dimarts, 31 de gener de 2017

CAMINS DE VALLROMANES XXVI/2. LA TRINXACAMES 2016. L'ITINERARI LLARG.



                                          Font del Llorer
                                                                         
Fa un parell de setmanes, us varem presentar el recorregut curt de la Trinxacames 2016, avui és el torn del recorregut llarg.
Aquest itinerari de 16,5 Quilòmetres i un desnivell positiu d'uns 540 metres, surt de Vallromanes i ens porta fins la Vall de Can Girona, per posteriorment arribar als peus de Castellruf i entrar de nou a Vallromanes per Can Barbeta.
Malgrat que passarem per les fonts de Beu-i-Tapa, del Llorer, Can Gurri i Can Barbeta, cal portar aigua, doncs totes estan ben eixutes. Pot fer-se a qualsevol època de l'any i si és possible recomanem dies clars, doncs pel camí trobarem tres bons miradors.

L'ITINERARI

0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de la pista poliesportiva coberta i ens dirigem per l’avinguda de Can Galvany cap a la riera de Vallromanes.

0,100Qm. 0,100Qm. Avinguda Can Galvany/ Cantonada Riera de Vallromanes. Girem a la dreta i anem riera avall.

0,500Qm. 0,600Qm. A l’alçada de la parada del bus, creuem la carretera d’accès a Vallromanes i seguim a la dreta.

0,100Qm. 0,700Qm. Pel pas de vianants creuem la carretera BP-5002 (Granollers – El Masnou) i continuem per l’avinguda Torre Tavernera.

0,100Qm. 0,800Qm. Girem a l’esquerra per un camí de terra que creua el camp de golf. Cent vint-i-cinc metres més endavant s’acaba el camí de terra i seguim amunt per l’asfaltat.

0,450Qm. 1,375Qm. Cruïlla de camins/carrers. Continuem a l’esquerra en sentit ascendent per l’avinguda Can Corbera.

0,250Qm. 1,625Qm. Continuem per un camí que trobem a l’esquerra i anem obviant els caminets que anem trobant a banda i banda.

0,600Qm. 2,225Qm. Continuem a l’esquerra per un camí carreter lleugerament ascendent.

0,175Qm. 2,400Qm. Deixem a l’esquerra una casa de fusta abandonada. Nosaltres continuem per un corriol que puja de manera sobtada.

0,040Qm. 2,440Qm. Camí que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,300Qm. 2,740Qm. Trobem un petit tram de pujada molt forta. En acabat, el camí planeja.

0,250Qm. 3,090Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta en sentit ascendent.

0,400Qm. 3,490Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta.

0,800Qm. 4,290Qm. Coll de Can Corbera. Girem a l’esquerra i uns setanta metres més endavant, girem a la dreta en sentit descendent cap a Can Girona.

0,425Qm. 4,785Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta pel camí que marxa planejant.

0,850Qm. 5,635Qm. Desprès d’un revolt a la dreta, uns metres muntanya amunt, veiem una fita que indica que aquests terrenys pertanyen a l’Ajuntament de Barcelona. Nosaltres continuem recte avall, pel corriol pel qual veníem.

0,225Qm. 5,860Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte en sentit lleugerament ascendent. Uns metres més avall, deixem a la dreta una torre elèctrica i nosaltres continuem recte.
Des d’aquí en un dia clar, tenim unes esplèndides vistes sobre el Vallès.

0,650Qm. 6,510Qm. Cruïlla de camins. Trobem aquesta cruïlla uns metres abans d’arribar al Coll Mercader. Girem avall a l’esquerra, fent un gir de gairebé 180º.

0,150Qm. 6,660Qm. Obvíem un camí que marxa recte i fem el revolt a la dreta per la pista principal.

0,500Qm. 7,160Qm. Can Girona. Continuem a la dreta pel camí que va direcció Santa María de Martorelles entre la finca de Can Girona i el torrent.

