diumenge, 25 d’agost del 2013
TRINXACADENES 2013
La desena edició de la Trinxacadenes ja escalfa motors. Aquest any serà molt gran, amb actes durant tot el cap de setmana del 4 al 6 d'octubre.
Tanmateix, aprofitant l'esdeveniment des de fa uns dies els "Trinxa" tenen web nova on trobareu els detalls del "sarau" que es muntarà a Vallromanes la primera setmana d'octubre.
Per tant, tota la informació de la Trinxacadenes 2013 i molt més ho trobareu a www.trinxacadenes.com
Properament una nova edició de la gramàtica del caminant amb la segona part de les paraules de la verema.
dijous, 22 d’agost del 2013
FONTS D'ARREU VI. L'AIGUA A LES GUILLERIES
El Pont de Malafogassa
Si fa gairebé tres mesos parlàvem de la web de l'Enric Costa, avui farem cinc cèntims del dossier central del número 184 de la revista Descobrir Catalunya del juliol de 2013.
Segons els experts a les Guilleries s'amaguen els aqüifers més importants de la Península Ibèrica. En aquest sentit, si les haguéssim de definir gràficament, aquestes muntanyes serien com una gran esponja ben xopa que una mà constantment la va prement i fa que l'aigua brolli per deus, fonts, salts, rieres i torrents.
Avui no farem una relació de les fonts de Sant Hilari, Osor o la Cellera de Ter, això ja ho farem un altre dia. Aquest dossier ens convida a conèixer les contrades d'en Serrallonga amb l'aigua com a eix central. Des del Pasteral, al pont de Malafogassa, des dels cingles de Savassona a l'aigua amb anissos de la font d'en Gurb, del pantà de Sau al saltant de Mas Clavé...
Aprofitant les paraules d'en Xavier Cortadellas, "l'aigua a les Guilleries vessa per tot arreu, s'expressa per tots els seus porus i ens promet un estiu refrescant". Per tant, us recomano moltíssim que assoliu la revista, trieu la proposta que més us agradi i sigui ara amb aquestes calorades o més endavant quan el bosc agafi tonalitats marronoses, cal tresquejar per les Guilleries.
La revista està disponible a moltes biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona.
Per cert, a Mallorca segueixen imparables i Fonts de Tramuntana www.fontsdetramuntana.com ha augmentat 120 fonts els últims quatre mesos i mig i ja s'enfilen fins les 1003 fonts catalogades a tota la illa. Simplement fantàstic.
Per tant, la suma total de fonts d'arreu ja és de 2213 fonts.
La imatge l'he extret del blog Atlàntida d'en Ricard Torrents.
Si fa gairebé tres mesos parlàvem de la web de l'Enric Costa, avui farem cinc cèntims del dossier central del número 184 de la revista Descobrir Catalunya del juliol de 2013.
Segons els experts a les Guilleries s'amaguen els aqüifers més importants de la Península Ibèrica. En aquest sentit, si les haguéssim de definir gràficament, aquestes muntanyes serien com una gran esponja ben xopa que una mà constantment la va prement i fa que l'aigua brolli per deus, fonts, salts, rieres i torrents.
Avui no farem una relació de les fonts de Sant Hilari, Osor o la Cellera de Ter, això ja ho farem un altre dia. Aquest dossier ens convida a conèixer les contrades d'en Serrallonga amb l'aigua com a eix central. Des del Pasteral, al pont de Malafogassa, des dels cingles de Savassona a l'aigua amb anissos de la font d'en Gurb, del pantà de Sau al saltant de Mas Clavé...
Aprofitant les paraules d'en Xavier Cortadellas, "l'aigua a les Guilleries vessa per tot arreu, s'expressa per tots els seus porus i ens promet un estiu refrescant". Per tant, us recomano moltíssim que assoliu la revista, trieu la proposta que més us agradi i sigui ara amb aquestes calorades o més endavant quan el bosc agafi tonalitats marronoses, cal tresquejar per les Guilleries.
La revista està disponible a moltes biblioteques de la Xarxa de la Diputació de Barcelona.
Per cert, a Mallorca segueixen imparables i Fonts de Tramuntana www.fontsdetramuntana.com ha augmentat 120 fonts els últims quatre mesos i mig i ja s'enfilen fins les 1003 fonts catalogades a tota la illa. Simplement fantàstic.
Per tant, la suma total de fonts d'arreu ja és de 2213 fonts.
