UNA FONT DE FESTA MAJOR

La Plaça Anselm Clavé de Vilanova del Vallès, és una petita plaça ubicada entre el carrer La Palma, el carrer Onze de Setembre i la carretera BP-5002 (Granollers - Masnou), per tant, no és una plaça on normalment hi trobem canalla jugant, ni gent xerrant o prenent la fresca, i fins i tot passa desapercebuda per la majoria de gent que va amunt i avall.

Si volguéssim destacar quelcom d'aquest indret seria una font on el bloc principal és un frontal fet de formigó on la part central és més alta que els laterals i aquests a la vegada culminen amb dos peixos de pedra a banda i banda. L'aixeta de pulsador ésta adossada al formigó i l'aigua de xarxa desguassa en un pica semicircular feta de pedra que canalitza l'aigua cap al clavegueram.  Per accedir a la font hem de pujar un esglaó. És una font urbana i sobretot trista, doncs malgrat està en bon estat, mai he vist beure a ningú i gairebé ningú li fa cas.

Bé, hi ha un dia a l'any, concretament el divendres que comença la Festa Major d'Estiu que molta canalla del poble s'aplega en aquesta plaça a mitja tarda, doncs tots saben que desprès de l'espectacle d'animació infantil, del broc d'aquella font que hi ha al costat de l'escenari hi rajarà Fanta de Taronja.

Enguany en Roger Canals ens va fer ballar i suar la cansalada i els més assedegats, una bona estona abans d'acabar l'actuació ja feien cua davant de la font i aquest dia la font es mostra alegre, doncs hi té la seva fontada.
Per cert, per sucar a la Fanta i fer el berenar complert també es reparteix una coca que val molt la pena.

Properament, farem una nova gramàtica del Caminant.

CINGLES DE BERTÍ VIII. SANT MIQUEL DEL FAI AMB NENS.

                 Vista des de la Cova de les Tosques

Fa poques setmanes vam descriure l’excursió que ens va dur des de Riells del Fai fins a Sant Feliu de Codines, tot passant per Sant Miquel del Fai i Sant Quirze de Safaja. En aquell moment, nomès vam fer un petit esment de Sant Miquel del Fai i el seu entorn, per tant avui tocava dedicar-li una entrada.

Però avui, la descripció que farem d’aquest indret, serà des de la visió d’un pare que va d’excursió amb el seus fills i on el gaudi de la canalla és l’objectiu primordial.

Fent una petita repassada històrica a aquest entorn, Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte des dels temps més antics. Les primeres noticies sobre l’esglèsia-cova de Sant Miquel són de l’any 997, any en què el comte Ramon Borrell va donar-la al comte Gombau de Besora perquè hi construís un monestir habitat per una comunitat de monjos benedictins fins l’any 1567. Posteriorment, va ser regentat per sacerdots seculars. En el segle XIX, els escriptors romàntics descobreixen la bellesa de Sant Miquel del Fai i en fan conèixer les seva història i les seves llegendes.

Però ja endinsar-nos en el tema que ens ocupa avui que és el fet d’anar-hi amb canalla, hem de tenir en compte, que el passeig per aquest entorn difícilment l’allargarem més enllà de les tres hores. Per tant, recomanem portar entrepans, fruita i aigua i tenir preparat un bon plat de macarrons per quan arribem a casa.

De fet, la llargada del recorregut està entre els 2,5 i 3 quilòmetres, aquests 500 metres variaran depenent d’on aparquem el cotxe, i ens podem aventurar a fer-ho tranquil·lament amb nens a partir de 4 anys.

Sens dubte és una bona opció per fer amb la canalla el mes d’agost, quan ja no sabem que fer i encara falta un mes llarg perquè tornin a l’escola,  doncs el recorregut és ombrívol, normalment hi ha poca gent, doncs obren tots els dies del mes d’agost  i a més a més amb el carnet del Club Super 3 els nens entren gratuïtament.

