dimarts, 21 d’abril de 2015

15 RECOMANACIONS PER SANT JORDI




       Un any més quan arriben aquestes dates, us presentem unes recomanacions literàries molt vinculades als continguts del blog i també molt relacionades amb les muntanyes i territoris que trepitjem.
        Les 15 recomanacions d'enguany són les següents,

1.     Maresme 17 itineraris. Rafa López. Cossetània Edicions. Col.lecció Azimut Comarcal. Sèrie Senderisme. Novembre del 2013.  Com de costum, l’autor ens proposa itineraris per deixar el cotxe a casa i fer l’aproximació en transport públic. Itineraris per conèixer aquesta comarca, per trepitjar sauló, per caminar entre pins i alzines suredes, per pujar a cims i castells, per gaudir de rieres, fonts i estanys i també de cireres, vinyes i flors i gairebé sempre veient el Mediterrani.

2.     Els noms populars de núvols, boires i vents. Albert Manent I Joan Cervera. Novembre de 2008.  Segons els mateixos autors, aquesta obra fa un inventari poc estudiat d’aquella cultura que tant contribueix a enriquir la dialectologia. Després d’una recerca exhaustiva pels 46 nuclis del Vallès Oriental, han aplegat 260 noms diferents que la gent aplica a núvols, boires i vents en aquestes contrades. Sens dubte, treballs com aquest ajuden a preservar la cultura popular, quan mica a mica van desapareixent aquelles generacions que han viscut la vida camperola i que constantment miraven al cel patint per les seves collites.

3.     Camins d’aigua. Passejades per 100 fonts de Collserola. Miquel Tormos i Rami. Ediciones Desnivel. Març de 2007.  Fa unes setmanes vam fer la primera incursió a Collserola i per tant avui és obligat recomananar aquesta guia per conèixer les fonts d’aquesta serra. Cal dir que malgrat hagin passat vuit anys des de la seva publicació, avui dia encara és la millor guia per posar a la motxilla i arribar i conèixer les fonts d’aquestes contrades.

4.     Fonts . Itineraris per les fonts de Mataró i municipis de l’entorn. Grup Llavor. 1986. Una guia de fa gairebé 30 anys amb vocabulari de la década dels 80, amb termes una mica allunyats de l’espèrit conservacionista que tenim avui dia.
La informació que dóna de les fonts és força extensa, incloent-hi fins i tot un análisis bacteriològic de l’aigua de cadascuna d’elles. Sens dubte, és un exercici molt interessant intentar seguir aquests itineraris el.laborats fa tres dècades. En aquest sentit, encara podem reconèixer el paisatge que descriu aquesta guia?

5.     A dinar! Ada Parellada. Editat per Columna Edicions, dins la col.lecció Pràctics el setembre de 2004. Amb aquest receptari per nens, la cuinera granollerina ens acosta receptes molt atractives pels més menuts de la casa. Entre les més exòtiques hi podem trobar la crema de carbassó amb peta-zetas, la truita de patates xips i crispetes o els guspaguetis a la carbonara. Però no patiu que també trobareu plats més convencionals.

6.     Farsa. Màrius Serra. Editorial Planeta 2006. En Màrius Serra l’any 2006 va guanyar el Premi Ramon Llull amb aquesta novela que ens acosta fins l’invent del Forum de les Cultures del 2004 que ara vist amb la perspectiva que donen aquests onze anys que han passat, podem pensar que això sí que va ser una farsa. Tanmateix, el món enigmàtic del joc i la farsa flagrant d’alguns comportaments públics, són els ingredients principals d’aquesta brillant paròdia de la societat en què vivim a pricipis del segle XXI.

7.     Pinyonaires.  Josep Cot i Antoni Gimeno. 2014. A les recomanacions de l’any passat hi figurava el primer llibre d’aquests autors “Oficis i jornals del bosc”. Enguany, acaben de publicar un nou llibre on tracten l’entorn de l’aprofitament de la pinya en un sentit ampli, des de la recol.lecció, el transport i l’emmagatzemament de la pinya fins l’extracció dels pinyons i la seva comercialització. També expliquen tot el referent a les tasques necessàries en un bosc de pi pinyer per a un bon rendiment. Aquest Sant Jordi será fàcil trobar-lo a les llibreries.

