La badia de Tossa des de la torre de Can MagíAmb l’itinerari que us
presento avui, ja ens endinsem de ple a la Costa
Brava. El recorregut d’avui té una llargada d’una mica més de 15 quilòmetres i un desnivell positiu d’uns
400 metres. Tota l’estona seguirem
les marques del GR-92 que en aquesta
etapa té un bon marcatge.
És una travessa de
descoberta de vistes, des del Poblat
Ibèric del Turó Rodó, des de la torre
de Can Magí, des de la Vila Vella de
Tossa…
Veureu que per dins la Vila
Vella no he posat cap indicació, doncs el que toca fer pels seus carrerons és
deixant-se portar, sense pressa, gaudir de les pedres i si s’escau i ens vé de
gust fer un cim i tomba.
Aquesta excursió recomano
fer-la a la primavera o a la tardor, doncs sobretot a la tardor si ensopeguem
un dia de bonança també podem fer un bany en el mar, doncs la temperatura de l’aigua
encara és força alta.
L’ITINERARI.
0,000Qm.
0,000Qm. Sortim de l’estació d’autobusos de Lloret i
anem cap a la platja per l’avinguda Just Marlés Vilarrodona (És
l’avinguda on hi ha la parada dels taxis)
0,400Qm. 0,400Qm. Passeig
d’Agustí Font. (Passeig Marítim de
Lloret.) Tombem a l’esquerra direcció nord.
0,500Qm. 0,900Qm. Deixem a
l’esquerra el Museu del Mar.
Continuem direcció nord pel passeig marítim. Al final del passeig ja comencem a
trobar marques del GR-92 que anem
seguint.
1,000Qm. 1,900Qm. Desprès
de pujar un llarg tram d’escales, trobem a l’esquerra l’accés al Poblat Ibèric del Turó Rodó.
0,100Qm. 2,000Qm. Poblat Ibèric del Turó Rodó. Entre els
anys 2000-2003, fou excavat. Aquests
treballs van permetre documentar les característiques principals del poblat i
la seva evolució històrica, que s'estén des de finals del segle III a.C. fins a les primeres dècades del I a.C. Es tracta d'un assentament costaner del tipus barrera,
situat en un esperó sobresortint, abocat al penya-segat en gran part del seu
perímetre i defensat per una muralla a tramuntana i a llevant, els únics
sectors accessibles. Els habitatges principals, un total de 7 conservats, d’aquest poblat s’adossen
a la part interna de la muralla (d’entre 110 i 130 cm. d’amplada) i resten
oberts per migdia a una plaça, a l'altra banda de la qual hi trobem algunes
construccions de menor abast.
Les set
cases de la zona nord són de planta rectangular i estan composades per dos
àmbits: una estança principal al nord i una petita avantsala, oberta a la
plaça. És precisament una d’aquestes cases, la casa 6, que en el decurs de l’any 2016
vam procedir a la seva reconstrucció in situ mitjançant les tècniques de l’arqueologia
experimental.
Aquesta
casa ibèrica cal inscriure-la en l’anomenada arquitectura de fang. Està formada
bàsicament per un sòcol de pedra (que aïlla de la humitat) sobre el qual
s’alcen les parets (amb la tècnica de la tova) i el sostre, que també esta fet
amb fang i elements vegetals barrejats (amb la tècnica de l’amasat), sobre un
entramat de canyís. A l’interior de la casa s’han reproduït diferents
agençaments propis de la vida quotidiana: un teler, banquetes, cistelleria,
molins de pedra, llar de foc, etc...
Sens dubte
és un bon mirador sobre Lloret i la
Mediterrània. Just a sota del poblat ibèric hi ha el Castell d’en Plaja, una de les siluetes més característiques de Lloret.
Actualment, nomès és visitable molt puntualment.
Ara desfem els últims 100 metres i tornem al camí de ronda tot seguint les marques del GR-92.
3,000Qm. 5,100Qm. El Trull
Restaurant. Aquest restaurant es troba
a la Plaça de les Nacions Unides a l’urbanització Canyelles. Ara nosaltres
continuem pel carrer que queda més a l’esquerra en sentit descendent.
1,380Qm. 6,480Qm. Platja de
Canyelles. Si fem aquesta excursió entre finals
de primavera i la tardor, aquest és un bon lloc per fer parada, fer un mos i un
banyet. En acabat seguim les marques del GR-92, direcció Tossa.
