El Sot del Bac
L’itinerari que us presentem avui és la continuació de l’etapa
entre el poble de Montseny i Aiguafreda (Estació de Sant Martí de Centelles),
que us vam presentar el mes d’abril de 2013.
El recorregut d’avui té una distancia de gairebé 17
quilòmetres i un desnivell positiu d’uns 450 metres. Pot fer-se a qualsevol época
de l’any, això sí evitant les hores més caluroses de l’estiu i sobretot aneu en
compte si ho feu en un dia de pluja, doncs cal creuar a gual el riu Congost.
Part de l’excursió d’avui transcorre pels cingles de Bertí,
bressol de molts excursionistes per la proximitat i la bona conexió amb tren, i
muntanyes inèdites en aquest blog fins ara.
Ja us avanço que segurament l’any 2016 dedicarem una entrada
mensual a aquestes contrades.
Els punts més interessants de la ruta d’avui són, Sant Pere
de Valldeneu, La Trona, el Sot del Bac i
el camí que paral.lel al Congost conecta El Figaró i la Garriga.
A continuació us descrivim l’itinerari fil per randa.
0,000Qm. 0,000Qm. Sortim de l’estació de Sant Martí de
Centelles a 416 metres d’alçada i girem a l’esquerra, tot seguint el GR-5,
direcció Sant Pere de Valldeneu. En un inici anem pel carrer Mas Oller,
paral.lel a la via del tren.
0,370Qm. 0,370Qm. Mas Oller. Girem a la dreta per una pista
de terra.
0,080Qm. 0,450Qm. Font de les Alzines de Can Oller.Construïda
o remodelada el 1997. Font segurament amb aigua de xarxa, l’estructura de la
qual és un cilindre fet de pedra i teula, l’aixeta està dins aquest cilindre i
desguassa en una pica circular d’uns 60
cm. de diàmetre. Al voltant de la font hi ha una semicircunferència que fins i
tot podía fer de banc. L’entorn ha estat habilitat com a parc on predominen les
alzines i també hi ha la presencia d’algun pi. Continuem per la pista cap a
Sant Pere de Valldeneu.
0,100Qm. 0,550Qm. Continuem per un carrer asfaltat en sentit
descendent (Aquí el novembre de 2014, hi ha manca de fites blanques i vermelles).
0,060Qm. 0,610Qm. Descendeix a l’esquerra i va a parar a la
colònia Oller, que ara és una zona esportiva. Per darrera la zona esportiva
surt un camí carreter que seguim.
0,125Qm. 0,735Qm. Carrer asfaltat. El creuem i continuem pel
corriol que marxa davant nostre, més endavant desemboca en una pista i
nosaltres la seguim.
1,000Qm. 1,735Qm. Sant Pere de Valldeneu. Es una esglèsia coneguda ja al 1007 i era una de les set parròquies que
formava part del terme del castell de Centelles, primer baronia i que, posteriorment,
va esdevenir comtat. L'esglèsia consta
d'una nau capçada per un absis semicircular, mentre que en èpoques posteriors
van afegir-s'hi tota una sèrie de capelles laterals.
Un dels
elements destacats és el campanar de torre que es troba a ponent de
l'edificació, al costat de la façana d'entrada, de planta quadrada i força
rabassut. Continuem per la pista que
marxa per darrera el cementiri.
0,175Qm.
1,910Qm. Continuem per un corriol que trobem a la dreta, tot pujant per unes
arrels i continuar endavant per un pas que hi ha per entrar en un finca on hi
ha bestiar.
0,275Qm.
2,185Qm. Sortim de la finca, creuem un camí carreter i continuem amunt a
l’esquerra per un corriol. Uns metres més endavant el nostre camí passa entre
unes feixes.
0,150Qm. 2,335Qm.
Creuem un vailet i continuem endavant.
0,225Qm.
2,560Qm. Tornem a creuar un altra vailet I ara baixem al fons d’un torrent.
0,025Qm.
2,585Qm. Font de Valldeneu. L’aigua de la font segurament s’aprofita per
regar les feixes per les quals hem passat fa una estona, doncs una mànega
conectada al que seria el broc de la font així ens ho indica. Creuem el torrent i
seguim amunt.
0,030Qm. 2,615Qm. El corriol desemboca en una pista més
ampla. Ara girem a la dreta pel camí que va en sentit ascendent.
0,530Qm. 3,145Qm. Deixem la pista i girem a la dreta per un
corriol que puja sobtadament.
0,475Qm. 3,620Qm. Arribem a una pista que ens creua.
