda dreta tenim la Font de Beu-i-Tapa. Nosaltres seguim pel corriol principal, obviant els viaranys que ens menen a banda i banda. La segona part d’aquest camí va guanyant alçada quan s’acosta a Can Girona.

0,350Qm. 5,300Qm. Sortim a una pista més ampla. Girem a la dreta, tot passant pel costat de Can Girona. Tres-cents o quatre-cents metres més endavant deixem a la dreta El Safareig Rodó.

0,750Qm. 6,050Qm. A banda dreta hi ha una petita clariana, si baixéssim pel corriol que hi ha en el marge, després d’uns 30 o 40 metres arribaríem al Gorg de Can Ros. Per seguir el nostre itinerari, nosaltres continuem amunt per la pista cap a la Font de la Mercé. En aquest tram estem seguint el GR-97-3.

0,200Qm. 6,250Qm. Obvíem la pista que puja a l’esquerra i nosaltres contínuem recte.

0,150Qm. 6,400Qm. Font de la Mercé. Contínuem pista amunt.

0,080Qm. 6,480Qm. A banda esquerra veiem la Sèquia de Can Girona. Contínuem amunt.

0100Qm. 6,580Qm. Deixem el GR-97-3 i contínuem per una pista molt costeruda que mena a l’esquerra del GR.

0,300Qm. 6,880Qm. A l’esquerra trobem l’entrada de la Font de Can Santpare. La font està just sota el xiprer que veiem a uns 100 metres d’aquí. Nosaltres continuem amunt.

0,550Qm. 7,830Qm. Arribem a una cruïlla. Davant nostre marxa una pista tancada amb una cadena. A 100 metres d’aquest punt hi ha la Font de Can Barbeta. Per seguir el nostre itinerari nosaltres obvíem aquesta pista i fent el revolt a la dreta seguim amunt.

0,250Qm. 8,080Qm. Abans d’una forta rampa a banda esquerra, hi ha una placeta, a la dreta entre els esbarzers hi ha la Fonteta de Can Gurri. Pocs metres davant nostre, surt un corriol que després d’uns 100 metres ens durà fins la Font de Can Gurri. Nosaltres seguim amunt per aquesta feixuga rampa, sempre per la pista i obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,400Qm. 8,480Qm. A l’esquerra trobem l’entrada del Dolmen de Can Gurri. Contínuem amunt per la pista.

0,150Qm. 8,630Qm. Arribem a una cruïlla, al costat d’una torre elèctrica. Nosaltres girem a l’esquerra cap a la vessant de marina. Ara durant uns metres seguirem el GR-97-3 direcció nord fins que conflueixi amb el GR-92.

0,300Qm. 8,930Qm. Arribem al GR-92. L’hem de seguir en sentit nord fins Can Camat (9 quilòmetres més endavant). Baixem a l’esquerra per uns esglaons que rellisquen moltíssim MOLT DE COMPTE!!!. En aquest tram el corriol està força erosionat.

0,300Qm. 9,230Qm. Sortim a un carrer asfaltat de l’urbanització Alella Park, girem a l’esquerra.

0,050Qm. 9,280Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra que ens portarà fins el Coll de Font Cera.

0,430Qm. 9,710Qm. Creuem la carretera BP-5002 que uneix Granollers i El Masnou. COMPTE AMB EL TRÀNSIT!!!. El punt més fácil de fer-ho, és anant a buscar el corriol que puja pel marge, just davant, a l’altre banda de la carretera. Quan trobem la pista ampla, ja no la deixarem fins el Coll del Clau, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda i sempre cap al nord.

1,740Qm. 11,450Qm. Coll del Clau. Aquí trobem una cruïlla múltiple. COMPTE DE NO EQUIVOCAR-NOS. El GR-92 segueix un corriol davant nostre que de seguida s’enfila per un rocar entre pins.

0,500Qm.11,950Qm. Coll de Can Gurgui. Hem de seguir per la pista que puja a la nostra dreta i 50 metres més endavant seguir per un corriol que trobem a l’esquerra. Aquest camí està bastant erosionat, però té molt bones panoràmiques. Gairebé quan ja som a dalt, deixem a l’esquerra Can Gallemí, l’última casa de Vallromanes pel sud.

1,000Qm. 12.950Qm. Can Riera. Girem a la dreta i seguim per una pista que passant per davant la masia ens endinsa a les Planes de Sant Mateu i ens puja fins un pla elevat.

0,200Qm. 13,150Qm. Girem a l’esquerra i passejant per un bucòlic sender, arribarem a l’ermita de Sant Mateu.

0,365Qm. 13, 515Qm. Ermita de Sant Mateu. De la banda de ponent, surt el corriol que ens baixarà fins la font de Sant Mateu.

0,310Qm. 13,825Qm. Font de Sant Mateu. Pugem a la pista que passa per sobre la font i girem a l’esquerra.

0,540Qm. 14,365Qm. Arribem a una pista més ampla i girem a l’esquerra.

0,350Qm. 14,715Qm. Can Bernadó. La masia i la torre de comunicacions queden a la dreta.

1,040Qm. 15,755Qm. Creu de Can Boquet. Deixem a l’esquerra la pista que baixa a Vilassar, a la dreta la que baixa a Vilanova del Vallès i nosaltres contínuem amunt cap a La Roca d’en Toni.

0,770Qm. 16,525Qm. Roca d’en Toni. Nosaltres contínuem per la mateixa pista, sempre cap al nord.

1,225Qm. 17,750Qm. Can Camat. Arribem a una cruïlla de camins. Deixem el GR-92 que marxa cap a Sant Bartomeu de Cabanyes i nosaltres girem a la dreta, direcció Argentona.

0,030Qm. 17,780Qm. Abandonem la pista i comencem a baixar pel camí carreter que trobem a l’esquerra i que ens portarà cap a Òrrius.

1,300Qm. 19,080Qm. Arribem a una cruïlla, nosaltres contínuem avall, sempre per la pista principal, obviant tota mena de camins a banda i banda.

0,350Qm.19,430Qm. La pista ja és asfaltada i arribem a una cruïlla, nosaltres girem a la dreta cap al centre urbà.

0,200Qm.19,630Qm. Arribem a la carretera d’Argentona. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 19,730Qm. ÒRRIUS. A l’esquerra el centre del poble, a la dreta la parada del bus.

DADES PRÀCTIQUES
Malgrat que hi ha transport públic entre Òrrius i Mataró, cal dir que hi ha només un autobús de l’empresa SAGALÉS més o menys cada dues hores. Consulteu horaris. Tanmateix, ara per ara els diumenges aquest autobús no circula.

23 PUNTS D'INTERÈS DE L'ETAPA 0 DEL GR-83.

2011-09-13T14:42:00.000-07:00

La inconfusible silueta del Castell de Burriac.

Després de presentar la setmana passada l'itinerari de l'etapa 0 del GR-83, entre Mollet i Mataró, avui farem una breu descripció de 23 indrets d'interès per on passa la ruta. Tanmateix, per trobar-los, en algun cas, com a molt us haureu de desplaçar com a màxim 200 metres del recorregut, però mai superarà aquesta distància.
Tanmateix, el més interessant d'aquesta entrada és que per primera vegada parlarem de 7 fonts d'Argentona, el Castell de Burriac, el Tramvia que unia Mataró i Argentona, així com de dos elements hidrològics i un gorg de Santa María de Martorelles.
Aquests punts d'interès són els següents:

1. Font de Can Roda. Aquesta font sempre raja i aboca les seves aigües al Torrent de Baix.
Per la seva banda Can Roda Nou, fou construït cap a finals del segle XIX pels senyors Bonaplata, una familia de molt supòsit a Barcelona i utilitzaven el casal com a residència d’estiueig.
Una cop va estar acabada la casa, vàren fer acondicionar i remodelar la font que porta el seu nom, col.locant-li inclús una placa de ceràmica heràldica d’estil renaixentista i la van oferir a la pública curiositat i gaudiment.
Així, la canalla del poble, les tardes d’estiu pescaven cap-grossos a la resclosa, feien basses amb l’aigua riallera de la torrentera, mentre es menjaven la mitja presa de xocolata de pedra a l’hora de berenar.

2. Font de Beu-i-Tapa. Aquesta font fa anys que està eixuta i molt abandonada. El raig d’aigua duria sorgir de la roca a través d’un galet de ferro. Una petita construcció feta de maó amb un arc li feia d’aixopluc.
El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escás que calia beure i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués.

3. El Safareig Rodó. Aquesta gran bassa circular, de 18 metres de diàmetre i 1500 metres cúbics de capacitat, serveix per emmagatzemar l’aigua com a dipòsit de reserva per a usos de la casa de Can Girona.

4. Gorg de Can Ros. Antigament en aquest indret hi havia la Font de Can Ros. Aquesta font prenia l’aigua de la sèquia de Can Girona, igual que la Font de la Mercé. Actualment, després de dies plujosos el gorg malgrat ser modest està força ufanós i és un abeurador perfecte pels animals que habiten aquestes muntanyes.

5. Font de la Mercé. Sempre raja. Neix de dues mines una mica més amunt de la font. A través d’una sèquia d’obra, l’aigua arriba fins a la font de la Mercé. El raig surt d’una paret d’obra revestida de pissarra a través d’un galet metàl.lic, una branqueta fa de tap.
Una pica al terra fa de recipient de caiguda i després l’aigua s’escola cap al torrent. La pica té forma semicircular amb un petit toll on cau el raig i un petit canalet la fa desaparèixer en un embornal que la retorna a la sèquia més avall.Aquesta font fou restaurada el 1993 per en “Picu” Marín.
El nom segurament prové de la patrona de la ciutat de Barcelona, la Mare de Déu de la Mercé, ja que la finca és propietat de l’ajuntament barceloní des del 1920. Una altra versió diu que va ser inaugurada un 24 de setembre i que per aixó li van posar aquest nom.
Al torrent que passa per davant i on va a parar l’aigua que vessa se’n va dir durant molt de temps el torrent dels turcs, perquè sembla que uns quants segles enrrere aquests arribaven fins aquí en les incursions pirates des de la costa a l’interior.

6. Sèquia de Can Girona. És un element hidrològic destacable. El cabal sol ser constant, però fluctuant en intensitat. Disposa d’uns dipòsits reguladors. Veurem a terra unes tapes quadrades d’obra que són els pous o registres d’entrada de les mines que vénen del torrent amunt. Aquestes mines tenen una llargària considerable i están fetes d’obra; més avall dels pous, s’uneixen en una cambra que podem veure al costat del torrent. Es tracta d’una construcció amb la coberta corbada de mig punt, de 10 metres de llarg per 2 d’ample, i que serveix com a cambra reguladora del cabal.
Es desconeix la data de la seva construcció, però pot estar lligada a la reforma i condicionament de Can Girona com explotació agropecuària.

7. Font de Can Santpare. Fa anys que està eixuta. Es tracta d’una construcció modesta feta amb pedres picades formant un muret semicircular amb una pica de pedres també en semicercle. La construcció actual no és gaire antiga, de fet es va fer amb motiu d’habilitat l’indret com a campament de les colònies de Can Girona, a la dècada dels 80.

8. Font de Can Barbeta. Malgrat que no raja, encara podem trobar les restes de la font, la boca de la mina i el call. Antigament l’aigua anava canalitzada fins el safareig que hi ha sota el camí.

9. Fonteta de Can Gurri. Redescoberta l’estiu del 2010, quan en “Picu” Marin va desbrossar el lloc buscant aquesta font . Es tracta d’una arqueta oberta a la llera d’un torrent, on trobem un broc de plàstic per on encara raja aigua. Segurament és la mateixa veta d’aigua que la Font de Can Gurri.

10. Font de Can Gurri. Gairebé sempre raja, com a mínim goteja.. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la font mateixa. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on cau el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sól.
Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company que jau a terra.

11. Dolmen de Can Gurri. És un sepulcre de corredor tipus galería catalana. Està bastit amb lloses de granit. La cambra és quadrangular i s’obre a l’exterior per un passadís format per blocs alineats paral.lelament.

12. Ermita de Sant Mateu. La capella està documentada al segle X. És un edifici romànic d’una sola nau. Tanmateix, el més curiós és la disposició del campanaret d’espadanya, perpendicular a la façana. Segurament això és així, per tal d’augmentar notablement el radi des d’on eren perceptibles els tocs de la seva campana.

13. Font de Sant Mateu. Generalment raja. Tanmateix en époques de sequera queda eixuta. Al seu davant una gran bassa, ara en desús, ens il.lustra sobre el concepte d’economía de l’aigua que tenia la vida a les masies, en una época en que no hi havia aigua corrent.

14. La Roca d’en Toni. Aquest és un monument funerari d’uns 4000 anys d’antiguitat, on s’inhumaven els cadàvers envoltats de les pertinences (armes i joies). Hem de pensar que en el 2000 a.C., els humans que habiten la serralada es dediquen bàsicament a pasturar els seus ramats.
Per altra banda, a pocs metres de la Roca d’en Toni, pujant per un corriol, podem veure un conjunt de tombes datades de l’alta edat mitjana. A partir de la seva descoberta, hi ha qui ha especulat amb la possibilitat que la presència d’aquestes tombes, demostri la teoría de l’abandonament de les terres litorals en època postromana degut als atacs dels pirates.

15. Castell de Burriac. Bastit al segle XI al cim d’un turó esquerp, el senyor feudal exercia des d’allí el seu domini sobre els pobles dela rodalia: Mataró, Argentona, Cabrera, Cabrils, Vilassar i Premià.
La seva alçada (401 m.) i l’empleçament el fan un punt inmillorable de guaita i control. Per això, ja els ibers i després els romans, van utilizar el seu cim com a lloc de guaita.
La torre de l’homenatge i els murs que avui coronen la muntanya, són les restes del castell medieval.
Per més informació sobre el Castell de Burriac, us recomano un passeig virtual pel castell des de www.cabrerapatrimoni.cat des de l’apartat Medievals.

16. Font del Ferro d’Argentona. En aquests moments goteja. Si hagués de fer una llista de les 10 fonts més maques de la Serralada aquesta hi seria. La construcció artística que veiem actualment, tot resguardant la font data de l’any 1924, sustituint una anterior del 1899.

17. Font del Grup. Construïda l’any 1993. La seva aigua prové d’una mina que anava a Can Llei. Aquesta aigua es perdia pel torrent, aleshores es va decidir fer una font per recuperar l’aigua. El nom d’aquesta font dóna nom al Grup de Fonts d’Argentona, actiu des de finals dels anys 70 i que han catalogat i arranjat una bona colla de fonts. Tanmateix, en aquest municipi en podem trobar més de 200.

18. Font de l’Esquirol. Actualment raja. Creada el 1998. Amb mina propia, però també amb aigua del pou de Can Llei per controlar el seu volum d’aigua.

19. Font de l’Esquirolet. Actualment goteja. Es va crear el 1998 a partir d’un naixement que es va trobar i es va canalitzar.

20. Font de les Sureres. Té un bon raig. Creada el 1999 a partir del pou de Can Llei, l’aigua baixa fent sifó. D’aquest entorn cal destacar dues sureres centenàries.

21. Font del Camí. Actualment té un fil d’aigua. Construïda el 1999, deu el seu nom a que es troba en el camí que puja a Burriac des d’Argentona.

22. Font Picant d’Argentona. La font més popular d’Argentona, doncs antigament tant els vilatans com la gent de fora anaven molt sovint a beure aigua amb anissos mentre gaudien de la natura.
En aquesta font s’hi va embotellar aigua i on ara trobem el mur amb les tres aixetes, hi havia un mostrador on es servia l’aigua.
Actualment de les dues aixetes laterals surt aigua “picant”.

23. El Tramvia de Mataró a Argentona. Aquest tramvia que unia les dues poblacions, va existir des de 1928 al 1965. Hi ha un vagó a la Plaça Nova d’Argentona i quan passem per l’antiga carretera encara podem veure algun tram de vía.
En Josep María Espinàs a “El nen de la Plaça Ballot” en fa referència.

Per fer aquesta entrada he consultat a les següents fonts,

- Guía del Parc de la Serralada Litoral. Edicions Pòrtic 2004.