8.     Els ocells del Montseny. Josep Ribas Falomir. Museu de Granollers. Treballs del Museu de Ciències Naturals de Granollers, núm 6. 2014.  Aquest és un llibre extens i contundent. És dels llibres considerats de referència, d’aquells que no es llegeixen però es consulten sovint.
És el resultat d’un estudi meticulós a partir d’unes pautes estandarditzades. Indicca les citacions que s’han publicat sobre tots els ocells del Montseny i la seva rodalia. S’exposa la seva distribució, abundancia i tendències poblacionals a partir de dades recopilades pel mateix autor al llarg de trenta anys.

9.      Excursionistes recordats. Josep Barberà i Suqué. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.  Març de 1996. El gener d’aquest any, feiem una entrada sota el títol “L’excursionisme, bressol de gairebé tot” on repassàvem els gairebé 140 anys de l’excursionisme català, a través d’alguns dels seus protagonistes. En aquest sentit,  aquest llibre és un recull bibliogràfic de les publicacions d’unes persones que amb la seva obra escrita, han engrandit la literatura excursionista catalana. A més a més l’autor, hi afegeix un drig personal, tant si ha conegut directament les persones biografiades com si només n’ha tingut referències indirectes. Tanmateix, hi trobarem fins a 45 “excursionistes” entre els quals hi ha Jacint Verdaguer, Pompeu Fabra, Joan Amades, Ernest Mallafré, Salvador Llobet…

10. Guia del Parc Montnegre i Corredor. Gonçal Luna. Diputació de Barcelona 2005.  Segurament la millor guia per fer una primera aproximació a aquestes muntanyes, doncs té la gràcia de parlar-ne des de molts àmbits, natural, històric, quotidià, artístic, científic…

11. Camins històrics entre el Vallès i el Maresme. Francesc Costa Oller. Edició digital. www.laserraladalitoral.com Mataró 2015. L’autor passeja per la historia d’ aquests camins que pujàven fins els colls, com ara encara ho fan, però a diferencia d’avui dia que els fem servir per anar d’excursió, anar a buscar bolets o fer una volta amb la BTT,  abans servien per dur el peix i els enciams al mercat, per arribar al bosc i a la carbonera i per anar a vigilar el raïm

12. Certes mentides. Una petita tràgedia Joan Barril. Edicions Columna. Març del 2002. Aquest any ens venia molt de gust llegir i recomanar alguna novela d’en Joan Barril.
Les mentides poden tenir una mida i un caràcter molt diferent,    poden ser petites, grans, piadoses, maquiavèliques… amb el rerefons de l’adopció i la idoneïtat per la paternitat, els personatges de Certes mentides no són exactament el que aparenten i converteixen el que semblava una història de sentiments i emocions, en un relat ple d’intriga i suspens.

13.  Fonts i mines del rodal de Sabadell. Ricard Molins i Romeu, editat el 1984 i reeditat el 2009 per Fundació Ars. Guía de més d’un centenar de fonts del rodal de Sabadell, entenent per rodal, la porció de terreny que pertany a un altre terme però que està a prop. En aquest sentit, l’eix vertebrador d’aquest treball és el Riu Ripoll i les mines i les fonts que s’hi descriuen estan a tocar dels rius, rieres i torrents de la seva conca.
Trobareu la relació completa a Fonts d’Arreu IX, publicat el juliol de 2014.
Finalment, esmentar que la manera més fàcil d’obtenir aquest llibre, és anar al servei de prèstec de les biblioteques de Sabadell.
 
