diumenge, 22 de novembre de 2015

QUALSEVOL NIT POT SORTIR EL SOL



Avui és Santa Cecilia i com cada any avui toca fer una recomanació musical. Enguany, no és una recomanació, doncs és una d'aquelles cançons que formen part d'un temps i d'un país.

Ara fa 40 anys que en Sisa va publicar aquesta cançó i malgrat que a vegades sembla que el sol està a punt de sortir, quatre decàdes més tard, la nit és ben fosca i a l'horitzó encara no es veu clarejar.

Aquesta versió amb la Guillermina Motta, ens mostra l'estètica del cantautor galàctic a mitjans de la dècada dels 70.  

https://www.youtube.com/watch?v=Y9Py_VyeL80


Properament, parlarem de les fonts de Vallgorguina.

dilluns, 16 de novembre de 2015

GRAMÀTICA DEL CAMINANT XXXV. PINYONAIRES.



A partir del llibre PINYONAIRES d'en Josep Cot i l'Antoni Gimeno, enguany dedicarem dues gramàtiques a aquest ofici que fins fa no massa anys omplia els boscos d'homes que des de Sant Martí fins a finals d'hivern recollien pinyes per extreure'n els pinyons.
A més a més de donat-se paraules per dues gramàtiques, el llibre ens explica que la temporada no començava per Sant Martí (11 de novembre) si no havia glaçat, perquè si no glaçava, la pinya no madurava, no es feia forta i s'aixafava amb facilitat.
Per tant, la temporada del pinyó 2015/2016, si encara es segueixen aquests paràmetres no pot haver començat ja havent passat el 16 de novembre, doncs en el Vallès encara no gela i segurament els dies de fred viu cada vegada són menys.
Fets com aquest constaten l'escalfament del planeta, doncs ja fa força anys que rarament gela abans de Sant Martí.
Les 28 paraules d'avui són les següents,
Acorriolar: Fer corriols de llenya per portar-la al lloc on es carrega.
Amustuït: Pansit.
Bessa: Escarrot. El que queda a l’arbre després de tallar la branca.

Branquejar: Passar per les branques fins arribar a abastar la pinya.
Brosta: Branqueta tendra i prima.
Brostam: Conjunt de brosta.
Camisa: Nom donat al tel fi que cobreix el pinyó.
Cappare: Branca, bri o brot principal d’una planta.
Cimals: Les branques més altes d’un arbre o arbust.
Clivella: Tall estret.
Clofolla o clovella: Part exterior, més o menys dura i poc comestible, que fa d’embolcall a certes fruites.
Costal: Feix de llenya, pròpiament el que portar una bèstia de càrrega a un costat del bast. Feix de llenya preparat per als antics forns de pa.
Costella: Branques exteriors del feix que faran d’embalatge en un costal.
Crosta: Escorça d’un arbre.
Covenella: Cove petit.
Cucares o encares: Branques de pi que embolcallen els feixos de la gavella.
Degollar: Tallar una branca, ran del tronc, picant per sota.
Esbadellar: Obrir una pinya sense separar completament les seves parts.
Escarrot: Peu de branca que queda enganxada al tronc un cop tallada.
Escarrotxa: Escorça.
Escornussar: Veure espinyar.
Esculassar o escular: Treure el cul de la pinya.
Esmatassar: Netejar de mates un bosc tallant la brossa amb el dall.
Esmotxar: Veure espinyar.
Espinyadura: Esclòfia de la pinya.
Espinyar: Obrir les pinyes per treure’n els pinyons.
Estellar: Acabar d’obrir la pinya.
Per fer aquesta entrada he extret les definicions del mateix llibre PINYONAIRES, d'en Josep Cot i l'Antoni Gimeno publicat a Taradell el desembre del 2014.
La setmana vinent serà Santa Cecília i per tant us farem una recomanació musical.