- Les Fonts Martorellenques. Adolf Candela, Antoni Sánchez i Quíxol Soriano. 2011.

- Les Fonts d’Argentona. Josep Viñals i Iglesias. 1994.

PÀGINES WEBS I BLOGS CONSULTATS

- www.cabrerademarpatrimoni.cat

- www.trenscat.com

La propera setmana, presentarem la variant per poder fer aquesta etapa 0 en dues jornades.

GR-83. ETAPA ZERO. (MOLLET- MATARÓ) EL CAMÍ

2011-09-06T14:03:00.000-07:00

L'inici del Camí del Nord a la Platja del Callao a Mataró

Els anys comencen el gener i els cursos comencen normalment al setembre. Per tant, aquesta setmana comencem un curs i durant aquest quart curs de La Brolla iniciarà un camí més enllà de les Serralades Marina i Litoral.
Però no patiu, que l'eix del blog continuarà sent el coneixement d'aquestes muntanyes.
Moltes vegades, he parlat dels GR i camins que creuen o passen per aquestes contrades, el 92, el 97-3 i el Meridià Verd, i d'altres que passen molt a prop el GR-5 i el GR-83.

Durant el curs 2010/2011, la Secció de Senders del Club Muntanyenc de Mollet ha realitzat el GR-83 i d'una o altra manera he tingut la sort de poder fer aquesta ruta. Cal dir que tot ha sigut molt fàcil degut a l'excel.lent organització. El camí ha tingut 11+1 etapes que hem anat fent una cada mes, d'octubre a juliol, excepte el juny que s'han van fer dos en l'ascensió al Canigó.

El GR-83, és el camí del Nord, un camí amb molta història, amb molts atractius i molts centres d'interés, però sobretot també és un camí per prendre consciència. Perquè és el Camí de l'Exili, aquell camí que van seguir milers de refugiats entre el gener i el març de 1939 fugint de les tropes franquistes.
Parlar avui de tot aquest camí seria impossible, per tant un cop al mes parlarem d'algun aspecte de l'etapa que toqui, però no publicaré el rutómetre entre Mataró i Prada de Conflent perquè aixó ja queda recollit a la guía, per cert molt recomanable. La referènca és la següent GR-83. Mataró-Canigó-Prada de Conflent. Marxaires Mataró-Canigó. Editorial Prames. 2006.

Tanmateix, avui per començar parlarem de l'etapa +1, l'Etapa Zero dels molletans, el camí que uneix el Baix Vallés amb la capital del Maresme. Avui publicarem el rutómetre, la setmana vinent la llista de 23 punts d'interès per on passa la ruta, amb una breu descripció de cada indret i posteriorment dues variants per tal de poder fer aquest camí de la Serralada Litoral en dues etapes.

Aquest itinerari creua el Parc de la Serralada Litoral de sud a nord i per tant al llarg del recorregut es creua o coincideix en alguns trams, amb altres recorreguts que hem presentat en aquest blog.
Les confluències són les següents,

Amb "Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles" publicat el febrer de 2009 a la Font de Can Roda i Beu-i-Tapa.
Amb "Els dominis del castell de Sant Miquel" publicat el juny de 2009 a la font de la Mercé, font de Can Santpare i font de Can Barbeta.
Amb "El camí d'Alella", publicat l'agost de 2010 entre el coll de Font de Cera i el coll del Clau.
Amb "El dolmen de Can Gurri" publicat el juliol de 2001 a la font de Can Gurri i al dolmen de Can Gurri.
Amb "La Fonteta de Can Gurri" publicat el setembre de 2010 a la fonteta de Can Gurri.
Amb "La Trinxacames 2011" publicat el juliol de 2011 a Can Gallemí (Vallromanes)
Amb "El Camí del Vietnam i la Mitjahorica" publicat el gener de 2011 a Can Riera (Premià de Dalt) i a la font i l'ermita de Sant Mateu.
Amb "3 Passejada pels voltants de Vallromanes" publicat el maig de 2008, en el tram del Coll de Can Gurguí a la Font de Sant Mateu.
Amb "De la Roca Foradada a la Roca d'en Toni" publicat el març del 2009, a la Roca d'en Toni.

Finalment, cal dir que dels últims 16 quilòmetres del recorregut entre la Roca d'en Toni i Mataró mai n'hem parlat, per tant són inèdits en aquest blog.

EL CAMÍ, PAS A PAS
0,000Qm 0,000Qm.El punt d’inici el situarem a la Plaça Catalunya de Mollet del Vallès. Començarem a caminar per la Rambla Balmes, per enllaçar a l’alçada del Casal Cultural amb el carrer Berenguer III, i seguir-lo avall fins l’estació de trens Mollet-Sant Fost.

0,400Qm. 0,400Qm. Passarem per sota el pas soterrani i contínuarem direcció Martorelles pel carrer de la Indústria, per posteriorment enllaçar amb el pont peatonal que passa per sobre l’autopista i la via de l’AVE. Arribarem a Martorelles pel carrer Barcelona a l’alçada de la Derbi i continuarem recte fins a la cruïlla de les carreteres B-500 (Mollet-Badalona) i BV-5001 (La Roca del Vallès-Santa Coloma de Gramenet).

1,000Qm. 1,400Qm. Travessem i contínuem pel vial que va per sota la carretera que travessa Sant Fost direcció Badalona.

0,150Qm. 1,550Qm. Creuem un petit parc, tot pujant uns esglaons i trobarem un carril bici que seguirem amunt. Uns metres més endavant entrem al carrer Ronda del Mercat.

0,350Qm. 1,900Qm. Travessem el pont que uneix Sant Fost i Martorelles i contínuem per un corriol que va paral.lel al torrent de Can Sunyer.

0,200Qm. 2,100Qm. Pugem unes escales, creuem el pont, girant una mica a la dreta i baixem sis esglaons per seguir paral.lels al torrent, ara seguint el camí que en un inici passa pel costat de l’escola Les Pruneres.

0,400Qm. 2,500Qm. Quan arribem a l’alçada d’unes pistes de petanca, baixem uns esglaons i creuem el torrent a gual. Passem pel costat d’un gran lledoner i girem a la dreta, per davant la masia de Can Sunyer. Tot just passar la masia, girem a mà esquerra per un corriol i contínuem paral.lels al torrent.

0,150Qm. 2,650Qm. Creuem el torrent per una passera, feta amb pedres i contínuem pel marge dret.

0,200Qm. 2,850Qm. Travessem el torrent per un pont i girem a la dreta, tot continuant amunt.

0,150Qm. 3,000Qm. Pugem per unes escales, al capdamunt hi ha una gran taula rodona. Travessem un mur i seguim pel corriol que creua un camp abandonat. Després d’una curta pujada i planejar una mica arribarem a la finca de Can Roda.

0,350Qm. 3,350Qm. Ara a banda dreta tenim un corriol que després de seguir-lo uns 80 metres ens portaría fins la Font de Can Roda.

Per seguir el nostre itinerari, hem de continuar per la pista ampla que va paral.lela al torrent.

0,200 Qm. 3,550Qm. Davant la porta principal de la finca de Can Roda, a l’esquerra trobem un camí en lleugera pujada. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, l’anem seguint. Estem anant pel camí del Pruneller.

0,300Qm. 3,850Qm. A l’alçada d’una fita de Can Roda, el camí s’eixampla una mica, nosaltres seguim amunt cap a Santa María de Martorelles.

0,350Qm. 4,200Qm. Arribem al nucli urbà i girem a l’esquerra pel costat del poliesportiu. Ara anem pel carrer del Carme.

0,200Qm. 4,400Qm. Creuem la carretera que uneix Martorelles amb Santa María de Martorelles i contíuem pel carrer de l’Escola, que puja lleugerament a l’esquerra.

0,200Qm. 4,600Qm. Passem per davant del cementiri i contínuem pel Camí Ral.

0,250Qm. 4,850Qm. Arribem a Can Bernades i seguim el corriol que en un inici va paral.lel a la paret de la finca.

0,100Qm. 4,950Qm. Sota el torrent, a banda dreta tenim la Font de Beu-i-Tapa. Nosaltres seguim pel corriol principal, obviant els viaranys que ens menen a banda i banda. La segona part d’aquest camí va guanyant alçada quan s’acosta a Can Girona.

0,350Qm. 5,300Qm. Sortim a una pista més ampla. Girem a la dreta, tot passant pel costat de Can Girona. Tres-cents o quatre-cents metres més endavant deixem a la dreta El Safareig Rodó.

0,750Qm. 6,050Qm. A banda dreta hi ha una petita clariana, si baixéssim pel corriol que hi ha en el marge, després d’uns 30 o 40 metres arribaríem al Gorg de Can Ros. Per seguir el nostre itinerari, nosaltres continuem amunt per la pista cap a la Font de la Mercé. En aquest tram estem seguint el GR-97-3.

0,200Qm. 6,250Qm. Obvíem la pista que puja a l’esquerra i nosaltres contínuem recte.

0,150Qm. 6,400Qm. Font de la Mercé. Contínuem pista amunt.

0,080Qm. 6,480Qm. A banda esquerra veiem la Sèquia de Can Girona. Contínuem amunt.

0100Qm. 6,580Qm. Deixem el GR-97-3 i contínuem per una pista molt costeruda que mena a l’esquerra del GR.

0,300Qm. 6,880Qm. A l’esquerra trobem l’entrada de la Font de Can Santpare. La font està just sota el xiprer que veiem a uns 100 metres d’aquí. Nosaltres continuem amunt.

0,550Qm. 7,830Qm. Arribem a una cruïlla. Davant nostre marxa una pista tancada amb una cadena. A 100 metres d’aquest punt hi ha la Font de Can Barbeta. Per seguir el nostre itinerari nosaltres obvíem aquesta pista i fent el revolt a la dreta seguim amunt.

0,250Qm. 8,080Qm. Abans d’una forta rampa a banda esquerra, hi ha una placeta, a la dreta entre els esbarzers hi ha la Fonteta de Can Gurri. Pocs metres davant nostre, surt un corriol que després d’uns 100 metres ens durà fins la Font de Can Gurri. Nosaltres seguim amunt per aquesta feixuga rampa, sempre per la pista i obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,400Qm. 8,480Qm. A l’esquerra trobem l’entrada del Dolmen de Can Gurri. Contínuem amunt per la pista.

0,150Qm. 8,630Qm. Arribem a una cruïlla, al costat d’una torre elèctrica. Nosaltres girem a l’esquerra cap a la vessant de marina. Ara durant uns metres seguirem el GR-97-3 direcció nord fins que conflueixi amb el GR-92.

0,300Qm. 8,930Qm. Arribem al GR-92. L’hem de seguir en sentit nord fins Can Camat (9 quilòmetres més endavant). Baixem a l’esquerra per uns esglaons que rellisquen moltíssim MOLT DE COMPTE!!!. En aquest tram el corriol està força erosionat.

0,300Qm. 9,230Qm. Sortim a un carrer asfaltat de l’urbanització Alella Park, girem a l’esquerra.

0,050Qm. 9,280Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra que ens portarà fins el Coll de Font Cera.

0,430Qm. 9,710Qm. Creuem la carretera BP-5002 que uneix Granollers i El Masnou. COMPTE AMB EL TRÀNSIT!!!. El punt més fácil de fer-ho, és anant a buscar el corriol que puja pel marge, just davant, a l’altre banda de la carretera. Quan trobem la pista ampla, ja no la deixarem fins el Coll del Clau, obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda i sempre cap al nord.

1,740Qm. 11,450Qm. Coll del Clau. Aquí trobem una cruïlla múltiple. COMPTE DE NO EQUIVOCAR-NOS. El GR-92 segueix un corriol davant nostre que de seguida s’enfila per un rocar entre pins.

0,500Qm.11,950Qm. Coll de Can Gurgui. Hem de seguir per la pista que puja a la nostra dreta i 50 metres més endavant seguir per un corriol que trobem a l’esquerra.

Aquest camí està bastant erosionat, però té molt bones panoràmiques. Gairebé quan ja som a dalt, deixem a l’esquerra Can Gallemí, l’última casa de Vallromanes pel sud.

1,000Qm. 12.950Qm. Can Riera. Girem a la dreta i seguim per una pista que passant per davant la masia ens endinsa a les Planes de Sant Mateu i ens puja fins un pla elevat.

0,200Qm. 13,150Qm. Girem a l’esquerra i passejant per un bucòlic sender, arribarem a l’ermita de Sant Mateu.

0,365Qm. 13, 515Qm. Ermita de Sant Mateu. De la banda de ponent, surt el corriol que ens baixarà fins la font de Sant Mateu.

0,310Qm. 13,825Qm. Font de Sant Mateu. Pugem a la pista que passa per sobre la font i girem a l’esquerra.

0,540Qm. 14,365Qm. Arribem a una pista més ampla i girem a l’esquerra.

0,350Qm. 14,715Qm. Can Bernadó. La masia i la torre de comunicacions queden a la dreta.

1,040Qm. 15,755Qm. Creu de Can Boquet. Deixem a l’esquerra la pista que baixa a Vilassar, a la dreta la que baixa a Vilanova del Vallès i nosaltres contínuem amunt cap a La Roca d’en Toni.

0,770Qm. 16,525Qm. Roca d’en Toni. Nosaltres contínuem per la mateixa pista, sempre cap al nord.

1,225Qm. 17,750Qm. Can Camat. Arribem a una cruïlla de camins. Deixem el GR-92 que marxa cap a Sant Bartomeu de Cabanyes i nosaltres girem a la dreta, direcció Argentona.

0,030Qm. 17,780Qm. Obvíem el camí carreter de l’esquerra que ens portaria fins a Òrrius. Nosaltres seguim per la pista

0,800Qm. 18,580Qm. Arribem a una cruïlla davant d’una masia, nosaltres seguim a l’esquerra per la pista.

0,750Qm. 19,330Qm. Cruïlla. Seguim a la dreta, direcció Argentona.

0,350Qm.19,680Qm. Cruïlla. Seguim avall, direcció Argentona.

0,150Qm. 19,830Qm. Un camí ens creua i pocs metres més endavant trobem una pista a la dreta tancada amb una cadena, nosaltres ho obvíem tot i contínuem per la pista principal.

0,700Qm. 20,530Qm. Contínuem per un camí carreter que trobem a la dreta.

0,200Qm. 20,730Qm. Després de pujar una mica, arribem a una cruïlla. Obvíem el camí de la dreta i nosaltres contínuem recte.

1,700Qm. 22,430Qm. Des d’aquest corriol tindrem molt bones vistes de Mataró i posteriorment del Castell de Burriac. No hem de fer cas als camins i viaranys que trobem a banda a banda. Nosaltres sempre avall pel corriol principal, fins que trobem un torrent a la dreta. Ara nosaltres seguirem pel sender que hi ha al costat del torrent i que puja paral.lel al mateix.

0,080Qm. 22,510Qm. Arribem a una pista. Però COMPTE!!! Perquè sense sortir a la pista, nosaltres hem de seguir pel corriol que puja a la nostra esquerra.

0,250Qm. 22,760Qm. A la nostra dreta tenim el monument que conmemora el V Centenari de les Municipalitats de la Baronia del Maresme. Nosaltres contínuem pel corriol que hi ha just davant d’aquest monument i que ens ha de pujar fins el Castell de Burriac.

0,300Qm. 23,060Qm. Després d’un fort pendent, on potser haurem de posar alguna vegada les mans ja serem al Castell de Burriac.

0,350Qm. 23,410Qm. Castell de Burriac. Per sortir del castell, tornarem a la porta d’entrada. Girarem a l’esquerra i després de baixar unes escales, seguirem per un camí carreter que ràpidament ens baixarà fins una pista.

1,250Qm. 24,670Qm. Girarem a la dreta direcció Argentona per la pista, sempre avall, obviant tots els camins que menen a banda i banda. Arribarem a una cruïlla. Si giréssim a l’esquerra, a 250 metres trobaríem la Font del Ferro i una mica abans la Font del Grup. Per continuar el nostre itinerari seguim avall.

0,150Qm. 24,820Qm. Girem a l’esquerra per un corriol cap a la Font de l’Esquirol.

