TRAIL NOCTURN DE VILANOVA DEL VALLÈS

Aquest passat dissabte 22 de setembre a les 21h es va donar la sortida d'aquesta cursa nocturna que enguany celebrava la seva segona edició. Alguna altra vegada ja us he parlat d'altres curses nocturnes que es fan per aquestes contrades, com l'Endimoniada de Badalona o la Sant Silvestre Nigth Trail de Mataró. Sens dubte en aquest apartat també hi tindria cabuda la Burriac Atac!!! organitzada pel Centre Excursionista de Vilassar de Mar.

A diferència de l'Endimoniada i sobretot de la Burriac Atac!, amb recorreguts més llargs i exigents, el Trail Nocturn de Vilanova del Vallès és molt més popular i assequible, doncs nomès són 11 quilòmetres i 400 metres de desnivell positiu. La cursa és molt ràpida doncs entre pista de terra i asfalt jo crec que hi ha uns 6 quilòmetres i per tant la resta és corriol que majoritàriament puja o baixa, rarament planeja.

El recorregut està molt ben marcat amb cintes molt visibles i tant l'avituallament d'aigua de mitja cursa com l'entrepà de botifarra de l'arribada són correctes.

Hi ha molt bona animació per part d'una batucada i la zona de recollida de dorsals i arribada és molt còmode. Enguany vam participar-hi 190 corredors i corredores i en cap zona del recorregut es van formar cues i retencions. 

Sens dubte, una cursa que gaudiràs molt nomès que estigui avessat a corre per la muntanya i que habitualment surtis un o dos dies a la setmana. A més a més omple un buit, doncs actualment no hi ha cap cursa que trepitji aquest camins i molt menys de nit.

Per cert, la lluna gairebé plena del dissabte encara va ajudar a fer la cursa una mica més vibrant.

Properament, anirem caminant fins a Molins de Rei.

LA FONT DEL MIG D'ARGENTONA

                                  La Font del Mig d'Argentona

Aquesta setmana parlarem d'una de les fonts més emblemàtiques d'Argentona, que a més a més, va ser rehabilitada fa nomès tres anys i realment a dia d'avui es troba en un estat força deplorable. 

A mitjans de juny de 2015 l'Ajuntament d'Argentona, anunciava que ja s'havien enllestit els treballs de remodelació de la font del Mig  i per tant ja es tornava a obrir aquest espai de lleure i gaudi de les families.

Darrerament he anat un parell de vegades i he trobat força bruticia i en general l'espai molt degradat, actualment en absolut convida ha anar a fer excursions, picnics i berenars amb la canalla. Tot el contrari, sembla ser que ara és un lloc triat pels adolescents per fer el "botellón" i certament no és gens difícil trobar restes de les seves festes.

 Si desprès d'aquestes informacions desencoratjadores, encara voleu visitar aquesta deu, per arribar a la Font del Mig (Antiga font Ballot), us recomano que us situeu a la Font Picant d'Argentona (Ruta Espinàs, publicada en aquest blog el setembre del 2011) i seguiu les següents indicacions.

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim del recinte de la Font Picant d’Argentona i continuem a l’esquerra per l’avinguda de Burriac.

0,100Qm. 0,100Qm. Seguim a l’esquerra per l’avinguda de Burriac.

0,175Qm. 0,275Qm. Font del Mig d’Argentona.

Enric Costa a la seva pàgina web www.encos.cat fa aquesta descripció de la font i del seu entorn

"La trobem al nucli urbà d'Argentona, al final de l'avinguda Burriac, situada dins un recinte tancat habilitat com a zona d'esbarjo, amb bancs i taules de fusta, utilitzat com a zona de picnic familiar i de festes infantils.

Font d'estil modernista. Es va inaugurar l'any 1923 i va substituir la font d'en Pau, molt visitada pels estiuejants i persones que venien a fer cures amb les aigües. Aquestes fonts es varen crear per acostar l'aigua al poble, encara que aquí també se n'hi va trobar, encara que sense propietats medicinals i van bastir una mina, amb un safareig, creant un entorn agradable, envoltat de natura i amb moltes possibilitats de fer trobades i ballades de sardanes al seu voltant, amb una mena de servei de bar i tot. A finals del segle XX, i després de dècades d'abandó, l'Ajuntament adquireix l'espai, encara que més reduït, sense els arbres ni mina ni safareig i l'ha convertit en un lloc ideal per fer berenades i festes infantils. Restaurada recentment, refent totalment la teulada.

El conjunt queda enlairat per tres esglaons de pedra, formant una terrassa coberta per un porxo de teules a dues aigües, amb embigat de fusta i sustentat per deu columnes d'obra vista. La paret del fons és feta de pedres allargades i amorterades. Dins hi trobem l'antiga sortida d'aigües, en forma de mostrador, fet amb pedres, maó vist i rajoles blaves. Actualment no raja, malgrat que antigament brollaven aigües medicinals que feien de l'indret un espai molt concorregut.