La imatge l'he extret del blog Atlàntida d'en Ricard Torrents.
dilluns, 19 d’agost del 2013
MONTSENY VIII. EL TRITÓ DEL MONTSENY.
El tritó del Montseny
Sovint parlem d'aquells animals que habiten a la nostra serralada i dels quals podem trobar rastres quan sortim d'excursió i si tenim molta sort fins i tot en podem veure algun.
Si fa dos anys vam parlar del tritó verd, un amfibi gairebé inexistent al sud de la riera d'Argentona i sobre el qual s'estan fent actuacions per assegurar la seva supervivència a les nostres contrades,
avui parlarem del tritó del Montseny l'únic vertebrat i amfibi endèmic de Catalunya.
Tanmateix, aquest petit amfibi que té un pes mitjà d'uns 4 o 5 grams i una llargària d'uns 11 centímetres, només viu a set petits torrents del Montseny en aigues fredes i ràpides i per sobre dels 600 metres d'altitud.
La seva longevitat és d'uns 10 anys i té unes habituds més aviat nocturnes i solitàries. S'alimenta d'invertebrats aquâtics i de larves de salamandra. La seva reproducció és ovípara incubant els ous 30 o 40 dies. Fent cada any uns 40 ous.
El tritó del Montseny presenta una coloració marronosa al dors, amb unes petites taques grogues als flancs de la cua, així com color crema a les parts ventrals.
Actualment, aquesta espècie està catalogada en perill d'extinció.
Per saber-ne més podeu consultar la Guia d'Amfibis i Rèptils de Catalunya, País Valencia i Balears, editada per Lynx Edicions i la Societat Catalana d'Herpetologia el març de 2011.
o visitar el Zoo de Barcelona on el podreu veure en captivitat.
En aquest sentit, el zoo des d'aquest mes de febrer està desenvolupant un programa per intentar que el tritó del Montseny criï en captivitat i d'aquí quatre anys poder començar a alliberar exemplars a rieres i torrents del Montseny per tal d'afavorir la seva conservació.
Properament, una nova entrega de fonts d'arreu.
Sovint parlem d'aquells animals que habiten a la nostra serralada i dels quals podem trobar rastres quan sortim d'excursió i si tenim molta sort fins i tot en podem veure algun.
Si fa dos anys vam parlar del tritó verd, un amfibi gairebé inexistent al sud de la riera d'Argentona i sobre el qual s'estan fent actuacions per assegurar la seva supervivència a les nostres contrades,
avui parlarem del tritó del Montseny l'únic vertebrat i amfibi endèmic de Catalunya.
Tanmateix, aquest petit amfibi que té un pes mitjà d'uns 4 o 5 grams i una llargària d'uns 11 centímetres, només viu a set petits torrents del Montseny en aigues fredes i ràpides i per sobre dels 600 metres d'altitud.
La seva longevitat és d'uns 10 anys i té unes habituds més aviat nocturnes i solitàries. S'alimenta d'invertebrats aquâtics i de larves de salamandra. La seva reproducció és ovípara incubant els ous 30 o 40 dies. Fent cada any uns 40 ous.
El tritó del Montseny presenta una coloració marronosa al dors, amb unes petites taques grogues als flancs de la cua, així com color crema a les parts ventrals.
Actualment, aquesta espècie està catalogada en perill d'extinció.
Per saber-ne més podeu consultar la Guia d'Amfibis i Rèptils de Catalunya, País Valencia i Balears, editada per Lynx Edicions i la Societat Catalana d'Herpetologia el març de 2011.
o visitar el Zoo de Barcelona on el podreu veure en captivitat.
En aquest sentit, el zoo des d'aquest mes de febrer està desenvolupant un programa per intentar que el tritó del Montseny criï en captivitat i d'aquí quatre anys poder començar a alliberar exemplars a rieres i torrents del Montseny per tal d'afavorir la seva conservació.
Properament, una nova entrega de fonts d'arreu.
dimarts, 13 d’agost del 2013
BALANÇ DE FONTS I: PRIMER SEMESTRE 2008
Amb l’entrada d’avui,
volem veure en quin estat es troben aquelles fonts que descobriem el primer
semestre del 2008, quan tot just iniciàvem aquest blog. Llavors l’activitat del
blog era molt minsa i durant aquells
primers mesos del 2008 només vam parlar de 6 fonts.
Aquestes darreres
setmanes hem tornat a visitar aquesta mitja dotzena de deus i el balanç és
positiu perquè cap font ha empitjorat el seu estat i en algun cas hi ha hagut
alguna millora.