0,125Qm. 24,945Qm. Arribem a les fonts de l’Esquirol i l’Esquirolet. Ara anem cap a la font de les Sureres, seguint el corriol que passa per davant la font de l’Esquirolet.

0,025Qm. 24,970Qm. Trobem una bifurcació. Seguim pel camí de sota.

0,100Qm. 25,070Qm. Arribem a la Font de les Sureres. Seguim pel corriol que passa a tocar de la font.

0,190Qm. 25,260Qm. Sortim a una pista i uns 40 metres davant nostre hi ha la Font del Camí. Contínuem avall.

0,070Qm. 25,330Qm. Arribem a un carrer asfaltat. És el Passeig de Burriac. Seguim avall.

0,300Qm. 25,630Qm. Girem a l’esquerra per un carrer.

0,050Qm. 25,680Qm. Girem a la dreta i ara anem per l’Avinguda Burriac.

0,100Qm. 25,780Qm. A mà dreta hi ha el Parc de la Font Picant. Al fons del parc hi ha la font.

0,100Qm. 25,880Qm. Després de visitar la font tornem a l’Avinguda Burriac i contínuem avall cap al centre del poble. Girem a l’esquerra pel carrer Antoni Moragas.

0,280Qm. 26,130Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres anem cap a l’esquerra pel carrer que ens porta de seguida al Club de Tennis Casino d’Argentona.

0,070Qm. 26,200Qm. Girem a la dreta pel carrer Bellavista.

0,350Qm. 26,550Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Abat Escarré.

0,050Qm. 26,600Qm. Enllacem amb el carrer Mossén Cinto Verdaguer, fins l’Avinguda Puig i Cadafalch a l’alçada del Tramvia, al costat de la Plaça Nova

0,080Qm. 26,680Qm. Travessem la Plaça Nova i contínuem pel carrer de Carreras i Candi

0,200Qm. 26,880Qm. Arribem a la carretera C-1415c i amb MOLT DE COMPTE la creuem.

0,080Qm. 26,960Qm. Ara contínuem per una pista de terra fins que arribem a una cruïlla.

0,080Qm. 27,040Qm. Obvíem el camí que marxa a la nostra dreta i nosaltres creuem la riera d’Argentona a gual, per posteriorment continuar pel camí que trobem a la dreta abans del túnel.

2,900Qm. 29,940Qm. Anem tota l’estona paral.lels a la riera. En algún tram encara podem veure les vies del tramvia que unia Mataró i Argentona. Arribem a la rotonda del Mas Costabella.

0,300Qm. 30,240Qm. Fem mitja rotonda i passem per davant el Parc de Bombers, contínuem avall per la Via Sergia. Canviem de vorera.

0,500Qm. 30,740Qm. Creuem l’autopista per dalt i continuem avall fins la carretera de Barcelona.

0,100Qm. 30,840Qm. Creuem la carretera i girem a l’esquerra cap al centre de Mataró.

0,100Qm. 30,940Qm. Girem a la dreta pel carrer Cabrils.

0,400Qm. 31,340Qm. Arribem al passeig de Marina i girem a l’esquerra pel Parc de Mar, fins el pas soterrani.

0,900Qm. 32,240Qm. Passem per sota el pas soterrani i ja sortim a les platges de Mataró. Per arribar a l’ESTACIÓ DE MATARÓ només ens queda anar seguint el front marítim cap al nord.

0,850Qm. 33,090Qm. ESTACIÓ DE MATARÓ. Ara cal anar cap a la PLATJA DEL CALLAO on hi ha l’inici del Camí del Nord. Hi arribarem seguint amunt pel Passeig Marítim i la trobarem després de la platja del Varador.

VIII CAMINADA POPULAR VILANOVA DEL VALLÈS

2011-08-30T08:23:00.000-07:00

Can Rabassa

El diumenge 21 d'agost dins els actes de Festa Major es va portar a terme la VIII Caminada Popular de Vilanova del Vallès.
La sortida va tenir lloc a les 9 del matí davant de l'Ajuntament de Vilanova i l'itinerari va tenir una distància d'uns 10 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 280 metres. En aquesta edició hi van participar 160 caminaires. L'inscripció era gratuïta i a més a més ens van donar un avituallament líquid i esmorzar al voltant del quilòmetre 8.
L'esmorzar ens el van donar a Can Rabassa, una casa senyorial datada el 1872 i ara convertida en casa de colònies.
Fa dos anys, es va inaugurar un punt d'informació del Parc de la Serralada Litoral a la capella d'aquesta casa. El día de la caminada estava tancat, desconec si va ser un fet circunstancial o realment ja no funciona.
Finalment, a l'arribada ens van donar un diploma que acreditava la nostra participació a la Caminada.

Tanmateix hi ha alguns aspectes que penso que caldria millorar.
1. Del total del recorregut 2/3 parts es feien per asfalt, segurament a l'entorn de Vilanova hi ha corriols i camins que ens permeten fer una ruta circular amb aquest quilòmetratge i sense trepitjar gairebé asfalt.

2. Vaig tenir la sensació que caminava per caminar, això esta molt bé, però si passem a prop de la Font de Sant Jaume, de les Coves de Can Nadal, de la mina de Can Gavatx... fora molt interessant que els caminaires ho poguéssim conèixer.

3. És cert que al mes d'agost fa molta calor i no és recomanable fer activitat física a les hores centrals del día, però si volem que tothom hagi arribat abans de les 12 del migdia, fomentem l'activitat física però descuidem la coneixença, respecte i estima del patrimoni natural i cultural de l'entorn.

4. En els llibrets de Festa Major o a la publicitat que es pugui fer, seria bo que hi figurés els punts per on passarà l'itinerari, així com la distància i el desnivell.

Després d'aquesta crítica, encoratjar als organitzadors que comencin a preparar la novena edició i per la meva part abans d'aquesta novena edició proposaré un itinerari de similar distància i desnivell, on predominin els corriols i camins i que ens portin a conèixer un tros de la història de Vilanova.

El mes de setembre farem molts quilòmetres.

100 ANYS DE VALOR

2011-08-21T15:07:00.000-07:00

He arribat fins aquí a través d'en Victor Pàmies i les seves Raons que rimen, sóc un de tants que el segueixen.
Quan fa unes setmanes vaig veure la iniciativa de fer un homenatge a l'Enric Valor coincidint amb el seu centenari, de seguida vaig tenir clar que hi participaria. Però calia trobar el com.
Tenint en compte la naturalessa d'aquest blog, allò que pertocaria seria fer una ruta per les fonts d'aquelles contrades. Però malauradament mai he caminat per Foia de Castalla, ni per Serra de Mariola, ni pel Parc Natural de la Font Roja.

Llavors, vaig recordar-me d'un sobre atrotinat que tinc a una prestatgeria des de fa uns tres anys. Aquell estiu recordant unes paraules que ens deia a escola el mestre de socials quan feiem quart o cinquè de bàsica
"Heu de tenir cura dels boscos, perquè ara un esquirol ja no pot anar de Gijón a Cadiz saltant d'arbre en arbre i quan jo tenia la vostra edat això era possible", vaig començar a barrinar i com sóc un fervent defensor que la millor manera de coneixer el territori és trepitjant-lo,vaig començar a buscar bibliografía i molta recerca d'internet, per tal d'idear una ruta que fes la volta a la Península Ibèrica, pràcticament sense trepitjar asfalt i sempre per camins, corriols, pistes, viaranys, senders...

A més a més aquesta volta sortiria i arribaria a Vallromanes i hauria de passar pel Cap de Creus, Cap Higuer, Cap de Finisterre, Cap de San Vicente, Punta de Tarifa i Cap de Gata.
Per altra banda, les etapes resultants hauria de ser possibles de fer. Per tant, no hi podia haver etapes superiors a 40 quilòmetres o 12 hores de marxa i la distància mitja havia de ser d'uns 22-25 quilòmetres i entre 6 i 8 hores de marxa.
Per últim a l'acabar l'etapa sempre havíem de tenir allotjament i menjar a l'abast i a uns preus asequibles.
Després de mesos de recerca, el resultat van ser unes 210 etapes i més de 5000 quilòmetres.
Tot va ser força fàcil, tanmateix la majoria del recorregut passa per GR, el.laborats, senyalitzats i mantinguts pels centres excursionistes d'arreu.

És evident que des d'aleshores només he fet alguna etapa catalana, però perquè us explico tot això. Doncs perquè repassant aquests dies aquelles anotacions, he recordat que Castalla era inici i final d'etapa i si us interessa de Vallromanes a Castalla hi ha uns 910 quilòmetres repartits entre 41 etapes.
Si agafem l'AP-7 només haurem de recòrrer 517 quilòmetres i en menys de 5 horetes hi podrem ser, però entre altres coses no copsarem les varietats lingüístiques del país.
Per tant, en homenatge a l'Enric Valor us convido a aquest viatge que trepitja 27 comarques i on a cada contrada ens trobarem una paraula o una expressió característica de la zona, be sigui pel seu significat, per la seva escriptura o per la seva pronúncia.
Bon viatge.

1. Vallès Oriental.                Poal                          Càntir d'un broc amb nansa.

2. Maresme.                        Petricó                      Mesura de capacitat per a líquids, especialment vi o llet
                                                                            equivalent a la quarta part d'un porró, o sia 0,235 litres.

3. Barcelonès                       Badiu                       Eixada o pati obert a la part de darrera d'una casa.

4. Baix Llobregat                 Güell                        1. Font abundosa, naixement d'un riu. 2. Forat on es fica
                                                                           el riu , per a reaparèixer més avall.

5. Garraf                              Xató                        És una salsa el.laborada amb atmelles i avellanes torrades,
                                                                           molla de pa, vinagre, all, oli, sal i nyora.

                                                                           Aquesta salsa acompanya una amanida feta amb escarola,
                                                                           anxoves, tonyina i bacallà.

6. Alt Penedès                     Enxaneta                  És el casteller que corona els castells humans.

7. Baix Penedès                   Borraló                    És una antiga mesura de capacitat per mesurar vi i llet i que
                                                                           equival aproximadament a 32 litres.

8. Tarragonès                      Larari                       Capelleta domèstica on els romans veneraven els seus
                                                                           deus de la llar.

9. Baix Camp.                     Bajoca                    Mongeta.

10. Priorat.                         Aubercoc                 Albercoc.

11. Ribera d'Ebre                Brossat                    Mató.

12. Baix Ebre             Socarrar-se l'arròs            Haver-hi urgència. Ser necessari anar de pressa.

13 Montsià                         Llepolia                   Llaminadura.

14. Baix Maestrat               Batidor                    Pinta llarguera, que té una meitat de pues espesses i l'altre
                                                                          meitat de pues amples.
15. Els Ports                       Moixo                     Gat.

16. Alt Maestrat                  Rabosa                   Guineu.

17. Alcalatén                       Fardatxo                 Home malfeiner.

18. Alt Millars                    Vitet                        Bitxo. En castellà "Guindilla".

19. Alt Palància                   Buchaca                  Butxaca.

20. Serrans                         Chuplo                    Xumet.

21. Plana d'Utiel                  Safanòria                Pastenaga.

22. Vall de Cofrents            Fil d'aram               Filferro.

23. Canal de Navarrés        Mante                     Amant.

24. La Costera                    Fadrí/na                  Persona jove, des dels 15 anys aproximadament fins que es
                                                                         casa.

25. Vall d'Albaida               Sitara                      Paret prima, embà.

26. Foia d'Alcoi                  Bonegar                  Renyar.

27. Foia de Castalla            Foraca                    Xemeneia, llar de foc.

Moltes gràcies mestre.

LA VALL DE CABANYES. EL BRESSOL DE L'AVI TON.

2011-08-15T14:47:00.000-07:00

                                          Sant Cebrià de Cabanyes

Fa gairebé un parell d'anys que tenia ganes de parlar d'aquesta Vall de Cabanyes. És evident que amb la construcció de la nova autovía que ha d'unir Mollet i Badalona, potser canviï la fesonòmia d'aquestes muntanyes, i a hores d'ara és una incògnita l'impacte ambiental que patiran aquestes muntanyes per la construcció d'aquesta infraestructura.
Per tant, abans de l'inici de les obres volia fer una excursió que ens descobrís aquesta vall des de Besòs fins el Turó de les Maleses, iniciant l'itinerari a la Font de Canyelles, però després de voltar i voltar i no trobar bones solucions, he decidit iniciar i acabar la sortida a l'Esglèsia Vella de Sant Fost, el resultat és un recorregut variat i complert.
Per altra banda, el subtítol d'aquesta entrada, fa referència al lloc on va nèixer el meu avi Ton, ara fa 115 anys i per tant en aquests camins i boscos hi ha una part de les meves arrels.
El recorregut d'avui té una llargada d'onze quilòmetres i mig, un desnivell positiu de 350 metres i degut als forts desnivells es recomana utilitzar bastons. Es pot fer a qualsevol época de l'any, evitant les hores més caluroses. Malgrat passem per tres fonts, és necessari portar aigua.

L'inici de la sortida d'avui és a l'Esglèsia Vella de Sant Fost a la Plaça de les Glòries Catalanes.
Referent a aquesta esglèsia, la primera menció escrita de la parròquia de Sant Fost, es remunta a l'any 978. El 4 de desembre de 1141 el bisbe de Barcelona va consagrar aquest petit temple romànic.
El 1504 les autoritats eclesiàstiques van annexionar a Sant Fost, la veina parròquia de Sant Cebrià de Cabanyes per poca feligresia.
Tres segles més tard, el 1810, soldats francesos van saquejar l'esglèsia i van cremar part de l'arxiu. A finals del segle XIX va ser remodelada i el 21 de juliol de 1936, tres dies després d'esclatar la Guerra Cívil, fou assaltada i cremada i al cap d'unes setmanes fou completament derruida per aprofitar-ne les pedres.
El 1984 els veins del barri de Sant Pere van netejar i treure a la llum les ruines que avui es poden comtemplar. Finalment, el novembre de 2006 es van cobrir amb una teulada per protegir les restes arqueològiques.

A la mateixa plaça hi ha un gran lledoner.  Diu la tradició que aquest arbre el podríem haver plantat quan van consagrar l'esglèsia vella de Sant Fost.
En aquest cas tindria més de 800 anys. El que si és cert és que aquest lledoner es troba just al límit del perímetre de la sagrera o zona protegida que envolta l'esglèsia.

I darrera el lledoner hi ha la Font de Sant Pere.
La Font de Sant Pere és una font construïda el 1985. Segurament agafa l'aigua de la xarxa. La font té un frontal de pedra, sobre el qual hi ha la imatge de Sant Pere feta amb rajola. L'aigua surt per una aixeta i cau en una pica semicircular.
Ara que ja hem descrit aquest indret, començarem a caminar.

0,000Qm. 0,000Qm. Iniciem la marxa pel carrer asfaltat que va paral.lel als jardins del Celler de Can Torrents.
0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta pel carrer asfaltat.
0,125Qm. 0,225Qm. Girem a l'esquerra per la pista cimentada que puja al cementiri.
0,500Qm. 0,725Qm. Arribem a la porta del cementiri i continuem avall per un camí carreter que en un principi va paral.lel a la paret del cementiri.
0,850Qm. 1,575Qm. Obviant els camins que ens menen a banda i banda anem baixant i abans d'arribar a una estació eléctrica, fem un gir de 180 graus a l'esquerra.
1,000Qm. 2,575Qm. Arribem a Can Torres.
0,300Qm. 2,875Qm. Seguim pel Camí de l'Ermita de Sant Cebrià que és el segon camí a l'esquerra que surt davant la masia i tot pujant, arribem a Sant Cebrià de Cabanyes.

Sant Cebrià de Cabanyes. Aquesta esglèsia romànica del segle XII, dedicada al màrtir cordovès, és documentada el 1001. És un edifici d'una sola nau. L'absis és de planta semicircular. Fou restaurada entre el 1970 i el 1984 a iniciativa del Grup Amics de Cabanyes.
Des del 1978 s'hi cel.lebra un aplec el segon diumenge de setembre.