diumenge, 8 de novembre de 2015

MONTNEGRE-CORREDOR IX. TORRES DE GUAITA I MIRADORS A L'ALT MARESME



                                       Font del Boter

Fa temps que busco la manera d’arribar a Blanes des de l’Alt Maresme, per un entorn agraït, sense fer gaire marrada i sobretot evitant haver de creuar carreteres principals, caminar per vorals de vials amb molta afluència de vehicles o tenir que travessar vies de tren. A més més, per assolir l’arribada a Blanes, la Tordera és una barrera natural, doncs entre Tordera i la desembocadura hi ha molt pocs punts per on es pot creuar tot l’any i sense exposar-nos als perills del trànsit.  En aquest sentit, en el primer intent, ara fa uns mesos, vaig anar des d’Arenys de Mar fins la Punta de la Tordera arran de mar, però quan tocava creuar el riu, aquesta baixava amb força cabal i no era possible travessar. Posteriorment, tot sortint de Pineda vaig enfilar-me cap a Sant Pere de Riu i d’aquí cap a Palafolls, seguint les marques del PR-C-146 per Vallmanya i Miralles. Molts tobogans, molts quilòmetres, poc atractiu i un pas extremadament perillòs per creuar la NII a l’alçada de Sant Genís de Palafolls.
Avui he aconseguit l’objectiu a mitges, doncs he arribat a l’estació de Blanes, sense creuaments excesivament compromesos, caminant sempre per camins, voreres i vials segurs, però fent 6 quilòmetres per zona urbana, amb trams poc atractius i fent massa quilòmetres per cobrir la poca distància que hi ha entre Santa Susanna i Blanes. Cal dir que l'itinerari d'avui enllaça amb l'excursió publicada l'abril de 2015, Arenys de Mar- Punta de la Tordera, a l'alçada de l'estació de tren de Santa Susanna.
Per tant, ja he arribat a la Costa Brava, però no continuaré endavant fins que no trobi un recorregut més rodó amb menys asfalt i més naturalitzat i on la descripció de la ruta no es converteixi en un trencaclosques de carrers, places i avingudes. Tanmateix, en poc més de 14 quilòmetres, avui hem fet fins a 61 indicacions.
 La ruta d’avui té una distància de 14,3 quilòmetres, un desnivell positiu d’uns 350 metres i recomanem fer-ho a gent que li agradi molt caminar per qualsevol entorn. És una molt bona sortida per fer practiques d’orientació amb mètode descriptiu, doncs és un no parar d’indicacions. Malgrat tot, d’aquest itinerari cal destacar les vistes des del turó de Montagut i des del turó d’en Serra.
 Per últim, recomanem evitar fer aquesta excursió durant les hores centrals dels dies més calurosos de l’any i sempre cal portar aigua, doncs entre el Qm 1 i el 8,5 no trobem cap punt d’aigua.

L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de tren de Santa Susanna, creuem el pas de vianants i girem a l’esquerra pel passeig, direcció Barcelona.
0,100Qm. 0,100Qm. Girem a la dreta cap al nucli urbà de Santa Susanna.
0,100Qm. 0,200Qm. Continuem per una pista de terra.
0,200Qm. 0,400Qm. Desemboquem a un carrer asfaltat. Continuem endavant deixant a l’esquerra la riera de Santa Susanna.
0,325Qm. 0,725Qm. Arribem a l’alçada de la NII. Girem a l’esquerra pel carrer paral.lel a la nacional, direcció Barcelona.
0,250Qm. 0,975Qm. Creuem la carretera per un pas soterrani i continuem recte, tot deixant a la dreta la plaça Pau Casals i posteriorment l’ajuntament i l’esglèsia.
0,100Qm. 1,075Qm. Continuem pel carrer Sant Ramon.
0,200Qm. 1,275Qm. Plaça de la Pagesia. Girem a l’esquerra pel carrer de Lola Anglada.
0,060Qm. 1,335Qm. Torre de Mas Galter. Les torres de guaita es coneixen des de l'època iberoromana. Sovint construïdes en un lloc elevat i/o estratègic, són elements aïllats, que normalment formen part d'una xarxa de torres i castells connectats entre si al llarg d'una frontera defensiva. Tenien la funció de vigilar el territori i comunicaven el perill a la torre, al castell més proper o directament a la població amb senyals visuals, com foc, fum o miralls.

La pirateria és tant antiga com el comerç. Els atacs a la costa catalana es remunten ja a l’Edat Mitjana i així ho constaten algunes de les torres més antigues de la zona, com per exemple: la Torre dels Encantats de Caldes d’Estrac, la Força de Santa Pol, el Castell de Montpalau de Pineda, el castell de Malgrat o el de Palafolls. En aquesta primera època els atacs venien sobretot dels genovesos i francesos. També sovintejaven els atacs dels sarraïns.

Aquestes incursions van ser més freqüents des de principis del s. XVI i n’eren els protagonistes els turcs o els barbarescos i també de pirates a sou, el que s’anomenava Guerra de cors (forma de pirateria per encàrrec).

Es pot dir que va ser a partir d’aquesta època que la defensa a la costa catalana es va començar a organitzar després d’haver patit uns atacs cada vegada més freqüents. Per prevenir-los es van edificar les torres de guaita, que tenien principalment la funció de talaia d’observació, de defensa i també de refugi. Per aquesta raó estan sempre situades en llocs estratègics i de fàcil comunicació entre elles mitjançant senyals de fum o de foc. A més a més de la construcció de les torres aquest sistema de defensa també va fer que alguns edificis es fortifiquessin (Església de Pineda de mar), o es construïssin muralles (Mataró).