0,325Qm. 7,485Qm. A la dreta, darrera la part posterior de l’Escola Viver Castell de Sant Foix, al fons del torrent, trobem la Font de Beu-i Tapa.  Actualment queda a l'exterior una petita bòveda, la resta s'ha anat enterrant arran de repetides esllavissades. El nom de Beu-i-Tapa prové del fet que el cabal era tan escàs que calia beure un trago i tot seguit tapar el broc per interrompre el raig perquè no es perdés o s’eixugués. Amb tot, era una font molt coneguda i freqüentada fins que les diferents rierades la varen tapar completament de sorra, ja que es troba al mateix nivell que la llera del torrent.

Retornem a dalt al camí i continuem direcció Santa María. Uns metres més enllà, a l’esquerra, tornem a trobar una fita de l’Ajuntament de Barcelona i vint-i-cinc metres més endavant, continuem a l’esquerra per un camí que s’enfila.

0,100Qm. 7,585Qm. El camí comença a planejar, tot anant cap a l’esquerra.

0,330Qm. 7,915Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de l’esquerra que segueix planejant. Obviant els camins que ens menen a banda i banda, sempre anem pel corriol principal. En aquest tram, podem veure els vestigis de les parets de pedra que es feien per reforçar els marges de les feixes.

0,350Qm. 8,265Qm. Ens arriba un camí per la dreta que obviem i nosaltres continuem recte.

0,250Qm. 8,515Qm. Obvíem un camí que ens arriba per l’esquerra. Nosaltres continuem recte en sentit lleugerament ascendent.

0,725Qm. 8,640Qm. Pista que ens creua. Continuem a la dreta en sentit ascendent, tot seguint el GR 97-3.

0,080Qm. 8,720Qm. Abandonem la pista i continuem a la dreta per un corriol que va guanyant alçada.

0,650Qm. 9,370Qm. Sortim a una pista que ens creua. Nosaltres continuem amunt. En aquest tram, hi ha unes magnífiques vistes del Castell de Sant Miquel en primer terme i el Montseny que treu el nas per darrera.

0,600Qm. 9,970Qm. Cruïlla de camins. Girem a l’esquerra i cinquanta metres més endavant, trobem el Dolmen de Castellruf. Pertany al Neolític. És a dir uns 5000 anys A.C. És una cambra funeraria. Tanmateix hi ha qui apunta que aquests dolmens també tenien la funció de reclam d’un territori, alhora que reforçaven la identitat del grup o poblat.
 Desprès de visitar-lo, tornem al camí i continuem recte cap a llevant.

0,150Qm. 10,120Qm. Pista que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,100Qm. 10,220Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta.

0,350Qm. 10,570Qm. Pista que ens creua. Continuem a l’esquerra, direcció nord.

0,330Qm. 10,900Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí de l’esquerra, en sentit descendent.

0,125Qm. 11,025Qm. A la dreta, trobem el corriol que ens durà fins la font del Llorer o de la Teresina.

0,050Qm. 11,075Qm. Font del Llorer o de la Teresina. El seu cabal és molt escás o nul. Un muret de pedra tallada fa de suport al broc metàl.lic que cau en una pica d’obra sobre un toll i una teula de cerámica. A prop de la font hi havia una casa anomenada ca la Tereseta i segurament els de la casa, van plantar els llorers, que malgrat ser mediterranis, no són autòctons del nostre bosc.

Ara, sortim del corriol i seguim baixant pel camí carreter.
 0,300Qm. 11,375Qm. Arribem a una torre eléctrica. Girem a l’esquerra tot seguint un corriol que uns metres més avall es converteix en un torrent que desemboca a la Font de Can Gurri.

 0,300Qm. 11,675Qm. Font de Can Gurri.  Ara fa molt temps que no la veig rajar ni gotejar. La font es troba en un clot excavat sobre l’esplanada d’un metre aproximat de profunditat, fent una construcció rectangular amb unes escaletes que baixen fins a la mateixa font. La construcció és d’obra amb un remat de maó al damunt i pedra granítica als murets en forma de U. Sis graons de pedra formen una escala que baixa al toll de la font. La petita pica on cau el raig des d’un broc de ferro és de pedra picada, després l’aigua es filtra cap al sòl.
Per altra banda, cal destacar l’àlber que encara dóna ombra a l’esplanada de la font. Amb les ventades del gener de 2010, va caure el seu company que jau a terra.
 Continuem pel corriol que surt de davant la font i marxa direcció nord.