0,400Qm. 3,275Qm. Contínuem per la pista direcció nord-est i obviant els camins que ens menen a banda i banda quan portem quatre-cents metres, trobem un corriol a la dreta que en només cinc metres, ens porta a una pista que passa per damunt nostre. Girem a la dreta per la pista.
0,250Qm. 3,525Qm. Obvíem la pista que marxa recte i nosaltres seguim per la pista que gira a la dreta.
0,200Qm. 3,725Qm. Contínuem per un corriol que trobem a la dreta.
0,300Qm. 4,025Qm. Arribem a una petita clariana on hi ha una bifurcació. Nosaltres seguim pel corriol de l'esquerra.
0,600Qm. 4,625Qm. Arribem a la Font de la Guineu.

Font de la Guineu. La font sempre raja. Va ser descoberta a finals del segle XIX per una colla de caçadors de Badalona mentre feien una batuda de la guineu en aquella zona. De cop i volta els gossos van deixar la seva feina en descobrir l'aigua que brollava d'aquell lloc per apaivagar la set que tenien. Més endavant, els descobridors van fer fondre una peça de ferro colat, a la qual donaren la forma d'un cul de persona i hi feren un forat per on sortia l'aigua i la posaren en el lloc descobert. Actualment l'aigua no brolla pel forat d'aquest cul, sinó que ho fa uns metres més enllà, on s'ha construit un nou brollador al mig de la immensa vegetació existent. El seu nom sembla que li van posar els caçadors, atesa la quantitat d'amagatalls de guineus que hi havia a la zona.

0,800Qm. 5,425Qm. Seguim amunt pel corriol fins que arribem a una bifurcació. Nosaltres obvíarem el corriol de l'esquerra i seguirem el de la dreta que ens portarà cap el Turó de les Maleses.
Si pel contrari volguéssim escorçar l'excursió, en aquest cas si que hauríem de seguir pel de l'esquerra que mica a mica ens portaria de nou a Sant Fost.
0,200Qm. 5,625Qm. Arribem a una cruïlla. Nosaltres seguim pel corriol de la dreta.
0,200Qm. 5,825Qm. Sortim a una pista i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 5,875Qm. Deixem la pista i seguim per un corriol a l'esquerra. Si continuéssim per la pista, després d'uns 350 metres arribaríem al Turó de la Coscollada.
0,050Qm. 5,925Qm. Seguim per un corriol que trobem a la dreta, amb una gran fita al començament del camí.
0,300Qm. 6,225Qm. Arribem a un corriol que ens creua i nosaltres girem a la dreta.
0,125Qm. 6,325Qm. Arribem al Turó de les Maleses. Aquest és un petit espai, però si creuem i seguim pel corriol que va per sobre, anirem trobant espais, fins trobar l'excavació més gran amb el Vallès als peus.

Turó de les Maleses. Està situat al cim del Pi Candeler a 461 metres d'alçada. El poblat adapta el seu urbanisme al relleu natural. Ocupa aproximadament una extensió d'uns 1000 metres quadrats i els nivells més antics corresponen al segle III a.C.
Hi ha restes de cambres amb plantes rectangulars que tendeixen a la forma trapezoidal. Els murs no es conserven a una alçada superior al metre i una amplada entre 0,45 i 0,65 centímetres. Per les construccions es va fer servir pedra local, poc treballada i col.locada en sec.
Destaquen com a ben conservades, les llars de foc a l'interior de les habitacions. Eren de forma circular i servien per cuinar, per il.luminar i escalfar les habitacions.

0,250Qm. 6,575Qm. Per continuar l'excursió, ara desfem l'últim corriol que ens ha dut entre els diferents espais del poblat ibèric. Girem a la dreta per un corriol.
0,300Qm. 6,875Qm. Arribem a un corriol que ens creua i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 6,925Qm. Arribem a la pista i girem a l'esquerra.
0,050Qm. 6,975Qm. Girem a la dreta per un corriol que s'endinsa en el bosc.
0,200Qm. 7,175Qm. Arribem a una cruïlla de camins. Girem a l'esquerra per un camí carreter.
0,200Qm. 7,375Qm. Arribem a la cruïlla on a l'esquerra hi ha el corriol que va a la Font de la Guineu. Nosaltres contínuem avall.
0,150Qm. 7,525Qm. Contínuem avall, obviant el camí carreter que marxa a l'esquerra.
0,200Qm. 7,725Qm. Seguim pel camí que baixa a l'esquerra.
0,900Qm. 8,625Qm. Contínuem sempre avall, fins a trobar la pista que baixa de la Font dels Castanyers.
0,300Qm. 8,925Qm. Girem a la dreta. De seguida la pista es converteix en un carrer cimentat. Nosaltres sempre avall, fins que arribem a una cruïlla. COMPTE! A l'esquerra hi ha dos camins, nosaltres hem de seguir el més estret que ens ha de dur fins la Font de la Canaleta.
0,450Qm. 9,375Qm. Sempre avall, obviant els corriols i camins que ens menen a banda dreta. Arribem a una cruïlla de camins al costat d'uns bons exemplars de pins i plàtans. Girem a la dreta per la pista.
0,020Qm. 9,395Qm. A banda dreta trobem el corriol que dóna accés a la Font de la Canaleta.

Font de la Canaleta. Sempre l'he vist rajar amb un bon doll. Està construïda amb totxos arrebossats, pedra i un llarg tub. Té aquest nom, perquè recollia l'aigua que venia d'una mina en un canal de fusta que era un tronc buidat d'un arbre. Més endavant un canal d'obra descobert va substituir-lo. L'aigua de la font es condueix a la bassa, on s'aprofita per regar els horts de l'entorn.
A la dècada dels cinquanta i seixanta del segle passat, la font i el seu voltant van ser lloc d'esbarjo de l'important colònia d'estiuejants que hi havia al poble.

0,250Qm. 9,645Qm. Sortim de la font i girem a la dreta per la pista, fins la Masia de Can Torrents Vell.
0,300Qm. 9,945Qm. Girem a la dreta tot passant per davant la masia i seguim la pista fins una cruïlla de camins. Nosaltres contínuem recte.
0,450Qm. 10,395Qm. Arribem a una cruïlla.  Nosaltres contínuem avall.
0,500Qm. 10,895Qm. Arribem a la pista cimentada que va al cementiri. Nosaltres girem a la dreta cap avall.
0,450Qm. 11,345Qm. Girem a la dreta cap al Celler de Can Torrents.
0,125Qm. 11,470Qm. Girem a l'esquerra cap a la Esglèsia Vella.
0,100Qm. 11,570Qm. Arribem a la Plaça de les Glòries Catalanes, inici i final de la sortida d'avui.

Per fer aquesta entrada, he consultat el llibre Fem Memòria. Sant Fost de Campsentelles. Núm 2. Les Fonts, editat per Jaume Rifà, Amadeu Rovira i Josep Gurri. Per altra banda, també he extret informació de textos fets pel Centre d'Estudis Santfosencs i de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic del Parc de la Serralada Litoral.

La propera setmana participarem a l'homenatge del rondallista, gramàtic i escriptor Enric Valor, en motiu del centenari del seu naixement.

RADIACIONS AL PONT DEL PETROLI

2011-08-07T14:38:00.000-07:00

El Pont del Petroli

Pals 1965, Vandellós 1972, Badalona 2011. Enric Juliana i Julià de Jodar, dos badalonins, un periodista i l'altre escriptor s'han ajuntat per escriure aquestes Radiacions.
Aquest viatge per la costa catalana que s'inicia fa 46 anys a Pals dóna sentit a aquesta obra de teatre dividida en dos actes.
Salesa, un advocat molt ben relacionat amb la política i Lamban un expert en campanyes per internet, són dos vells amics que es retroben després de força anys. Un gran "projecte" de futur es barreja amb un passat on encara queden comptes pendents.
Un tercer personatge i el Pont del Petroli com a escenari són els ingredients que acaben de condimentar aquesta fabulació dramàtica que, sota l'advocació de Josep Pla, també aspira a ser una radiografia dels mecanismes del poder en la nostra societat.
El director Ferran Audí portarà aquestes RADIACIONS a la Sala Becket del 22 de desembre de 2011 al 15 de gener de 2012.

Què hem de dir del Pont del Petroli?

El Pont del Petrolí, és sens dubte un dels símbols de Badalona. Aquest vell pantalà que antigament s'utilitzava per la descàrrega d'hidrocarburs, té una llargada de 250 metres, 210 dels quals entren en el mar. Cal destacar, que sota seu hi ha un ecosistema únic al litoral català. Tanmateix, una vegada el pantalà va deixar de fer la seva funció, moltes espècies van començar a habitar entre el ciment i la ferrala dels seus pilons.
En part gràcies a aquest fet, es va evitar que s'enderroqués en els primers anys d'aquest segle.
Posteriorment, es va remodelar i des del juny del 2009 està obert al públic.
Una dada que no he trobat, però que segueixo buscant és l'any fins el qual la infraestructura es va utilitzar per la descàrrega de derivats del petroli. Si algú ho sap, agraïria que m'ho diguéssiu.

La setmana vinent parlarem de la Vall de Cabanyes.

CAMINS DE VALLROMANES XI: EL DOLMEN DE CAN GURRI.

2011-07-31T10:58:00.000-07:00

El dolmen de Can Gurri.

Avui descobrirem camins i corriols nous, parlarem per primera vegada del dolmen de Can Gurri combinat amb una revisió de les fonts del Llorer, Gurri, fonteta de Can Gurri i Can Barbeta, així com de tot allò que les envolta.
La sortida d'avui té uns 4,7 quilómetres de longitud i un desnivell positiu d'uns 100 metres. Es pot fer en qualsevol època de l'any.

El punt d'inici i final de l'excursió és el coll de Can Corbera, si no sabeu arribar-hi trobareu la manera a l'entrada "Una excursió de dames i cavallers" publicada l'octubre de 2008.

Sortim del coll de Can Corbera direcció nord-est, caminant paral.lels a la paret d'una finca, per un pista que en un principi es força ampla i planeja. Quan hem caminat uns 150 metres travessem una cadena. Seguim pel mateix camí i cinc cents metres més endavant, obvíem un corriol que ens mena a banda esquerra. Cent metres més enllà, ens desviem per un corriol que trobem a mà dreta.
Cent cinquanta metres més amunt arribem a un corriol que ens creua, nosaltres girem a la dreta i el seguim sentit sud. La tendència d'aquest corriol és anar guanyant alçada.
Quan portem un quilòmetre arribem a una cruïlla, nosaltres seguim el corriol de l'esquerra, que va baixant i està molt definit. Dos-cents metres més enllà sortim a una pista ampla, nosaltres la seguim en sentit ascendent. Cent cinquanta metres més amunt, a banda esquerra trobem quatre esglaons que són l'accés al dolmen de Can Gurri, que està quinze metres endins.

Dolmen de Can Gurri. És un sepulcre de corredor tipus galería catalana. Està bastit amb lloses de granit. La cambra és quadrangular i s'obre a l'exterior per un passadís format per blocs alineats paral.lelament.

Sortim del dolmen i tornem a la pista tot girant a l'esquerra, direcció sud. Cent cinquanta metres més endavant, trobem un camí que baixaria cap a la vessant de marina, nosaltres contínuem per la pista, seguint el GR-92.
Set cents cinquanta metres més endavant, hem d'estar molt atents, perquè a la dreta hem d'agafar un camí carreter que ens obliga a fer un gir de 180 graus i marxar per sota la pista, ara en sentit nord. Uns cents metres més avall, a la dreta, trobem l'entrada de la Font del Llorer que trobarem si seguim el corriol uns vint metres.

Font del Llorer o la Tereseta. Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d'obra sobre un toll i una teula ceràmica. Malauradament encara no l'he vist rajar mai.

Sortim del corriol i seguim pel camí carreter avall, arribant dos-cents metres més endavant a una torre elèctrica. Nosaltres ara contínuem per un corriol a l'esquerra. En un principi el camí no està molt definit, però a mesura que davallem, ens anem ficant dins el torrent i només 250 metres més enllà arribem a la Font de Can Gurri.

Font de Can Gurri. La font es troba en un clot excavat sobre l'esplanada d'un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la font. La petita pica on cau el raig des d'un broc de ferro és de pedra picada, després l'aigua es filtra cap al sòl. La font de Can Gurri sempre raja.
Per altra banda, cal destacar l'àlber que encara dóna ombra a l'esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010 va caure el seu company que jau a terra.

Sortim de la font pel corriol i cent cinquanta metres més endavant arribem a la pista. A aquesta alçada, creuant els esbarzers que tenim a mà esquerra tenim la Fonteta de Can Gurri.

Fonteta de Can Gurri. (D'aquesta font en vaig fer una entrada el setembre de 2010). Font de característiques modestes, l'estiu de 2010 en "Picu" Marin va desbrossar el lloc, actualment, només un any després, l'indret torna a estar ple de bardisses.
Probablement aquesta era la veritable font de la masia, tanmateix es troba més a prop de la casa. Sembla confirmar aquesta hipòtesis la inscripció on s'endevina el nom "Font del Ferro", gravat a la pedra al damunt del broc de la font que ara s'anomena Can Gurri.
La font no és més que una arqueta oberta a la llera d'un torrent on trobem un broc de plàstic dur. Segurament la beta d'aigua és la mateixa que la font que coneixem com Can Gurgui. Malgrat tot, la fonteta de Can Gurgui raja.

Seguim avall per la pista i després d'uns 250 metres, girem a la dreta, tot creuant una cadena. Cent metres més endavant, trobem a l'esquerra el corriol que dóna accés a la Font de Can Barbeta que ens conduirà fins la boca de la mina, ubicada uns 20 metres dins el torrent a mà esquerra.

Font de Can Barbeta. Actualment, només podem trobar les restes de la font, un muret de pedres tallades i una porteta que duu a la mina. (El mes de març de 2010 vaig fer una entrada sobre la Font de Can Barbeta).

Sortim del torrent i tornem a la pista principal, que seguim a la dreta, sentit nord, des d'aquest punt fins el coll de Can Corbera, inici i final de la sortida d'avui, només ens restaran 550 metres.

Cal dir que l'itinerari d'avui té tres connexions al coll de Can Corbera amb d'altres excursions que hem presentat al blog i per tant podeu fer altres variants.
1. Una excursió de dames i cavallers. Octubre de 2008.
2. Els dominis del castell de Sant Miquel. Juny de 2009.
3. La Fonteta de Can Gurri. Setembre de 2010.

Per fer aquesta entrada he extret informació del blog www.detantentanttrobopedres.blogspot.com i del llibre Les Fonts Martorellenques, editat per l'Adolf Candela, l'Antoni Sánchez i en Quixol Soriano.

EL TEMPS A LA SERRALADA LITORAL. L'ANY 2010

2011-07-23T03:30:00.000-07:00

Un dia emboirat a Vallromanes

Ara fa gairebé un any, el 27 d'agost de 2010 va fer molta calor, tant que vaig començar a buscar dades meteorològiques per veure si realment s'havia batut algún record i malgrat vam arribar fins els 39,1 graus a Vilanova del Vallès, el 13 d'agost del 2003 es van assolir els 39,3 graus.
Ara que ja fa uns mesos que s'ha acabat l'any 2010 i que s'han publicat les dades meteorològiques de l'any passat, us faré cinc cèntims de com vam ser aquests dotze mesos a la Serralada Litoral.
Per fer aquest petit estudi, he agafat les dades dels observatoris de Cabrils, a la vessant Maresme (solella) i a 81 metres sobre el nivell del mar, de Vilanova del Vallès, ubicat a la vessant vallesana (obaga) i a 133 metres sobre el nivell del mar i l'obsevatori d'Òrrius al Maresme, però força obac a 260 metres sobre el nivell del mar.
Tanmateix, ho he contrastat amb les dades que l'any passat vaig recollir dels anys 2001,2002,2003,2007,2008 i 2009 i les conclusions que he extret són les següents.

