De tant en tant m'agrada fer alguna de les caminades o curses que s'organitzen arreu, però sobretot per l'entorn de la Serralada Litoral. Després d'uns quants anys de blog ja són unes quantes les proves esportives de les quals hem fet esment.
Aquest diumenge vam anar a fer la Vallmar 2014. (Granollers - Mataró passant pel turó de Céllecs i pel Castell de Burriac) 28 quilòmetres. 1860 metres de desnivell total i 4h 30 minuts per realitzar el recorregut.
Vam sortir de la plaça Corona de Granollers i per sobre la via del tren (Barcelona- Port Bou) ens vam dirigir cap a la Serra de Llevant, per posteriorment arribar a Valldoriolf. Des d'aquí vam anar a buscar la carretera de La Roca del Vallès a Sta Coloma de Gramenet (BV- 5001) i després de creuar-la vam arribar al primer avituallament.
Ara la cursa es començava a enfilar per la Ruta Prehistòrica, passant a tocar del dòlmen de la Cabana del Moro i seguir pujant fins el Turó de Cèllecs on hi havia el segon avituallament.
Ara majoritàriament per corriol, tocava baixar fins a Òrrius on hi havia el tercer avituallament i un altre vegada cap amunt, passant a tocar la Mutua Metalúrgica i cap al castell de Burriac.
Des del meu parer, l'organització en aquest punt va tenir una errada molt gran, doncs a dalt el castell no hi havia avituallament, perquè enlloc de fer-hi pujar un tot terreny, ho van intentar amb un turisme que no va poder i van haver de col.locar el quart avituallament 600 metres fora del recorregut de la cursa. Això suposava que fessis 9 quilòmetres sense aigua, un 22 de juny i pujant a Burriac o per contra després de coronar el castell, baixéssis 600 metres per la pista i després d'avituallar-te, seguissis avall, t'orientessis per Argentona i tornessis a enllaçar en el cinquè avituallament a la riera d'Argentona, tot just quan entra a Mataró.
L'organització va tenir sort que el diumenge no feia molta calor, en altres circunstàncies l'errada podia haver tingut unes conseqüències bastant greus.
Com únicament el meu propòsit era arribar dins les quatre hores i mitja, jo vaig preferir baixar la pista, doncs en el quilòmetre 21 (Castell de Burriac) ja anava bastant justet i no vaig voler arriscar.me a estar 4 quilòmetres més sense beure.
Des de l'últim avituallament fins l'arribada a la Platja de ponent de Mataró, un primer tram de trepitjar sorra per dins la riera, un segon tram molt lleig de depuradores, fàbriques i força pudor i un últim tram de passeig marítim. Sens dubte, aquests quatre últims quilòmetres desllueixen una mica la cursa, però segurament pels organitzadors és un traçat fàcil, doncs els corredors en cap moment vam haver de creuar cap gran avinguda, ni cap carrer ple de trànsit.
El marcatge molt correcte i uns bons avituallaments on sempre trobaves sòlid i líquid. Al marge de l'errada de Burriac l'únic però, és la manca de lavabos a la sortida.
En definitiva, cursa correcte. Si la voleu fer, l'any 2015 toca Mataró - Granollers, sembla ser que l'edició del 2013 va ser duríssima.
La setmana vinent parlarem de les fonts del rodal de Sabadell.