La Font del Segre
Avui us presento dos itineraris en un, la primera part entre Núria i Er és un tradicional camí de romiatge que feien servir els pelegrins que venien des de l’Alta Cerdanya. La segona part transcorre per la plana ceretana recorren els últims quilòmetres del GR-36 que uneix el Canal de la Mànega i Puigcerdà.
La meva idea
inicial era anar fins a Er i allà agafar el tren groc fins a La Tor
de Querol, però els horaris dels excursionistes que venim des de Núria són
incompatibles amb els horaris del tren groc (a no ser que vulguem fer nit en
algun poblet d’aquestes contrades). Tanmateix, si fem la travessa fins a
Puigcerdà recomano agafar el primer cremallera que surt de Ribes a les 7:36 i
així tenim temps més que suficient per arribar a Puigcerdà abans de les 19:00h
que és quan surt l’últim tren de retorn cap a Ribes de Freser.
Per tant, la travessa d’avui entre Núria i
Puigcerdà té una distància de 28.6 quilòmetres i una desnivell
positiu d’uns 700 metres. Una vegada arribem a Er i trobem els senyals
blancs i vermells del GR no tindrem gairebé cap dificultat per arribar a
Puigcerdà, tanmateix a partir de Naüja no tingueu pressa, doncs a
vegades en alguna cruïlla costa de veure la fita, sobretot dins el nucli urbà
de Puigcerdà.
Evidentment, la
travessa que us presento avui és per fer-la a l’estiu i com segurament estarem
al voltant de 8 hores de marxa cal portar menjar i un parell de litres d’aigua,
malgrat que en el quilòmetre 12 trobarem la font del refugi del Camí de
Núria i a partir d’Er es van succeint els poblets amb fonts d’aigua
de xarxa.
Per últim, al marge de portar la ruta impresa, no
està de més portar cartografia de la zona. En el meu cas, vaig portar el mapes
de l’editorial Alpina de les Capçaleres del Ter i del Fresser i de la
Cerdanya.
L’ITINERARI
0
km Núria. Estació del Cremallera (1.967 m)
Sortim de l’estació del Cremallera per vorejar pel N el Santuari en direcció a la zona d’acampada. La travessem en direcció
E fins a trobar un pont de ciment que creua el torrent de Finestrelles.
Poc després del pont trobem ja les
marques del GRT-73, sender de gran
recorregut interfronterer que ens acompanyarà fins el coll de Finestrelles. Aquest sender només té 4,3km i connecta Núria amb el coll de Finestrelles, punt que connecta el Ripollès i la comarca de l´Alta
Cerdanya a la Catalunya Nord.
Una mica més endavant, trobem un pal indicador, cruïlla dels camins
que pugen al coll de Finestrelles i al
Puigmal.
1,2
km Bifurcació. Pal indicador (2.085 m)
Prenem el camí direcció al Finestrelles (dreta, pal indicador). A
partir d´ara pugem de valent per la coma
de Finestrelles amunt. En tot moment seguim el camí ben fressat i
marcat amb els senyals blancs i vermells del GRT-73. De mica en mica anem guanyant excel·lents vistes
cap al pic de Finestrelles
que tenim just a la nostra dreta segons pugem en llaçades.
2,5
km Collet Roc de la Maula (2.385 m)
Petit coll que ens donarà un respir a
l’ascensió constant que fins ara portàvem. El camí baixa uns metres abans no
creua el torrent que baixa del coll i inicia la part final d’ascensió
fent unes grans llaçades fins al coll
de Finestrelles.
4,2
km Coll de Finestrelles (2.607 m)
Ampli coll que connecta la vall de Núria amb les poblacions de Llo i Sallagosa a l’Alta Cerdanya a
través de les Gorges del Segre. A la
nostra dreta (N) trobem el Puig del Coll
de Finestrelles (2741m) i una mica més enllà el Pic de Finestrelles (2829m). Cap al sud un camí fressat ens
conduiria en aproximadament 1h30m al cim del Puigmal (2.909m).
Enfilem la baixada cap al nord en direcció a Llo, a 3h15min de camí, segons ens
marca un indicador de camins francès que trobem clavat en una roca. El corriol
baixa flanquejant el vessant nord del Puigmal
de Segre amb enormes vistes davant nostre de la vall del riu Freser,
emboscada al vessant oest i sense arbres a llevant.