En termes generals, va ser un any força fred, sobretot al vessant vallesà. En aquest sentit, va gelar 64 dies, quant la mitja anual és aproximadament 40 dies. En aquest sentit les temperatures mínimes de banda i banda, van ser a Vilanova del Vallès -6'1 graus i a Cabrils -1,4. Per la seva part a Òrrius va gelar 38 dies amb una mínima de -5,4 graus. Com a curiositat, esmentar que el día més fred va ser el 12 de febrer.
Quant a temperatures mitjanes absolutes, els registres van ser sensiblement inferiors a la mitjana dels últims anys. Així a Cabrils, la temperatura mitjana del 2010 va ser de 15,9 graus i a Vilanova del Vallés de 13,4 graus. En el cas de Vilanova, la temperatura mitjana absoluta va ser d'1,2 graus inferior a la mitjana dels últims anys que ha sigut de 14,6 graus.
En el cas de la mitjana de temperatures màximes, en el cas de Vilanova la temperatura del 2010 va ser un 1,8 graus inferior a la mitja dels últims anys, 20,1 graus envers 21,9 graus. Per altra banda, Cabrils també va registrar temperatures 6 o 7 dècimes per sota de la mitja, en temperatures absolutes, màximes i mínimes.
Pel que fa a la temperatura mitjana mínima a Vilanova també va ser 6 dècimes inferior a la mitjana dels darrers anys 7,8 graus envers 8,4 graus.

L'altre aspecte que cal destacar del 2010, és la pluviometría que va superar en un 40% la mitjana de la zona. Així a Cabrils van caure 859 litres per metre quadrat i a Vilanova 845, quan la mitjana anual està al voltant d'uns 600 litres, sent especialment plujosos els mesos de febrer, maig, setembre i octubre. En aquest sentit, el dia més plujós va ser el 17 de setembre.

Quant als dies que va ploure, a Cabrils van ser 95 i a Vilanova 104. Aquí cal destacar que malgrat Cabrils va estar dins dels seus paràmetres a Vilanova normalment plou uns 150 dies a l'any. Per tant, va ploure més i aquesta pluja va caure en menys dies. Per tant, en aquest sentit, Vilanova l'any passat va "maresmejar" una mica.

Per últim, el día 26 de juliol del 2010 va deixar de funcionar l'estació meteorològica de Vallromanes ubicada a Can Maimó, sens dubte aquesta era una estació molt representativa de la serralada. Tant de bo aviat es pugui arreglar i podem consultar-la de nou

Properament parlarem del gaig.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT X: MÀRIUS SERRA I

2011-07-18T14:35:00.000-07:00

Quiet, un llibre d'en Màrius Serra, una lliçó de la vida.

Mentre estava llegint Mon oncle de Màrius Serra, sempre tenia un llapís i un paper al costat, per anar apuntant totes aquelles paraules curioses o desconegudes.

Tractant-se del senyor Enigmàrius, era molt fàcil que aquests mots anessin sorgint pàgina darrera pàgina. I així va ser. Quan vaig acabar de llegir la novel.la, tenia una llista de més de 90 paraules i després de fer la tria corresponent, n'he seleccionat 56 i avui us presento les primeres 28, la segona part a l'agost.

En aquest sentit, l'autor al marge de deixant-se una novel.la trepidant, dóna protagonisme a adjectius, verbs i noms que habitualment no utilitzem, ajudant-se a enriquir el nostre vocabulari.

En Màrius Serra juga amb les paraules des de fa més de vint anys i mitjançant l'Enigmàrius ( la secció del Matí de Catalunya Ràdio), el Dicciomàrius, editat l'any passat i d'altres treballs que ha realitzat durant aquestes dues dècades, enriqueix cada dia la llengua catalana i escampa la llavor per tot el territori, mitjançant les ones hertzianes, els seus articles a la premsa o els seus llibres.
Les 28 paraules d'avui són les següents

aciençat: 1. Que té ciència. Que sap bé la seva ciència. 2. Assenyat.

adelerat:    Persona que posa passió en allò que fa.

àgrafa:        No escrit. En sentit bíblic, frases atribuides a Jesucrist que no consten en cap dels quatre evangelis.

anacoreta: Persona que es retira a un lloc solitari, per portar-hi una vida de silenci, de pregària i de mortificació.

atribolar:    Produir un estat de torbació en l'ànim d'algú que no li deixa veure clar què ha de fer, què ha dir, com ha d'obrar...

atziac:        Infaust, no favorable, que porta una desgràcia.

baluerna:    Cosa que fa molt d'embalum.

a baqueta:   Tractar amb una gran severitat.

barjaula:     Prostituta.

bescoll:       Part posterior dels homes i dels animals. Clatell.

boet:           Ribot proveït de dues fulles estretes disposades en angle, de manera que per cada posició del boet només en treballa una.

bursada:     Revolada, estirada, empenta, qualsevol acció violenta i momentània.

capir:          Entendre. Per exemple: No capeixo el que fas.

clergyman:     Mot anglès que significa "clergue", usat per indicar el vestit del capellà, compost de jaqueta i pantalons, negres o foscs, camisa negra i collet blanc.

copalta:       Capell de copa alta.

còrpora:      Cos d'una persona o d'un animal sense incloure-hi les extremitats.

debades:     En va, sense efecte, inutílment.

diatriba:      Crítica virulenta.

dòngola:      Pell de moltó, cabra o vedell, adobada a l'alumini i després al taní, que hom empra per a fer sabates.

dringadissa:   So viu continuat, que fa, en rebre un xoc, un objecte de metall o vidre.

eixorca:         Estèril.

encalçar:        Córrer darrere algú per atrapar-lo.

encomi:         Lloança, elogi.     encomiàstic: Que conté encomi.

enderga:        Andròmina. Moble, estri, etc, atrotinat, inútil.

enfonyar:      Amagar, entaforar.

enserrellar:   Guarnir amb serrells.

esbatanar:     Obrir de bat a bat, completament.

espinguet:     1. So, crit, agut.         2. Persona cridanera i xisclaire.

Per fer aquesta entrada, la majoría de les definicions les he extret de l'edició digítal del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.

Properament parlarem del Dolmen de Can Gurri.

.

DE MÀRIUS A MÀRIUS

2011-07-12T14:05:00.000-07:00

De Santa Coloma de Gramenet a Tiana

De la Font de l'Alzina a la Font de Sant Bru

Del Puig Castellar a la Cartoixa de Montalegre

D'en Virgili a la Sal

De la Divina Comèdia al Chartreuse

Del Gratacel a Mon Oncle

De l'Eusebi al Canut

Del poeta al narrador

De Màrius Sampere a Màrius Serra

Avui fa 13 mesos us vaig dir que llegiria "El gratacel" d'en Màrius Sampere i tot i que l'he començat, malauradament no m'ha enganxat. Segurament, és una obra boníssima, en cap cas intentaré fer cap crítica, perquè simplement sóc un lector que l'únic indicador que tinc per dir si un llibre m'agrada, és tenir la necessitat d'acabar el llibre o no, quan he llegit les primeres 80 o 100 pàgines.

I en el cas d' El gratacel, fa mesos que tinc el punt de llibre a la pàgina 76.

Tanmateix en Salva Redón en el seu blog la Pistola d'Einstein fa la següent sinopsi del llibre.

El gratacel narra la història d'un viatge en ascensor per un gran edifici que és una metàfora de la vida. Cada planta equival a un episodi de l'existència, abocant el lector a una reflexió sobre les grans obsessions tan reconeixibles en la trajectòria creativa de l'autor, mitjançant les situacions que afrontarà el personatge central en funció d'unes parades de l'ascensor determinades per l'atzar.

El protagonista és un alter ego de Sampere, de nom Eusebi, a qui acompanya un guia anomenat Virgili, per tal de trobar-se amb el funcionari Z, un ésser de clares reminiscències kafkianes. Les referències a la Divina Comèdia de Dante, són evidents més enllà de la coincidència en el nom del guía, doncs l'edifici esdevé una mena d'infern laberíntic amb dependències i personatges que interceptaran contínuament l'itinerari del protagonista.

I amb l'afany de descobrir la relació dels escriptors amb la Serralada, un Màrius em va dur a l'altre Màrius i quan vaig començar "Mon Oncle" de Màrius Serra, ja no l'he pogut deixar.

L'escriptor barceloní barreja la família, la Cartoixa, els fets succeïts a la Serralada de Marina l'estiu de 1994, el viatge iniciàtic d'un adolescent, la Sal, la Bruna, els lloros, Menorca, mossèn Baptista... i cadascú és un ingredient d'aquesta novel.la que esdevé una recerca vertiginosa del manuscrit del licor Chartreuse i on cada veritat amaga un nou misteri.

A partir d'ara, els propers mesos aniré parlant de les paraules, dels escenaris, de les fonts... de Mon Oncle. A partir d'ara part de Tiana, és territori Màrius Serra.

La propera setmana parlarem d'una nova Gramàtica del Caminant.

CAMINS DE VALLROMANES X: LA TRINXACAMES 2011

2011-07-08T06:54:00.000-07:00

El Tub

Aquest darrer mes de maig, va nèixer la germana petita de la Trinxacadenes, la Trinxacames. Com tots els germans, entre elles hi ha semblances i diferències. Els pares i per tant l'equip organitzatiu és el mateix, el grup BTT Trinxacadenes, també tenen la marca "Trinxa" en comú, però a una li agrada anar en bici i a l'altre caminar i còrrer per la muntanya, i des de ben petita la Trinxacadenes ha sigut més competitiva que no pas la Trinxacames.

Sens dubte, aquesta primera edició va ser un éxit. En aquest sentit podeu veure un parell de videos de la caminada a http://www.trinxacames.blogspot.com/

Amb l'entrada d'avui, el que farem és penjar el rutómetre de l'itinerari, perquè el pogueu fer quan volgueu.

L'itinerari d'avui té una llargada de 12,6 quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 350 metres. Cal portar aigua perquè no trobarem cap font i malgrat hi ha força trams ombrívols és millor evitar les hores més caluroses de l'estiu. Aquesta excursió té tres parts força diferenciades. Una primera part que ens acosta a la Vallromanes més rural, una segona part que ens puja fins els miradors i una tercera part que ens endinsa en els boscos d'aquestes contrades. Per altra banda, aquest itinerari combina trams fets en excursions publicades al blog amb trams inèdits.

Iniciarem la ruta a la Plaça de l'Esglèsia de Vallromanes, tot seguit girarem a la dreta per la Rambla de Vallromanes. Uns 200 metres més enllà s'acaba l'asfalt i comença una pista de terra que seguirem uns 400 metres, fins arribar a una cruïlla. En aquest punt girarem a la dreta i uns 80 metres més endavant serem davant l'entrada de la finca de Can Passeres. Ara girem a l'esquerra, en aquest lloc la pista fa un revolt molt tancat i puja de manera considerable.

Hem de seguir aquesta pista 1800 metres obviant els camins i corriols que ens menen a banda i banda fins que arribem al Coll del Clau.

A partir d'ara i durant una estona hem de seguir el GR-92 en sentit nord, per tant a la nostra esquerra veurem les marques blanques i vermelles que s'endinsen per un bosquet i superen un cert desnivell tot creuant un rocall. Sis-cents metres més endavant arribem al Coll de Can Gurgui.

Arribem a una cruïlla important de pistes, nosaltres seguim pel GR-92. Ara, després de caminar uns 50 metres per una pista ascendent, ens fiquem a l'esquerra per un corriol que després de seguir-lo durant un quilòmetre i mostrar-nos bones panoràmiques del Vallès, el Barcelonés i el Maresme, ens enfilarà fins a Can Gallemí, l'última casa de Vallromanes pel sud.

Passem la casa i abans d'arribar a un revolt que ens duria a la porta de Can Riera, deixem el GR, tot girant a l'esquerra per un corriol que marxa de cara a ponent. COMPTE! No confondre amb una pista ampla que passa per sota.

Quan portem uns 250 metres, arribem a una cruilla de camins, COMPTE! no equivocar-nos, obviem el que marxa a l'esquerra i nosaltres continuem avall pel corriol que en aquest moment passa entre un pi i una alzina. Cal vigilar de no relliscar, en aquest tram, el camí té una forta pendent i està molt erosionat.

Sis-cents cinquanta metres més endavant, en un revolt a l'esquerra, a banda dreta trobem un camí una mica desdibuixat que marxa direcció llevant, nosaltres el seguim. Cent metres més enllà arribem a una pista, la seguim en sentit descendent. Uns metres més endavant, la pista fa un revolt, nosaltres ho obvíem i contínuem recte.

Després d'uns 600 metres de baixada, deixem aquest camí i seguim per un trencall a l'esquerra en direcció sud, en aquests moments el camí planeja bastant. Cent metres més enllà, en un revolt, a l'esquerra, trobem tombada la Pedra del Diable.

La Pedra del Diable. És un menhir que es donava per desaparegut fins l'any 2007, quan uns veïns de Vallromanes, van avisar de la seva existència al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Aquest en van fer un estudi i van determinar que realment es tractava d'un menhir, però al no trobar cap material arqueològic associat no podien datar la seva antiguitat.

Els menhirs en un principi eren construccions funeràries neolítiques, sota les quals s'enterraven les persones. En l'época moderna, molts d'aquests menhirs, s'han fet servir com a creu de terme. Segurament, aquest és el cas de la Pedra del Diable, que delimitava els termes de Vallromanes, Premià de Dalt i Vilassar de Dalt.

Continuem per aquest camí, obviant els corriols i camins que ens menen a banda i banda. Set-cents metres més endavant, sortim del Tub; nom com s'anomena l'últim tram d'aquest sender, abans de sortir a una pista que ens creua (pista de Can Gurgui a Can Fuster).

Ara girem a la dreta, direcció nord, després d'uns 650 metres, arribem a Cal Fuster, fem un revolt a l'esquerra i continuem recte, obviant el camí que ens mena a la dreta. Dos-cents cinquanta metres més endavant, després d'un revolt a la dreta contínuem per la pista.

Quatre cents més enllà després d'una forta baixada, arribem a una cruïlla de camins. Si continuéssim recte, en un quart d'hora arribaríem a Vallromanes, però com avui tenim ganes de caminar, nosaltres girem a la dreta i uns 70 metres més endavant, trobem un trencall a mà esquerra que marxa en diagonal i nosaltres el seguim.

Quan portem uns 300 metres caminant, hem d'estar molt atents, perquè en aquest punt ens podem despistar. El nostre camí careneja sempre cap a ponent, sense grans desnivells. Malgrat que el corriol és estret, està molt definit. Quan portem uns 650 metres, el camí s'ha fet ample i trobem una bifurcació de camins, nosaltres contínuem pel que puja a l'esquerra. Un cent metres més amunt a la dreta trobem un corriol en un principi desdibuixat que segueix anant cap a ponent i que 200 metres més enllà ens dura fins la Roca Foradada. Potser ens costa de veure una mica perquè hi arribem per darrera, des d'on no es visible el forat. Hem de pensar, que quan hem fet aquests 200 metres, la Roca Foradada, és una de les pedres que ens queda a la dreta.

La Roca Foradada. Trobareu informació a l'itinerari de la Roca Foradada a la Roca d'en Toni publicat el març del 2009.

Seguim pel corriol que surt davant de la Roca Foradada, per anar a buscar el camí carreter que passa per sota d'aquest indret, cinquanta metres més enllà. Girem a la dreta en sentit descendent, fem cas omís als camins que trobem a banda i banda i nosaltres seguim avall. Cal anar en compte de no relliscar perquè hi ha trams d'aquest camí que estan molt erosionats.

Després d'uns 750 metres, som a tocar del Pitch and Put de Vilanova del Vallès, nosaltres continuem pel mateix camí, simplement que sobretot a l'inici puja bastant. Quan hem caminat 1250 metres per aquest corriol, arribem a una pista amb graveta, nosaltres girem a l'esquerra en sentit ascendent. Cent cinquanta metres més endavant, aquesta pista es converteix en un corriol que segueix pujant.

Dos-cents metres més amunt arribem a un carrer asfaltat, el carrer Santa Quitería que ens va baixant cap a Vallromanes. A la següent cruïlla, hem d'estar atents, del costat d'un STOP, surt un corriol que va paral.lel al carrer Joan Miró, nosaltres l'hem de seguir.