Malgrat que durant tot el recorregut, al cantó del precipici hi ha una tanca de protecció, cal estar amatent en tot moment dels més petits. Podem respirar una mica més en un tram que aquesta tanca a més a més està coberta d’un filat i no hi ha perill que els nens s’hi acostin.

Començarem la visita tot seguint l’aigua que degota de la surgència de Sant Miquel i que es canalitza fins el recinte monacal. El primer edifici que trobarem serà la casa del Priorat, als nens els hi fa molta gràcia els ànecs i les oques que hi ha al petit llac que trobem a la seva part posterior.

A partir d’aquí, potser ara seria el moment per veure l’audiovisual que en poc més de deu minuts ens servirà d’introducció, doncs ens farà cinc cèntims de la història de Sant Miquel del Fai i ens mostrarà tot allò que veurem a continuació.

Si fem la visita a l’estiu la frescor de la sala de l’audiovisual ens anirà molt bé, per tot seguit afrontar els 81 esglaons de baixada i posteriorment de pujada que haurem de fer per veure la Cova de Sant Miquel. Aquest entorn de semifoscor amb curioses formacions rocoses i la humitat que llisca per les parets, ens farà sentir espeòlegs o fins i tot arqueòlegs.

Una vegada haguem fet els 81 esglaons de pujada, caldrà fer un glop d’aigua a la plaça del Repòs, on segurament els nens es voldran fer una foto amb l’avi que hi ha assegut en un banc. Amb els grans, podem aprofitar i matissar que l’”avi” en qüestió és en Josep Pla, un escriptor que li agradaven tant aquestes muntanyes, que s’inspirava per escriure les seves obres.

Seguim cap al salt del Tenes, però abans d’arribar-hi i trobarem el llac soterrani de les Monges, on fàcilment veurem alguns peixos i la font de Sant Miquel.

Font de Sant Miquel: Aquesta font no l’he trobada descrita a cap guia, blog, pàgina web... És una déu de muntanya amb el tub d’on raja l’aigua clavat a la pedra. Pel voltant i per sobre el tub, la roca està coberta de falgueres, naturalitzant l’indret i donant-li molta harmonia a l’entorn. Curiosament, hi ha un cartell que ens indica que l’aigua és potable, més tenint en compte que amb gairebé total certesa l’aigua prové de les entranyes de la muntanya i no és pas tractada. A mitjans d’agost de 2016, raja un bon doll i l’aigua és bona i fresca i  desprès de beure-hi tota la família ningú ha tingut mal de panxa.

Uns metres més endavant arribem al salt del Tenes, un dels punts culminants de l’excursió d’avui. Al marge de fent-se la foto amb la cascada que cau davant nostre, als nens, generalment els hi agrada molt mullar-se el cap i la cara amb les gotes d’aigua que davallen per la roca entre les falgueres, inclús enmig del camí.

Havent vist el salt d’aigua i explicant que aquest riu, uns quilòmetres més endavant creuarà Granollers i desembocarà en el Besòs a l’alçada de Mollet,  segurament, algú començarà a tenir gana. Cap problema!!! Uns dos-cents metres més enllà trobarem una magnífica zona de pícnic amb un parc just a sota. Els grans farem un most i seurem a l’ombra, els petits faran un most i rarament seuran

Desprès d’haver refet les forces, seguirem caminant cinc minuts cap una ampla esplanada on trobarem l’ermita de Sant Martí, una capella romànica del segle IX d’una sola nau i un sól abside. Té com a característica l’entrada lateral situada a migdia, una finestreta en forma de creu en el mur de ponent i un inici de campanar d’espadanya.  Si fa molta calor, aquesta ermita és un bon lloc per esperar mentre els més atrevits baixen a la Cova de les Tosques.

