LES VALLS DEL FRESER III. L'OLLA DE NÚRIA.

Avui us presento una proposta que tant de bo pogueu fer aquest estiu, una vegada s’hagi acabat el confinament i s’ens permeti anar a la muntanya en grup, utilitzar transport públic per activitats d’oci, moure’ns sense restriccions…

Això sí, de cap manera aquesta pot ser una primera sortida, doncs físicament és molt exigent i abans, després d’aquesta aturada ens caldrà fer una mica de “pretemporada” fent recorreguts més curts i sense tant desnivell.

Per altra banda, avui us presentem l’Olla de Núria per fer en una jornada, però cadascú ha de ser conscient de la seva capacitat física i en aquest sentit, al marge de fer-la de manera integral, la podem fer per etapes, en aquest sentit el coll de Finestrelles, el coll d’Eina, el coll de Noufonts i el coll de Noucreus ens possibiliten escapatòries cap a Núria.

Evidentment, recomanem sortir ben aviat. En aquest sentit, una bona opció és fer nit a Núria. Pel meu parer pujar amb el primer cremallera que arriba a Núria entre les 8:00 i les 8:30h ja és anar un pél tard. Jo mai em plantejaria fer-la si pel davant no tinc dotze hores de claror.

No cal dir que aquesta és una sortida per fer entre juny i setembre. Jo recomanaria portar un parell de litres d’aigua per persona, menjar equivalent a un parell d’àpats, cartografia de la zona, crema solar, un paravent, roba d’abric lleugera i mai sortir sense tenir la clara la predicció del temps.

L’Olla de Núria és una travessa circular d'una mica més de 19 km i amb 1.800 metres de desnivell positiu que té per objectiu recórrer tota la carena de muntanyes superiors a 2.700 m. que envolten el Santuari de Núria.

Tot i ser tota una clàssica de l’excursionisme català, no hi ha un consens clar sobre quina és la ruta a seguir. Si es busca bibliografia trobarem que hi ha tantes variacions com excursionistes que la emprenen. Tot i que sembla clar que el punt de sortida és el Santuari de Núria, hi ha, però, opcions que prenen com a inici la collada de Fontalba, un coll situat per sobre els 2.000 m  accessible en cotxe privat des de Queralbs i que per tant permet estalviar-se d’agafar el cremallera fins a Núria.

Si sortim de Fontalba, a la tornada, des de Núria, hem d’afegir-li una hora de camí.

Els tretze cims que farem avui són els següents,

1.      Puigmal. 2.909 metres.

2.      Pic o Puigmal del Segre. 2.843 metres.

3.      Pic de Finestrelles. 2.826 metres.

4.      Pic de Núria 2.790 metres.

5.      Pic d’Eina. 2.779 metres.

6.      Pic de Noufonts. 2861 metres.

7.      Pic de Noucreus. 2800 metres.

8.      Pic de la Fossa del Gegant 2808 metres.

9.      Cim Alt de les Arques 2791 metres.

10.  Cim de Rocs Blancs. 2784 metres.

11.  Pic de Fontnegra. 2728 metres.

12.  Pic de la Pala. 2475 metres.

13.  Pic de l’Àliga. 2422 metres.

 De Núria 1.964 m al 
 Puigmal 2.909 m 

§  Distància:  4,7 km

§  Desnivell acumulat: +930 m

Sortim de l’estació i envoltem el Santuari per anar a agafar el camí que puja al Puigmal que es troba a ponent tot pujant a través del bosc de Sant Gil entre pins negres i nerets. A mitja pujada creuem el Camí del Canal. El camí és clar i fressat, pujant pel vessant de llevant del cim de l’Ortigar fins assolir el Collet Verd a través d’unes marrades finals.

Planegem una estona, que s’agraeix després de la rosta pujada fins al coll. Anem gaudint de les bones panoràmiques que tenim d’aquest punt mentre anem cap a llevant en direcció al torrent, al Forat de l’Embut. Uns metres després de creuar-lo veiem un camí a la dreta que se’ns uneix a l’opció de pujada al Puigmal que passa per la zona d’acampada i el torrent de Finestrelles.

El camí s’enfila ara pel nord del cim de l’Ortigar en llaçades per anar a buscar la Coma de l’Embut, uns lloms herbosos sense tant de pendent que ens condueixen a Fontalba, a la part final del torrent de l’Embut.