Tres-cents cinquanta metres més enllà, arribem al carrer d'accés a l'escola, nosaltres continuem recte i dos-cents metres més endavant arribem a la riera.

Ara només ens queda pujar 375 metres per la riera fins la Plaça de l'Esglèsia, punt d'inici i final de l'itinerari d'avui.

Cal dir, que al llarg de la riera, hi ha una plataneda formada per 213 plataners, catalogats com a arbres d'interès local i que segons l'época de l'any ens mostraran uns colors o altres.

La setmana vinent parlarem d'en Màrius Serra.

23 ITINERARIS PER LA SERRALADA

2011-07-01T03:22:00.000-07:00

L'entorn de la Font de la Teula, un d'aquests racons amagats.

Aquells que setmanalment aneu seguint el blog, haureu vist que fa força setmanes que no penjo cap itinerari. Evidentment, no ens hem acabat la muntanya, per sort podem fer centenars d'itineraris per aquestes muntanyes, descobrint nous camins, noves fonts, algun racó amagat... Però durant l'any hi ha époques on tens més feina i et manca temps per posar-te les botes i cercar noves excursions i nous indrets.

Avui començo vacances i si tot va bé, aquest estiu us penjaré 3 o 4 rutes noves, però perquè refresqueu la memòria i comenceu a gastar la sola de les botes, avui us presento una llista de 23 itineraris i 3 variants que hem descrit en aquests tres anys i mig de vida del blog.

A cada itinerari trobareu el nom de la ruta, el quilòmetratge, el desnivell positiu i el mes i l'any que el vaig publicar i si s'escau la seva variant.

1. 3a Passejada pels voltants de Vallromanes. 9 quilòmetres. 315 metres de desnivell positiu. Maig 2008.

2. Pels voltants de Castellruf. 6 quilòmetres. Aproximadament 200 metres de desnivell positiu. Juny 2008.

3. Una excursió de dames i cavallers. 7,5 quilòmetres. 250 metres de desnivell positiu. Octubre 2008.

3b. Variant de les sortides 2 i 3. De Castellruf a Vallromanes. 6 quilòmetres. 0 metres de desnivell positiu, 250 metres de desnivell negatiu. Novembre 2008.

4. Les fonts de Sant Pere de Reixac. 2,5 quilòmetres. 50 metres de desnivell positiu. Juliol 2008.

5. Les fonts de Teià. 7 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Desembre 2008.

6. De la Roca Foradada a la Roca d'en Toni. 12 quilòmetres. 500 metres de desnivell positiu. Març 2009.

6b. La Font d'en Dirol. 2 quilòmetres. 100 metres de desnivell positiu. Gener 2009.

7. Les fonts perdudes de Santa María de Martorelles. 6,5 quilòmetres. Aproximadament 100 metres de desnivell positiu. Febrer 2009.

8. Malanyanes. 2 quilòmetres. 50 metres de desnivell positiu. Maig 2009.

9. Els dominis del Castell de Sant Miquel. 7,2 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Juny 2009.

10.Grans arbres pels voltants de Sant Bartomeu de Cabanyes. 7 quilòmetres. 150 metres de desnivell positiu. Agost 2009.

10b. La Font de Can Planes. 2,5 quilòmetres només d'anada. 50 metres de desnivell positiu. Abril 2010.

11. Del Torrent de les Bruixes a la Font de l'Alzina. 4 quilòmetres. 325 metres de desnivell positiu. Novembre 2009.

12. La Déu del Joncar. 3,3 quilómetres. 100 metres de desnivell positiu. Desembre 2009.

13. Les fonts d'Alella. Els torrents del Fonoll i del Sarau. 7,1 quilòmetres. 250 metres de desnivell positiu. Gener 2010.

14. La Vall del Tort. 2,5 quilòmetres. 180 metres de desnivell positiu. Març 2010.

15. La Font de la Dinamita. 2,2 quilòmetres. 50 metres de desnivell positiu. Juliol 2010.

16 La Baga de Can Maimó i el Turó de Can Cabús. 6,5 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Juliol 2010.

17. El camí d'Alella. 6 quilòmetres. 100 metres de desnivell positiu. Agost 2010.

18. La Fonteta de Can Gurri. 5,5 quilòmetres. 150 metres de desnivell positiu. Setembre 2010.

19. La Vall de Sant Jeroni. 7 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Octubre 2010.

20. La Vall de Pomar. 6,2 quilòmetres. 300 metres de desnivell positiu. Gener 2011.

21. El Camí del Vietnam i la "Mitjahorica" 10,3 quilòmetres. 350 metres de desnivell positiu. Gener 2011.

22. De la Font de l'Hort dels Monjos a la Font de les Monges. 1,5 quilòmetres. Desnivell inapreciable. Febrer 2011.

23. El Rocar. 7,8 quilòmetres. 200 metres de desnivell positiu. Abril 2011.

Fins ara, més de 130 quilòmetres de corriols, pistes, camins carreters, torrents, xaragalls, viaranys... però poca cosa al costat de tot allò que encara hem de descobrir i explicar.

EL TRITÓ VERD

2011-06-26T14:31:00.000-07:00

El tritó verd

El tritó verd és un amfibi de la família dels salamàndrids.

Aquest tritó pot arribar a fer fins a 17 cm. de llarg. Té la pell aspra i de color verd i amb jaspiat de color marró o negre. El ventre és gris fosc amb taquetes blanques o fosques i el seu cap és ample i pla.

Les famelles i els exemplar joves, tenen una línea vertebral de color taronja que en els mascles perdura fins els 9 mesos. Els mascles adults tenen una cresta que va des del coll fins la punta de la cua.

El tritó verd s'alimenta de diversos invertebrats aqüàtics. Viuen a boscos i camps propers a zones aqüàtiques, normalment per sota dels 1000 metres d'alçada.

Generalment, és molt discret, però a la primavera se'l pot descobrir al fons de gorgs, vells safareigs i basses d'aigües netes.

Durant el zel a l'aigua, el mascle mostra una cresta dorsal i caudal groguenca-ataronjada amb ratlles fosques i una ratlla caudal blanca platejada. D'altra banda, el verd de la pell es torna més llampant.

S'ha demostrat que els tritons verds s'orienten per mig dels estels, per a trobar les basses on ponen els ous.

Les larves són relativament grans i duen brànquies externes i vermellenques als dos costats del cap. Els seus dits són prims i llargs.

La guía il.lustrada d'en Toni Llobet sobre Flora i Fauna dels Parcs de la Serralada de Marina, Litoral i Montnegre-Corredor, ens diu que el tritó verd és gairebé inexistent al sud de la riera d'Argentona, i realment és així.

Des del 2002 des del Parc de la Serralada Litoral, s'esta seguint la evolució d'aquesta espècie al Parc i fins ara només hi ha una bassa on podem trobar pocs exemplars.

Últimament, sembla ser que en un futur proper es faran actuacions per assegurar la supervivència del tritó verd en aquestes muntanyes, recuperant i adequant basses, criant-lo en captivitat a la Serralada de Marina, concretament a l'escola de natura Angeleta Ferrer de Badalona, per posteriorment deixar anar les larves en unes condicions força òptimes.

La propera setmana penjaré el recorregut de la Trinxacames 2011.

TEMPS DE CIRERES

2011-06-17T14:18:00.000-07:00

Cireres amb anís

Pels voltants de Sant Jordi us vaig recomanar un recull de receptes de la cuina tradicional de Sant Fost de Campsentelles i Santa María de Martorelles recopilat i endreçat per la Montse Tapia i la Marina Duñach.

Les dones d'aquestes contrades ens parlen dels productes de la terra a partir dels plats que preparen; sopes, pastes, llegums, carns... i postres.

I sens dubte un dels productes "estrella" de la terra, són les cireres de Santa María de Martorelles, segurament entre les millors dels Païssos Catalans.

Avui us presentaré unes de les receptes més fàcils de tot el llibre "Cireres amb anís". Només cal posar les cireres en un pot amb anis dolç, procurant que quedin ben cobertes. Les cireres estaran ben confitades quan perdin el color vermell, al cap de 20 o 30 dies aproximadament.
Les cireres queden de textura forta i sense color i amb un gust força anissat.

En el meu cas, vaig collir les cireres a mitjans de maig a Vallromanes i com que les cireres eren de la Serralada Litoral, vaig afegir-hi Anís del Mono de la Serralada de Marina.

Malgrat es poden menjar com a postre, a mí m'agrada menjar-les tipus caramel, agafant-ne alguna entre hores, tot picant.

Si esteu interessants en aconseguir aquest receptari, jo el vaig comprar a Casa Xesques a Santa María de Martorelles al mòdic preu de 5 Euros.

Properament, us parlaré d'en Màrius Serra i la seva vinculació amb la Serralada de Marina.

L'ENDIMONIADA

2011-06-09T14:06:00.000-07:00

Aquest primer "tio" que fa tanta por és un servidor.

Durien ser les 7 de la tarda, quan dissabte passat m'assabento que fan la I Endimoniada de Badalona, una cursa de muntanya d'uns 18 quilòmetres i 500 metres de desnivell positiu i a més a més nocturna.

Malgrat només mancar dues hores i mitja per la sortida, m'he la jugo i marxem cap a Badalona a veure si encara podía aconseguir algun pitrall per córrer. Tinc sort i alguna baixa d'última hora ho fa possible.

Després de fer-la, puc afirmar que si la Burriac Atac és la cursa de muntanya nocturna de la Serralada Litoral, l'Endimoniada pot esdevenir la cursa de muntanya de la Serralada de Marina.

El recorregut sens dubte és atractiu, sortint de la Rambla i anar enfilant fins la Creu de Montigalà i d'aquí amunt, pista fins arribar a la Coscollada. A partir d'aquí comencen uns 5 o 6 quilòmetres de corriol, majoritàriament en baixada que ens portaran fins la riera de Pomar. Malgrat, alguna petit tram, el corriol no exigeix molta tècnica i tot i la foscor es pot córrer sense gaire problemes.

Quan tornem a trepitjar asfalt a l'avinguda Llenguadoc només ens quedem quatre quilòmetres de baixada i l'últim quilòmetre i mig pels carrers i carrerons de la Badalona més històrica val molt la pena.

Quants als avituallaments cap queixa, la nit fa que els corredors no requerim tanta aigua i els plàtans i les taronges s'agraeixen molt.

Com a punts molt positius, el marcatge amb les barretes de llum i els voluntaris que malgrat la nit, van fer que l'itinerari a seguir és veiés claríssim.

I sens dubte, els grups d'animadors que enmig de la muntanya, sortits del no res, animaven el pas dels corredors.

Per tant, només em queda felicitar i animar al Centre Excursionista de Badalona perquè l'any vinent poguem córrer la segona edició.

Si voleu més informació sobre la cursa ho trobareu a: http://www.cebadalona.org/

LES TORRES DE GUAITA I ELS CASTELLS DEL MARESME

2011-06-03T13:05:00.000-07:00

La Torrassa del Moro. Surt en aquest opuscle, malgrat pertànyer al Vallès.

Divendres passat vaig anar a la xerrada que feia en Toni Marí sobre la Serralada Litoral i l'Edat Mitjana. Com sempre va ser una entretinguda i entenedora classe d'història sobre els nostres avantpassats i també com sempre vaig sortir amb informació que fins aleshores desconeixia i que a partir d'ara toca posar-se les botes per anar a descobrir.

Podria fer una entrada amb els més de 90 documents que a l'arxiu parlen d'Edat Mitjana, però resultaria quelcom molt feixuc i avorrit. Tanmateix, si que vull fer esment d'una publicació que precisament no parla gaire de l'Edat Mitjana i a una pàgina web que cal tenir a l'abast.

La publicació ens parla de les Torres de Guaita i els Castells del Maresme. En total 55 edificacions que avui dia es troben amb diferent estat de conservació; algunes han estat totalment restaurades i altres estan gairebé en un estat ruinós.

Gran part d'aquestes torres van ser construïdes entre els segle XVI i XVII quan la piratería barbaresca i el corsarisme eren molt freqüents. Casualment en aquesta época terra endins els camins estaven farcits de bandolers.

Avui dia, algunes d'aquestes torres han quedat enmig de les poblacions o adossades a una masia i realment cal fer un exercici d'imaginació per arribar al motiu pel qual van ser construïdes.

A l'entorn de la Serralada Litoral trobarem fins 20 edificacions d'aquesta mena. En aquest sentit, malgrat que podem trobar-ne a poblacions costeres com Vilassar de Mar, generalment aquestes construccions es feien en els pobles de dalt: Vilassar de Dalt, Cabrils, Alella, Teià... per tenir millor vista i dificultar l'accès als pirates.

La majoria d'aquestes torres són propietats privades, i si no coneixem als amos només les podrem veure des de fora, però a les nostres contrades ara mateix n'hi ha 5 de visitables: Can Teixidor a El Masnou, Can Franquesa i Can Cisa a Premià de Dalt, el castell de Burriac a Cabrera de Mar i la Torrassa del Moro entre Cardedeu i Llinars.

Però el millor de tot és que us podeu descarregar aquesta publicació editada pel Consorci de Promoció Turística de la Costa del Mareme en format pdf a: www.ccmaresme.cat/document.php?id=6604

Per altra banda visiteu la web http://www.cabrerademarpatrimoni.cat/ i podreu veure el Castell de Burriac com mai l'haureu vist, a més de la Cabrera ibera, romana i moderna. Sens dubte una pàgina imprescindible per coneixer el nostre passat.

Per últim, recordeu que aquest diumenge 5 de juny es fa a Vallromanes el VII Rally Fotogràfic.

MILLORES A LES FONTS DE CAN CAMP I SANTA ANNA

2011-05-27T14:28:00.000-07:00

Font de Santa Anna. Agost de 2005.

Font de Santa Anna. Maig del 2011

Font de Can Camp. Novembre del 2005

Font de Can Camp. Maig del 2011

Fins ara he parlat d'una setentena de fonts i segurament en vindran moltes més. Sens dubte és molt emocionant trobar una deu d'aigua que fa anys que busques, però també és molt gratificant veure millores a fonts que temps enrere tenien un aspecte deplorable o simplement no rajaven.

En aquest sentit, dissabte passat es va presentar el llibre "Fonts Martorellenques" de l'Adolf Candela, l'Antoni Sánchez i en Quixol Soriano i a pocs metres de la biblioteca on es va fer l'acte hi ha la Font de Can Camp.

Fins el 10 d'abril d'aquest any que un grup de voluntaris li van netejar la cara, repintant el frontal de la font, arranjant el muret del safareig, netejant l'entorn de deixalles... l'estat de la font era "indigne"; només cal comparar les dues fotografíes. Cal dir que la fotografía actual, s'ha fet 6 setmanes després de la restauració i malgrat no haver-hi encara grafitis; els papers i els plàstics ja comencen a sovintejar pels voltants.

Per altra banda, la Font de Santa Anna de Vallromanes, sempre l'havia vist eixuta i per primer cop el 10 de maig d'enguany la vaig veure rajar. Dues setmanes després vaig tornar-hi i seguia rajant i vaig fer la fotografía pertinent.

Tinc pendent anar a la Font de la Mansa de la Roca del Vallès, que els últims mesos també s'hi ha treballat. Tanmateix si algún coneixedor de l'indret hi heu anat aquestes darreres setmanes i voleu fer el vostre comentari sobre els treballs de millora, jo estaré encantadíssim.

Per acabar, vull tornar a donar les gràcies als pares de "Les Fonts Martorellenques", una petita, però gran obra de divulgació del patrimoni natural de Martorelles.

XV CAMINADA SERRALADA DE MARINA

2011-05-19T13:49:00.000-07:00

El Torrent de Can Sunyer a l'alçada de la Font de Can Roda

Com cada any per aquestes dates, el Club Muntanyenc Mollet organitza la seva caminada per la Serralada de Marina. Aquest any vam ser més de 600 caminadors que vam fer front als 22 quilòmetres de recorregut i als 500 metres de desnivell positiu. Cal dir que el Muntanyenc, cada any ens ofereix un itinerari diferent.

Des d'aquí vull felicitar als organitzadors per la feina ben feta.