Just a l’entrada de la cova, trobem uns cascs perquè ens els posem, doncs el sostres són força baixos (1,10-1,20cm) i no seria difícil sortir amb un "nyano" al cap. Cal dir, que no deixen entrar-hi a menors de 7 anys, i millor doncs per pujar les escales de fusta o baixar algun esglaó cal certa destresa.  Aquesta cavitat està formada per una gran quantitat de tosques o roques calcàries que serveixen de suport i de límit a la plataforma on s’assenta l’ermita de Sant Martí.  Des de dins la cova, la vista sobre la vall és excel.lent.

Ara nomès ens resta el camí de retorn que caminant molt tranquil·lament el farem en 20 minuts, una mica més si volem visitar l’esglèsia de Sant Miquel, que està ubicada al costat de la sala de l’audiovisual i que a l’anada l’hem obviat.

Val la pena visitar-la, doncs és l’única església romànica del nostre país construïda integrament sota una balma que li fa de sostre i de parets.

Sortint de l’esglèsia i passant de nou per la Casa del Priorat donaríem per finalitzada l'excursió.

La informació per fer la descripció dels diferents indrets, l'he extret del tríptic que et donen a l'entrada del recinte.

Properament, parlarem de les fonts de Sant Hilari Sacalm.

    

ARA ELS XIRUCAIRES TAMBÉ ANEM EN TAXI.

La setmana passada us vaig presentar l’entrada “Caminant per l’extrem occidental dels Cingles de Bertí”, on sortíem de Riells del Fai i arribàvem a Sant Feliu de Codines, desprès de passar per Sant Feliu de Codines.

Quan preparo aquestes sortides, moltes vegades allò que em dóna més maldecaps és la combinació per arribar a l’inici de l’excursió i retornar a casa des del final de l’itinerari.

Per una qüestió de principis o bé de nostàlgia, tot recordant l’excursions de l’adolescència, m’agrada utilitzar el transport públic per anar d’excursió. En aquest sentit, us recomano els llibres d’en Rafa López Martín, que ens proposa itineraris arreu,  tots amb el denominador comú d’utilitzar el transport públic.

Enguany com sabeu, estic caminant pels límits entre el Vallès Oriental i el Moianès i realment fer combinacions d’autobusos per aquestes zones és complicat.

Per una banda, hi ha pocs autobusos, per un altre cantó necessites fer transbordaments per arribar a Mollet o Granollers i això suposa que per fer un trajecte de 30 quilòmetres pots arribar a tardar més de 2 hores i a més a més no és massa barat.

Imagineu-vos el trencaclosques que havia de fer per anar de bon matí des de Mollet fins a Riells de Fai i al migdia tornar a Mollet des de Sant Feliu de Codines. A partir d’aquí decidir si utilitzava una T-10 o bé comprava una targeta de 2 o 3 de zones d’autocars Sagalés o simplement adquiria un bitllet cada vegada que pujava a un autobús. En els millors dels casos haguessin sigut 8 o 9 Euros i unes 3 hores de desplaçaments entre anada i tornada per fer uns 60 quilòmetres.

Per sort, anava sól, doncs fer això amb la família o un grup d’amics, no té ni cap ni peus, doncs és car i incòmode. També per sort, vaig tenir un moment de lucidesa i desprès de fer-ho crec que vaig prendre la millor opció.

Per començar, vaig anar en cotxe fins a Riells del Fai, vint-i-cinc minuts des de Mollet, és evident que gastem la benzina del cotxe, però guanyem comoditat i a més a més el cotxe el pot omplir de gent i la sortida serà més divertida.

 Vaig fer l’excursió i a Sant Feliu de Codines vaig agafar un taxi fins a Riells, l’import del taxi van ser 11 Euros i el trajecte va durar uns 15 minuts. Per cert, el taxi ens cobrarà el mateix si anem un o anem quatre.

Que vull dir amb això, que davant el transport públic que tenim en aquest país, a vegades hem de pensar solucions ingenioses per anar d’excursió i l’altre dia vaig descobrir que el taxi, que també és un transport públic, ens pot facilitar les connexions entre l’inici i el final i no necessàriament ens sortirà més car.