Arribem al fons de la vall de la Coma de l’Embut. Aquí trobem la Font Alta, darrer punt d’aigua que trobarem durant molta estona. El corriol gira vers el sud per emprendre la part més dreta i dura del recorregut. Deixem a la nostra esquena el pluviòmetre i pugem fent llaçades que ens conduiran amb prou esforç fins el cim del Puigmal.

Del Puigmal 2.909 m al coll de Finestrelles 2.604 m 

§  Distància:  3,4 km

§  Desnivell acumulat: +160 m / -435 m

El Puigmal és un cim arrodonit i de fàcil accés per tots els seus vessants. Som al capdamunt d’un cim mític, que com diu la dita,  tot excursionista hauria de trepitjar-lo un cop a la seva vida si vol considerar-se un muntanyenc.  El Puigmal, que a l’Alta Cerdanya es coneix com el Puigmal d’Er, és el cim més alt de la Vall de Núria i el tercer de tots els Pirineus Orientals després del Carlit (2.921m) i el Puigpedrós (2.915m).

Del cim del Puigmal cal prendre un sender en direcció nord fitat amb marques de color groc de sender francès. Es baixa pel vessant nord del Puigmal entre rocam fins a traspassar un coll que alguns mapes anomenen Collada d’Er 2.767 m.

La carena gira a nord-est.  Creuem una segona collada abans d’arribar al Puigmal de Segre 2.843 m, des d’on es tenen bones vistes del Puigmal. Davant nostre podrem veure el sender enfilar-se pel vessant sud de la carena flanquejant sota el Puig del Coll de Finestrelles. La primera gran baixada de la jornada (-240 m) ens portarà fins al coll de Finestrelles per un terreny ampli i força còmode amb excel·lents panoràmiques sobre la resta de la travessa.

Del coll de Finestrelles 2.604 m al pic de Finestrelles 2.826 m

§  Distància:  1,2 km

§  Desnivell acumulat: +200 m

El coll de Finestrelles és un dels principals passos que uneix Núria amb les comarques nord-catalanes. És el més baix de tota la carena que ressegueix l’olla, fet que explica que hagi estat un pas important de comunicació entre Catalunya i les comarques nord-catalanes. Per aquí travessa l’important camí de romiatge que unia la població d’Er amb Núria passant pel coll de Sagalera i les fonts del Segre.

Davant nostre tenim la mola del Pic de Finestrelles 2.826 metres i com el camí en costeruda pujada arriba fins el cim.

Del pic de Finestrelles 2.826 m al pic d’Eina 2.789 m

§  Distància:  2,4 km

§  Desnivell acumulat: +135 m / -200  m

El pic de Finestrelles és un dels gegants de Núria, quarta cota més alta de l’Olla.

La carena s’eixampla, traspassant sense pena ni glòria els cim del pic de Núria abans de baixar al coll d’Eina, ampla i extensa collada.

Per pujar al Pic d’Eina (2.789 m), cal prendre un trencall que s’enfila seguint el fil de la carena a fi d’assolir-lo.

Del pic d’Eina 2.789 m al pic de Noufonts 2.861m.

§  Distància:  1,1 km

§  Desnivell acumulat: +150 m / -70 m

No té perdua. Hem de seguir el camí carener fins el pic de Noufonts.

Del pic de Noufonts 2.861 m al pic de Noucreus 2.800 m.

§  Distància:  1,7 km

§  Desnivell acumulat: +160 m / -210 m

El pic de Noufonts 2.861 m està inclòs a la llista dels 100 Cims de la FEEC. És el segon més alt de l’Olla de Núria, i el quart (després del Puigmal, Bastiments i Infern) del Parc Natural de les Capçaleres del Ter i Freser.

Amb el de Finestrelles, el coll de Noufonts és l’altre gran pas que creua les muntanyes de Núria. El gran Pla de Noufonts domina el vessant nord abans que la vall de la Valleta iniciï el seu descens cap a Fontpedrosa. Al coll trobarem la barraca de Noufonts, un refugi lliure de pedra seca en bon estat, útil en casos d’emergència (sense aigua).

Seguim el camí és molt fressat.