Els autocars, l'esmorzar amb cafè inclós, el marcatge, el record conmemoratiu de la quinzena edició... tot perfecte.

Però al marge dels temes de logística, m'agradaria parlar d'altres aspectes.

1. L'itinerari d'aquest any ha passat a tocar de vuit fonts; totes elles a la segona part del recorregut, la Font del Llorer, la Font i la Fonteta de Can Gurri, la Font de Can Barbeta, de la Mercé, del Racó, de Beu-i-Tapa i la Font de Can Roda. A més a més del Gorg de Can Ros.

Casualment, aquest proper dissabte 21 de maig a les 12 del migdia a la Biblioteca Montserrat Roig de Martorelles es presentarà el llibre sobre aquestes i altres "Fonts Martorellenques", escrit per l'Antonio Tomás Sánchez, l'Adolf Candela i en Quixol Soriano

2. Començar a caminar per la Vall de Cabanyes em va semblar fantàstic. Malauradament amb la construcció del tunel entre Badalona i Sant Fost aquesta vall té els dies comptats i d'aquí uns anys ja veurem que en queda d'aquest patrimoni.

3. Per tots aquells que penseu fer el Camí de Sant Jaume, per quilòmetres i desnivell aquesta marxa és un bon test, perquè fent el Camí trobareu etapes amb aquestes característiques.

En definitiva, aquesta caminada és una molt bona manera de conèixer la Serralada de Marina tot fent una matinal.

Properament parlarem d'en Màrius Serra i la seva relació amb aquestes muntanyes.

EL GUARIMENT DEL ROURE DE CAN CAMPMANY

2011-05-13T12:52:00.000-07:00

Canyet, la Torre Codina en primer terme.

Les nostres contrades són plenes de tradicions, costums, rituals i llegendes i alguns han perdurat fins els nostres dies i d'altres ja fa unes quantes dècades que no es porten a terme. Al costumari català d'en Joan Amades hem trobem d'arreu i de tota mena.

Fa temps algú em va parlar d'un ritual que es feia a una masia de Badalona i que s'anomenava el guariment del roure. No fa gaire el vaig trobar documentat i avui en faré una entrada.

Per altra banda, aquesta setmana ha sigut Sant Anastasi i com cada any, a Badalona es crema el dimoni a la platja. Curiosament aquesta tradició es va inventar ara fa uns 70 anys i la seva justificació històrica s'agafa una mica amb pinces. Però del Dimoni ja en parlarem un altre dia. Avui toca anar fins a Canyet i veure que es feia a Can Campmany, una masia situada a tocar de la colònia Sant Antoni, a prop de l'esglèsia de Canyet.

Es diu que a Can Campmany es practicava les nits de Sant Joan, un ritual per tal de prevenir o curar malalties que afectaven els nadons. Josep Llansó, més conegut per la gent del barri, com en Pepet de can Campmany, fou l'últim que es va fer càrrec de la cerimònia de passar pel roure, tradició que havia anat passant de generació en generació.

El ritual se celebrava al sot de la masia, on hi havia una roureda. En Pepet era qui s'encarregava de preparar els roures, un per cada nen que s'havia de guarir. Els roures feien uns deu centímetres de diàmetre i acostumaven a tenir uns quinze anys. Es lligava el tros de tronc que s'havia de badar (obrir) per dalt i per baix a una distància d'un metre i mig aproximadament amb un filferro per tal que no s'esqueixés tot el tronc. Llavors, amb una destral i uns tascons de ferro es procedia a fer el tall de dalt a baix de la zona marcada. A l'interior del forat s'hi posaven unes pedres i uns bastons transversals perquè el trau estigués ben badat, mantenint una obertura d'uns 40 centímetres.

Situat al turó de Can Boscà, (molt a prop de la masia) en Pepet avisava amb un tret d'escopeta els oficiants que estaven a l'entorn de cada roure quan tocaven les dotze campanades a la parròquia de Santa María, que marcaven l'inici de la cerimònia. A un costat del roure hi havia el pare de la criatura i a l'altre el padrí, els quals amb el nen nu als braços deien

"Sant Joan Gloriós, trencat te'l dono.

Sant Joan Gloriós, curat te'l prenc.

Aquestes paraules, que es pronunciaven mentre passaven el nen per dintre el forat, es repetien tres vegades. Per posar fi al ritual es dipositaven les espardenyes i la robeta del nen a dintre del forat i es tancava el tronc. La cicatriu que quedava a la soca es recobria d'argila i s'embenava amb els bolquers del nen.

L'èxit del ritual depenia del roure: si la ferida es tancava i l'arbre vivia, el nen es curava; mentre que si no era així, el nen moria. Pocs dies després de celebrar la cerimònia ja es notaven les millores. Sembla ser que la majoria dels nens es van curar.

El darrer any que es va celebrar aquest ritual va ser el 1963, fins aquell moment cada any, dos, tres o fins i tot cinc nens passaven per algun dels roures del Sot de can Campmany.

Per fer aquesta entrada he extret la informació del llibre "Canyet: un vell poble", de Judit Barrera Meya i editat pel Museu de Badalona l'any 2001.

Properament parlarem del Temps de Cireres.

TRINXACAMES I LA SERRALADA AL LLARG DE LA HISTÒRIA

2011-05-05T14:28:00.000-07:00

El moment de la sortida

Aquest diumenge 1 de maig, com ja us anava informant des de feia unes setmanes vam fer a Vallromanes, la I Caminada Popular de Muntanya "Trinxacames". Si sou un dels gairebé 500 participant que la vau fer, vau poder comprovar que de trinxar cames tenia poca cosa i que cadascú podia anar al ritme que li fos més còmode.

Des de l'organització, estem molt contents, perquè aquesta primera edició va ser un éxit de participació i civisme.

Sens dubte, un dels objectius que ens hem marcat amb aquestes caminades, és donar a conèixer corriols i camins que el Club BTT Trinxacadenes està recuperant aquests darrers anys i això es notava, perquè el 80% del recorregut eren corriols. Tanmateix aquests senders ens han d'ajudar a arribar a indrets d'un gran valor natural, arquitectònic i cultural.

I aquel que trepitja el territori, el coneix més i per tant el respecta i sobretot l'estima més.

Properament, penjaré la descripció de l'itinerari llarg que tenia una distància d'uns 14 quilòmetres.

Qui vulgui veure imatges de la prova hi ha dos videos penjats al blog de Trinxacames http://www.trinxacames.com/ i tots aquells que tingueu un suggeriment o que penseu que hi hagi algun aspecte que caldria millorar per properes edicions, us agrairíem que ens ho féssiu arribar.

Ja us avancem que estem engrescats en fer una segona edició presentant-vos un altre itinerari pels voltants de Vallromanes.

Per altra banda, també informar-vos que en Toni Marí des del Centre de Documentació del Parc de la Serralada Litoral ha preparat 4 xerrades sobre la Història a la Serralada Litoral.

En Toni d'una forma molt amena ens explica quan, com i qui ha viscut en aquestes muntanyes al llarg de la història i ens presenta bibliografía on s'amplia aquesta informació.

Fa unes setmanes, ja es va fer la primera xerrada sobre la Prehistòria i l'edat clàssica i el proper divendres 27 de maig es farà la segona xerrada on el tema serà L'EDAT MITJANA.

Si podeu no us ho perdeu perquè val molt la pena.

Aviat parlarem d'una recepta on l'ingredient principal són les cireres ( i si poden ser de Santa María de Martorelles, millor que millor)

EL ROCAR

2011-04-27T14:33:00.000-07:00

La Font de la Mare de Dèu de l'Alegría

Tinc com a norma un o dos cops al mes, mirar les noticíes dels Parcs de la Serralada Litoral i Marina i gairebé sempre trobes quelcom de visitar, comentar, llegir, caminar...

Fa unes setmanes, parlaven del Rocar un itinerari senyalitzat a Tiana com a sender local (SL96) i que passava per la Mare de Déu de l'Alegria i per tant, també per la font que hi ha a la plaçeta de l'ermita.

I com aquest indret encara el tenia a la llista de pendents, un diumenge assolellat vam anar a fer aquesta excursió de 7.812 metres i 200 metres de desnivell positiu. Cal dir que avui no explicaré fil per randa el rutómetre, tanmateix a les oficines del Parc o imprimint-ho des de casa podeu tenir el díptic de l'itinerari editat pel Parc de la Serralada de Marina i que trobareu a la seva pàgina web.

Però si que vull fer tres o quatre apunts.

Quant a la millor época per fer la ruta, simplement cal evitar les hores centrals del dia dels mesos més calurosos, perquè durant tota l'excursió estem molt exposats al sol.

Per altra banda, nosaltres vam iniciar i acabar l'itinerari a la Virreina, indret on hi arriben els autobusos de la línea 30 de la companyia TUSGSAL. Aquest autobus té connexió amb la línea 1 del metro a Santa Coloma i amb la línea 2 a Pompeu Fabra (Badalona).

Pel que fa a les dues fonts que trobem en el recorregut, de la Font de l'Alegría, cal dir que el boc està sobre una paret de pedra i l'aigua cau sobre una pica rectangular d'1 metre x 0,60 centímetres. La font està ficada dintre una petita bòveda i s'acciona mitjançant una aixeta. A banda i banda de la font hi ha un parell de bancs de pedra.

La font de Can Roca, està a tocar del restaurant que porta el mateix nom. L'aigua surt d'un boc en forma de lleó. En aquests moments cau un rajolí fi que va a parar a un safareig cobert per glicínies.

Apuntar que la ruta està molt ben marcada excepte en el tram entre Can Roca a Can Vila.

Si teniu algun dubte, heu de sortir de Can Roca pel camí cimentat que puja lleugerament. Tot seguit, trobem varis camins i nosaltres seguirem el del mig fins a Can Vila. Quan hi som girem a l'esquerra i uns metres més endavant trobarem unes atzavares i ara per ara en aquest punt tornem a trobar les marques del sender locar (SL marques blanques i verdes).

Finalment, si haguèssim de posar una nota a aquest itinerari, li posaríem entre un 5 i un 6. Sense cap mena de dubte, en aquestes muntanyes hi ha excursions molt més atractives. Això no vol dir que no sigui molt recomanable per aquells que us agrada descobrir racons nous.

Properament, parlarem d'en Màrius Serra i no oblideu que aquest diumenge 1 de maig hi ha la Trinxacames. Més informació a trinxacames.com

11 RECOMANACIONS PER SANT JORDI

2011-04-19T05:20:00.000-07:00

Tanmateix com vaig fer l'any passat, arribats a aquestes dates, m'agrada fer unes quantes recomanacions per Sant Jordi. Com veure totes estan vinculades en major o menor mesura als temes que parlem al blog.

Sense adonar-me'n el 2010 vaig fer una llista de 10 llibres i com sòc una mica de matemàtiques el 2011 faré una llista d'11 recomanacions.

Veureu que molts d'aquests llibres parlen d'aquestes muntanyes des de diferents vessants, alguns estan escrits per poetes i escriptors que viuen per aquestes contrades, n'hi ha adreçats a la mainada, hi ha guies de descoberta, novel.les, un diccionari de dites i refranys, literatura de viatges, llibres d'història, un receptari de cuina...

El criteri que he triat per seleccionar-los és molt simple, m'han hagut d'agradar o cridar l'atenció per algun aspecte. Segurament, un entès tinguent a l'abast tota la bibliografía que per una raó o altra té cabuda en aquesta llista, haguès fet una altra selecció.

També us he de dir que podria haver fet una llista de 20, 30 o 50 llibres, perquè n'hi han i de molt bons, però aquest any només en toquen 11 i he volgut que hi hagués una mica de tot.

Per tant els 11 llibres són els següents,

1. Amb cara i ulls. Víctor Pàmies. Diccionari de dites i refranys sobre l'ull. Colecció "Enciclopèdia paremiològica del cos humà"núm 1. Vallromanes 2011. Val molt la pena. Recull de més de 600 parèmies en català sobre l'ull. Per saber-ne més en Víctor presenta el llibre a Vilanova del Vallès, el proper dijous 28 d'abril a les 19:00h a la Biblioteca Contravent.

2. Mon oncle. Màrius Serra. Editorial Proa. 1996. El jove Canut té un oncle que és amic d'un peix i un altre oncle que és cartoixà de Montalegre. Tots tres es veuran inmersos en la recerca de la fórmula del licor de Chartreuse, el secret millor guardat dels cartoixans.

3. Radiacions. Enric Juliana i Julià de Jòdar. Editorial Proa. Colecció: A tot Vent. 2011. Una tarda de tempesta sobre el Pont del Petrolí badaloní, es retroben dos vells amics, un és polític i l'altre periodista. Amb l'entrevista pretenen trobar el concens per tal de construir una central atòmica prop de Barcelona que permetria assolir la sobirania energètica de Catalunya. Durant la conversa, afloraran antigues rivalitats, un tercer personatge i alguna sorpresa.

4. Els ibers del nord. Joan Santacana i Joan Sanmartí. Rafael Dalmau Editor. 2005. No crec que sigui gaire agosarat, sí dic que és el millor llibre que s'ha fet sobre els ibers que van viure als Päïssos Catalans i per tant aquest llibre també ens explica moltes coses dels laietans.

5. Canyet un vell poble. Judith Barrera. Editat pel Museu de Badalona. 2001. Aquest llibre fa un recorregut per la història del barri i la vida quotidiana dels canyetaires. Tanmateix, també ens fa un retrat de com era la vida a les masies i ens acosta històries molt interessants.

6. Flora i fauna dels Parcs Montnegre, Corredor, Serralada Litoral i Serralada de Marina. Toni Llobet i François. Brau Edicions. 2010. La millor guía que ara hi ha al mercat, per informació i mida, per portar a la motxilla i resoldre els dubtes sobre els animals i els vegetals que viuen en aquestes muntanyes.

7. La Xara i en Pau i la bruixa de la pinta d'or. Gonçal Lluna i Susanna Campillo. Editat per la Diputació de Barcelona. 2011. Per mainada. Setè llibre de la col.lecció que ens explica les aventures de la Xara i en Pau a diferents indrets dels Parcs Naturals de Barcelona. Tanmateix, aquest cop l'escenari és el Castell de Burriac.

8. Cuina tradicional de Sant Fost de Campsentelles i Santa María de Martorelles. Marina Duñach i Montse Tapia. Editat per l'Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles. 2011. Recull de receptes de les cases dels dos pobles fets amb ingredients del territori.

9. 111 Fonts del Montseny. Lluís Pagespetit i Blancafort. Editat per Farell. 2003. En un blog on el tema central són les fonts, no podia faltar una recomanació d'aquesta mena. A més a més, el Montseny és aigua i aquest llibre ens acosta a les fonts, tot caminant per trenta-sis itineraris.

10. A peu per l'Alt Camp. Josep M. Espinàs. Editorial La Campana. 2007. L'Espinàs, aquell nen que estiuejava a Argentona sempre tindrà un llibre en aquestes recomanacions. En aquest bon home l'admiro com a persona i escriptor i la seva colecció de llibres de viatges, ens mostra uns territoris i uns paisatges de la millor manera que es poden veure, caminant.

11. Barcelonès. 17 excursions a peu. Rafa López Martín. Edita Cossetània Edicions. 2010. Aquest recull d'itineraris, ens presenta 3 itineraris per la Serralada de Marina. Tanmateix, mitjançant 12 recorreguts també ens servirá per fer una aproximació a la Serra de Collserola, cosina germana de les Serralades de Marina i Litoral, per la pressió demogràfica que també pateix.

A l'abril del 2010, trobareu les 10 recomanacions que vàrem fer l'any passat.

I ja només falten 11 dies per la Trinxacames

LA TRINXACAMES

2011-04-14T13:57:00.000-07:00

Amb l'entrada d'avui, us vull convidar a la primera edició de la TRINXACAMES, una caminada popular pels voltants de Vallromanes.

L'activitat està organitzada pel Club BTT Trinxacadenes i vol ser la germana petita de la pedalada que es fa el mes d'octubre i que aquest 2011 ja celebrarà la seva vuitena edició.