14. El Paisatge Fluvial del Besòs, Ahir, avui i … demà? Consorci per a la Defensa del Riu Besòs. 2005. Ara fa 10 anys que es va publicar aquest treball que ens acosta imatges de la conca del Besòs en diferents moments del segle XX, tot comparant-los i valorant allò positiu i negatiu de cada moment. Enguany també és interessant fixant-nos en el futur que es preveia fa una dècada i si té molt o poc a veure amb la realitat. Finalment, és un document molt bo per conèixer els torrents i les rieres de tota la conca.

15.  L’alzinar. Quaderns de Camp. Vall d’Olzinelles (Montnegre). Martí Boada, Josep Llobera, Josep Montasell, Joan Oller i Carles Puche. Ajuntament de Sant Celoni. 1984.  Magnífic quadern de camp sobre la Vall d’Olzinelles, excursió que us vam presentar el mes de febrer i que aquest treball de caire clarament pedagògic complementa, tot analitzant la vegetació i la fauna que trobarem i elements d’interès històric-antropològic. En aquest sentit, cal destacar el capítol relacionat amb l’aprofitament del bosc.

Properament, parlarem d' "El reto de Eva".

dimarts, 14 d’abril de 2015

MONTNEGRE- CORREDOR IV/2. EL CORB MARÍ EMPLOMALLAT




La setmana passada us presentàvem un itinerari entre Arenys de Mar i la Punta de la Tordera.  En aquest sentit, en el límit de terme entre els municipis de Sant Pol de Mar i Calella, arran de mar,  trobem la Roca Grossa, un dels pocs indrets amb penya-segats del Maresme i punt important de concentració de corbs marins a Catalunya.

El corb marí emplomallat és una espècie d'au marina que està distribuïda per tot el Mediterrani, el Mar Negre i l'Atlàntic Nord; des de Noruega fins el Nord d'Àfrica. És un ocell força gros, entre 90 i 120 cm de llargària i el seu pes oscil.la entre 1,5 i 2,5 quilògrams.
S'alimenta exclusivament de peix que captura cabussant-se i fent llargues immersions que en alguns casos poden arribar als 30 metres de fondària.

Aquesta espècie cria a les Balears i a la Costa Brava i és curiós que el corb marí emplomallat està a la Roca Grossa durant l'època en que l'espècie no cria, entre juny i setembre.
Els darrers anys s'hi han vist cinc ocells marcats a Menorca. Aquests ocells arriben quan comencen la muda, i marxen un cop finalitzada. Durant aquest periòde tenen una gran despessa energética i vindrien al Maresme per aprofitar els recursos que els dóna el fons sorrenc del Maresme, fons molt escassos a les Balears.

Per fer aquesta entrada, he extret la informació del número 14 de la Revista del Montnegre i del Corredor "L'Aulet".

La setmana vinent farem 15 recomanacions per Sant Jordi.