Aquest sistema defensiu es va anar consolidant cap a la segona meitat del segle XVI i va quedar completat a començaments del s. XVII. Per tal que aquestes edificacions fossin realment eficients calia una bona comunicació entre elles i també un bona organització de la defensa i dels serveis de vigilància. També calia tenir gent a disposició per preparar-se quan es produïa l’atac. Les torres estaven provistes d’aigua, queviures i també d’armament, armes senzilles, però també peces d’artilleria.

En segon pla, hi havia les torres o conjunt de torres que pertanyien a una o diverses masies, algunes d’elles  les trobem aïllades, però d'altres les trobem adossades a la construcció. Aquest és el cas de la Torre de Mas Galter, allunyada de la riera de Santa Susanna, camí natural de pujada dels pirates, això  podría ser que fos perquè era una torre de protecció d’una part del poble.

Aquesta torre és de planta cilíndrica i està, malauradament, escapçada per la part superior, per la qual cosa desconeixem si estava coronada per merlets o corseres.

Es té notícia de la masia des de 1214 i no se sap amb certesa la data de la construcció de la torre, però com la resta, oscil·la entre els primers anys del segle XVI.

Una vegada hem observat la torre, girem a la dreta i uns setanta metres més endavant, girem a la dreta pel camí de la Font del Boter.

0,200Qm. 1,605Qm. Continuem per la pista de l’esquerra que puja lleugerament.
0,425Qm. 2,030Qm. Trencall. Deixem la pista principal i ens desviem a la dreta tot entrant en el parc de la font del Boter. Uns metres més endavant pugem uns esglaons.
 
0,150Qm. 2,180Qm. Font del Boter. Actualment aquesta font està en força mal estat i no raja pas. En aquest sentit, on hi hauria d’haver-hi el broc de la font, hi ha un artilugi de ferro esbotsat enclavat a una pedra i aquesta es sosté perpendicular a un paret de totxo.

La web de l’Ajuntament esmenta que l’aigua de la font prové d’una antiga mina, Si ragés l’aigua desguassaria en una pica semicircular. Al costat de la font hi ha una bassa rectangular de 4m x 3m.  Culminen l’entorn uns bancs i unes taules a la part superior.
Ara pugem per les escales que tenim davant nostre i continuem amunt per la pista cap a ponent.

0,350Qm. 2,530Qm. Obviem un camí que ens arriba per l’esquerra. Continuem recte amunt.
0,400Qm. 2,930Qm. Trencall. (Torrent de Can Puig). Girem a la dreta cap a Santa Susanna.
0,575Qm. 3,505Qm. Obviant camins que menen a banda i banda, sempre baixem pel camí principal, finalment desemboquem en un vial asfaltat.
0,125Qm. 3,630Qm. Creuem la carretera i seguim pel trencall que ens queda a l’esquerra. Uns metres més endavant, creuem una riera i continuem per la pista que marxa davant nostre.
0,050Qm. 3,680Qm. Continuem pel camí que ens trobem a l’esquerra.
0,040Qm. 3,720Qm. Trencall. Continuem recte pel camí que ens queda a la dreta.
0,520Qm. 4,240Qm. Arribem a una esplanada on hi ha una torre eléctrica. Continuem amunt pel corriol que va resseguint la línea eléctrica.
0,450Qm. 4,670Qm. Coronem una altra torre eléctrica i el nostre camí tomba a l’esquerra, per un corriol que s’endinsa al bosc.
0,250Qm. 4,920Qm. Arribem a una plaça on el camí es fa més ample. Continuem recte direcció Blanes.
0,650Qm. 5,570Qm. Sortim en un revolt d’un carrer asfaltat. Continuem amunt.
0,275Qm. 5,845Qm. Deixem el camí asfaltat i  per un camí de terra ens enfilem cap a la torre telegràfica que tenim a la dreta. De la torre estant, tenim unes esplèndides vistes de l’Alt Maresme i de la costa de Blanes amb el Castell de Sant Joan al capdamunt.

Torre telegráfica de Montagut. El Turó de Montagut està situat 218 metres sobre el nivell del mar.  La torre forma part d’una xarxa de telegrafia òptica que es va construir el 1844 i que unia Barcelona i La Jonquera. En aquest sentit, la següent torre direcció Barcelona, era la de la Patona a Calella i direcció La Jonquera, Puigmarí a Maçanet.
Ara desfem els últims 125 metres fins arribar al carrer asfaltat i a continuació girem a la dreta en sentit descendent.