Del Noucreus 2.800 m al pic de la Fossa del Gegant 2.808 m

§  Distància:  0,6 km

§  Desnivell acumulat: +50 m / -20 m

El “Noucreus 2.800 m” és un altre d’aquells cims on les topografies no són coincidents entre diferents mapes. L’ICGC català i l’IGN espanyol situen aquest cim en una primera cota de 2.798,4 m (utm 31T 432569 4696534). Els mapes Alpina en un punt superior, cota 2.800,6 m, situat 340 m al nord-est de l’anterior (31T 432882 4696676). Per acabar-ho d’enredar, els mapes IGN francesos i els IGN espanyols anomenen a aquest darrer cim Pic de la Fossa del Gegant (enlloc de Noucreus) i que els mapes catalans (ICGC i Alpina) situen més a llevant.

La sensació que es té sobre el terreny és que la cota 2.798,4 m és irrellevant, que li manca entitat per ser considerat un cim. Però si prenem com a bona la diferència de 10 metres de preeminència mínima entre cims, tal com es fa en la llista dels 3000, veiem sobre el mapa (no comprovat sobre el terreny amb GPS) que el cim està separat de la cota 2.800,6 (“Noucreus”) per un coll d’alçada 2.790,5. Com que supera els 10 m de preeminència entre cotes, podríem considerar aquest punt com un cim real. Ara bé, si és el Noucreus o algun altre cim sense nom, no ho podem assegurar.

On no hi ha dubte és al coll de Noucreus, clarament distingible per les creus de ferro clavades en aquest punt,  en record a uns excursionistes morts en una travessa de muntanya, fa molts d´anys.

De la collada, ens podem acostar fins a un petit turonet davant nostre, és el Pic de la Fossa del Gegant.

Del pic de la Fossa del Gegant 2.808 m al 
pic de Fontnegra 2.727 m

§  Distància:  2 km

§  Desnivell acumulat: +90 m / -215 m

Retornem al coll de Noucreus. El tram que tanca l’Olla fins a Núria encara compren sis cims més a assolir, tot i que només la pujada al Puig de Fontnegra ens suposarà un esforç final extra. Caminem sobre el Serrat del Mig, potser el tram més rocallós de la travessa. En la collada que dóna accés a la Coma de les Molleres i Núria veurem uns bonics afloraments de marbre en un entorn rocós. Cap a llevant podem observar els Superior de la Vaca i l’Infern traient el cap sobre el coll de Carançà.

Successivament anem traspassant sense massa entitat els cims Alt de les Arques, el Baix de les Arques i el Rocs Blancs, sempre amb excel·lents vistes al sud-est vers els cims de Torreneules i la Coma de Vaca.

L’accés al pic de Fontnegra el fem de nou sortint-nos del camí principal per emprendre la pujada pel seu vessant nord-est tot seguint un sender poc definit i molt dret, que a aquestes alçades de la caminada no fa gaire gràcia d’emprendre, però que ens portarà fins al mateix cim.

Del pic de Fontnegra 2.727 m a Núria 1.964 m

§  Distància:  2,3 km

§  Desnivell acumulat: +45 m / -745 m

Del pic de Fontnegra es baixa pel pendent herbós en direcció sud-oest seguint traces de sender. Sota la gran vista del Puigmal just al nostre front, veurem sota seu els dos petits pics del Pic de la Pala i el pic de l’Àliga cap als que ens hem de dirigir. Per assolir el pic de la Pala, també anomenat en alguns mapes com a Rocs Blancs de Fontnegra pel seu distingible aflorament rocallós de color blanc, cal abandonar el camí marcat, que el flanqueja pel sud, a fi d’anar a buscar el fil de la carena rocallosa que hi mena sense dificultats.

Sense abandonar aquest llom carener cal continuar sense sender marcat però per camí fàcil i sense pèrdua, per ssolir el darrer cim de la travessa, el pic de l’Àliga. Unes marques de pintura rosa baixen del cim fins a l’alberg del Pic de l’Àliga, des d’on ràpidament es pot baixar a Núria seguint el camí cimentat que va sota el telecabina.

La descripció de l’itinerari i la imatge de la portada l’he extret de la página web Senderisme en tren.
Tanmateix, quant a la ruta he fet alguna petita variació.

La setmana vinent, 25 excursions pel Vallès per començar a sortir del confinament.

20 RECOMANACIONS PER SANT JORDI

Enguany ens arriba Sant Jordi en ple confinament i sens dubte llegir és una de les activitats més recomanades, doncs malgrat que el cos es quedi a casa, la imaginació pot volar a altres móns i ficar-se a la pell de mil i un personatges.

