Imatge virtual de les fútures termes públiques de Caldes, a l'entorn del safareig de Santa Esperança
L’altre dia
mirant les notícies, em va cridar l’atenció que a Caldes de Montbui volien
rehabilitar el safareig de Santa Esperança i convertir-lo en unes termes
públiques abans d’acabar l’any, tot
aprofitant l’aigua termal que té el municipi. Per tant, de cara al 2015, tocarà
estrenar la remodelació d’aquest entorn i gaudir d’aquesta deu d’aigua amb un
bany.
Però perquè
surt l’aigua tan calenta a Caldes?
Caldes de
Montbui es troba situada al marge oest de la fossa del Vallès, a la vertical de
la profunda falla del mateix nom. Així doncs, sabem que l’origen de les aigües
termals de Caldes de Montbui troba una relació directa amb l’activitat que es
produeix a la falla del Vallès.
El procés de
formació de les aigües mineromedicinals s’inicia amb la infiltració de l’aigua
de pluja pels massissos de la Serralada Prelitoral i la plana del Vallés,
diluint les sals minerals de les roques que conformen el subsòl d’aquesta zona.
Quan aquestes aigües arriben a les zones de granit (entre 1.000 i 3.000 metres
de profunditat), s’eleven de temperatura diluint els metalls pesants presents
en aquest granit. Una vegada completat aquest procés, i un cop escalfada,
l’aigua es carrega de sals minerals i ascendeix per les escletxes de la Falla
del Vallès, sorgint de forma espontània a l’entorn de la Font del Lleó a una
temperatura superior als 76º C. Actualment l’aigua és regulada per un pou.
Les
propietats terapèutiques de les aigües mineromedicinals de Caldes de
Montbui provenen de la seva temperatura de surgència, l’alta presència de
clorurs i, en menor grau, de metalls pesants diluïts de baixa radioactivitat.
Però al
marge, de les seves propietats terapèutiques, històricament les aigües termals
de Caldes han tingut altres usos, així les mestreses de casa i els artesans, s’han
aprofitat de l’alta temperatura de l’aigua per les seves feines. Fusters i cistellers
hi estovaven fustes i vímets. Les dones hi esplumaven gallines i hi estovaven
peus de porc. Els fideuers i els venedors de llegum cuit, també usaven aquesta
aigua. De fet, diuen que no hi ha llegums més bons que els que han estat
estovats en aquesta aigua.
Per tant,
desprès d’aquesta breu descripció de les aigües de Caldes i les seves utilitats,
avui toca presentar-vos la llista dels elements hidrològics d’aquesta vila.
En aquest
sentit, no he trobat cap document on es recullin tots aquests elements, i la
llista que us facilito avui, segurament està farcida d’alguna errada i sobretot
de mancances, perquè és la suma de la informació poc exhaustiva recollida de
diferents fonts de documentació. Tanmateix, no m’atreveixo classificar entre
elements hidrològics d’aigua calenta i d’aigua freda, doncs en algún cas no ho
tinc clar. Per tant, aquesta és una llista més oberta que mai i us animo a què
l’aneu completant.
De totes
maneres, tinc pendent una visita a l’arxiu de Caldes perquè m’estranya que no
hi hagi cap facsímil, llibre o treball on s’enumerin les fonts fredes i termals
de Caldes.
De moment la
llista qued així
L’AIGUA
DE CALDES
1.
Font
del Lleó.
2.
Font
fanal de la Plaça de l’Àngel.
3.
Font
Xica de la Plaça Bartomeu.
4.
Safareig
Públic de Santa Esperança del carrer Marqués.
5.
Balneari
Broquetas.
6. Balneari Termes Victòria. Can Llobet.
7.
Safareig
Públic de la Portalera.
8.
Termes
Romanes
9.
Museu
Thermàlia.
10.
Antic Balneari de Can Rius
11.
Hotel
Vila de Caldes. Antic Balneari Solà.
12.
Àntic Safareig dels Calciners.
13.
Molí de l’Esclop.
14.
Font d’aigua termal davant l’esglèsia
parroquial de Santa Maria.
15.
Font Torre Marimon.
16.
Safareig Públic La Canaleta.
17.
Gorg de les Elies.
18.
Gorg dels Pèlags.
19.
Font de les Escales.
20.
Font del Dimoni.
21.
Font de la Borda.
22.
Font de l’Avi.
23.
Font del Cigró.
24.
Font de la Torre Nova.
25.
Font de Canyamars.
26.
Font de Ca n’Artigueres.
Per fer aquesta entrada he extret informació
de la web www.visiteucaldes.cat i
del número 9 de la colecció Biblioteca Cordil “L’aigua i les fonts” escrit i
il.lustrat per Narcís Clotet i Sol Cots l’any 2011.
Properament farem una nova gramàtica
del caminant amb més antigues mides de mesura.