Per tant, ara els xirucaires també anem en taxi.

Properament, parlarem d’una font d’on no surt aigua però si que raja.

CINGLES DE BERTÍ VII. CAMINANT PER L'EXTREM OCCIDENTAL DELS CINGLES DE BERTÍ.

L'excursió que us proposem avui enllaça amb l'itinerari de La Bastarda que vam fer el mes d'abril. De fet el tram entre Sant Miquel del Fai i Riells avui el farem en sentit invers.
Per tant, avui us proposem una excursió d'uns 17 quilòmetres entre Riells del Fai, Sant Miquel del Fai, Sant Quirze de Safaja i Sant Feliu de Codines amb  un desnivell positiu d'uns 500 metres.

Malgrat que el recorregut és atractiu hi ha dos punts negres que s'haurien de millorar, doncs els 500 trams de carretera sense voral que hem de fer per la C-1413b i creuar la carretera C-59 amb poca visibilitat fa que no recomanem fer aquesta excursió en nens menors de 12 anys.
En aquest sentit, en un futur buscarem variants per tal d'evitar aquests dos punts conflictius prop de Sant Feliu de Codines.

Per altra banda, com ja us va vaig esmentar setmanes enrere, l'excursió d'avui l'he fet guiant-me amb el llibre d'en Ramon Tell i en Ferran Zurdo "Pels Cingles de Bertí i de Gallifa. 29 itineraris"  i malgrat que particularment no serà un llibre que recomanaré perquè el títol no s'ajusta al contingut, no m'ha anat malament portar-lo de suport.
L'excursió pot fer-se a qualsevol època de l'any, evitant les hores centrals dels dies més calurosos.

L'ITINERARI.

0,000Qm. 0,000Qm. Comencem l’itinerari d’avui a la plaça de Riells del Fai. 

Just a la plaça hi ha la Font de l’Esglèsia de Riells del Fai. Ubicada darrere l'església de Sant Vicenç de Riells del Fai. El conjunt queda encerclat per dos bancals d'obra i lloses disposats en angle recte respecte la façana posterior de l'església on al mig hi trobem aquesta font d'aigua provinent de la xarxa municipal. La font és un petit pilar quadrat, bastit amb lloses de colors rogencs i coronat per una teuladeta de maons. L'aigua raja per una aixeta de polsador protegida per un angle de ferro del revés i cau en una pica rectangular de pedra picada que descansa damunt d'un petit pedestal de maons.

Comencem a caminar pel carrer de la Sagrera, que queda just davant de la font.

0,100Qm. 0,100Qm. Creuem la carretera de Bigues a Riells i continuem pel Camí de la Madella.

1,000Qm. 1,100Qm. Seguim recte, passant pels xalets de la Madella.

0,300Qm. 1,400Qm. Continuem a la dreta per un camí carreter. Uns metres més endavant a tocar d’unes parets, el camí es converteix en una calçada empedrada. Fins a Sant Miquel del Fai sempre anirem amunt, obviant els camins que ens menin a banda i banda.

1,200Qm. 2,600Qm. Som al capdamunt d’unes escales.

0,030Qm. 2,630Qm. Surgència de Sant Miquel del Fai. En aquest punt, veiem que des de dins la roca, mitjançant un petit tub, cau un rajolí a una bassa de forma irregular. Aquesta bassa és un rec obert que recull les aigües que degoten per la pedra i les condueix, tot resseguint la cinglera fins el recinte monacal.

Si seguíssim pel camí que baixa aniríem cap al Monestir. Avui no el visitarem, d’aquí unes setmanes li dedicarem integrament una entrada.

Ara nosaltres continuem amunt pel camí empredrat.