A les recomanacions d’aquest 2020 hi predomina la novel.la d’escriptores dels Païssos Catalans, però tampoc hi falten els llibres de fonts, guies excursionistes, teatre, un llibre fotogràfic, clàssics com l’Espinàs, una guia d’ocells i com a novetat aquest any incorporo dos llibres d’autors anglosaxons que en aquest cas tracten temes de caire social i econòmic.

Encara no sabem quantes setmanes estarem confinats, tanmateix amb les llibreries i les biblioteques tancades és ben difícil adquirir llibres i per tant us animo a fer segones lectures d’aquells llibres que tenim a les prestatgeries de casa, sobretot si fa més de quinze o vint anys que vam fer la primera lectura, doncs nosaltres som diferents i segurament veurem matissos i detalls que en aquell moment no vam veure.

LES RECOMANACIONS DEL 2020

1.     El Fibló. Silvia Soler. Edicions 62.  Trobo molt adient com la Sandra Otto parla d’aquesta novel.la al Núvol “Sílvia Soler escriu El fibló des de la nostàlgia dels seus personatges, d’aquests tres germans que es retroben i que comencen realment a conèixer-se i a acceptar-se mútuament després de molts anys de distanciament. L’autora parla des del cor amb delicadesa i molt d’amor: fraternal o compartit amb aquells que també van patir la pèrdua, cadascú a la seva manera. Tots tres van sobreviure emocionalment com van poder o saber”

Es tracta segurament d’un aprenentatge continuu, doncs  la Sílvia Soler fa referència també a que també als germans han d’ensenyar-te a estimar-los.

“L’autora deixa finalment un lloc en el seu relat per als que quedaran, els que venen al darrera i busquen conèixer els seus orígens, els nebots adolescents que tracten d’omplir buits i buscar sentit a preguntes a penes formulades. Són misteris vitals, arrels necessàries per a la construcció de la pròpia identitat. Són nous començaments, futures noves oportunitats…

El fibló convida a pensar en la importància de les relacions fraternals, les seves vivències compartides, les bones i les dolentes. També del llegat deixat als nouvinguts, aquell que s’ha d’anar construint a poc a poc, fent neteja de tant en tant del passat i obrint els porticons de la casa de cara a un jardí sa i net de males herbes.”

2.     El curiós incident del gos a mitjanit. Mark Haddon. La Magrana. 2006. Brillant novel.la protagonitzada pel seu narrador en Christopher Boone un noi de quinze anys que té una forma moderada d’autisme i que la descripció d’allò que pensa, com ho pensa i com ho executa ens fa entendre la seva manera de funcionar i la seva lógica.

 En Christopher odia el groc, el marró o que el toquin. Mai ha anat sol més enllà de la botiga de la cantonada, però quan descobreix que algú ha matat el gos d’una veïna, decideix iniciar una investigació. Lluny de fracasar, la seva recerca qüestionarà ben aviat el sentit comú i el comportament dels adults que l’envolten.

3.     Canto jo i la muntanya balla. Irene Solà. Premi Llibres Anagrama de Novel.la. Maig del 2019. En aquest llibre es barrejen èssers fantàstics i persontages i fets molt sòrdids de la Guerra Cívil Espanyola. Tanmateix, recomano aquesta novel.la sense saber explicar l’argument, segurament el recomano per com està escrit.

Per tant, per explicar-vos una mica el llibre agafo el text escrit a la seva contraportada. “Canto jo i la muntanya balla és una novel.la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. Una zona d’alta muntanya i fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memoria de segles de lluita per la supervivencia, de persecucions guiades per la ignorancia i el fanatisme, de guerres fraticides, però que encarna també una bellesa que no li calen gaire adjectius. Un terreny fértil per deixar anar la imaginació i el pensament, les ganes de parlar i d’explicar històries. Un lloc, potser, per començar de nou; un lloc per una certa redempció.

4.     El xoc de civilitzacions i el nou ordre mundial. Samuel Hungtington. Edicions Proa. Aquest llibre no és gens fàcil de llegir, feixuc, a vegades fins i tot una mica avorrit, però sens dubte és una lectura necessària, doncs fa una reflexió sobre una evidència “que la civilització occidental no som el mèlic del món”, som una civilització més i aquest fet de pensar que som el centre del món passa a totes les civilitzacions.