Malgrat anomenar-se TRINXACAMES, tant el recorregut curt d'uns 10 quilòmetres, com el llarg de gairebé 14, són molt assequibles per qualsevol persona acostumada a caminar. Els desnivells positius són aproximadament d'uns 300 i 400 metres respectivament.

La gràcia d'aquesta caminada és redescobrir camins i corriols que feia dècades que estaven tapats i arran de la celebració de les pedalades s'han tornat a obrir. En aquest sentit, la majoria de l'itinerari passarà per corriols i per tant, es limitarà l'inscripció a 400 persones, per tal d'evitar "cues i embusos" i gaudir tranquilament de l'entorn.

Un altre objectiu que té aquesta caminada és fomentar l'iniciació del senderisme entre els més menuts i per això pels menors de 10 anys només es cobraran 3 Euros. Tanmateix, la resta només pagareu 6 euros, tenint tots dret a 2 avituallaments, botifarrada a l'arribar i una samarreta molt "xula".

Animeu-vos que valdrà molt la pena. Per més informacio http://www.trinxacames.com/

El cartell de la TRINXACAMES ha estat realitzat per l' ESTUDI GRÀFIC VICENÇ PRIMS.

La propera setmana us faré 10 recomanacions de llibres per comprar o regalar per Sant Jordi.

FAUNA INVASORA A LA SERRALADA LITORAL I: EL VISÓ AMERICÀ

2011-04-04T14:44:00.000-07:00

El visó americà. L'altre dia llegia que hi ha dotzenes d'espècies de fauna i flora no autoctòna que viuen a la Península Ibèrica. Però que entenem per espècie invasora? Doncs són aquelles espècies que s'estableixen a ecosistemes o habitats naturals o seminaturals i a la vegada són agents de canvi i amenacen la diversitat biològica nativa. Però com arriben aquests animals o plantes als nostres boscos? En la majoria dels casos, una acció humana desafortunada; sigui per finalitats lucratives o per tenir una mascota exòtica que quan es fa massa gran i ens molesta, ens en desfem. Avui parlarem d'un animaló "invasor" que tenim a la Serralada Litoral, el visó americà. El visó americà. Aquest animal fou introduït a Catalunya durant les dècades dels 70 i 80 del segle passat, arran de la febre per les granjes peleteres; les quals durant uns anys van fruïr d'un gran interès comercial. Però la moda va passar ràpidament i les granjes van començar a quedar abandonades i actes vàndalics e instal.lacions deficients van fer que el visó s'escampés arreu amb molta facilitat. Aquest mustèl.lid que pesa entre 680 i 1800 grams i medeix entre 35 i 70 centímetres és molt semblant al visó europeu. El seu pel.latge és marró fosc, gairebè negre i destaca per una taca blanca sota el llavi inferior. Les seves orelles sobresurten lleugerament del pel.latge i la seva cua mai supera els 20 centímetres. Arriba a la maduressa sexual entre els 10 i 12 mesos. Les femelles pareixen de 2 a 7 cries, un cop a l'any entre març i juliol. La longevitat del visó americà és de 4 o 5 anys. Però que té de dolent el visó americà? S'alimenta de crancs i vertebrats que viuen dins o a prop de l'aigua i per tant, depreda intensament espècies protegides com el cranc de riu autòcton i els tritons. Per altra banda, segurament ha sigut l'introductor de l'enfermetat aleutiana del visó, una dolència que acaba produint una insuficiència renal als visons (americans i europeus) acabant amb la seva vida. Finalment, on hi ha visó americà és molt difícil reintroduir la llúdriga. Tanmateix ocupen el mateix habitat, i el primer tolera millor la contaminació i la activitat humana i té un caràcter més agressiu. Per fer aquesta entrada, he extret molta informació de http://www.invasiber.org/ Algun día parlarem també del cranc vermell i de la tortuga d'orelles vermelles de Flòrida.

LA FONT DE SANTA CATERINA

2011-03-28T13:57:00.000-07:00

La Font de Santa Caterina.

Farà un parell de setmanes, en Francesc Ayats al seu blog "Caminar desprès dels 50", parlava d'aquesta font que ja feia que temps que perseguia.

Tanmateix, alguna vegada m'hi havia acostat, tot buscant la déu d'aigua i mai l'havia trobat. Les males herbes i les bardisses ho tapaven tot i no hi podia arribar.

Però a principis d'aquest any anant per la carretera de la Roca, em van cridar l'atenció uns rètols nous que deien "Camí fluvial del Mogent" i això de nou va fer despertar el meu interès per aquesta font.

Per tant, l'entrada d'en Francesc, sense ell saber-ho, em va incitar a sortir el darrer divendres a trobar la Font de Santa Caterina.

Vaig quedar gratament sorprès per la feina que han fet en el tram del camí fluvial entre Montornès i Montmeló, tal vegada altres dies comentaré altres trams; Montmeló-Mollet (Besòs), Montornès-Vilanova, Vilanova-La Roca...

Si realment des del seu naixement al Corredor fins l'aiguabarreig amb el Congost a Montmeló està tan ben arranjat, sens dubte s'ha guanyat un vial natural.

La millor manera d'acostar-nos a la Font de Santa Caterina, es deixant el cotxe a Montornès, al costat del riu a l'alçada de l'avinguda Llibertat, hi ha un gran aparcament.

D'aquí a la font nomès hem de seguir el camí en sentit sud uns 1300 metres i cent metres mès si volem pujar al pont i entrar al nucli urbà de Montmeló.

La Font de Santa Caterina raja. En el frontal hi ha una rajola mig trencada, on malgrat tot, encara es pot llegir el nom de la déu. Després l'aigua forma un petit torrent que de seguida desguassa al Mogent.

Tot i haver recuperat un espai natural trobo que aquest camí té un defecte força important, el soroll dels cotxes de la carretera i de les fàbriques no deixen sentir els ocells. Per tant, és una bona ruta per fer amb auriculars i escoltar la música que ens agradi més.

Finalment, vaig trobar a faltar alguna paperera a l'àrea de picnic de Casablanca.

Divendres no portava la càmara i la fotografía l'he extret del blog Senderisme d'Estar per Casa

Properament, parlarem de la fauna i flora invasora que des de fa uns anys habita als Parcs de la Serralada Litoral i Marina.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT IX: MOTS I NOMS DE BADALONA

2011-03-21T11:51:00.000-07:00

Un cercapous

Hi ha noms i paraules que situen a qui els utilitza en un territori. Si escoltem brunyol, carrota, gavinet, junoll, piella o trumfa; segurament surt de la boca d'un empordanès; si sentim algú que està acostipat, va en alicòptero, té coranta anys o està bevent gasiosa, hi ha moltes possibilitats que aquesta persona sigui lleidatà o lleidatana.

Si per altra banda, ens diuen que agafem la granera, que ens mirem a l'espill i que ens mengem una mançana, el nostre interlocutor serà de les Terres de l'Ebre.

És evident, que en aquestes zones trobaríem molts més mots característics del territori en qüestió, però no cal fer gaire quilòmetres per trobar paraules originals, a les faldes del Parc de la Serralada de Marina trobem una vila amb el seu petit diccionari, trobem Badalona amb els badius, els micacos, els tornemis...

A continuació us presento 30 mots badalonins.

Aljub: Dipòsit quadrangular, ample i de poca fondària, excavat en la terra i revestit de pedres per dintre i tapat de volta, que serveix per recollir en el camp l'aigua de pluja que corre per terra.

Arrop: Tot i que l'arrop és un most de raïm, espessit per ebullició i evaporació. A Badalona la Fira de l'Arrop és un mercat de productes alimentaris artesans que es cel.lebra cada mes de maig a Dalt de la Vila.

Badiu: Eixida o pati obert a la part de darrera d'una casa.

Barri: Reixat de ferro o fusta que tanca un jardí, un hort o el pati d'una casa.

Campmany: Camp gran.

Cancell: Reixa que tanca l'entrada a una capella.

Fer caramull: Estar ple amb excés.

Cercapous: Instrument consistent en alguns ganxos de ferro reunits, que lligats amb una corda, serveixen per a treure objectes de dins d'un pou.

Cofurna: Alberg petit e infame.

Costa: Pendent del terreny, en general d'un carrer, d'un camí...

Eixida: Espai obert lateralment i cobert o descobert per damunt, situat a un costat o a la part posterior d'una casa. Porxo.

Esbaldir: Esbandir. Passar per aigua clara, quelcom que s'ha rentat amb sabó o lleixiu.

Esmoixinar: Treure o fer caure les dents.

Festejador: Banc de pedra adossat a la paret a banda i banda d'una finestra. Sempre apareixen per parells.

Garba: Feix d'espigues tallades i lligades, que generalment es compon d'algunes gavelles.

Gavella: Conjunt de manats d'espigues que el segador pot incloure dins la mà i que desprès deposita al terra, per formar amb algunes gavelles la garba.

Güell: 1. Font abundosa, naixement d'un riu. 2. Forat on es fica un riu, per a reaparèixer més avall.

Larari: Capelleta domèstica on els romans veneraven els seus déus de la llar.

Lladó. Lledó. Fruit del lledoner.

Lloreda: Bosc de llorers.

Micaco: Nesprer.

La Penya: Nom amb el qual es coneix el club de bàsquet més representatiu de la ciutat.

Piseria: Bloc de pisos.

A pleret: A poc a poc, sense pressa.

Sirga: Corda del pou.

Tascó: Objecte de fusta o de metall, de secció triangular, per mantenir estrets dos cossos entre els quals es col.loca. Cunya.

Tornemi: Pasta ensucrada i farcida de crema. A altres contrades es conegut com a "xuixo".

Tova: Rajola gruixuda de grans dimensions, generalment de fang cru i assecada al sol, que serveix principalment per fer parets, sòls, xemeneies...

"La Tusa": Popularment com es coneix la companyia d'autobusos urbans e interurbans de Badalona (TUSGSAL)

Varal: Indret, contrada, extensió de terra o de poble, distinta de les inmediates, però alhora propera.

Properament, parlarem de la Font de Santa Caterina.

OFICIS ANTICS I: ELS CARBONERS

2011-03-13T15:00:00.000-07:00

Una carbonera

Avui vull començar una nova "secció" i tanmateix anirà dedicada a tots aquells oficis que es portaven a terme per aquestes i altres contrades fins fa no gaire i avui dia han desaparegut o estan a punt de desaparèixer.

Avui parlarem dels "homes del fum" dels carboners, que moltes vegades, com el cas del meu avi, eren pagesos que segurament quan al camp no hi havia feina, és a dir a ple hivern, feien el carbó.

Una vegada coneixem tot el procés de com es feia el carbó, no és difícil entendre que aquest ofici hagi desaparegut.

Anem 70 anys enrrera i situem-nos a principis de 1941. Si ens endisem al bosc amb prou facilitat podem trobar placetes. Fa poques setmanes, quan descobríem el camí dels Frares a la Conreria, vàrem passar per una d'aquestes placetes.

En aquestes placetes, s'hi feien les carboneres, però la primera feina que s'havia de fer abans de tot, era tallar, trossejar i fer grans piles de llenya. Cal dir, que per fer les carboneres, calien entre 20 i 30 tonelades de fusta.

Quan ja tenien la fusta a punt, construïen l'esquelet de la carbonera, i al bell mig es feia una gàbia, al voltant de la qual es col.locaven tots els troncs, primer els buscalls més grossos i després els més prims.

Aleshores s'encenia i ja era qüestió que el foc anés donant la volta a la pila fins que la llenya es convertia en carbó. Aquest procés solia durar dues o tres setmanes.

Perquè es cogués bé i no es fes tot cendre, el carboner havia d'anar obrint forats pel voltant. Tanmateix, quan hi havia foc dins la pila, s'havia de vigilar nit i dia. A mesura que s'anava coent, anava perdent la forma i hi havia el perill que si fes algun forat i si no es tapava de seguida amb molsa i troncs, es podia cremar tot.

Quan la pila ja estava cuita, es rescaldava i es treia el carbó.

Si després d'aquesta explicació encara no teniu molt clar com es feia el carbó, no dubteu en acostar-vos a Canòves, fins el 27 de març l'associació el Sui http://www.elsui.cat/ organitza la Mostra del Carboneig amb una bona pila d'activitats, amb exposicions, construcció d'una carbonera, tallades de troncs, treta i venda de carbó, concerts, rutes, sopars carboners...

Tot seguit us presento un petit vocabulari carboner realitzat per aquesta associació.

Empilar: Començar la carbonera posant la llenya bé.

Embalumar: Posar branques d'alzina sobre la llenya perquè a l'hora de tapar-la amb terra, aquesta no caigui a dintre.

Enterrar: Tapar totes les branques amb fagell.

Fagell: Terra cuita que ja s'ha fet servir en una altra carbonera.

Ull o xemeneia: Forat de dalt de la pila per on es posa la llenya i s'encén.

Bitllar: Posar llenya tallada curta dins la carbonera.

Rescaldar: Remenar tota la terra, treure tots els terrosos i tornar-la a posar sobre la pila ja cuita.

Ensarriar: Posar el carbó obtingut dins les sàrries.

Treta: Treure el carbó una vegada ja cuita la pila.

Boscall: Tros de llenya.

Per fer aquesta entrada he tret informació de l'Associació El Sui i del número 268 de la revista "Sortim"

LA FONT DE L'EUCALIPTUS

2011-03-06T12:37:00.000-08:00

La Font de l'Eucaliptus, el desembre del 2005

La Font de l'Eucaliptus, el març de 2011

Periòdicament vaig seguint les notícies que publiquen els Parcs de la Serralada Litoral i Marina. Fa uns dies vaig llegir que s'havien fet tasques de restauració a la Font de la Mansa a la Roca del Vallès i a la Font de l'Eucaliptus d'Alella.

En aquest blog ja he parlat d'aquestes fonts, en aquest sentit el gener de 2010 vaig publicar "Les fonts d'Alella. Els torrents del Fonoll i del Sarau", un itinerari d'uns 7 quilòmetres que passava per la Font de l'Eucaliptus.

Però repassant anotacions i fotografíes que tinc per casa, la primera vegada que vaig descobrir aquesta font, va ser a finals del 2005.

Per tant, avui vull escriure sobre l'evolució d'aquesta font i el seu entorn, aquests últims cinc anys.

L'any 2005 ens trobàvem un entorn molt brut i deixat, on eren evidents els actes de vandalisme, però teníem una font amb un bon doll d'aigua.

A principis del 2010, l'entorn havia millorat una mica, malgrat tot, la porta de la mina estava arrencada, però la font nomès gotejava.

Ara, el mes de març del 2011, s'ha tornat a posar la porta de la mina i s'ha netejat l'entorn i una mica el refugi. Ja posats, jo també hagués netejat els graffitis. La font continua gotejant.

Per altra banda, la nevada de l'any passat, va fer força destrosses en aquesta zona i ara un any després encara són ben visibles els efectes, així uns 200 metres per sobre de la font de l'Eucaliptus, al voltant de la Font del Safareig, encara hi ha molts arbres caiguts. Tanmateix, la mateixa situació es repeteix al torrent del Sarau, uns metres abans d'arribar a la font.

Per tant, tots aquells que visiteu aquest indret, no trobareu un indret amb gaire diferències que temps enrrera, però sí amb alguns matissos.

No vull acabar l'entrada d'avui, sense fer dos apunts sobre patrimoni arquitectònic i patrimoni natural, que trobem en aquests torrents.

Per començar trobareu un parell de barraques de vinya, fins la segona meitat del segle XX, eren utilitzades per guardar les eines, aixoplugar-se, inclús per tenir-hi bestiar, perquè encara que costi creure, segurament fins fa uns 50 anys, aquest bosc eren terres de conrreu i vinya.

Ara aquestes barraques estan catalogades com arquitectura popular.

L'element natural que cal tenir en compte, és el pi bord que hi ha a la confluència entre el torrent del Sarau i torrent del Fonoll, aquest arbre té uns 300 anys, 20 metres d'alçada i calen els braços de dues persones adultes per abraçar-lo. Actualment és considerat arbre monumental d'àmbit municipal.

Properament parlaré de la restauració de la Font de la Mansa.