0,125Qm. 2,755Qm. Creuem el pont del Rossinyol.  Aquest pont medieval anomenat pont del Rossinyol salva l'esmentat riu tot just a la entrada del monestir de Sant Miquel del Fai. Data de finals del segle XVI. Està fet de còdols, de pedra sense treballar i de llosetes.  El seu únic arc es recolza sobre la roca d'ambdues ribes i disposa d'un petit mur.

Continuem a l’esquerra per la carretera direcció Sant Feliu de Codines.

0,250Qm. 3,005Qm. Arribem a la cruïlla de la carretera B-1485 i continuem a l’esquerra cap a Sant Feliu de Codines. Malgrat hi ha poc trànsit, hem d’anar en compte amb els cotxes. Estem seguint les marques del GR-5.

1,050Qm. 4,055Qm. En un revolt deixem la carretera i ens enfilem per un corriol a mà dreta. Continuem seguint el GR-5.

0,400Qm. 4,455Qm. Pista que ens creua. El GR-5 marxa a l’esquerra i nosaltres continuem a la dreta.

0,550Qm. 5,005Qm. Ens arriba un camí per la dreta, l’obviem i continuem recte. En aquest tram, trobarem alguna pujada exigent.

0,850Qm. 5,855Qm. Ens creua un corriol. Continuem recte pel camí de la dreta. Uns metres més endavant obviem un camí que baixa a la dreta. Nosaltres continuem recte planejant.

0,250Qm. 6,105Qm. Creuem un torrent a gual i seguim pel camí que marxa a la dreta en sentit lleugerament ascendent.

0,250Qm. 6,355Qm. En aquest punt trobem a la dreta el corriol que ens portarà al conjunt que formen el Molí de Baix, el Gorg Negre i la Cascada del Molí. Si no anem justos de temps val la pena de baixar-hi, doncs si tenim la sort que hi ha força aigua us sorprendreu, doncs aquest indret del Tenes,  té poc a veure amb el Tenes que passa per Granollers. La marrada nomès us suposarà allargar l’excursió 900 metres.

 Haguem baixat o no, nosaltres continuem recte pel camí principal cap a Sant Quirze.

0,170Qm. 6,525Qm. Deixem a la dreta un torrent i continuem recte pel camí que marxa pel marge superior.

0,200Qm. 6,725Qm. Ens arriba un camí ample per la dreta que vé del Molí de Llobateres. Nosaltres continuem recte.

0,100Qm. 6,825Qm. Deixem a la dreta una casa. Nosaltres continuem amunt.

0,200Qm. 7,025Qm. Pista cimentada. Girem a l’esquerra per una pista de terra.

0,250Qm. 7,275Qm. Deixem a la dreta una porta i nosaltres continuem pel corriol que passa amunt per l’esquerra. Si anem amb canalla, en aquest tram hem d’anar en compte, doncs a la dreta tenim un bon terraplè.

0,400Qm. 7,675Qm. Pou de Glaç de les Ferreries. Aquest pou de glaç fa 9 metres de diàmetre i uns 9 o 10 metres d’alçada. Aquest pou va funcionar com abocador, com testimonien les restes que hi ha al seu interior. En aquell moment, s’hi va obrir una obertura a la cara nord de la part inferior, per on es pot accedir a l’interior. També es va eixamplar la boca superior. L’interior i les partes del torn són negres del fum de les deixalles que s’hi varen cremar.  

Deixem a la dreta el Camping Illa i continuem recte, tot creuant un camp de futbol.  Al final del camp, seguim un camí a l’esquerra que ens porta fins a una esplanada on al centre hi ha una placeta amb pins i alzines.

Creuem l’esplanada i en acabat seguim un corriol que ens portarà a creuar el Tenes al costat del pont de les Ferreries.

0,300Qm. 7,975Qm. Pont de les Ferreries. Seguim a la dreta el camí fluvial cap a Sant Quirze de Safaja. El camí no té pèrdua, d’aquí a Sant Quirze creuarem el Tenes tres vegades.