0,225Qm. 6,070Qm. Cruïlla carrer Begònies i Gassemins. Continuem pel carrer Begònies, direcció Sant Genís de Palafolls. De seguida el carrer s’acaba i seguim per la pista de terra que ens queda més a la dreta.
0,500Qm. 6,570Qm. Cruïlla. Continuem recte, direcció Turó de Valldejuli.
0,200Qm. 6,770Qm. Obviem la pujada al turó de Valldejuli i continuem a la dreta cap al turó d’en Serra.
0,250Qm. 7,020Qm. Des d’aquí estant, tenim molt bones vistes de Malgrat de Mar i del delta de la Tordera. Continuem pel corriol que marxa davant nostre.
0,200Qm. 7,220Qm. Creuem un camp i continuem avall. Compte que rellisca!!!
0,300Qm. 7,520Qm. Trobem un camí que ens creua. Girem a la dreta.
0,125Qm. 7,645Qm. Ens creua una pista. Girem a la dreta tot davallant.
0,500Qm. 8,145Qm. Sortim a un vial asfaltat. Girem a l’esquerra.
0,225Qm. 8,370Qm. Pas soterrani. El creuem i girem a l’esquerra.
0,100Qm. 8,470Qm. Girem a la dreta pel carrer de Zenòbia Camprubí.
0,250Qm. 8,720Qm. Girem a l’esquerra per l’avinguda de la Costa Brava. Creuem l’avinguda i continuem a tocar del Parc Francesc Macià, direcció Blanes.
0,900Qm. 9,620Qm. Arribem a una rotonda i girem a la dreta per un carrer en sentit lleugerament descendent (Carrer del Camí Fondo).
0,200Qm. 9,820Qm.  Seguim per un corriol entre canyes que trobem a l’esquerra.
0,450Qm. 10,170Qm. Compte!!! Creuem una carretera veïnal que uneix Malgrat i Palafolls i seguim pel vial asfaltat que marxa davant nostre.
0,080Qm. 10,250Qm. Girem a l’esquerra per un camí entre camps. Ara mateix estem fent una marrada, doncs fem volta per poder avançar tot evitant la carretera veïnal que no té pas voral i per tant malgrat no hi ha gaire trànsit esdevé força perillosa.
0,200Qm. 10,450Qm. El camí gira a l’esquerra.

0,125Qm. 10,575Qm. Passem a tocar d’una construcció per guardar els estris i les collites d’aquests camps. Sortim a un vial asfaltat i creuant a l’altra banda entrem a Palafolls per la BV-6002. De seguida cal creuar a banda esquerra, doncs per la dreta no hi ha ni vorera, ni voral.
0,150Qm. 10,725Qm. Continuem pel carrer de Sant Miquel.
0,250Qm. 10,975Qm. Girem a la dreta pel carrer Folch i Torres.
0,050Qm. 11,025Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Sant Lluís.
0,040Qm. 11,065Qm. Girem a la dreta per un vial que va paral.lel i alçat a la BV-6002.
0,300Qm. 11,365Qm. Desemboquem en una vorera. Cent metres més endavant, arribem a una rotonda. Seguint els passos de vianants, superem aquesta cruïlla de carreteres i anem a buscar el carrer Ovidi Montllor.

0,200Qm. 11,565Qm. Acostant-nos a la carretera, anem a buscar el carrer de Mas Pinell.
0,100Qm. 11,665Qm. Fem gairebé un gir de 180 graus i continuem pel carrer Camí d’en Baltasar.
0,250Qm. 11,915Qm. Girem a l’esquerra pel carrer Salvador Espriu.
0,125Qm. 12,040Qm. Continuem recte pel Camí del Roig.
0,400Qm. 12,440Qm. Agafem un corriol a la dreta que va entre camps.
0,350Qm. 12,590Qm. Cruïlla de camins. Continuem a la dreta per un camí que a l’inici està força desdibuixat.
0,150Qm. 12,740Qm. Girem a l’esquerra per un camí més fressat. En aquest camí trobem rètols alegòrics al fet de caminar.
0,150Qm. 12,890Qm. Davant nostre hi ha la Tordera. Girem a la dreta.
0,200Qm. 13,090Qm. Damunt nostre hi ha un pont que creua la Tordera per la GI-682. Girem a l’esquerra.
0,070Qm. 13,160Qm. Pugem a la carretera i caminem quinze metres direcció Blanes protegits per les tanques de protecció de la carretera. Quan arribem al pont, aquest té una ample vorera per vianants. Seguim endavant.
0,700Qm. 13,860Qm. Obviem un camí de terra que ens arriba per l’esquerra. Continuem paral.lels a la carretera.
0,100Qm. 13,960Qm. Baixem per un camí de terra que trobem a l’esquerra i que va a buscar les vies del tren.
0,100Qm. 14,060Qm. Girem a l’esquerra i paral.lels a la vía del tren passem per sota la GI-682. En aquest tram hem d’anar en compte, doncs caminem a pocs metres de les vies.
0,300Qm. 14,360Qm. MOLT DE COMPTE!!! Hem de creuar dues vies per accedir a les andanes. Malgrat hi ha bona visió cap a banda i banda, cal vigilar. ESTACIÓ de BLANES. Final de la sortida d’avui.

La setmana vinent farem una nova gramàtica del caminant