Als pocs minuts (10-15min) trobem una
cruïlla amb una gran fita de pedra d’on surt un sender que baixa cap al refugi
de la Culassa, fons de la vall de Freser. Nosaltres seguim a l’esquerra en
direcció sud-oest, perdent alçada suaument fins a deixar enrere un abric on es pot arribar a
passar una nit amb certes incomoditats
6,0
km Font del Segre (2.401 m)
Al
costat de llevant dels Clots del Segre
trobem la Font del Segre, una font
arranjada amb pedres de pissarra. No és el punt geogràfic on realment neix el
riu Segre. Aquest punt es trobaria al capdamunt de la clotada on ens trobem,
situant-se el naixement just sota els cims dels pics dels 3 Puigmal que tanquen la coma, és a dir, del Puigmal de Segre (2.843m), del Puigmal Petit del Segre (2.810m) i del
Puigmal de Llo (2.801m).
Sobre una pedra al costat de la font una
fletxa groga ens indica la direcció a Er
i el temps estimat per arribar-hi, 3h. Seguim el sender que gira ara vers
el nord per a traspassar un esperó que baixa del Puigmal de Llo per endinsar-nos ara a la clotada de la Coma Dolça.
6,8
km Coma Dolça (2.342 m)
Clot no tant gran com l’anterior que acull
el Rec de Coma Dolça, torrent que
s’uneix al Segre prop del refugi de la Culassa, al fons de la
vall.
Mica en mica la vegetació (prats amb pi
negre i neret) va apareixent i deixem enrere els vessants pedregosos i erms de
les parts més altes. El sender va pel vessant nord de la carena que uneix
el Puig de la Coma Dolça (2.588m) i la
Tossa d’Er (2.353m), petit cim arrodonit i emboscat pel seu vessant nord.
El corriol s’endinsa en un bonic bosc de pi negre fins el coll de Segalera.
10
km Coll de Segalera (2.180 m)
Collada amb un cartell indicador que
marquen diferents senders que passen per aquest indret. Un dels més cridaners
és el Boucle des Amours Sauvages,
ruta circular de 24km abalisada amb un triangle vermell que recorre els boscos
propers a Llo.
El corriol baixa ara dret travessant prats
amb bàlec i pi negre per fer un descens més pronunciat quan passem pel Roc del Soldat (1.957m), un cim rocós i poc apreciable, però bon mirador
de la vall i de bona part de l’Alta
Cerdanya, amb el Carlit sobresortint
i amb el pic de Fontnegra i Puigpedrós
més a ponent.
11,3
km Inici de pista (1.900 m)
Ens incorporem a una pista marcada amb un
pal indicador amb diferents opcions. A la dreta la pista va per un camí
senyalitzat fins Vedrinyans seguint la pista forestal. Nosaltres continuem a
l’esquerra també per la pista en direcció a Er, a 4,8km segons l’indicador, en un punt on fa una marrada a la
dreta.
12,2
km Refugi Camí de Núria (1.765 m)
Refugi lliure senzill però en bon estat amb
lliteres de fusta sense matalassos i una font i una taula al seu exterior. El
refugi està envoltat de tancats metàl·lics per a bestiar i hi podrem
trobar algun vehicle que ha pujat des d’Er.
Al
costat del refugi trobem una font. El frontal és de pedra i per sobre està
rematada amb lloses de pissarra. El broc està encastat en una pedra que
sobresurt i desguassa en una pica rectangular. A mitjans de juliol de 2021 raja
un bon doll d’aigua. Sens dubte és un bon punt d’aigua després de força hores
de camí
Des del refugi cal agafar la pista que
baixa zigzaguejant vessant avall cap a la
Ribera d’Er, torrent que neix al Puigmal
i que desemboca al Segre prop de
Núria. Les darreres llaçades
les podem tallar utilitzant dreceres, alguna indicada, tot i que és recomanable
seguir la pista donada la poca claredat que tenen.
15,1
km Bifurcació (1.456 m)
Arribem a una bifurcació de camins entre
camps de conreu amb vistes a la vila d’Er,
que veiem ja davant nostre, amb el poble de Font Romeu i el Carlit
com a teló de fons. Agafem l’opció de l’esquerra deixant a la dreta el camí que
va cap a Vedrinyans (pal indicador).
Entrem a Er pel carrer Camí de Núria,
que desemboca a la plaça del Notari
on trobem un plafó informatiu dels Camins
de la Llibertat que ens parla dels refugiats que creuaven per aquests
vessants la frontera hispano-francesa. En aquesta plaça també trobem la font dels Abeuradors.