dilluns, 6 d’abril de 2015

MONTNEGRE - CORREDOR IV. ARENYS DE MAR - PUNTA DE LA TORDERA


La Punta de la Tordera 

Avui hem caminat arran de mar, hem creuat un munt de rieres que neixen i recullen les aigües del Montnegre i les porten fins el mar i finalment hem arribat a la Punta de la Tordera que neix al Montseny, però la seva conca també abraça el Montnegre.
La sortida d’avui té una llargada de gairebé 26 quilòmetres però un desnivell  inapreciable, doncs sempre anem seguim la línea de la costa. En aquest sentit, des de Calella és molt recomanable fer-ho amb canalla i bicicleta. El tram que recomanem fer amb bicicleta el resenyem en color lila.
La millor época per fer-ho és a principis de la primavera, doncs podrem gaudir d’unes temperaturas molt suaus i així donar la benvinguda al bon temps. 
Quan hem començat a caminar la intenció era arribar fins a La Palomera, a Blanes, però aquests darrers dies degut a les pluges, la Tordera ha fet una crescuda i no ha sigut possible creuar la Tordera a gual, doncs baixava molta aigua.
Fent aquesta ruta també veurem que a pràcticament totes les desembocadures de les rieres, comencen rutes que ens pugen fins a diferents indrets del Montnegre, per tant, de ben segur properament seguirem algun d’aquests itineraris.
Finalment, durant tot el recorregut tenim facil accés al transport públic, doncs durant el recorregut passem a tocar de sis estacions de tren.
L’ITINERARI
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació d’Arenys de Mar creuem a l’altra banda de la NII i ara continuem a la dreta, direcció Girona. En aquest tram la NII s’anomena PLatja de J.B. Cassá.
0,150Qm.0,150Qm. Cantonada de la riera d’Arenys. Creuem la NII i la via del tren pel pas soterrani que ens porta fins la platja.  Creuem la riera d’Arenys a gual i accedim al parquing del port d’Arenys. Continuem per un camí de terra que va paral.lel al parquing. En dies de pluja no és recomanable passar per aquest pas soterrani.
0,200Qm. 0,350Qm. Som a tocar dels amarradors, seguim les indicacions cap a la platja del Cavaió, tot passant per davant del Mont Calvari.
0,250Qm. 0,600Qm. Seguim pel carrer que passa entre el club naútic i el Mont Calvari. En aquest tram estem seguint la ruta del Rials d’Arenys.
0,450Qm.1,050Qm. Platja del Cavaió. Continuem direcció Canet.
0,200Qm. 1,250Qm. Deixem a l’esquerra el rial de la Serp. En aquests moments, deixem de seguir la ruta del Rials d’Arenys. Nosaltres continuem recte.
1,225Qm. 2,475Qm. Passem a a l’alçada de l’estació de Canet de Mar. Nosaltres seguim pel passeig Marítim, direcció Sant Pol. Uns metres més endavant per sobre d’un pont de fusta creuem la riera de Canet.
0,820Qm. 3,295Qm. Club Vela de Canet. Continuem pel camí de terra que marxa davant nostre.
0,350Qm. 3,645Qm. Arribem a una platja. Continuem recte fins el final de l’espigó, el passem (sense cap tipus de dificultat)  i continuem caminant per la següent platja.
0,850Qm. 4,495Qm. Camí paral.lel a la via. Cal anar en molt de compte, doncs en algun tram nomès estem a uns 3 metres de la via del tren, sense cap tipus de protecció.
0,550Qm. 5,045Qm. Cal acostar-nos fins a 1,5 metres de la via o bé passar per sobre d’unes velles travesses. FEM UNA COSA O L’ALTRA CAL ESTAR MOLT ATENT, TANMATEIX NOMÈS SÓN 50 METRES.
0,050Qm. 5,095Qm. Camí més fressat, seguim direcció Sant Pol.
1,000Qm. 6,095Qm. Caminant per la platja arribem a la riera de Sant Pol, pel pas inferior creuem les vies del tren i sortim al carrer del Consolat de Mar.
0,275Qm. 7,370Qm. Tombem a la dreta pel carrer Nou.
0,125Qm. 7,495Qm. Arribem a la plaça de l’Estació. Continuem caminant pel Carrer Nou.
0,050Qm. 7,545Qm. Girem a la dreta pel carrer Ferrocarril. Hem d’anar en compte al creuar el pas a nivell i una vegada l’hem creuat seguim pel Passeig Marítim direcció nord. El passeig marítim rep el nom de l’avinguda del Dr. Furest.
0,400Qm. 7,945Qm. S’acaba aquesta avinguda i a l’esquerra trobem unes escales per les quals pugem fins el capdamunt de la boca nord del túnel de Sant Pol. Sortim a la NII i continuem per la vorera direcció Calella.
1,000Qm. 9,045Qm. Roca Grossa. Estem davant d’un dels pocs paisatges de penya-segats del Maresme.  El nostre camí gira a la dreta cap al mar.  
0,100Qm. 9,145Qm. Cruïlla. Nosaltres seguim pel vial que passa per sota el pont.
0,500Qm. 9,645Qm. A l’alçada del far de Calella trobem unes escales que baixen a la platja. El Far de Calella es troba situat al cim d’un promontori d’uns 50 metres d’altitud. Al lloc on ara hi ha el far, hi havia hagut una antiga torre de guaita i defensa artillada, que vigilava i protegia les costes dels perills dels atacs dels pirates argelins. L’actual edifici data del 1859 i abans que la llantera fos electrificada s’havia utilitzat com a combustible parafina i petroli i anteriorment oli a pressió. Actualment, la seva llum es pot veure des de 35 milles de distància. Ara baixem per les escales fins enllaçar amb el passeig marítim de Calella.
0,750Qm. 10,395Qm. Creuem la riera de Calella. Continuem pel passeig marítim, anomenat Manuel Puigvert,  cap a Pineda.
0,900Qm. 11,295Qm. Passem a l’alçada de l’estació de Calella. Seguim recte.
0,150Qm. 11,445Qm. Davant nostre hi ha el cementiri de Calella. El nostre camí gira a la dreta cap al mar.
0,550Qm. 11,995Qm. A l’esquerra trobem una petita capelleta dedicada a la Verge del  Carme. Continuem endavant.
0,900Qm. 12,895Qm. Creuem la riera de Pineda per sobre un pont de fusta. Seguim cap a Malgrat de Mar.
0,700Qm. 13,595Qm. Passem a l’alçada de l’estació de Pineda.
0,350Qm. 13,945Qm. Deixem a la dreta la platja dels Pins, un bonic indret amb pins i eucaliptus. En aquest tram entre entre Pineda i Santa Susanna el paisatge s’obre molt i a l’esquerra tenim una bona perspectiva del Montnegre esquitxat d’urbanitzacions.
0,750Qm. 14,695Qm. A la dreta trobem un bunquer de la Guerra Cívil.  Aquest fort, construït el 6 d’octubre de 1938 per les brigades, és de formigó armat i està situat sobre una base de pedra. A l’interior s’hi accedeix per un passadís que presenta a mà dreta un petit armari. L’espai central té una superfície més elevada que correspon a l’emplaçament de la metralladora. Les parets que miren a la costa tenen dues boques de foc i observació.L’objectiu de la seva construcció va ser defensar-se del perill de bombardejos, que provenien tant d’atacs aeris per part de l’aviació feixista italiana, com de possibles desembarcaments franquistes.