Treball interessantíssim que ens explica com han sigut aquestes relacions entre civilitzacions al llarg de la història i sobretot cap a on podem anar.

Un llibre molt bo per obrir ments.

5.     Algú com tú. Xavier Bosch. Editorial Planeta. 2015. Una història d’amor que nomès va ser efectiva quatre dies,  però que va durar tota una vida. Novel.la que ens reconciliarà amb la lectura, si allò últim que hem llegit és el “Xoc entre civilitzacions” d’en Samuel Hungtington.

6.     La nena dels nou dits. Laia Fàbregas. Columna Edicions. Maig del 2008.  Bon llibre per descobrir aquesta autora. Una novel.la de veritats, de mentides, de tabús, de desconeixements, que té l’emprenta de la dictadura de Franco i una mirada inèdita sobre els opositors a la dictadura franquista que van protagonitzar la transició i la democracia.

7.     El carrer de l’embut. Pilar Rahola. Magrana. Març 2013. L'autora ens descriu alguns dels moments cabdals dels anys vint i trenta a Catalunya i Cuba mitjançant un extraordinari entramat de relacions entre sindicalistes, polítics, artistes, pescadors... i amb Barcelona, Cadaqués i diferents indrets de Cuba com a escenaris de les diferents trames.

            Realment és un llibre d'història novel.lat i que segurament és     interessant la seva lectura per reflexionar sobre la mesura de forces entre l'Estat Espanyol i Catalunya, entre el feixisme i el republicanisme. 

D'aquesta mesura de forces fa una mica més de 80 anys en va sortir perdent Catalunya i el republicanisme, aquest darrers anys dóna la sensació que la història es repeteix.

Sens dubte "El carrer de l'Embut" ret un homenatge als ideals de la República i als mestres que en van ser l'estándard.

Una lectura completament recomanable per conèixer una mica més la història d'aquest país tan acostumat a les derrotes i fins i tot a vegades a l'opressió i a la retallada de les llibertats.

Finalment, el llibre està farcit de paraules i expressions cadacasenques.

8.     Moon river. Vicenç Villatoro. Columna Edicions. Març del 2011. Quan llegeixo normalment busco històries que transmetin positivisme, doncs moltes vegades la lectura és el meu refugi de les cabòries del dia a dia. A Moon River, Vicenç Villatoro ambienta la seva novel.la a l’Hospital Clínic un diumenge a finals d’estiu.

Els protagonistes són en Pere i la Maria, tots dos vorejen la cinquantena, ell està esperant els resultats d’una analítica, ella espera un diagnòstic per confirmar o descartar un cáncer.

Tot comença en una banc a la galeria mig buida de la tercera planta del Clínic entre dues persones que no es coneixen, aquest és l’inici d’una jornada de converses i aproximacions, que mica a mica anirà cap a una mútua atracció, basada en afinitats súbtils, en la necessitat d’escalf i de companyia i en la por a la solitud i a la mort.

Amb una seductora narració ajustada a aquesta trobada casual, accedim a una emotiva història sobre l’entrega i l’amor per conjurar l’amor.

9.      Mudances. Gemma Sardà. Edicions Comanegra. Febrer del 2019.

Una violació i una separació és el punt de partida d’aquesta novel.la. Arran d’aquests fets els protagonistas marxen o més ben dit fugen de Barcelona i van a parar a un poble que podem ubicar entre el Penedès i l’Anoia. Aquest és el poble del Marcel, un rellotger acabat de jubilar  i la Lívia una jove traductora hi va a parar perquè ha trobat un estudi amb internet i una discoteca a prop.

A partir d’aquí un fet fortuit fa que els dos personatges mica a mica es vagin acostant.

          Sens dubte, un llibre que enganxa gràcies a l’estil fresc i àgil de l’autora. Un llibre perfecte per començar i acabar el mateix cap de setmana.

10.    Dies de ratafia. Sergi Pons Codina. Edicions 1984. Febrer del 2017.

L’autor de Parets del Vallès ens presenta una novel.la fresca, fàcil de llegir, on els protagonistes són dos joves intel.lectuals de barra de bar amb inclinacions de jubilat.

El llibre es plé de picaresca, d’alcohol de garrafa, d’humor, d’ironia, de supervivencia… i on un tarambana, buscavides, amb poques ganes de treballar, molta fantasia i mentider compulsiu, és elevat a la categoría d’heroi del nostre temps.