 0,125Qm. 11,800Qm.  Arribem a una pista. Girem a l’esquerra en sentit lleugerament descendent.

 0,200Qm. 12,000Qm.  Seguim pel camí que trobem a la dreta que ja ens portarà fins el Coll de Can Corbera.

 0,100Qm. 12,100Qm. Trobem un corriol a la dreta, ens endinsem i a 25 metres més endavant,  en el marge esquerre trobem la Font de Can Barbeta.  Malgrat que no raja, encara podem trobar les restes de la font i la boca de la mina. Antigament l’aigua anava canalitzada fins el safareig que hi ha sota el camí i posteriorment les seves aigues baixaven pel torrent d’en Nofre, fins a trobar el torrent d’en Gurri.
Per tant, és l’única font de Vallromanes que abocava les seves aigües als vessant de Santa María de Martorelles i les seves aigües arribaven al Besós, sense passar pel Mogent.
 Sortim del corriol i continuem a la dreta pel camí principal.

 0,500Qm. 12,650Qm. Coll de Can Corbera. Continuem pel segon camí que trobem a l’esquerra, que uns 50 metres més enllà passa pel costat d’una petita edificació amb una porta blava. Uns metres més endavant el camí es converteix en corriol i sempre anirem amunt buscant les traces del corriol principal.

0,500Qm. 13,150Qm. Arribem a un petit pla on hi ha una caseta amb una antena. Nosaltres seguim recte, direcció ponent.

0,400Qm. 13,550Qm. Pista que ens creua. Anem avall, a la dreta.

0,200Qm. 13,750Qm. Som a tocar de la tanca que delimita el recinte on hi ha una altra antena, continuem a l’esquerra pel camí que va paral.lel a aquesta tanca.

0,040Qm. 13,790Qm. Girem a la dreta per un corriol que va davallant i malgrat que al principi és una mica desdibuixat, mica a mica es va definint.

0,200Qm. 13,990Qm. El camí fa un revolt a la dreta i a partir d’aquí va perdent pendent.

0,300Qm. 14,290Qm. Aquest camí desemboca al carrer Rocalla. Continuem avall.

0,100Qm.  14,390Qm. Cantonada Carrer Rocalla/Avinguda Can Corbera. Anem avall a l’esquerra cap a Vallromanes.

0,850Qm.  15,240Qm. Cruïlla de camins/carrers. Continuem a la dreta en sentit descendent per l’avinguda Can Corbera.

0,450Qm.  15,690Qm. Cruïlla Avinguda Can Corbera/Carrer Duc de l’Almenara Alta. Continuem recte, tot creuant el camp de golf per un camí de terra.

0,125Qm.  15,815Qm. Avinguda Torre Tavernera. Girem a la dreta.

0,100Qm.  15,915Qm. Pel pas de vianants, creuem la carretera BP- 5002 (Granollers- El Masnou) i continuem recte cap al nucli urbà. Cent metres més endavant, creuem la carretera d’accès al poble i continuem a la dreta, amunt per la riera.

0,500Qm.  16,415Qm. Cantonada Rambla de Vallromanes/Avinguda Can Galvany. Girem a l’esquerra cap a la pista poliesportiva coberta.

0,100Qm.  16,515Qm. Pista poliesportiva coberta. Inici i final de la sortida d’avui.

Properament, caminarem pels Sots Ferèstecs.



divendres, 20 de gener de 2017

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XLII. PARAULES DE L'AIGUA III.



                        palets de riera

Ara fa tres anys que us vaig presentar la segona entrega d'aquestes paraules de l'aigua. En aquest temps, he anat recollint lèxic líquid aquí i allà, paraules arran de mar i mots de terra endins i a hores d'ara ja podia presentar-vos setmana darrera setmana un bon devessall d'aquestes troballes.
Però, com tinc molts fronts oberts, us les aniré donant en comptagotes.