Fonts dels Abeuradors: Es tracta d'un vell conjunt isolat format per la font i els dos abeuradors que foren construïts completament amb granit ben treballat. Encapçala el conjunt la font; un pilar de planta quadrada d'uns 40 cm de base per metre i mig d'alçada i coronat per una pedra més ampla que el pilar. L'aigua brolla per un bonic broc de pedra i omple els abeuradors, els quals donen nom a l'espai.
Els dos abeuradors tenen les mateixes característiques; tots dos descansen directament al terra, tenen forma rectangular, tant l'exterior com la bassa i fan uns dos metres i mig de llargada per mig d'amplada i mig d'alçada. Estan disposats l'un a continuació de l'altre i al mateix nivell, connectats entre ells per un petit canaló. El que queda al costat de la font alimenta al segon, el qual sobreeix per un lateral. Un passamà disposat sota el brollador permet reposar les garrafes i galledes mentre s'omplen, cosa habitual de veure encara avui dia.
Una placa collada a la paret de la casa del costat ens parla d'aquests abeuradors: "Quan l'aigua potable va arribar al poble el 1917, aquests abeuradors eren, juntament amb d'altres fonts urbanes, els únics punts d'aigua que els habitants tenien per aprovisionar-se. Sempre alimentats amb l'aigua provinent de les fonts de Vallpoada llavors Fontfreda i d'Aiguaneix, aquests vells abeuradors han marcat la història del poble des de principis del segle XX".Ara continuem pel camí de Sallagosa. Dos cents cinquanta metres
més endavant tombem a l’esquerra pel carrer de la Closa.
Cent vint-i-cinc metres més endavant,
enllacem a la dreta amb el carrer de les
Dues Esglèsies on trobem una costat de l’altre, l’esglèsia de la Mare de Déu i la de Sant Genís d’Er,
16,3
km Mare de Déu d’Er i Sant Genís d’Er.
(1366 m)
Mare
de Déu d’Er: El santuari del segle x, però refet en estil barroc al segle xviii, està situat sobre una elevació al
peu de la roca de Carbanet, al carrer de les Dues Esglésies. L'església de la Mare de Déu d'Er havia
estat antigament la parròquia del municipi, paper que passà a fer la propera
(separada només pel cementiri vell) església
de Sant Genís.
Sant Genís
d’Er: L’església de Sant Genís és un edifici totalment
reconstruït entre els segles XVIII i XIX, com indica la data de 1790 inscrita en la porta d’entrada i
la de 1863 gravada en l’arc toral
més proper al cor.
Consta d’una sola nau, coberta amb volta de
canó apuntada, i amb tres capelles laterals per banda. A la nau se li va afegir
a l’extrem de llevant un presbiteri més ample i un cor a ponent.
16,7 km. Estació d’ Er. Tren Groc SNCF (1.344 m). Final
de la sortida d’avui.
Opció 2: Deixem les dues esglèsies i baixem
per unes escales. Tombem a l’esquerra cap a la plaça de Sant Genís.
Uns metres més endavant arribem a la plaça
on hi ha una font.
Font de la Plaça de Sant Genís. Es troba en un extrem de
la plaça Sant Genís, al costat de l'entrada al càmping Les Closes i adossada a la seva tanca de pedra.
El seu frontal emergeix del mur de pedra del país lligada que tanca el càmping
i queda aixoplugat per un voladís fet amb lloses de granit a dues vessants i
flanquejat per dos pilastres del mateix material, donant-l'hi l'aspecte d'una
caseta. L'aigua raja per dos brolladors ben diferenciats; l'un al mig del
frontal a través d'un robust broc de granit i l'altre mitjançant un broc de
metall situat al capdamunt d'un pilar de pedra isolat que queda a la dreta de
la font. Ambdós sortidors aboquen l'aigua a un gran abeurador de pedra picada i
forma rectangular que descansa directament al terra, el qual sobreeix pel
costat esquerre a un enreixat de ferro situat arran del terra per on desguassa.
Al capdamunt del frontal hi podem veure una llosa amb la data de la seva
construcció gravada, 1993, i damunt el que sembla una tenda de campanya en
relleu gravada, fent referència al càmping que hi ha al costat. A banda i banda
del broc principal i collades al frontal hi ha dues jardineres de fusta amb
flors ben cuidades que harmonitzen encara més l'espai.
Ara ja no hem de deixar les marques del GR-36 fins que arribem a l’Estany de Puigcerdà.
17,8 Qm. Cases d’Amunt. (1.400 m)