Durant aquestes
visites hem mesurat l’aigua que rajava de cada font. Tanmateix, les mesures
estan fetes a principis del mes de juny de 2013, després d’un episodi de
pluges.
Finalment, a les
dades afegim l’altitud a la qual es troben les fonts. Aquesta informació l’hem
extreta de la pàgina web de l’Enric Costa www.encos.cat
(excepte en el cas de la Font Margarida que fem una estimació).
Els resultats han sigut els següents.
Font de Can
Gurgui: La font i el seu entorn estan pràcticament
igual, potser ara no s’acumula tanta brutícia i escombraries al voltant com
anys enrere. Per altra banda, l’any 2008, arran de la font encara restaven les
despulles d’una alzina que actualment ja no hi és perquè va ser arranada.
Desconec si es va treure l’octubre de 2011 quan es van fer treballs
d’acondicionament de restauració i millora de la font i la bassa. La font està
situada a 329 metres d’alçada i el 10 de juny de 2013 raja 51 litres cada hora.
Font de Sant Mateu:
El mes de maig de 2008 la font de Sant Mateu no rajava. De fet l’últim cop que
l’havia vist rajar era el 19 d’agost de 2005. La sequera de la font va
acabar-se el mes de maig de 2010 i des de llavors no ha deixat de rajar.
Actualment té un cabal de 58 litres cada hora. Està a una altitud de 453 metres
sobre el nivell del mar. Pel que fa a
l’entorn no sé trobar diferències respecte fa 5 anys.
Font de Sant Mateu. Juny 2013.
Font Sunyera: Fins
ara és la font que més raja a la Serralada Litoral, brollant 720 litres cada hora. La font i l’entorn
estan igual que fa 5 anys. Trobant-se a 224 metres d’alçada.
Font de Sant Domènec
o del Ca: Ha tingut un petit
arranjament. En aquest sentit s’ha canviat el rètol de la font. La resta
continua pràcticament igual que fa 5 anys. Tanmatex, la foto que adjunto és de finals del 2005. Actualment ragen 120 litres d’aigua cada hora. La font està
situada a 251 metres sobre el nivell del mar.
Font del Ca. Desembre 2005.
Font del Ca. Juny 2013.
Font d’en Vilardell:
Brolla de terra i és molt difícil mesurar la quantitat d’aigua que emana.
L’entorn continua tan deixat com fa cinc anys. El pollacre i el plàtan
segueixen impertorbables al pas del temps. Aquesta deu es troba a 181 metres
d’alçada.
Font Margarida: Més o
menys igual. Només una mica més bruta la part més baixa de les escales, amb força fang. Per altra banda a l’entrada
del camí, al costat del camp de fútbol hi ha una fita blava que indica l’inici
del corriol per baixar a la font. Passa el temps i aquesta font només té una
entrada, fet que impossibilita que pugui ser punt de pas de qualsevol
caminada. El camí per arribar-hi,
costarut i asfaltat no acompayen a fer-hi una excursió. La font està eixuta i
es troba a una altitud aproximada d’uns 300 metres sobre el nivell del mar.
Abans d’acabar l’any,
farem balanç de les fonts que vam trobar aquell segon semestre de 2008.
dimarts, 6 d’agost del 2013
ESTELS I ESTELADES
Falten cinc nits perquè l'espectacle de les Perseides, també conegudes com les Llàgrimes de Sant Llorenç arribi a la seva plenitud. De fet, aquet fenòmen no és una pluja d'estels sinò una pluja de meteors d'alta activitat.
Aquesta pluja, no és la més forta, però si que és la més popular, per produir-se a l'hemisferi nord durant el mes d'agost.
Malgrat que la pluja de meteors es pot veure des de mitjans de
juliol, sempre assoleix la màxima intensitat al voltant del 10 d'agost, per Sant Llorenç.
En aquest sentit, aquest any es preveu la màxima intensitat la nit del 12 al 13 d'agost.
Des de la nostra serralada no és difícil poder-ne gaudir, només cal tenir en compte, allunyant-se d'espais amb llums i buscar indrets foscos i des d'on tinguem una bona visió del cel.
I a partir d'aquí no tenir pressa i gaudir de la nit.
Avui he començat el post parlant d'estels i acabaré l'entrada parlant d'estelades.
La Brolla d'en Toni es un blog enllaçat per la Independència.
Trobareu més informació a http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com