11.     Adeu –Suau. Isabel Clara Simó. Edicions 62. Febrer 2006.

Enguany us volia recomanar quelcom de la Isabel Clara Simó, en vida d’ella no l’havia llegit i l’altra dia quan era a la biblioteca, els meus ulls van anar cap aquest “Adéu –Suau”.

“Mitjançant un amplíssim registre lingüístic, Adéu-suau construeix una narració que endinsa el lector en l’univers de la memòria, la història i la identitat del nostre país. Un llibre fascinant que sap retratar un món d’una actualitat absoluta, amb uns protagonistes mancats d’orígens i de referents i sempre en conflicte entre l’horitzó d’expectatives i la realitat.

La majoria dels personatges i de les situacions al començament de la ficció, són absolutament normals: gent corrent, representativa de tots els grups socials, que viu una existència banal. Això és precisament el que interessa a I’autora d’Alcoi: mostrar tot el que amaga l’aparent normalitat, el que oculten les relacions civilitzades.

12.    La filla de la neu. Núria Esponellà. Edicions Columna. Gener del 2016. Deliciosa novel.la on la Vall de Núria, la construcció del cremallera, l’Enric un jove enginyer i sobretot la Joana, una cambrera de l’hostatgeria en són els protagonistes.

A la vida ens passen moltes coses, sovint imprevistes i fins i tot desagradables i difícils de fer-hi front, però si que podem triar la manera amb la qual les vivim, ens podem quedar instal.lats a la ràbia, a l’enuig, a l’amargor, a la rancúnia… o podem fer com la Joana que ho fa des de la tendressa, la compassió, el positivisme, la lluita… les ganes de tirar endavant, una actitud que l’ajuda a cicatritzar ferides.

    

13.   Vermell i passa. Josep Maria Espinàs. Edicions La Campana. Octubre 1992.

Novel.la curta de l’Espinàs que destaca per l’originalitat del tema i pel plantejament narratiu. L’autor centra l’acció en la sala de joc d’un casino i concentra en aquest espai una sorprenent aventura humana amb personatges i maneres de fer que segurament només podem trobar entre les quatre parets d’una sala de joc.

14.   Terra baixa. Angel Guimerà (1897). Edició, estudi i notes a cura de Laura Borràs i Castanyer. Març del 2004.

Aquesta és una obra de teatre clàssica. Segurament una de les obres cabdals de la Renaixença. On Manelic representa la terra alta, la puresa, la innocència… Les dificultats d’adaptació del pastor al món de la terra baixa, dóna rellevància per contrast, a l’ideal de la terra alta.

Terra Baixa ens mostra moltes dualitats: individu/massa, ideal/realitat,  jo/naturalessa,  espèrit/materia.

En Sebastià i la Marta completen aquest triangle ple de poder injust, humillacions, però també d’amor i llibertat.

Per cert, si algun dia passeu pel Refugi de Coma de Vaca, mireu al voltant, doncs en Guimerà situa l’obra en aquest entorn.

15.    Cims de Catalunya. Francesc Muntada i Jordi Lalueza. Editorial Alpina. Juliol 2008. Llibre fotografic de 65 cims de Catalunya. Al marge d’unes bones fotografies dels cims que ocupen més d’una plana, anexa a les imatges trobem una breu descripció del cim i el seu entorn, així com les seves coordenades UTM, l’altitud i el massís i la comarca on es troba la muntanya.

16.    Vall de Camprodon. 50 indrets amb encant. Roger Arquimbau, Roser Guitart i Anna Vila. Editorial Farell. Col.lecció. Llibres de muntanya. Núm 38. Març 2015. En aquesta guia trobarem 50 petites excursions per fer amb canalla. En aquest sentit, algunes amb prou feines tenen un quilòmetre de llargada i això sí, a l’inici de tots els itineraris s’ha d’arribar amb vehicle privat.

La quantitat de llocs amb encant que ens aporta aquesta guia, també ens pot ajudar a el.laborar rutes més llargues i així amb l’ajuda dels mapes de la zona unir diversos indrets i assolir itineraris amb el quilometratge i el desnivell adequat als nostres gustos i a les nostres possibilitats.