7,550Qm. 14,030Qm. Cruïlla d’accés a la Torre de Can Magí o torre
dels Moros. Fem aquests últims 100 metres fins a la torre. Aquesta torre és un fidel testimoni de les torres de vigilància que
va fer construir Felip II al s. XVI
a la costa mediterrània de la Península
Ibèrica per protegir els pobles de les incursions i ràtzies dels pirates
del nord d’Àfrica. Aquestes
torres, situades totes elles arran de la costa i en punts estratègics, es
comunicaven entre si mitjançant senyals de fum durant el dia i senyals de llum
durant la nit. La guàrdia permanent avisava els vilatans en cas de perill
d’atac barbaresc, i així es podien protegir a l’interior de les muralles.
Seguint el model clàssic, la torre dels Moros consta de dos pisos amb entarimat de fusta,
espitlleres i barbacana.
La torre dels Moros es comunicava amb la torre de la Pòlvora i amb l’agulla de Pola, i probablement
també amb la torre del castell de Vila
Vella, avui desaparegut.
Des d’aquí dalt, hi ha unes espectaculars vistes de la badia de Tossa.
Ara desfem aquests
últims 100 metres i seguim el GR-92 davallant cap el nucli urbà de
Tossa.
0,200Qm. 14,230Qm. Cruïlla de carrers. Tombem a la dreta pel carrer de Joan Barber i Coris.
0,300Qm. 14,530Qm. Baixem per unes escales que trobem a l’esquerra i uns metres més
endavant enllacem amb el passatge de Sa
Roqueta que més endavant es converteix en carrer Es Cars.
0,175Qm. 14,705Qm. Accés a la platja del Codolar/ Carrer del Portal.
Davallem a l’esquerra pel carrer Portal.
0,100Qm. 14,805Qm. Entrem a la Vila
Vella per la Torre de Ses Hores.
Vila Vella de Tossa de Mar. Declarat
Monument Històric Artístic Nacional l’any 1931, el recinte emmurallat de Vila Vella és l’emblema
del municipi. Actualment és l’únic exemple de població medieval fortificada que
encara es conserva al litoral català. Es va construir a inicis del segle XIII i
es conserva gairebé la totalitat del seu perímetre original amb els seus murs
emmerletats. El pany de mur distribueix quatre torrasses i tres torres
cilíndriques rematades per matacans.
En el punt més alt de la Vila
Vella hi havia hagut el castell, que consistia en una torre de guaita i una
estança de planta rectangular. Actualment no existeix, ja que en el seu antic
emplaçament s’hi va edificar l’actual far. L’interior de la Vila Vella és un
espai amb molt d’encant, format per carrerons estrets amb paviment de còdols i
on encara s’hi poden admirar molts finestrals gòtics, bellament historiats. En
el moment de màxima esplendor (s. XV),
la Vila Vella integrava unes vuitanta cases. La majoria dels habitatges van
aprofitar el mur de la muralla com a paret de fons. A partir del segle XVI la
població es va començar a expandir fora muralla. Les primeres edificacions es
van fer al barri de sa Roqueta i
seguint el camí ral. Cal destacar el magnífic portal dovellat que dóna entrada
a la Vila Vella a través del pati d’armes.
A l’interior de la Vila Vella destaca especialment l’antiga església de Sant Vicenç. Aquesta església d’estil gòtic tardà es va
construir al segle XV damunt
l’anterior església romànica, descoberta recentment i datada dels segles XI – XII. Orientada nord-sud, i
en una posició privilegiada sobre un penya-segat de cinquanta metres, el seu
aspecte original resultava segurament molt imponent.
Després
de perdre’ns per la Vila Vella i
perquè no, haver tastat el Cim i Tomba,
sortim del recinte emmurallat per la torre
de Ses Hores i anem cap al nucli urbà.
0,200Qm. 15,005Qm. Tombem a l’esquerra pel carrer de Mar.
0,075Qm. 15,080Qm. Plaça d’Espanya. Continuem pel carrer de la
Guàrdia.
0,200Qm. 15,280Qm. Girem a la dreta per l’Avinguda del Pelegrí on tornem a
enllaçar amb les marques del GR-92.
0,250Qm. 15,530Qm. Estació d’autobusos de Tossa de Mar.
Inici i final de la sortida d’avui.
Per
retornar a Lloret amb bus no tindrem problema, doncs hi ha un servei cada hora.
La
propera setmana us recomanaré una cançó, doncs ja serem a pocs dies de Santa
Cecilia.