Continuem pel corriol que marxa amunt a l’altra banda de la pista. (Aquí també
mancaria una mica de marcatge). Uns metres més endavant trobem un corriol que
marxa a l’esquerra. Nosaltres l’obviem i continuem amunt.
0,825Qm. 4,445Qm. Arribem a un planell amb bones vistes
sobre el Matagalls i el Pla de la Calma. Girem a l’esquerra per una pista.
0,075Qm. 4,520Qm. Bifurcació de camins. Continuem a
l’esquerra. En un principi el camí és força desdibuixat.
0,125Qm. 4,645Qm. Continuem per un corriol molt més fressat.
0,125Qm. 4,770Qm. La Trona. (806 metres) Des d’aquí hi ha
molt bones vistes de la Serralada Litoral.
Deixem el GR.5 que marxa cap a Sant Feliu de Codines i ara nosaltres
seguirem les marques grogues i blanques del PR-33. (Sender Garriguenc) fins El Figaró. Anem avall.
0,500Qm. 5,270Qm. Creuem un vailet. En aquest tram hem
d’anar en compte, doncs si el terra està mullat podem relliscar. Continuem
avall.
0,500Qm. 5,770Qm. Sortim a una pista. Continuem a
l’esquerra.
0,350Qm. 6,120Qm. Girem a la dreta per un corriol que
davalla.
0,300Qm. 6,420Qm. Tornem a creuar un vailet. Cruïlla de
camins. Continuem avall.
0,850Qm. 7,270Qm. Creuem una pista. Continuem recte pel
corriol que davalla.
0,100Qm. 7,370Qm. Creuem un torrent, ja estem entrant en el
Sot del Bac.
0,125Qm. 7,495Qm. El Sot del Bac. Aquesta vall estreta i
ferèstega que tenim sota el nostres peus, sens dubte ha sigut un dels bressols
de l’escalada a Catalunya. De fet, davant nostre en aquest moment tenim les
agulles de les Dues Germanes. Nosaltres continuem pel camí descendent.
0,250Qm. 7,745Qm. Deixem a la dreta una bauma. Continuem
avall.
1,650Qm. 9,395Qm. Arribem a una bifurcació. Continuem pel
camí que baixa a l’esquerra.
0,100Qm. 9,495Qm. Girem a la dreta per una pista que ens
creua. Continuem avall, tot obviant els camins que menen a la dreta, fins que
arribem a la via del tren.
0,400Qm. 9,895Qm. Amb MOLT DE COMPTE!!! Creuem la via i
continuem recte per la pista que segueix davallant.
0,125Qm. 10,020Qm. Passem per una zona industrial.
0,100Qm. 10,120Qm. Cruïlla. Continuem recte pel carrer Ramon
Mestre.
0,350Qm. 10,470Qm. Creuem l’autovia tot passant per la
passera que la travessa per dalt. En aquest moment, abandonem el PR-33 que s’enfila
cap a Sant Pere de Vallcàrquera.
0,200Qm. 10,670Qm. Girem a la dreta per l’antiga carretera
de Ribes.
0,200Qm.
10,870Qm. Pont del Montmany. Continuem recte per l’antiga carretera de
Ribes.
0,200Qm. 11,070Qm. Rotonda. Seguim recte, com si ens anèssim
a incorporar a l’autovia. Uns metres més enllà trobem la font dels Gitanos.
Font dels Gitanos: És un
petit oasis format entre la carretera de Vic, el riu Congost i les primeres
cases del Figaró. Fa pocs anys va ser restaurada i té un doll d’aigua molt
abundant.
Amb frontal de pedra
i broc de ferro, l’aigua cau en una pica quadrada. Malgrat tenir un banc per
seure, el brogit de l’autovia no conviden a seure-hi i relaxar-te.
Continuem direcció Puiggraciós, tot passant per sota el pont
de l’autovia.
0,450Qm. 11,520Qm. Passem per sota el viaducte Sant Jordi.
0,200Qm. 11,720Qm. Creuem el Congost per sobre un pont i girem a l’esquerra, tot seguint les
indicacions de la ruta dels Cingles de Bertí. Deixem a la dreta una zona
industrial.
0,300Qm. 12,020Qm. Desemboquem en un camí de terra, paral.lel
al riu Congost.
0,250Qm. 12,270Qm. Cruïlla de camins. Continuem recte, en
sentit descendent. Uns metres més endavant creuem el torrent de les Oliveres.
0,100Qm. 12,370Qm. Cruïlla de camins. Continuem pel camí que
planeja a l’esquerra.