A partir de l’agost de 1937, al llarg de la Costa del Maresme i a la resta de l’Estat, el govern de la República i l’Exèrcit Popular van realitzar importants obres de fortificació de defensa. Santa Susanna, aleshores Montagut de Mar, tenia dues fortificacions: una de més gran situada estratègicament prop de la riera (desapareguda per l’erosió del mar), i aquesta altra a la Platja de les Dunes.

Passada la Guerra Civil, durant els anys 40, l’Exèrcit va mantenir aquesta estructura com a destacament d’observació per defensar-se d’una possible invasió aliada. Durant la dècada dels cinquanta, es va convertir en habitatge de famílies d’immigrants arribades a Catalunya. Posteriorment, va anar quedant en l’oblit, fins que durant la primera dècada d’aquest segle, aquest bunquer es va declarar bè cultural d’interès local.
Tornem al camí i continuem cap a Santa Susanna.

0,600Qm. 15,295Qm. Creuem pel pas soterrani que trobem a l’esquerra i posteriorment girem a la dreta.

0,050Qm. 15,345Qm. Estació de Santa Susanna. Torre Plana. Aquesta era  una torre de guaita utilitzada per veure venir els pirates que volien atacar el Maresme. Aquest sistema defensiu es va anar consolidant cap a la segona meitat del segle XVI i va quedar completat a començaments del     s. XVII. Per tal que aquestes edificacions fossin realment eficients calia una bona comunicació entre elles i també un bona organització de la defensa i dels serveis de vigilància. També calia tenir gent a disposició per preparar-se quan es produïa l’atac. Les torres estaven provistes d’aigua, queviures i també d’armament, armes senzilles però també peces d’artilleria.