Darrere la font hi ha instal·lada una altra font amb aigua de la xarxa municipal"

Malauradament, certs aspectes d'aquesta descripció fets a principis del 2016 dos anys més tard, ja no són vàlids.

Properament, parlarem del pou del glaç de Can Donadeu.

COLLSEROLA VIII. FONTS D'ARREU. XXVI. LES FONTS DE COLLSEROLA.

Per conèixer o saber més de les fonts de Collserola actualment hi ha un llibre i una pàgina web molt interessants.

En primer lloc, en Miquel Tormos i Rami, l'any 2007 va publicar "Camins d'aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. L'autor ens presenta un centenar de fonts mitjançant 20 itineraris distribuits per tota la serra de Collserola.
Malgrat que en aquesta guia no trobem descripcions de les fonts acurades, si que trobarem les indicacions adequades per anar trobant-les.

Per altra banda, a Fonts de Collserola trobareu informació de 324 fonts així com recorreguts on podeu enllaçar dos punts passant per un munt de deus. Cal dir que aquesta és una pàgina molt completa on trobareu els tracks, els mapes, els perfils de les excursions, descripció acurades de les fonts, la seva ubicació mitjançant coordenades GPS...

Tanmateix, qui hi ha darrera d'aquesta pàgina web és l'Associació Fes Fonts Fent Fonting i si us interessa fer algun comentari, pregunta o aclarir algun dubte, des del menu principal de la pàgina hi ha un link per posar-se en contacte amb ells.

Properament, parlarem de la Font del Mig d'Argentona.

GRAMÀTICA DEL CAMINANT LII. LES PARAULES DEL MARAVILLAS.

Aquest estiu he llegit El Noi del Maravillas d'en Lluís Llach. Empúries Narrativa. Novembre del 2017. 
En aquest sentit, trobo molt encertada la sinopsi de Nosaltres Llegim. Cat.

“La novel·la se centra en la vida de Roger Ventós, nascut a Sète, fill d’una anarquista catalana exiliada, que esdevindrà un baríton de gran prestigi internacional. La vida del jove està vinculada al teatre Maravillas, un teatre de vairetés del Paral·lel barceloní, on va viure la seva mare i la seva família i on ell acabarà passant els anys de joventut fins que comença a triomfar en el món de l’òpera.

A través del Maravillas coneixem els personatges que donen vida al teatre.. L’entreteniment i l’espectacle contrasten amb un context social marcat per la misèria, la repressió i la censura. Un Maravillas que pren vida pròpia i que esdevé un protagonista més de la novel·la, amb una història que es remunta a l’època daurada dels teatres de vairetés fins la seva decadència, amb un final intensament emotiu i esquinçador que ens recorda el final d’una òpera…”

“El noi del Maravillas és també un cant a l’amistat, a la lleialtat, a les complicitats, a la música i als amors incondicionals i clandestins”

          “Ens trobem, per tant, davant d’una de les novel·les més autobiogràfiques de Lluis Llach tal i com ha reconegut el mateix autor que afirma, que el llibre recull vivències personals i reflecteix el seu interès pel cant i la música, pels ambients i espectacles del “barri xino”, així com la seva aproximació a l’anarquisme”

         “Una bona lectura per endinsar-nos a la vida del Paral·lel i la Barcelona del tardofranquisme a través d’uns personatges entranyables que es fan estimar.”

           A més a més, de tot això aquesta novel.la ens ofereix també els següents 23 mots.

Anorrear: Reduir a no res.

Anuència: Consentiment i aprovació.

Baula: Generació.

Commiseració: Sentiment de pietat pel mal de l’altri.

Commòs: Commogut.

Desnarit: Petit i magre per insuficiència de creixement.

Ditirambe: Lloança exagerada.

Embabaiat: A Mallorca,embadalit.

Encativar:  Sotmetre la voluntat d’algú amb la força atractiva de l’amor, de la bellesa, etc…

Esteta: Enamorat de la bellesa; el qui en art posa per damunt de tot els principis estètics.

Fatu:  Nici, curt d’enteniment; especialment, el nici envanit o que no es dóna compte de la seva niciesa.

Fatuïtat: Qualitat de fatu.

Fendir: Fendre.

Fendre: Dividir una cosa en dues o més parts per ruptura o per tallament.

Fremir: Murmurar, fer soroll interromput i reprès, com de pena, d’indiganció, de por.

Frontispici: Façana davantera d’un edifici.

Hàlit: Alè.

Marranxa: Recipient metàl.lic de base circular.

Revoltó:  Petita volta entre biga i biga d’un sostre. En castellà “bovedilla”. 

Tracaleig: Fer sorolls secs i repetits, com els que fa un carruatge en sacsejar-se.

Tremp:  Temperament; caràcter físic i psíquic d’una persona.

Trespol: Espai comprès entre el sostre de les habitacions i la teulada en una casa.

Xarbotar: Agitar-se la superficie d’un líquid sacsejat o en ebullició, deixant anar o alçar-se bambolles o esquitxos.

La setmana vinent, tornarem a parlar de fonts de Collserola.