1,400Qm. 9,375Qm. Desprès de creuar per última vegada el Tenes girem a la dreta.

0,060Qm. 9,435Qm. Sant Quirze Safaja. Carretera BV-1341 a l’alçada del Consultori Local. Girem a l’esquerra per la carretera direcció nord.

0,600Qm. 10,035Qm. Travessem la carretera a l’esquerra i continuem lleugerament a la dreta pel corriol que passa per damunt de la roca. Uns metres més endavant, el camí es converteix en una pista més ample.

0,950Qm. 10,985Qm. Obviem un camí herbrat a la dreta i nosaltres seguim per la pista principal.

0,350Qm. 11,335Qm. Sortim a un vial asfaltat. Girem a la dreta.

0,125Qm. 11,460Qm. Girem a l’esquerra pel vial que ens porta als Pinars del Badó.

0,300Qm. 11,760Qm. Arribem a l’urbanització dels Pinars del Badó i continuem recte pel Passatge de Coll de Poses. Vuitanta metres més enllà, s’acaba l’asfalt i continuem per pista de terra. Sempre seguim la pista principal obviant els camins que ens menen a banda i banda.

0,800Qm. 12,560Qm. Desprès d’una torre elèctrica, la pista es converteix en un corriol que va perdent alçada.

0,200Qm. 12,760Qm. Corriol desdibuixat que ens creua. Girem a l’esquerra.

0,250Qm. 13,010Qm. Pista que ens creua. Girem a la dreta. Uns metres més endavant, arribem a la carretera que va de Centelles a Sant Feliu a l’alçada del revolt de la Font de la Serp. Girem a la dreta, direcció Sant Feliu. MOLT DE COMPTE!!! Doncs en aquest tram de carretera, malgrat no haver-hi normalment gaire trànsit, tampoc hi ha voral.

0,500Qm. 13,610Qm. Abans de sortir a la C-59, seguim un corriol a l’esquerra.

0,250Qm. 13,860Qm. Corriol que ens creua. Seguim a l’esquerra.

0,600Qm. 14,460Qm. Deixem un camp a banda dreta.

0,100Qm. 14,560Qm. Cruïlla. Continuem recte.

1,000Qm. 15,560Qm. Hem de creuar la carretera C-59. Aquest punt és molt delicat, doncs tenim un revolt a la dreta i no hi ha gaire visibilitat. Cal ser molt prudents i àgils en creuar. Continuem pel corriol que marxa davant nostre. El corriol voreja el polígon del Pla de la Costa i la Zona Esportiva i mica a mica es va acostant als carrers de Sant Feliu.

0,700Qm. 16,260Qm. Sortim a una pista i continuem avall a la dreta.

0,200Qm. 16,460Qm. Enllacem amb el carrer Era Nova. Uns metres més endavant girem a l’esquerra pel carrer Sant Climent i abans d’arribar a un tram d’escales girem a l’esquerra pel carrer de Can Bosc.

0,125Qm. 16,585Qm. Carrer de Can Bosc. Girem a l’esquerra.

0,125Qm. 16,710Qm. Font de Can Garrell. Font mol senzilla, d’aigua de xarxa. L’aixeta està empotrada en un bòveda feta de maons que fa uns dos metres i mig d’alçada. L’aigua desguassa en una pica semicircular de pissarra que està alçada per una base feta d’obra i lloses.

Ara continuem pel carrer Creus.

0,075Qm. 16,785Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Sant Saturi.

0,070Qm. 16,855Qm. Girem a l’esquerra pel carrer del Rector Tomas Vila.

0,250Qm. 17,105Qm. Plaça Josep Umbert. Final de la sortida d’avui.

Les descripcions de la Font de Riells del Fai i de la Surgència de Sant Miquel les he extret de la pàgina web www.encos.cat/

La propera setmana parlarem d'excursions, transport públic i transport privat.