La Torre Plana era una torre de primera línea i per tant era una torre amb canons  que servien per prevenir de l’atac abans que es produís el desembarcament.
Les generoses dimensions d’aquesta torre, i també del seu talús, ens fan pensar que també era destacable per la seva alçada.

Actualment, a l’interior hi ha les dependències de Rodalies. Desprès de la parada dels taxis, creuem pel pas de vianants i seguim cap a Malgrat de Mar per un ampli passeig.

1,850Qm. 17,245Qm. Cantonada del Passeig Marítim amb l’avinguda dels Païssos Catalans. Creuem pel pas soterrani i girem a l’esquerra cap a la Punta de la Tordera.

0,400Qm. 17,645Qm. Creuem la riera de Palafolls. Continuem recte.

0,300Qm. 17,945Qm. Deixem a l’esquerra l’estació de Malgrat. Continuem endavant. Durant aquest proper tram, el nostre camí deixa a la dreta un polígon industrial i a l’esquerra una platja on s’estan intentant recuperar les dunes. S’anomena Camí de la Pomereda.

2,800Qm. 20,745Qm. Malgrat que les indicacions ens porten cap a l’espigó que hi ha a la dreta del camping, a finals de març de 2015 aquest indret està molt brut i inclús és perillòs per la proximitat a l’aigua. Per tant, discretament nosaltres entrem en el camping i uns metres més endavant sortim a la platja.

0,150Qm. 20,895Qm. Punta de la Tordera. A principis de primavera del 2015 és imposible creuar la Tordera per accedir a Blanes. En aquest sentit,  el règim del curs d'aigua és totalment pluvial, amb total dependència al règim de pluges, el que ha determinat una gran irregularitat estacional i anual. El cabal natural seria permanent, malgrat un estiatge marcat els estius.

Per tant, és força habitual que tota la llera del riu estigui seca o bé que en el tram final es formi una llacuna tancada per la barra de sorra ran de mar i nomès quan hi ha crescudes (com a començaments d’aquesta primavera) es trenca aquesta barra per deixar abocar l’aigua al mar.

El delta que forma la Tordera a la seva desembocadura té una extensió d’uns 8 quilòmetres quadrats i constitueix un espai d’especial interés per ocells migratoris que utilitzen el “Riu i els Estanys de la Tordera” com a punt de refugi i repòs. Com avui no podem creuar cap a Blanes, tornarem cap a Malgrat per l’Eix Est del Camí de la Tordera i així farem una ruta circular sense haver de tornar pel mateix camí.

0,200Qm. 21,095Qm. Desemboquem a la porta del Camping La Tordera, nosaltres continuem recte. Des d’aquest camí tenim una panoràmica molt bona del Castell de Palafolls i al darrere del Montseny amb el Turó de l’Home i les Agudes. En aquest tram, hem d’anar en compte, doncs anem per un vial asfaltat amb una mica de trànsit, doncs és l’accés principal al camping.

1,100Qm. 22,195Qm. Girem a l’esquerra.

0,750Qm. 22,945Qm. Carretera que ens creua. Creuem i seguim recte cap a Malgrat.

1,300Qm. 24,245Qm. Creuem la via del tren per un pas inferior i posteriorment sortim a una rotonda i continuem per un pas de vianants que trobem en un vial que tornaria a creuar la via del tren. Pugem per unes escales de fusta i creuem una petita placeta i tot seguit marxem recte pel carrer Camí del Pla.

0,700Qm. 25,045Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de la Llibertat.

0,200Qm. 25,245Qm. Girem a la dreta pel carrer del Caporal Fradera.

0,225Qm. 25,470Qm. Girem a l’esquerra pel carrer de Mar.

0,300Qm. 25,770Qm. Girem a la dreta pel Passeig de Llevant.

0,200Qm. 25,970Qm. Estació de tren de Malgrat de Mar. Final de l’excursió d’avui.

Properament, parlarem del corb marí.