17.     Plomes i becs. Aquesta és una guia d'ocells de Palau-solità i Plegamans escrita i fotografiada pel Jaume Ventura Nualart, l'Abel Julien Vila i en Jordi Segalés i Corominas i editada per l’Ajuntament de Palau-solità i Plegamans l’any 2019.
Sens dubte, és un molt bon treball per conèixer les aus que habiten o que fan parada a Palau en les seves migracions.
Malgrat que s'han arribat a veure 180 espècies diferents, en aquest llibre trobarem la fitxa de 60 ocells. En aquest sentit, a cada fitxa trobarem la mida de l'ocell, l'hàbitat, la identificació, els costums, la distribució a Catalunya i el lloc on es pot veure a Palau.

En el pròleg, els autors esmenten que aquest llibre no pretén ser una guia ornitològica dels ocells de Palau, personalment penso que sí que és una guia d'ocells, molt clara i molt ben feta i  segurament adreçada a tots aquells neòfits en la matèria.

18.   Ruta del Ter. Seguint el curs del riu. Consorci Alba-Ter. Setembre de 2009.  Molt bona guia per plantejar-se una travessa d’uns quants dies o simplement una excursió d’un dia. Tanmateix, hi ha algun tram com l’etapa de Girona a Flaça a peu que és molt millorable. Per tant, si us decidiu a fer algun tram no aneu a cegues, abans llegiu bé la descripció de l’itinerari i si podeu ho complementeu amb d’altre cartografia.

Trobo especialment interessant el capítol de les rutes temàtiques que ens acosta un patrimoni cultural, natural i històric que ens deixa el riu com a llegat.

Aquesta guia té vinculada una página web que es va actualitzant. Ruta del Ter

19.   Catalunya. 50 excursions als seus rius. Cèsar Pasadas. Cossetània Edicions. Febrer. 2017. Bona guia de tapa dura per tenir a casa, doncs la seva mida no permet portar-la a la motxilla. Tanmateix s’ens descriuen 50 itineraris a rius i rieres de la tota la geografia catalana. Majoritàriament, les excursions tenen una dificultat entre baixa i mitjana i això es tradueix que els itineraris tenen una durada d’entre 2 i 4 hores i que no s’ens presenten sortides amb uns desnivells positius desmesurats.

Això sí, per portar la descripció de l’excursió haurem de fer una fotocòpia o una fotografia del llibre.

20.     Les fonts de Castellar del Vallès. Aquest és un treball coral realitzat per membres del Centre Excursionista de Castellar l'any 2004 i en aquest sentit recollides en un carpesà de mides considerables,  hi ha les 122 fitxes de cadascuna de les fonts, mines, bassals, degotalls i punts d'aigua que hi ha a Castellar del Vallès.

Acompanyant aquestes fitxes, hi ha un mapa del terme municipal on s'ens indica la posició de la deu d'aigua i un altre mapa que divideix Castellar en 14 àrees geogràfiques.

Per tant, també hi ha un mapa de cada àrea geogràfica, el que representa que tenim una descripció gràfica d'una zona que com a molt abasta 7 quilòmetres quadrats en una escala 1:10.000, però no nomès això, sinò que a la part posterior de cada fitxa de font, hi ha un croquis de l'entorn de la font de no més d'un quilometre quadrat a una escala 1/5000. 
Sens dubte, és difícil trobar una guia de fonts amb una cartografia tan acurada.

Per la part anterior de la fitxa, trobem el nom de la font, l'àrea a la qual pertany, si és coneguda amb altres noms, una descripció escrita de la situació geogràfica, una descripció del lloc i de l'entorn, els accesos, les característiques de la font, l'anàlisi de l'aigua, l'aqüifer al qual pertany, l'aprofitament que es fa de l'aigua i una fotografia.

De les 122 fitxes i agafant de referència les fotografies, hi hauria al voltant d'una quarantena de fonts (frontal, broc, i una pica o un lloc on desguassar).
És evident que no portarem el carpesà que recopila les 122 fitxes, doncs pesa 2,7 Kgs, en tot cas, allò que aconsellem és fer una fotocòpia de la fitxa i així evitar que es faci malbé .

Finalment, esmentar que aquest treball és molt difícil d'aconseguir, de fet no hi ha còpia ni a la Biblioteca Antoni Tort de Castellar i si en voleu aconseguir un exemplar us heu de dirigir al Centre Excursionista on encara en queda algun.

Properament, començarem a parlar de l’Olla de Núria.