0,150Qm. 12,520Qm. Deixem una masia a l’esquerra.
0,300Qm. 12,820Qm. Passem per sota la via del tren.
0,400Qm. 13,220Qm. Deixem a la dreta un camp d’oliveres. Ben
passat el camp, baixem a l’esquerra cap
al riu Congost i segons l'època de l’any, ens haurem de descalçar per creuar el
riu.
0,350Qm. 13,570Qm. Passem a tocar de l’autovia C-17. Malgrat
tot, no hi ha perill, perquè ens separa del trànsit rodat una doble tanca de
protecció. Tot just passem aquest tram, deixem a l’esquerra el rec Monar.
El rec Monar, que agafa l’aigua del Congost sota la casa de Can Mas, molt a prop del terme del Figaró, al segle XV ja creuava tota la Garriga i va servir per regar una extensa zona d’horta, amb una comunitat de regants que havia arribat a agrupar 300 pagesos. Però el rec va néixer i va prendre el nom, de fet, d’una altra necessitat vinculada, paradoxalment, als conreus de secà: l’aigua del rec servia per fer funcionar els molins (molinar > monar) i del gra fer-ne farina. Només en segon terme, cap al segle XVI, va començar a servir per al regadiu i per a tantes d’altres activitats que es van generar al seu voltant.
El rec Monar, que agafa l’aigua del Congost sota la casa de Can Mas, molt a prop del terme del Figaró, al segle XV ja creuava tota la Garriga i va servir per regar una extensa zona d’horta, amb una comunitat de regants que havia arribat a agrupar 300 pagesos. Però el rec va néixer i va prendre el nom, de fet, d’una altra necessitat vinculada, paradoxalment, als conreus de secà: l’aigua del rec servia per fer funcionar els molins (molinar > monar) i del gra fer-ne farina. Només en segon terme, cap al segle XVI, va començar a servir per al regadiu i per a tantes d’altres activitats que es van generar al seu voltant.
0,350Qm. 13,920Qm. Desemboquem a una pista ampla.
0,100Qm. 14,020Qm. Girem a l’esquerra per un corriol i
tornem a deixar les vies a sobre nostre.
0,850Qm. 14,870Qm. Deixem a l’esquerra un imponent arbre.
Continuem recte.
0,150Qm. 15,020Qm. Passem pel tunel de la Moranta. Una
vegada sortim del tunel, podem dir que acabem d’entrar a la plana vallesana,
doncs el paisatge s’obre moltíssim.
0,300Qm. 15,320Qm. Deixem a l’esquerra el pont del
Querol. Continuem recte, ara per un vial
asfaltat.
0,550Qm. 15,870Qm. Girem a l’esquerra per un pont que creua
el riu Congost.
0,125Qm. 15,995Qm. Girem a la dreta pel carrer Calàbria.
0,325Qm. 16,320Qm. A l’esquerra, a l’alçada del número 104 trobem la font de Can
Santa Digna que fa cantonada. S'anomena popularment font de Can Santa Digna perquè es
trobava davant de la casa que porta aquest nom, però s'en sap que al principi
es deia la font Vilanova. Aquesta font
va ser construïda l'any 1915, amb l'objectiu de facilitar l'accés i el
repartiment de l'aigua potable a la Garriga. El seu arquitecte va ser Manuel
Raspall.
Aquesta és una font d'estil modernista, i juga principalment amb els
colors blanc i blau. A la part superior hi podem observar un llum de ferro
forjat treballat a cop de fuet. A ambdós laterals hi podem observar una jardinera.
Al centre de la font hi ha representat geomètricament un rostre, amb dos ulls en forma de botons ceràmics. La seva forma és sinuosa i bella.
Al centre de la font hi ha representat geomètricament un rostre, amb dos ulls en forma de botons ceràmics. La seva forma és sinuosa i bella.
Uns metres més endavant, girem a l’esquerra pel carrer Torrent de la
Cova.
0,060Qm. 16,380Qm. Girem a la dreta pel carrer de Cardedeu.
0,200Qm. 16,580Qm. Girem a l’esquerra per carrer de la Font
del Nen.
0,100Qm. 16,680Qm. Girem a la dreta per la Ronda Carril.
0,100Qm. 16,780Qm. Estació de la Garriga. Final de
l’itinerari d’avui.
La descripció de la font de Can Santa Digna l’he extret de
www. lagarriga.proxarxa.net.
La propera setmana, aprofitant que avui hem arribat a La
Garriga, us enumerarem totes les seves fonts.