De moment, els 21 mots d'avui són els següents,


Abulló: 1. A la Segarra i a l’Urgell Sèquia subterrània per a regar.
             2.  A Menorca, Conducte subterrani a on tiren les aigües brutes o inútils.
Avenar-se: Rajar de nou una font després que s’hagi estroncat.

Còdol: Tros de pedra, generalment de forma rodonenca.   

Correntia:  Fluid en moviment continuat; corrent.  

Eixarravar:  A la Ribagorça, rentar en l’aigua, no per immersió sinó al raig o fent-hi anar l’aigua amb les mans.

Font de Biot:  Surgència natural en capçaleres de torrent o altres indrets; l'aigua surt directament de terra.

Gola: Obertura i passatge d’entrada. Desembocadura. La gola del Fluvià.

Grànul: Gra molt petit.

Llacada: A l’Urgell i a la Segarra, llac, capa de llot que ha deixat una rierada o pluja forta.

Llauna: A l’Empordà, gorg d’aigües mortes.

Oratge: A Cassà de la Selva, tempestat barrejada de pluja, vent, llamps i trons.
Palet de riera: Roc, de 4 a 64 mm, entre el grànul i el còdol  que ha estat arrodonit pel fregadís en anar rodolant emportat per un corrent d’aigua, per l’embat de les ones, etc.

Passant: Lloc per on un camí passa un torrent o una riera. 
    
Ploineja: A Conflent i a l’Empordà, plovisquejar.

Plovisquejar: Ploure lleugerament, a gotes molt petites.

Riell: Regalim; porció prima de líquid que corre o cau per la superfície d’un cos.  

Sèquia o Síquia:  Excavació llarga i estreta, sovint revestida de pedra o de rajoles, que serveix per a conduir aigua d’un riu o torrent, sia per a abastir poblacions, sia per a regar, per a moure molins…

Terbolina o Trebolina: A l’Empordà, a la costa de Llevant i al Camp de Tarragona, tempestat de vent i aigua.

Tributari: Afluent.

Voliaina: Al Gironès i a la Plana de Vic, volva de neu.

Xarbotar: Agitar-se la superfície d’un líquid sacsejat o en ebullició, deixant anar o alçar-se bombolles o esquitxos

Per fer aquesta entrada, he extret les definicions de l'edició electrònica del diccionari català-valencià-balear Alcover Moll i del diccionari de Geologia de l'Institut d'Estudis Catalans.

Properament, us presentaré l'itinerari llarg de la Trinxacames 2016



dimarts, 10 de gener de 2017

TORNAR AL RIU


Avui us vull parlar del número 12 de la Revista Vallesos que des de fa pocs dies podeu trobar a les llibreries del Vallès. En aquest número hi destaca una carpeta que porta el nom de "Tornar al riu" i on més o menys la meitat dels articles, giren al voltant de la recuperació dels rius i rieres vallesans els últims vint anys.

Tanmateix, també hi ha altres articles que aborden altres temes relacionats amb l'aigua vallesana i els seus entorns, així podem trobar entre altres, "Quan al riu Ripoll es vivia en coves", Mollet terra molla", Els safaretjos d'aigua termal, un orgull local de Caldes", "El cànem, el cultiu dels regadius vallesans"...

A mí em fa especialment cofoi, que m'hagin publicat "Tornar a les fonts", sis retrats dels usos de les fonts martorellenques des de la postguerra fins a principis dels anys 80.

"...Estem asseguts sota un cirerer i davant nostre uns homes amb el falçó a la mà van tallant el raïm que és ben verolat i aquest va de la mà als samals, abans que es carregui en el matxo i vagi cap al celler.
Malgrat que fa molta calor, el sol encara no és gaire amunt, el mossènyer, el cap de colla, fa un senyal i els homes paren un moment per fer beguda..."

La setmana vinent us presentarem una nova gramàtica del caminant.